Recomendaciones

Avui dia el panorama social és, per sort, molt més divers que fa uns anys. La situació provoca un xoc generacional —i no només generacional— que, en el millor dels casos, es pretén maquillar per quedar bé de cara a la galeria. Tot i això, quan aquesta realitat es fa present en el nucli familiar, les aparences se solen esfumar ràpidament: comentaris fets fora de lloc, incapacitat de normalitzar situacions, patiment pel rebuig extern, etc. Família (im)possible comença quan l’única filla (Ariadna Llobet) d’un matrimoni encara prou jove presenta la seva parella als pares (Dolo Beltran i Jordi Andújar): un noi, hetero i trans (Ian Bermúdez). Entre cançó i cançó i amb gags d’humor per a tots els públics, sembla […]

Joseph Conrad afirmava a la seva novel·la iniciàtica El cor de les tenebres el següent: «No m’agrada la feina, a ningú li agrada, però sí el que hi ha en aquest: l’ocasió de trobar-se a un mateix». La literatura de viatges és sovint una font inesgotable de versions del viatge de l’heroi en la seva constant recerca identitària. En funció de l’autor i les seves ganes de perversió del mite, aquest heroi pot esdevenir un malvat o un complet antiheroi, aclaparat per les circumstàncies d’un entorn que és incapaç de controlar. Un d’aquests majors iniciadors d’aquesta mena de perversió del gènere va ser Edgar Allan Poe amb la seva Les aventures d’Arthur Gordon Pym, que ja va ser reversionada, ampliada […]

Les trobades improbables entre personatges reals i famosos és una pràctica teatral més utilitzada del que ens podem imaginar. Ja fa uns anys, Kemp Powers va reunir a Cassius Clay, Jim Brown, Sam Cooke i Malcolm X en una mateixa habitació (Una nit a Miami) i no fa gaire, a casa nostra, Carles Batlle ajuntava a Marilyn Monroe amb Hedy Lamarr (Monroe-Lamarr). Els exemples són nombrosos, i ara hi sumem aquesta “reunió de treball” entre el poeta i lletrista de coples Rafael de León, l’escriptor Federico García Lorca i la cantant Concha Piquer a l’estiu de 1936, un mes abans de l’assassinat de l’autor granadí. Una trobada que mai va succeir però que serveix per posar sobre l’escena tres personalitats […]

Quanta, quanta guerra adapta la darrera novel·la que va escriure Mercè Rodoreda i que aborda els horrors de la guerra civil espanyola de la manera més sincera: a través dels ulls d’un jove de quinze anys que encara no ha aixecat, dins del seu subconscient, un mur prou sòlid de filtres, prejudicis i creences que li facin veure la realitat com no és. És així com l’autora ens trasllada el seu relat de la manera més directa i objectiva; fent sòlida la veritat més essencial. La posada en escena va a càrrec dels Farrés Brothers, que despleguen el seu instrumental escènic fent un espectacle on la imatge, l’espai sonor i la titella componen una dramatúrgia visual i poètica, senzilla i […]

Diego Lorca y Pako Merino són dos artistes que, després de conèixe’s a l’Escola de Teatre Jacques Lecoq de París, funden la companyia Titzina, amb la qual produeixen els seus espectacles (que ells mateixos escriuen, dirigeixen i interpreten). Tot i fer servir la paraula, la imatge, el gest i la música es disputen el protagonisme d’unes propostes de gran volada visual, que volen emmirallar-se en creadors tan potents com el Théâtre de la Complicité, el Théâtre du Soleil o Robert Lepage. Després de cinc produccions, aquest any estrenen Búho, com a companyia resident de la Sala Beckett. Un espectacle que neix d’un extens procés d’investigació sobre i al voltant de la memòria com a nucli identitari de la persona. Amb […]

Ya hace años que nos encontramos historias distópicas por todas partes, tanto en la literatura como en el cine o en la televisión. Cuesta más encontrar estas historias en el teatro, pero en los últimos años hemos tenido algunos ejemplos: La nostra parcel·la, Salvació total imminent… o la adaptación teatral de Ensayo sobre la ceguera, entre otros. Las características de este tipo de relato implican un mundo cambiante, un nuevo orden social, unas nuevas reglas… y a menudo una trama en la que algunos personajes intenten revelarse contra la nueva sociedad y buscar una justicia implícita. También es interesante que la trama tenga una intriga, un misterio o algunos hechos inexplicables para los que la protagonicen. Es decir, que genere […]

A los dos días de la celebración de la Virgen de Montserrat, el público del teatro Goula de Begues entonábamos con más o menos acierto, “el Virolai”. Mientras se prepara una gran fiesta contando con la colaboración de todo el público, ambos intérpretes hablan, discuten, se cuentan partes de sus complicadas vidas y nos demuestran que existe entre ellos una profunda amistad y una complicidad que hace fluir la obra por los caminos de la veracidad y de la confianza. Ésta es la parte mejor de la obra, conocer sus vidas fuera del escenario. Siempre es fascinante para el público pensar qué pasa cuando aquel actor tan seguro de sí mismo llega desengañado a su casa o cómo se apagan […]

Peter, el Musical by Theatre Properties “s’ha convertit en un dels espectacles de Teatre Musical més aclamats i ratificats per la crítica, considerat com el millor espectacle musical familiar dels últims anys a Espanya.” Així es presenta aquesta versió d’aquest musical. La Productora espanyola Theatre Properties ha realitzat grans èxits musicals. Aquest musical va dirigit als més petits, són els que poden gaudir-ne de la llum, la fantasia i la resta d’elements atractius d’un Peter Pan on tenim fades, sirenes, pirates,… Però amb tot l’imaginari que hi ha en aquesta obra, s’ha perdut en el camí. S’ha invertit molts diners per fer possible aquest musical, però “el millor espectacle musical familiar dels últims anys a Espanya”? En aquest cas no. […]

Tic, tac, tic, tac, tic, tac…. Ser o no ser madre… ¿es esa la cuestión? Ángela Palacios nos platea esta pregunta en Salve Regina, una propuesta en formato monólogo con mucho humor, pero que sin darte apenas cuenta, te va calando dentro, muy hondo. Una propuesta sencilla a la par que muy visual, que, con pocos elementos hace magia: un neón rosa a modo de límite del escenario, un carrito de la compra, algunas muñecas y muñecos y ya, pero es que poco más necesita la actriz para llenar el escenario. Su presencia, su voz, su historia es el elemento principal. Y es que esta creadora, dramaturga y actriz es una todoterreno que sabe muy bien cómo contar algo tan […]

Contracciones es una comedia que invita a reflexionar sobre el control y el poder que el mundo empresarial ejerce sobre sus trabajadores. A través de varios encuentros entre una empleada y su jefa, se retrata una relación de poder llevada al extremo poniendo en escena la brutalidad del mundo corporativo. Aunque tenga tintes de drama social – es inevitable percibir la crítica inherente en la trama – la obra acierta en girar hacia la comedia negra más perversa. La sucesión de escenas con la misma estructura puede resultar un tanto repetitiva al principio, pero el incremento gradual de la tensión y el conflicto está muy bien medido. Además, lejos de quedarse corta, la obra traspasa todos los límites para llegar […]

Aturar el temps per estimar els que ens envolten, i no permetre que ningú ens robi el temps, és el missatge que rebreu de MOMO, la nena que sap escoltar.La companyia de teatre Anna Roca ha fet de «Momo» un espectacle fantàstic. Fantàstica l’escenografia, la dramatúrgia, la interpretació i la direcció, la banda sonora, el vestuari, l’atmosfera i el missatge. Feia molt i molt de temps que una escenografia no em sorprenia tant. Us ho intento explicar, no per aixafar-vos la guitarra, si no per què no us ho perdeu. Per què quan us digui que és diferent, que és necessària, que és sorprenent us ho cregueu.No espereu trobar un escenari, ni un pati de butaques. Imagineu una glorieta d’aquelles […]

Está basada en la novela que el Abad Prevost escribió en 1731, “Les aventures du Chevalier des Grieux et de Manon Lescaut” quizá inspirada en sus propias aventuras y que el Parlamento de París hizo quemar. Manon fue una de las primeras óperas de Julio Massenet. Se estrenó en la Opéra Comique de París en 1884. No fue hasta 1893 que Puccini no estrenó su Manon Lescaut después de defender que la de Massenet era una “Manon de Peluca empolvada” y la suya sería una “Manon de carne y hueso”. Lo cierto es que ambas se van alternando en todos los teatros de ópera consiguiendo tanto una como otra, un éxito merecido. La última representación en el Liceu de la […]

Quan la lectura fàcil no se sap escriure, la societat té un problema, que vol dir que no sap integrar ni adaptar al sistema la població que necessita anar per un carril més lent. Aquest podria ser el missatge que l’obra de teatre «Lectura fácil» (en castellà) vol transmetre a l’espectador. Però reduiríem molt la complexitat de l’obra, que compta amb actrius i actors que deixen sense paraules per la seva representació de primer nivell. Els esmento a tots: Desiree Cascales, Estefanía de los Santos, Carlota Gaviño, Pilar Gómez, Anna Marchessi, Marcos Mayo, Pablo Sánchez. La direcció és d’Alberto San Juan, que ha comptat com a ajudant de direcció amb Anna Serrano Gatell. Dit això, anem a pams. L’obra es […]

Fa vint anys vaig veure Peter Pan el musical en el qual els principals personatges eren interpretats per quatre exconcursants del programa televisiu Operación Triunfo: Gisela (Wendy), Álex (Smee), Javián (jefe indi) i Mireia (John). La resta del repartiment el completava l’actriu Beatriz Luengo (Tigrilla), la coneguda Lola de la sèrie Un paso adelante, del que n’era fan absoluta, i els actors Enrique Sequero, en el paper de Capità Garfio (extraordinari!) i Raquel Grijalva, com a Peter Pan. Va ser brutal, un dels primers i millors musicals que vaig veure i del que en guardo un gran record. Veure com volaven els protagonistes o el vaixell pirata per damunt del públic, dissenyats per l’equip d’especialistes habituals del mag David Copperfield, […]

Mi madre en bragas escrita per Raquel Loscos i dirigida per Lali Álvarez serveix per a apropar-nos amb valentia als corrents ocults de les relacions familiars i trobar llum travessant la foscor. Un espectacle interpretat per l’actriu Anna Tamayo i la seva mare Rosa Escalera, a més amb Alba Rubió Pons posant de forma genial la banda sonora en directe en tota l’obra. És una obra que vol fer un homenatge a la seva mare Rosa, però també un homenatge que Rosa fa a la seva filla Anna. En definitiva un homenatge a les nostres mares que m’ha fet riure, passar-ho bé i a més tenir la llagrimeta a punt de sortir, però sense caure en sentimentalismes. Aquells moments que […]