La història del sonall trobat en una fossa comú i la història de la dona que van trobar, ha donat peu a tota una investigació sobre la seva identitat i el seu passat. Es centren en aquesta història sense deixar de costat la finalitat de l’obra, la de fer un homenatge a la memòria històrica, a les víctimes del franquisme desaparegudes (i també les identificades) en fosses comunes. És un homentatge que a dia d’avui segueix sent latent i necessari.
És un joc immersiu. El públic, el músic i els actors comparteixen espai. I la obra es desenvolupa entre el públic, a «pista» o bé en plataformes que es van movent. Hi ha un control increïble d’espai i connexió amb el públic. Això últim és realment impecable, doncs tenen una consciència molt real de on estan i amb qui estan. Hi ha imatges precioses, entre la Catalina Muñoz ficada en una cabina (a moments pensava en Antígona entre les parets); les mans dels morts entre el fum, movent-se per sortir… la direcció de tot això està feta amb molt bon gust.
Respecte el text, diferents moments en el temps, del present, passant pel passat, tornant al present… et van presentant a la Catalina Muñoz i a la seva familia. Tot barrejat amb balls i música i cant en directe, que li dónen el punt melancolic i nostàlgic, que t’acosten a l’emoció, sense voler donar-li el drama per plorar, sino que està ben equilibrat en aquest sentit.
L’únic inconvenient i que tampoc sé quina seria la solució tenint en compte el format, és estar de peu. És una obra curta, però es fa llarga a causa de la incomoditat, que, arribat un moment necessites seure (ets lliure de fer-ho al terra o en unes cadires, que n’hi ha unes poques). Si el teatre no fos precari i tinguessim pressupost per tot posaria unes cadires amb rodes per tothom !!! (és broma, o no…). Però entenc que per que funcioni la proposta no hi ha altra opció. També alguns problemes de volum i de so (doncs vas amb cascs durant tota l’obra) i, suposo que a causa dels focus, fa massa calor. Tot plegat crea una mica d’angoixa, que podria assimilar-se a la necessitat d’aire fresc quan ets sota terra.
Dit això, recomanable per ser una proposta diferent que toca un tema del que, malauradament, segueix sent imprescindible parlar-ne(que la situació internacional no ens tregui el focus dels perills que s’acosten al nostre pais).