Mili KK

Dicen los entendidos que la historia empieza donde acaba la memoria. Probablemente, sea así, hasta el punto que, si prestamos atención, parece que, últimamente, cada vez olvidamos más deprisa y, por lo tanto, hechos no tan lejanos resultan cada vez más historia y menos memoria. Por este motivo, ejercicios de reivindicación como el espectáculo Mili KK son tan importantes, necesarios y valiosos. Dirigido con audacia por Marc Angelet, el montaje hace un repaso del movimiento pacífico de desobediencia civil que fue la insumisión en protesta contra el servicio militar obligatorio entre 1970 y 1999. La obra pone en valor, con sentido del humor pero sin caer en la banalización, la frivolidad o la ligereza, la importancia de esta protesta política que, desgraciadamente, ha sido algo silenciada y muy poco reivindicada. Con dramaturgia de Angelet junto a Jumon Erra, la pieza ordena el material documental con inteligencia narrativa, confeccionando un relato donde todas las voces tienen cabida y la tesis fluye de manera naturalmente vigorosa. Hay que decir que el trabajo de los actores es, en este caso, un elemento clave para que la propuesta funcione tan bien. Por un lado, el carisma de Francesc Cuéllar y Rafa Delacroix aporta frescura y naturalidad a la historia, mientras que Albert Lozano añade el peso y verosimilitud necesarios para transcender de manera más profunda. En este sentido, Angelet demuestra una gran habilidad para la dirección de actores, tanto como para una puesta en escena repleta de buenas ideas y recursos dinámicos y efectivos. En definitiva, se trata de una función ingeniosa, interesante y emotiva con la habilidad de saber dejar suficiente espacio para la risa, la reflexión y el rigor documental.

“Mili KK” és la primera entrega d’aquesta temporada, que es fa des de fa tres anys a l’Escenari Joan Brossa, d’un cicle de teatre documental que forma part de l’anomenat teatre Verbatim. Des de que vaig descobrir el teatre Verbatim, intento no perdrem cap de les propostes que es programen.

“Mili KK” recupera en forma de teatre documental un dels moviments de desobediència civil més importants en l’Europa del segle XX.

“Mili KK” és la història del moviment insubmís des de la seva gestació fins a l’abolició del servei militar al cap de trenta anys.

Un any de treball recollint, organitzant i seleccionant informació , per transcriure fets verídics on res del que es diu és inventat.

En el cas de “Mili KK”, Marc Angelet i Jumon Erra, autors, director i coordinador d’aquesta proposta, ens apropen al moviment d’objectors de consciència a partir de material divers, com fotografies, entrevistes a testimonis reals ( objectors de consciència, insubmisos, militars, polítics, familiars, presos), documents periodístics i fotogràfics, diaris, actes d’assemblees i entrevistes.

El muntatge comença a València al 1971, amb l’empresonament i consell de guerra a Pepe Beúnza, el primer objector de consciència de l’Estat Espanyol, fins a la suspensió del servei militar obligatori.

Els titulars són el fil conductor que dona veu als personatges: “Objecció”, ”Insubmissió”, ”L’experiència de la presó i “Tercer grau”.

“Mili KK” ens parla del naixement de l’estatut de l’objector gestat a Can Serra, dels desertors, de les últimes execucions (27/9/1975), de la constitució del MOC al 1977, l’AOC, GANYA i la COP, de l’entrenament per la insubmissió, de l’experiència dins la presó, de les morts a les presons per les drogues i la SIDA, dels enfrontaments polítics, de les humiliacions als presos, del punt i final al servei militar.

Un lema “NO MATARÀS”

Pautes a seguir: Coherència i perseverança. Mai es va obligar a ningú a rés, tothom va ser lliure de triar.

Una pregunta final sense resposta.

Els actors Francesc Cuéllar, Rafa Delacroix i Alberto Lozano es converteixen en totes les veus dels testimonis, de les mares, dels militars, dels polítics i dels jutges.

Una posada en escena brechtiana en la que no hi ha quarta paret. Els actors parlen directament al públic. Teatre documental. Teatre fidel a la realitat. Teatre basat principalment en la feina dels actors, tot i que hi ha projeccions i cançons reivindicatives.

Al final de cada funció hi ha un col·loqui amb l’equip artístic i alguns dels testimonis relacionats amb el tema. El dia que hi vàrem anar nosaltres hi havia en Toni Àlvarez (insubmís), professor i membre de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau.