Carola Rius Ribaudí

El Teatre Romea estrena El laberinto mágico. Inicialment, un conjunt de sis novel·les de Max Aub sobre la Guerra Civil espanyola, que José Ramón Fernández ha versionat i Ernesto Caballero dirigit. És a dir, sis novel·les a veu narrativa transformades en dues hores de teatre dialogat. Un repte molt arriscat i, en aquest cas, destinat al fracàs. El problema: atmosfera inexistent. Comença l’obra, acaba l’obra i jo segueixo asseguda a la butaca; no he aconseguit entrar dins la història. Els meus ulls estaven clavats a l’escenari veient com els actors i les actrius es movien per l’espai, res més. La raó: inici i final, un rere l’altre. No hi ha temps per desenvolupar la història. És el que passa quan […]

La Villarroel obre les portes de la temporada amb una comèdia d’humor negre de l’autor Martin McDonagh i dirigida per Iván Morales. La calavera de Connemara ens situa al sud d’Irlanda dels anys 90. Som a finals de setembre en un poble rural sumit en pobresa. El fred comença a atacar i la foscor de l’hivern ja és a prop. És hora que en Mick [Pol López] comenci a desenterrar morts, per deixar espai als que vindran. Aquest any, a més, tindrà l’ajuda de Mairtin [Oriol Pla], i això només voldrà dir problemes. Ens trobem davant d’una obra senzilla: personatges marginats de la societat que es troben davant un misteri que s’acaba resolent per si sol. Fàcil. I per això, […]

Boscos forma part de la tetralogia La sang de les promeses de Wajdi Mouawad. Narra la història d’una família extensíssima que abasta més d’un segle. Generacions de dones que les passen negres i que creuen que la filla vinent tindrà una vida millor. Molt equivocades, perquè a cada intent de salvació els hi arriba una desgràcia de la qual no es poden allunyar: la guerra, en termes generals. L’autor és sublim, i no només per les seves paraules que brollen com poesia que atrapa l’ànima, sinó també per l’embolic mental que causa. No explica la història cronològicament sinó que, feta a miques, la dona a poc a poc, perquè la puguem entendre, assaborir; i quan creus que per fi ho […]

L’ànec salvatge del Teatre Lliure de Montjuïc és sublim. Julio Manrique ha aconseguit fer una molt bona direcció i no ha de ser fàcil. Un càsting espectacular amb Elena Tarrats de Hedvig, Laura Conejero de Gina Ekdal, Lluís Marco d’avi Ekdal i molts més; actuacions de primera. Una escenografia extraordinària de Lluc Castells que ha acabat d’arrodonir l’obra com a perfecte. I sense oblidar-nos a Carles Pedragosa, pianista magnífic acompanyant en tot moment els sentiments que inundaven els nostres cossos. “A fora, ha deixat de nevar” i als nostres cors també. No us la perdeu, és única. La crítica completa: http://bit.ly/2llvlRk

Un Viejo y una Vieja viven aislados en una casa en ruinas rodeada de agua. Son gente humilde, visiblemente orgullosos con la vida que les ha tocado. Pero hoy todo cambiará, tienen visita. Los invitados [fantasmas, seres de la nada] vienen para conocer la Absoluta Verdad, formulada por el Viejo. Después de esta noche el círculo quedará cerrado, todas las preguntas serán contestadas y la penitencia de la extraña pareja, incomprendida hasta entonces, habrá finalizado. La trama se desarrolla mientras esperan al orador, encargado de transmitir el sublime mensaje del Viejo. Mientras tanto, conversacions aparentemente insignificantes, pero de una trascendencia valiosa. Ionesco sabía perfectamente lo que se hacía, y la traducción y dirección de esta pieza teatral ha conseguido llegar […]