Que una figura cabdal per al nostre teatre com ho és Sanchis Sinisterra espolsi un dels textos que encara té al calaix dels malendreços, és una bona notícia t’ho miris com t’ho miris. Que ho estreni la “nova” Sala Atrium és un exercici de coherència amb l’organicitat de la programació d’aquesta temporada dissenyada amb idees clares i una aposta definitiva per una sèrie de muntatges atrevits i amb capacitat per a dialogar amb la nostra contemporaneïtat.
La criatura… situa el monstre de la novel·la de Mary Shelley efectuant un discurs per a “l’acadèmia” a qui ja s’havia dirigit a principis del segle XX el simi d’Informe per a l’acadèmia de Franz Kafka, amb l’objectiu de sol·licitar l’ingrés dels anomenats éssers humans. La criatura mira d’argumentar què és allò que segons el seu parer el converteix en humà i, de passada és clar, ens obliga a preguntar-nos què és allò d’específic que ens converteix en humans a nosaltres mateixos. Pel camí, reflexiona sobre els conceptes de creació, de creació artística i d’identitat entre d’altres.
Sánchez Sinisterra atorga el pes de la posada en escena en Ferran Audí, el protagonista del monòleg, i despulla d’escenografia l’espai. Audí tindrà només la companyia d’un focus i una cadira. El disseny d’il·luminació d’Elisabet Prandi Chevalier crea les penombres necessàries per a donar rellevància als diferents estats d’ànim que transita el personatge.
La interpretació d’Audí es fonamenta en dos eixos que mesclen bé, com ho són l’humor i la melancolia. Aconsegueix, a més, no caure en l’excés i l’histrionisme a què la naturalesa del personatge convida i és capaç de transmetre tristesa, desesperació i fins i tot orgull quan cal, sense necessitat d’estridències ni tòpics. No vull deixar de dir que, en un moment donat , Audí canta amb una sensibilitat desbordant el clàssic espiritual Sometimes I feel like a motherless child com si fos el gran Jimmy Scott.
A La criatura… la frontera entre allò que és humà i allò que no ho és es difumina, i l’espectador és convidat a replantejar-se la seva naturalesa i la seva relació amb els mites de ficció que al llarg de la història han intentat explicar-nos als éssers humans.