Blanca Tolsá

En este espactáculo de danza veremos un simulacro de un partido de fútbol. Las protagonistas serán las mujeres, que defienden su campo con pasos de danza. El otro equipo, los hombres, lo hacen con pases, cabaceos y regates. Ambos marcan goles, cada cual con el estilo que sabe defender. Entre jugada y jugada se escuchan dicursos en defensa de la situacion laboral de la mujer. Coreografía muy bien ejecutada y orquestada, dotada de etrategias entendibles para todos los públicos, aficionados o no. Obra divertida, compleja, rítmica, llena de tensión y emoción.

Eulàlia Bergadà Serra, ballarina i coreògrafa mallorquina formada a Barcelona, ens va presentar anit la seva nova creació. Va ser la guanyadora del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre 2015 i és per això que ens va delectar amb «Gold Dust Rush «, dins del Grec Festival. En aquesta ocasió ens vol oferir un viatge que gira entorn al concepte del deliri. Quatre intèrprets, inclosa la mateixa coreògrafa, adoren una columna formada per aurèoles de llum. Al meu entendre fa referència a allò diví, allò que ascendeix. Quasi totes els accions són desenvolupades al voltant d’aquesta columna central. Els intèrprets es submergeixen en un transcurs d’estats contraposats, fins al punt que la bogeria els condueix a obeir «la paraula […]

Roberto G.Alonso i el seu equip van estrenar anit al Grec’16 «La Fragilitat dels verbs transitius», una obra que combina text i dansa per denunciar l’estigmatització dels transsexuals. En aquest cas quatre intèrprets mascles (representant els quatre principals rangs d’edat) ens expliquen la seva experiència de vida, exposen exemples com el rebuig de la seva família per la seva condició o les burles que han de suportar quant surten al carrer. La intenció del director, com descriu a la sinopsi, no és fer una reivindicació, si no parlar de sentiments. Al meu entendre, el tema es tracta molt directament, deixa de banda la insinuació, obrint al públic les finestres cap a les vides dels personatges d’una manera desmesuradament dramàtica. Els […]

Només entrar a l’amfiteatre del Grec s’intuïa que estàvem a punt de presenciar un espectacle de qualitat, en veure l’aconseguida ambientació. La plaça d’un poble molt rural, amb els seus fardells de palla envoltats de rústiques barraques, les caixes de fruita d’un mercat, i en una cantonada un grup de músics tocant melodies tradicionals jueves klezmer (la Cacophonic GLAT Kosher Orkestar). D’aquest ambient es dedueix que la trama tracta de celebracions populars. I és que aquesta obra va ser una veritable celebració, omplint al públic de contagioses rialles, en gran part gràcies a la tosca interacció del «boig del poble» (Adrian Schavarzstein, responsable també de la direcció i idea original) amb el públic, fent gala d’una excel·lent interpretació. A l’inici […]

Alonzo King Lines Ballet ens va delectar ahir a la nit amb una tècnica clàssica plena de bellesa i subtilesa d’alt nivell. La composició coreogràfica en si mateixa no destacava per bona o original. Però per altra banda, vam poder experimentar com la pura tècnica, executada d’una manera sublim, pot arribar a commoure; també gràcies a l’excel·lent interpretació dels ballarins i ballarines. Dues parts. A la primera observem exercicis de pas a dos, parts grupals i solos, que interpreten durant una hora músiques sagrades de tradició jueva, cristiana, musulmana i budista tibetana. Son defensades amb una musicalitat i un lirisme corporal de gran expresió. Finalitza amb un quintet de quatre nois i una noia, on ella és portejada en tot […]