Iván F. Mula

Vista en el seu context i amb perspectiva, una obra com aquesta té tot el sentit del món. Si pensem en la trajectòria de Xavier Albertí com a director del TNC, iniciada amb l’estrena de Taxi que pretenia recuperar l’esperit del Paral·lel, és lògic que el seu comiat, després de 8 anys, continuï i tanqui aquesta narrativa. Això sí, ara toca fer-ho des d’una mirada més crepuscular. Han estat temps convulsos, difícils i canviants, en molts aspectes, i això es veu, en certa manera, plasmat al muntatge. Ambientada a la Barcelona dels anys 30, poc abans de la Segona República, l’obra exposa, de manera pausada i elegant, la tristesa d’un món que s’apaga, uns colors que desapareixen i una joia […]

De totes les opcions dramatúrgiques possibles a l’hora d’explicar una història, la que proposa La grieta, entre animales salvajes és una de les més originals de les que hem vist en molt de temps sobre els nostres escenaris. Com indica el seu títol, l’obra planteja una estructura narrativa en forma d’esquerda, obrint camins que no tenen continuïtat, mentre la trama central avança cap al trencament total. En aquest sentit, Concha Milla ha optat per una direcció efectiva, centrant l’atenció en els seus personatges que són, realment, el cor de l’espectacle. Per aquest motiu, és important destacar el bon enteniment que demostren els tres intèrprets: Cristina Serrano, Rafa Delacroix i Javier López. La seva bona connexió és la base per fer […]

Algunes vegades, poder gaudir d’unes bones interpretacions és suficient per fer que un espectacle valgui la pena. Aquest és una mica el cas de Talking Heads, un muntatge basat en un text que, originalment, no va ser concebut com a obra de teatre. En realitat, es tracta de la suma de tres monòlegs (d’un total de dotze) que el dramaturg Alan Bennet (Els nois d’història) va escriure per una sèrie de la BBC entre finals dels anys 80 i els 90. No obstant això, la proposta serveix, escènicament, com a vehicle de lluïment per tres grans veteranes de la interpretació. És així com l’Imma Colomer, la Lurdes Barba i la Lina Lambert ens endinsen en tres històries plenes d’acidesa, un […]

Ara que el Teatre Nacional de Catalunya sembla haver obert una mica les portes a noves veus, estem assistint a un fenomen interessant: el d’artistes dialogant (des de dins) amb la mateixa institució. Aquest és el cas d’Heroïnes o res, la nova obra escrita i dirigida per Ivan Morales (amb col·laboració de David Climent). La proposta ha optat, com dèiem, per integrar dins la història el que suposa per a un grup divers d’intèrprets, joves i contestataris, el fet d’actuar al TNC. D’aquesta manera, l’espectacle reflexiona sobre les pors, els conflictes i la culpabilitat de classe que comporta trepitjar un escenari com aquest. El recurs és intel·ligent i sembla exorcitzar alguns dels fantasmes de Morales, a estones, però, amb un […]

Fa temps que el teatre documental està, de manera més o menys present, als nostres escenaris. I el millor d’aquesta circumstància és veure com evoluciona, a través de variacions escèniques cada vegada més diverses que amplien les bases d’aquest gènere. El que fa, per exemple, Àlex Rigola amb aquesta exposició minuciosa dels fets i la intrahistòria del cop d’Estat que és 23-F és un joc curiós entre forma i contingut. A partir de la idea de la celebració del 40 aniversari de l’esdeveniment, ambienta la peça com si fos una festa infantil, amb globus, begudes, espelmes, pastís, disfresses i uns actors amb llibertat per entrar i sortir de la serietat del relat. L’adaptació de la novel·la de Javier Cercas (Anatomía […]