Yo sobreviví a la EGB

Jordi Merca se sube de nuevo a los escenarios con el espectáculo Yo sobreviví a la EGB. Pero Merca no está solo en el espectáculo, sino que está acompañado por el guitarrista Iván Vilches, el cual forma parte del grupo Pájaros Mojados cuya especialidad es versionar canciones de estilo pop de los años 70 y 80. Estos componentes son los encargados de guiar al espectador por un camino lleno de humor que lo llevará hacia el mejor recuerdo de su pasado.

Merca es el encargado de que la palabra saque una sonrisa al espectador que piensa en su pasado, mientras que Vilches es el que con su guitarra endulza y hace presente dicho recuerdo. Es por eso que en este caso se considera que el papel que desarrolla el guitarrista es tan importante como el del humorista, aunque este último tenga un papel principal durante todo el espectáculo.

Otro aspecto a remarcar es que la actuación no se limita únicamente a los distintos y variados monólogos de Merca (sobre lo acontecido en las aulas de la EGB, sobre música…), sino que en ciertos momentos el humorista requiere de la participación del público haciendo que este se convierta en el principal protagonista. Estas partes son las que hacen que el espectáculo sea dinámico sin renunciar en ningún momento al humor.

Con todo esto, hay que tener en cuenta que este espectáculo está dirigido a un tipo de público muy concreto: aquellos que vivieron la EGB. Aun así, aquellos que hayan ido a la ESO pueden ir al show y disfrutar igual del espectáculo, ya que Merca se encarga de hacer una comparación constante entre la actualidad y el pasado. Pero, si bien es cierto, puede haber algún fragmento de los monólogos que no se acabe de entender por problemas de desconocimiento de la época pero, sin duda, estos pasajes son mínimos.

Como conclusión, este show es una recomendación clara para todos aquellos que tengan un bonito recuerdo de su época de la EGB y quieran disfrutar de un espectáculo lleno de risas que despierte los recuerdos y la nostalgia, eso sí, una nostalgia enternecida por una selección de canciones espléndidas tocadas en directo.

No sóc gaire seguidora d’aquest tipus d’espectacle, però el títol  “Yo sobreviví a la EGB” em va cridar l’atenció.

Li vaig proposar a una amiga d’anar-hi , vaig pensar que si més no podria ser divertit recordar vells temps de la nostra època escolar. Us asseguro que la sorpresa va ser majúscula, no vam parar de riure !!!. Tota la gent de la sala no paraven de riure !!! No ens coneixíem, però totes aquelles anècdotes ens eren del tot familiars.

La meva amiga i jo no paràvem de mirar-nos i riure, quants records oblidats !!! Els entrepans, els jocs a l’hora del pati, les notes, les assignatures, els venedors d’enciclopèdies, el maleit plinton, la mort de Chanquete, els dos rombos, el radio cassete, el TP, la família telerin ,”l’un, dos, tres”, les cançons que sonaven en aquell moment a la radio,...

Que meravellós és recordar !!!

Sincerament m’esperava molt poc i em vaig emportar una gran sorpresa. Vam sortir del teatre amb un somriure d’orella a orella. De camí a casa, la Cris i jo vam seguir recordant amb nostàlgia aquells maleits i meravellosos anys.

“Yo sobreviví a la EGB” és un espectacle d’Stand-up que us traslladarà al passat d’una manera divertida i nostàlgica.

Si sou de la generació d’EGB,  no us ho penseu i aneu a l‘Aquitania Teatre a veure “Yo sobreviví a la EGB”, un monòleg de Jordi Meca, en el que no podreu parar de riure.

***/****

Jordi Merca presenta aquest espectacle de stand-up, fer recordar d’una manera divertida el que vas ser i la persona que ets ara a partir de l’època dels 70 i 80.

Tot i no ser gaire afí als stand-up que he vist fins ara, vaig anar pels records de viure l’època en qüestió i per escoltar les batalletes de l’escola igual que les batalles de la mili (aquells que van anar-hi).

Hi ha dues parts diferenciades a l’espectacle, una part de records i l’altre de xerrar amb el públic. La primera part de record dividida en la part més musical abans de la funció i en una part d’aquesta és la que més m’ha agradat. Recordar antigues cançons amb la col·laboració del públic ha estat la més divertida. Fins i tot amb el públic veient com recordava, reia i cantava cada una de les cançons.

L’altra part és la de records que van succeir a les diferents aules, els moments ‘històrics’, alguns aparells de l’època (casset, walk-man, …) aquesta em va cridar l’atenció. Diferent segons si vas poder gaudir o patir durant aquella època.

I pel final, deixo la part més incòmoda per a mi. Aquella que Jordi Merca demana la participació del públic, ho fa amb bon humor i el públic assistent va respondre sense cap mena de problema a la participació amb l’humorista.

El públic assistent, gran part de la meva generació, va gaudir amb ganes de l’espectacle. Ho van donar tot per la seva part i es va veure en com va anar els 90 minuts de l’espectacle.

Pots veure la resta de la meva opinió a l'enllaç