Recomendaciones

Quina millor forma per començar la temporada teatral que aquest Editto Bulgaro que ens presenta La Calòrica. Per passar una bona estona, a més de veure com fets ocorreguts a Itàlia del 2002 encara pot ser actual. Quan una companyia decideix portar als escenaris uns fets com els que transcorre en aquesta història, pot caure en una obra grollera.S’ha de dir, que en aquest cas (Joan Yago com Israel Solà) defuig del que podria ser fàcil i t’ho presenta amb humor i a la vegada amb un punt de crítica. A més …(seguim)

Però divertida, potser precisament per això. Yago ha aprofitat un fet que va passar el 2002 on Silvio Berlusconi, com de costum, es va passar de rosca, i els components de La Calòrica hi han posat la resta: ganes i efectivitat en la broma mordaç sota la batuta d’Israel Solà. Setanta cinc minuts d’espectacle fresc, deshinibit i en clau de conya tot i el rerefons dramàtic per patètic. Aneu-hi; us ho passareu bé, però tingueu en compte el que dic al principi: és més un show que una obra de teatre, i a l’estiu això pot estar molt bé. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

Alfonso Sánchez y Alberto López aparecieron en el panorama cultural en 2012 gracias a la película El mundo es nuestro, uno de los primeros ejemplos de crowdfunding que se dio en el estado español. La fama, sin embargo, les ha llegado gracias a las intervenciones en Ocho apellidos vascos o la serie Allí abajo. Su peculiar sentido del humor, donde se mezcla el tópico andaluz con las reivindicaciones sociales, se ve totalmente representado en el espectáculo que ahora se presenta. En realidad se trata de una compilación de artículos que el escritor Arturo Pérez-Reverte publicó hace años, y que ahora los dos actores han reinterpretado y adaptado al teatro. La idea original es hablar de la corrupción, el desfalco y […]

I dolenta. Em sap greu dir-ho així, taxativament, però jo l’he trobat insubstancial, amb una línia argumental fluixa i alguna incursió patètica, com la de la striper. A aquestes altures encara cal intentar aixecar l’espectacle així? També pot ser que sigui un tipus de teatre que no m’interessa gens i pèr això ho veig tan malament. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

Especializado cada vez más en papeles de gran presencia, marcada personalidad y largos parlamentos, Josep Maria Pou, en esta ocasión dirigido por Mario Gas, interpreta a Sócrates, figura clave de la filosofía occidental. La obra se basa en diferentes textos de Platón y Jenofonte, entre otros, que hacen referencia al juicio y muerte de este emblemático personaje histórico, su defensa y la importancia de su condena. El espectáculo tiene un tono bastante solemne y clásico que le sienta bastante bien a pesar de que, por momentos, se echa de menos un cierto riesgo, ritmo o intensidad narrativa. Pou, como es habitual en él, hace una composición interpretativa espléndida y acapara toda la atención de la propuesta que, por otro lado, […]

A partir d’aquesta novel·la, després pel·lícula (en castellà: Danzad, Danzad, Malditos), una companyia molt jove ha posat en escena aquesta demolidora història situada als anys de la gran depressió americana i se n’han sortit prou bé. Van ser primer premi del Cicle de Creació Escènica DespertaLAB 2015. Una colla de parelles participen en una marató de ball en la que només es descansa una mica cada dues hores… durant setmanes; per un premi important econòmicament, tot i que molts hi participen perquè els donen 7 àpats al dia. Així de fotut era aquest somni americà dels anys posteriors del crack del 29. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

De entre las numerosas historias que nos han ido llegando en los últimos años (teatrales y cinematográficas) inspiradas por la crisis económica, Bangkok es, probablemente, la que mejor acierta en la elección de su escenario. Este texto de Antonio Morcillo López, quien también dirige el montaje, sitúa la acción en un aeropuerto abandonado desde el que ya no despegan aviones. La fuerza de esta metáfora resulta lo bastante atractiva para sostener el interés en una conversación llena de metáforas que mantienen los dos personajes que allí se encuentran. El espectáculo tiene elementos de comedia, drama social y thriller pero, en realidad, ninguno de los tres géneros acaba de cuajar del todo en esta propuesta con ideas interesantes y un desarrollo […]

Es tracta d’una obra escrita i dirigida per Sergi Manel Alonso. Una història feta a mida. S’ha creat tenint en compte les diferents personalitats de cada un dels seus alumnes, i de les seves aportacions, exercicis i improvisacions. El resultat final ha estat genial !!! Festa, drogues i alcohol. Uns personatges ben curiosos: una iaia “camello”, un gay, una lesbiana, una histèrica psicòtica, un boy, un jutja,…i una festa de comiat de soltera. Una bona posada en escena, bones interpretacions i un text extraordinari, ha fet que el públic gaudíssim d’una nit de teatre molt i molt divertida. Llàstima que des d’on estava asseguda, no podia veure totes les escenes a la perfecció. Els actors s’ho han passat d’allò més […]

I a més llarga, més llarga del que diu el programa de mà. Llàstima, perquè és l’obra amb la que m’he acomiadat del Grec 2015, un Grec que penso és dels bons dels últims anys, però això d’avui… no estava ben equilibrat, la dansa contemorània ha resultat repetitiva, la música (o els grinyols?) francament pesada amb un saxo fent només sorolls i una mena de zamfona (instrument de l’edat mitjana) ratllant cordes i cervells. El text desequilibrat comparant el del principi i el del final. No continuo. M’he avorrit sobiranament (paraula que ara està molt de moda) http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

“Els mots i la cosa” és un text del guionista i actor francès Jean-Carrière, adaptat i interpretat per l’actor Ricard Borràs. El tema principal és el de la utilització del llenguatge per referir-se al sexe amb paraules que es diuen per substituir allò que no es pot dir. Tot va començar quan una actriu, amiga d’en Carrière, li va demanar ajuda per tal d’enriquir el seu pobre vocabulari sexual, dons durant el temps que no tenia feina com actriu, es dedicava a doblar pel.lícules porno. D’aquí van sorgir algunes cartes, la idea d’escriure un llibre i després l’obra teatral que nosaltres hem pogut veure al Teatre Lliure, protagonitzada per Ricard Borràs (un vell lingüista) i Elena Garcia (una actriu dobladora […]

Perquè sí, és una mena de bogeria representar com el president Salvador Allende viu els últims dies abans del cop d’estat del casernari Pinochet. Però als de La Re-Sentida no els atura res i fan un muntatge estripat, irreverent, però fabulós. En hora i mitja diuen més coses de les que els sanguinari dictadors els hauria permès en trenta vides. i així aconsegueixen una obra punyent, sarcàstica i molt emprenyadora per la gent anomenada «d’ordre». Fins el dia 30 encara teniu temps de veure-la. Us la recomano de cor. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

Espectacle d’acròbates, boníssim en quant a tècnica, potència i rigor, amb 22 executants en pista, però una mica repetitiu. Una hora de salts quasi impossibles, torres humanes i vols pel cel se m’ha fet una mica llarg. Arriba un moment que el más difícil todavia ja no sorpèn. Sort que hi han introduït escenes de lindy hop, aquest ball que els negres de Nova York van fer famós els anys 20, i això ens ha donat una mica d’aire, però repeteixo, les acrobàcies impecables. http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

Después de seis años y un total de 10 espectáculos, la compañía Parking Shakespeare ha conseguido convertirse en todo un referente del teatro al aire libre y una de las citas imprescindibles de cada verano. Dirigida por Llàtzer Garcia, director invitado de este año, la comedia Al vostre gust ha sido la obra escogida en esta ocasión, en la línea habitual del grupo de buscar la pureza shakespeariana, sin casi escenografía y bajo la luz natural como se hace, por ejemplo, en el mítico teatro Globe de Londres. Los actores se muestran especialmente divertidos en esta propuesta que se esfuerza para sostener un ritmo alocado durante sus 90 minutos de duración, recitando el texto con gracia y añadiendo todos los […]

Una iniciativa como la de Parking Shakespeare sólo puede ser digna de elogio, puesto que conseguir acercar los clásicos a un público popular y hacer que el bardo de Avon suene en los parques barceloneses durante siete veranos seguidos parecía casi un imposible. Sólo por esto el proyecto ya tendría que figurar entre las proezas más importantes que ha conseguido nuestro teatro en las últimas décadas… Pero por si esto fuera poco, están consiguiendo que directores y autores de renombre vayan involucrándose en sus aventuras, como por ejemplo Marilia Samper, Antonio Calvo o Marc Rosich. Este año le ha tocado a Llàtzer Garcia, que ha dirigido y adaptado Al vostre gust, una de aquellas deliciosas comedias por las que nunca […]

Justo a mitad del verano, con ola de calor y el Grec a punto de acabarse, está bien que el Versus nos deleite con «una ronda» de Cole Porter. Un pequeño aperitivo, teniendo en cuenta que en otoño el TNC presentará un Shakespeare con canciones del mismo compositor americano. Esta vez, sin embargo, el texto es de Arthur Schnitzler, un autor psicológicamente complejo que muchos veían como el brazo literario del mismo Sigmund Freud. Lo cierto es que en esta versión la complejidad queda un poco disuelta, puesto que se otorga más importancia a la música que al propio texto… aspecto que es perfectamente lícito pero que no nos tiene que traer a engaño. A pesar de que Cole Porter […]