De la rutina en treiem una doble vessant: bé la tranquil·litat, bé l’angoixa. Amb humor van retratant l’angoixa fins que d’ella apareix la màgia (o la bogeria, no ho sabem): els dubtes existencials es poden resoldre amb l’arribada de Hàlia, aquest ésser amb poders sobrenaturals que decideix salvar al Roc d’aquesta rutina que l’està desconnectant del món i dels seus somnis.
El text, escrit (i interpretat) per Jose Sanz, pot encaixar amb qualsevol de nosaltres que s’hagi trobat dins d’una crisi existèncial i hagi desitjat el miracle per reconduir-se. Està fantàsticament ben interpretat, divertit, natural (tenint en compte lo surrealista que és!), fluid i tot al ritme de la rumba.
Correu, és un tresoret d’obra que val la pena veure, i qui sap, potser quan surtiu també apareixerà la màgia.
