Les dones de Guido Contini

Fa gairebé 15 anys vaig veure a Broadway el musical Nine, el qual estava protagonitzat per Antonio Banderas en el paper de Guido Contini i les diferents dones estaven interpretades també per actrius conegudes. Sens dubte, em va meravellar en tots els sentits i des de llavors m'he convertit en un enamorat d'aquest musical. No obstant, anys després vaig veure la pel·lícula que va fer Rob Marshall, protagonitzada per Daniel Day-Lewis, i em vaig portar una gran decepció per la molt discutible adaptació que es va fer, la qual diferenciava i remarcava a través del muntatge el món intern del protagonista i el real. De fet, m'ha succeït tot el contrari quan he anat a veure al Maldà Les dones de Guido Contini, una petita gran joia que ens mostra la història de Guido a partir dels temes de Nine i en el que el protagonista del musical queda en segon terme per deixar parlar a totes les dones de la seva vida a través de les conegudes cançons de l'obra.

L'espectacle està ideat i interpretat per Mariona Castillo, la qual té la difícil tasca d'interpretar tots els papers de la funció acompanyada només d'un pianista. L'actriu ho dona tot i aconsegueix que la representació brilli amb una veu que s'adapta perfectament a cada personatge i tema musical, alhora que sap com transmetre els matisos de cada personatge. En aquest sentit, la direcció és molt àgil i sap com aprofitar al màxim el magnific espai que ofereix la sala del Maldà, la qual resta preciosa gràcies a la cuidada il·luminació que l'atorga un caire oníric, majestuós i de gran bellesa. Així, tot s'adapta a la preciosa partitura de Nine, magníficament interpretada i amb una excel·lent adaptació per a piano en la que no es troba a faltar en cap moment la banda sencera, al mateix temps que se li dona veu pròpia a l'espectacle. Sens dubte, una aposta carregada de talent, enginy, personalitat i bellesa.

Quin trio! Tot neix d'Otto e Mezzo, i a partir d'aquí el musical de Maury Yeston i l'adaptació i direcció de David Pintó, amb idea i interpretació de Mariona Castillo, el pianista i director musical Gustavo Llull, les coreografies d'Ariadna Peya...

Rodó, un espectacle rodó, un musical de petit format amb res a envejar, sinó del West End, del Off londinenc (o el Fringe, com preferiu anomenar-lo). Es va estrenar a l'Eòlia fa un any i ara s'ha recuperat al Maldà, Una joia, paraula de Kabrota. Només amb l'arrancada de l'Oberture delle Donne, ja val la pena, però no marxeu que la Mariona ens fa un recital de categoria superior i el seu pianista no la deixa de la mà en tota l'obra. Bravo!!!

 

 

 

 

Crítica completa »    http://bit.ly/2yiOyEJ

En català: Ha Nascut una Estrella, i ho escric perquè ho penso, ni que sigui copiar el títol, no d'una, sinó de tres pelis americanes. A la Mariona Castillo ja la coneixia i n'he seguit més o menys la seva evolució, i sempre em va semblar una promesa, però per a mi amb Nine s'ha destapat i ha crescut, i molt. Ja no és una promesa: és una realitat; felicitats! Adaptar aquesta obra deu haver sigut un repte i ella, junt amb l'equip de l'espectacle, se n'han sortit amb nota alta, alta de veritat. S'ha posat a la pell de "les dones" de Guido Contini (Federico Fellini) i ha fet tots el papers, des de la seva esposa fins a la puta Saraghina. Genial. Encara estic flipant. No us la perdeu.

Crítica completa » http://bit.ly/2eTut3B

El 1982 Maury Yeston y Arthur Kopit estrenaron en Broadway el musical Nine, basado en la famosa película Otto e mezzo de Fellini. El espectáculo fue el triunfador de los premios Tony de aquella temporada e inspiró un montón de revisiones que han servido para dar varias caras al jugoso personaje de Guido Contini, un papel asociado a Mastroianni que después cantarían actores como Raul Julia, Jonathan Pryce, Antonio Banderas e incluso Daniel Day Lewis en la versión cinematográfica. Pero si algo diferencia el musical de la cinta de Fellini es el gran protagonismo que da a una maravillosa galería de personajes femeninos, por la cual muchas actrices han suspirado y luchado sin tregua hasta conseguir formar parte de ella (desde Leslie Caron a Sofia Loren, pasando por Chita Rivera, Eartha Kitt, Jane Krakovski, Judy Dench, Marion Cotillard, Nicole Kidman y muchas otras). Ahora, Mariona Castillo ha tenido la osadía y el valor de asumir todas las mujeres del espectáculo y ofrecer un musical de pequeño formato que, si encuentra el espacio adecuado y el apoyo necesario, será uno de los pequeños tesoros de la temporada.

Hay que reconocer que en esta versión recortada y sin diálogos se hace difícil seguir la historia y distinguir algunos de los personajes. Es cierto que quizás estamos ante un recital más que ante una revisión de la obra, pero no hubiera estado mal poner algún contexto o hacer más patente la figura de Contini… ahora reducida a una silla con una americana colgada. Sea como fuere, la fuerza de Mariona Castillo llena todos los vacíos y nos hace olvidar cualquier imperfección. Arriesga a hacer voces diferentes y a jugar con tesituras vocales, a pesar de que se nota que con algunas está mucho más cómoda. Una propuesta osada, pues, que tanto Castillo como el director David Pintó tendrían que defender y promover al máximo.