Blanca Desvelada es una obra teatral escrita por Alejandra Jiménez-Cascón y dirigida por Montse Bonet. El espectáculo de pequeño formato ha sido uno de los grandes éxitos de la cartelera barcelonesa de los últimos años, un espectáculo imprescindible que fila historias de perdón y reconciliación con altas dosis de humor y emoción.

Sinopsis

Dos historias que se entrelazan en el tiempo sin que ni sus personajes entiendan el por qué. La protagonista vivirá el desafío de descubrir la razón que las une: Una mujer que da a luz en una cárcel dos semanas antes de ser fusilada como presa política. Y Blanca, una joven actriz que se gana la vida haciendo monólogos cómicos en bares mediocres y que tiene un importante conflicto con su madre.

Duración:
75 minutos

Idioma:
Castellano

Sinopsis

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 31

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una interpretació que atrapa

Una proposta estrenada el 18 de febrer de 2015 a "La Badabadoc", i que nosaltres la vam poder veure el 15 de març de 2015 a la ja tristament desapareguda sala teatral LA VILELLA, espai a la que ens unia entranyables llaços d'amistat personal, fins i tot abans d'inaugurar-se físicament, i on hem pogut veure alguna de les millors experiències teatrals d'aquesta última dècada. Una llàstima i fins i tot vergonya aliena, que les institucions públiques de Catalunya hagin abandonat econòmicament una de les iniciatives amb més qualitat cultural de la nostra ciutat.

Tornem a veure-la, a més a més aprofitant que aquest diumenge després de la representació s'ha celebrat un col·loqui amb les seves protagonistes.

BLANCA DESVELADA és una producció d’Aleteo Teatro, escrita i interpretada per Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per Montse Bonet.

Un treball unipersonal de dues històries que s'entrellacen i que abraça el període que va des de la Guerra civil espanyola on coneixem a Carmen, una presa política que donarà a llum una nena dins la presó, fins als nostres dies, on coneixem a Blanca, una jove actriu que sobreviu fent monòlegs còmics en locals mediocres. La protagonista viurà el desafiament de descobrir que uneix aquestes dues dones.

Un text i una interpretació que atrapa per la seva versatilitat.

Dotze personatges interpretats per l'Alejandra, que es transmuta d'un a l'altra davant els nostres ulls, com si d'un personatge fluís l'altre, fins i tot quan a escena dialoguen entre ells: la mare, la nena, la companya de cel·la, la Mama Luisa, el taxista, el nuvi, l'amiga, la massatgista, la tieta,...... un canvi de to de veu, de l'accent de la parla, de la mímica del seu rostre, un moviment rotatori, .... ens transporta sense que ni ens adonem, d'un personatge a un altre, d'una situació a un altre distanciada en el temps o en l'espai.

Com ja vam dir en el seu dia, l'Alejandra ens ofereix un autèntic festival d'interpretacions. La història no té ben bé un principi ni un final, i no s'explica de forma lineal. Una posada en escena sense escenografia, ja que l'acció té lloc en un cub de 9 metres quadrats dissenyat per Mónica Gálvez, responsable també del disseny de vestuari, un espai on la il·luminació de Natàlia Ramos i l'espai sonor d'Enric Espinet i Miquel Ferré marquen i ens ajuden a diferenciar els diferents espais i moments temporals en què es belluguen els personatges.

BLANCA DESVELADA emociona i ens porta a reflexionar sobre les nostres relacions personals i el que ens separa dels altres. Una reflexió de la dramaturga sobre el que és i el que vol ser a través del recorregut per moments diferents de la vida de la Blanca, la Blanca nena, la Blanca empresonada, la Blanca distanciada de la mare, la Blanca que no pot estimar, la Blanca enfadada amb la vida, ...... La història d'allò que ens lliga amb els que han viscut abans que nosaltres i que ens lligarà amb els que encara no hi són.

Una peça magnífica que es pot arribar a veure una i mil vegades, i on Alejandra brilla amb llum pròpia sota la magnífica direcció de la Montse Bonet.

Alejandra Jiménez-Cascón és una actriu amb majúscules, ... amb un talent innegable per expressar sentiments i dotada d'un gran carisma.

Diumenge ho vam poder confirmar en el col·loqui que va tenir lloc després de la representació i on ella es va mostrar espontània, natural i dotada d'un gran sentit de l'humor. Ens van comentar que estan treballant en el guió de la pel·lícula que volen començar a rodar aviat.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

14/01/2020
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

Amagada sota el paraigua del perdó

Seus i ja et sents captiu en una presó de la postguerra, quan menys t'ho esperes Alejandra et fa pres del seu talent, i és llavors quan comença a teixir-se una història que comunicarà dues vides eternament inseparables. La història no té un principi ni un final, sinó que té diferents moments que es barregen, es coneixen i prenen forma, endavant i enrere, dins d'un cub sense parets.

Estem acostumats a veure espectacles amb massa poca escenografia, però en aquest cas, en la necessitat de Blanca per trobar el què de les seves vides, l'estructura d'un cub i una caixa rectangular seran suficients per encarnar els 12 personatges de la ficció. La seva capacitat vocal no tindria el mateix sentit sense l'espectacle de llums que, en comunió, supera la ficció. L'actriu sevillana ens parla de la capacitat de saber perdonar que tothom té amagada amb cortines d'honor; que s'apaga cada cop que no ens atrevim a fer el pas, que ens ho guardem per nosaltres, que no exterioritzem. Una Alejandra tot-terreny que passa de la tristor d'una mare a la innocència d'una nena petita en qüestió del temps que es pot contar entre rèplica i rèplica d'un diàleg natural. Una Blanca desesperada, perduda en un mar de dubtes que acabarà sent revelada o desvelada.

Blanca emociona, Blanca ens ajuda a despertar un "nosequè" interior personal que vaticina una reflexió en les nostres relacions personals i obre el camí a apartar les amargors que ens separen amb els altres. De ben segur que qualsevol persona que hagi estat víctima del que Blanca posa en context dins del seu cubicle, encara aconseguirà empatitzar més amb la història i que alguna tímida llàgrima caigui en acabar la funció.

12/01/2020
Berta Miró
Teatre Barcelona

Im-pres-cin-di-ble

Al teatre hi ha poques certeses, però les poques que hi ha són (gairebé) innegables. Quan una obra de teatre parla de sensacions que hem viscut alguna vegada, hi connectem d'arrel i ens agrada. I 'Blanca desvelada' té això. Connecta des del primer minut a través d'un text senzill -per la seva clarividència-, una actriu meravellosa i una relat ‘in crescendo’ que pica l'ullet constantment al públic.

Qui sóc? Cap on vaig? Què vull? El text d'Alejandra Jiménez Cascón retrata les reflexives que ens hem fet tots alguna vegada. Un recorregut per les pors de la protagonista que la dramaturga i actriu construeix des de moments diferents de la vida de la protagonista: la Blanca nena, la Blanca clausurada, la Blanca enfadada, la Blanca dona... Seria difícil de creure que algú no pugui veure's una mica en 'Blanca desvelada'.

És de justícia destacar la capacitat de l'actriu per defensar amb veu, cos i accents fins a 12 papers, i encara ho és més mencionar les transicions entre personatges, molt ben pensades i executades a la perfecció. Aquesta obra és una oportunitat brillant per fer l'exercici de mirar dins nostre i trobar les nostres pors. La màgia del teatre!

30/11/2018
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Un ciclón de emociones gracias a una actriz sublime

Blanca desvelada es puro teatro al que la definición de monólogo se le queda corto. La sinopsis nos deja descolocados. ¿Cómo se entrelazan dos historias a universos de distancia: una presa política en la posguerra y una monologuista cómica? La estructura tampoco es sencilla, con saltos de personajes y épocas… Y aquí empieza la magia.
Alejandra Jiménez-Cascón está sublime. Que una actriz represente, sea mejor dicho, los 12 personajes que participan en el texto, puede ser grandioso o ridículo. Aquí es lo primero y aún más. Ternura, drama, ira, comedia… todo se sucede, fluye en una perfecta coreografía interpretativa, se mezcla sin atropellos, olvidas que sólo Alejandra está en el escenario. Una obra para ver más de una vez, para sentirla, exprimirla y hacerla tuya.. Fijarte en cómo con un movimiento de manos se inicia una sutil y perfecta transformación de un personaje a otro, sin más elementos que su mirada, su cuerpo (Lecoq?), sin maquillajes ni vestuario, cada uno de los 12 personajes son reales, los ves, los tocas, tienes delante a la tía Angustias, a la presa que cuida de Carmen, al taxista…

Blanca es una historia que apunta al alma, una obra en mayúsculas sobre el perdón y la dificultad de llegar a él. Una propuesta desde la Verdad, perfectamente dirigida por Montse Bonet.Y, a veces se olvida mencionar, con perlas de humor que dan descanso al encogido corazón; Alejandra es también magnífica cuando se propone hacernos reír

Acompañan a la magistral interpretación un diseño de sonido impecable y una iluminación cuidada al milímetro, tan tenue en la cárcel como radiante en un soleado patio andaluz.
Desde hace años, Blanca Desvelada me acompaña y siempre, siempre, me emociona, me pellizca y me recuerda cuánto debo dar las gracias a Alejandra, también creadora del texto. Una obra que ni me atrevo a decir cuántas veces he visto.

En resumen: Imprescindible para todo amante del teatro. Y para los que vivimos enfadados, una lección vital.

Sólo por el ejercicio interpretativo valdría la pena ir y repetir. Si le sumamos la carga dramática, de una profundidad total sin pretenciosidad, pues poco más se puede añadir. Y miras de soslayo y ves que la persona de la butaca de al lado está riendo y llorando, descubriendo esta Blanca Desvelada (de soberbio título). Y sientes envidia por no poder verla con ojos de primera vez. Aprovechad los que podéis.

27/11/2018
Georgina Castillo
Teatre Barcelona

Pura magia

Ya sabemos que el teatro es magia, que en un escenario todo es posible y que no hay límites a la hora de jugar con la imaginación del espectador. Hemos visto escenarios sobrios, vacíos de escenografía, hemos visto actores y actrices interpretando más de un personaje.

En esta Blanca Desvelada, Alejandra Jiménez Cascón lo hace de una manera que te hace erizar la piel. Ella sola, con el único recurso de su cuerpo y su voz, nos transporta de una escena a otra, del pasado al presente, haciendo dialogar a los personajes de una forma orgánica, fluida, casi como si bailara. Pasa del drama al humor, de la caricatura al realismo más crudo, sin que nos demos cuenta, exprimiendo cada detalle del gesto, de la voz, como si encima del escenario hubiera diez actrices en vez de una. La actriz imprime en cada personaje que interpreta una sensibilidad y profundidad única, hasta el punto que querríamos que cada escena durara para siempre.

Por otro lado, y para hacer aún más completo el conjunto, la versatilidad de Alejandra Jiménez Cascón está al servicio de una historia conmovedora, desgarradora, que bucea en los secretos familiares y en la historia más reciente (y poco explicada) de nuestro país. Sólo alguien con suficiente oficio, valentía y sensibilidad puede conseguir explicarnos este drama con tanta dosis de humor e ironía.

27/11/2018
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Magnífica, conmovedora, inolvidable

Los horrores de la guerra, la venganza de los vencedores, la tristeza en el alma no se apaga cuando se mueren los principales actores de la tragedia sino que se transmite a través de las generaciones con el mismo dolor e intensidad que al principio. Las mujeres son las transmisoras de muchas cosas pero en este texto, la mujer es la protagonista con mayúsculas.
Conmueve porque, aunque esté alejada en el tiempo, es nuestra historia, pero sobretodo conmueve la magnífica interpretación de Alejandra Jiménez Cascón que toca las fibras más íntimas de nosotras mismas. Ella es la única. Es la directora e intérprete de un texto que circula hacia adelante y atrás, que sabe moverse, no sólo en el tiempo sino también en el interior de 12 personajes absolutamente distintos. Es un nombre para no olvidar nunca. Magnífica.

26/11/2018
Adrià Ardila
Teatre Barcelona

Oasis

A veces parece que tengamos la necesidad de relacionar el hecho de ir al teatro con esperar encontrarnos con una cantidad ingente de personas en el escenario, o con una escenografía descomunal o con una iluminación digna de un concierto multitudinario. El teatro nos parece todo purpurina y formas bonitas. Pero es mucho más. Es imaginación. Es empatía. Es catarsis.

Lo que Alejandra Jiménez-Cascón, Montse Bonet, y todo el equipo de «Blanca Desvelada» han hecho aquí es magia. Cómo con tan pocos recursos en escena han conseguido tanto todavía me lo pregunto al día siguiente. Una sola actriz dando vida a más 10 de personajes: voz, corporalidad, sentimiento y entrañas; Alejandra nos sugestiona, nos embruja y hace que juguemos con ella a vivir la historia, a que utilicemos nuestra propia imaginación para crear con ella esta historia trepidante y profunda en la que todo el mundo debería encontrar algo suyo propio, algo antiguo y enterrado: algo de su propia vida. Una historia amarga que viaja a las raíces de los personajes pero que nos hace ver ya no solo la historia de unas mujeres, si no de Las mujeres en un País.

Quien tenga una madre, una tía, una hermana, una sobrina o una amiga puede llegar a este pequeño oasis en medio de la nada. Y más aún, debe llevar a su madre, a su tía, a su hermana o a su amiga. Yo lo haré.

05/11/2018
David Elfa Novoa
Teatre Barcelona

Un tour de force interpretatiu ple de matisos

Portava molt de temps sentint a parlar d'aquest espectacle, el qual porta temps rodant per diverses sales amb molt d'èxit, i per un motiu o un altre encara no l'havia pogut anar a veure. De fet, sempre sentia parlar meravelles d'ell i aquesta vegada em vaig proposar que no el podia deixar escapar. Així, m'he trobat amb tot un tour de force interpretatiu, d'aquells memorables i que difícilment s'obliden. Alejandra Jiménez Gascón, a més de signar el text, té el gran repte d'interpretar 12 personatges, enriquint-los amb molts matisos que fan que cadascun d'ells tingui vida pròpia. Realment, la feina a més de ser meritòria, mostra uns resultats majúsculs que venen també recolzats per una direcció precisa i efectiva, la qual sap portar molt bé el tempo i els nombrosos canvis i moviments presents. En aquest sentit, la vetiginosa posada en escena, en la que interactuen diversos personatges alhora parlant entre ells, fa que siguem testimonis d'una metamorfosi constant de l'actriu, tot semblant-nos que hi ha diverses actrius en escena enlloc de només una. De fet, l'actriu aconsegueix transmetre les diferents emocions que viuen els personatges i els constants canvis no resulten un element distractor per a l'espectador, sinó tot el contrari. Així doncs, si voleu ser testimonis d'una lliçó magistral d'interpretació no us perdeu aquesta Blanca desvelada, la qual acaba resultant tan delicada i emotiva com energètica i complexa.

17/10/2018
Mariona Rebull
Teatre Barcelona

Desvelando lo sublime

Cuando menos es más. Cuando la austeridad despliega toda su riqueza. Cuando se habla del perdón sin siquiera mencionarlo. Cuando se muestra la penuria más femenina de una guerra. Cuando se da crédito a las mazmorras del subconsciente sin filtros esotéricos o paranormales. Cuando se aconseja sin aleccionar, con ética y sin moral. Cuando se emociona sin recurrir al fatalismo ni a la falsa intensidad. Cuando una piedra, sin saberlo, forma parte de una catedral. Cuando se evidencia que todos hacemos cuánto podemos. Cuando no hace falta relleno y pomposidad escénica para dar muletas a una obra de pódium. Cuando las escenas se deslizan en lugar de sucederse. Cuando una sola actriz demuestra ser un gigante poliédrico. Cuando el final no llega lo redondo que podría llegar a ser…pero poco importa. Cuando Blanca desvelada computa su interior hasta llegar a ser Blanca Desvelada.

13/10/2018
Betty Enguix Silvestre
Teatre Barcelona

Viatge emocional de la mà d’una dona que val per mil

MERAVELLOSA! Alejandra Jimenez-Cascón, un nom a recordar i no perdre de vista! Grandíssima labilitat en escena. Extraordinària capacitat per saltar d'un sentiment a un altre amb tota l'emoció al cos i a la veu. Actuació tan verídica, que l'hora i mitja ha sigut un viatge emocional brutal. Arriscada aposta la d'un format tan complicat com el d'executar multiplicitat de personatges ella sola, sense sortir d'escena, sense caracterització més enllà de la construcció amb el seu cos, amb tants canvis de registre en segons. Risc que val molt la pena quan el resultat és aquest! Així es demostra ser, realment, una bona actriu! Així dona gust ser espectadora!
NO US LA PERDEU!

13/02/2017
Carme Canet
Teatre Barcelona

Apunteu-vos aquest nom: Alejandra Jiménez-Cascón. Una ACTRIU impressionant !

Un cubicle eteri, un espai gris, transparent. Entra ella. I Ja! No hi pots fer més. Comença a emocionar-se i a emocionar-te. Interpreta una història amb salts en el temps, en l’espai, endavant, endarrere, no pots parar de mirar, de sentir, de conèixer els seus personatges. Tots dins l’Alejandra, tots surten de les seves entranyes, tots els pareix ella des de l’inici. Quan els personatges van creixent, i els coneixes, i es coneixen entre ells, tu vas entenent les seves relacions, la seva vida, els seus tremolors, amb l’habilitat dramatúrgica que la mateixa actriu/escriptora ha redactat. Cada personatge, cada diàleg és un “no m’ho puc creure”, hi són tots, amb les seves veus, sospirs, tendreses i mala hòsties, els seus crits i els seus xiuxiuejos, hi són tots, i només hi és ella. Només!! És que no cal res més!!!! L’acompanya un espai sonor i lumínic meticulós, deliciós, perfecte. Llums i so són els seus companys d’escena, i d’història.

La crònica ampliada a Companyia de teatre i cultura

11/02/2017
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Somniar-se

Una sola actriu, Alejandra Jiménez, interpreta fins a dotze personatges. Podríem deixar-ho aquí i ja seria més que destacable, però podria semblar que parléssim, només, d’un fenomen curiós o d’un possible rècord Guiness, i en canvi, la ferida que ens en duem a casa quan acaba la funció, ha de ser conseqüència de quelcom més punxant que l'originalitat o la raresa que ja hem comentat més amunt.

Blanca desvelada. La Blanca és una noia andalusa que viu a Barcelona i treballa de monologuista. Somnia, de manera recurrent, amb la Carmen, una noia presa pels nacionals durant la Guerra Civil. Aquest és el motor d’arrencada d’una obra que ressegueix el fil invisible que recorre la història i les vides dels homes i les dones.

Alejandra Jiménez, també autora del text, ha pensat la història en tres plans temporals diferents: el present de la Blanca, la infància de la Blanca i la història de la Carmen als anys trenta. Poc a poc es farà evident que hi ha un lligam entre les tres històries que serà revelador de veritats profundes que parlen de patiment, amor i solidaritat.

La gran paradoxa amb què s’enfronta l’espectador de Blanca desvelada consisteix a comprovar com un treball minuciós, complex, d’orfebreria teatral… posa de manifest la senzillesa del fet teatral, l’austeritat amb la qual és possible fer teatre de primera categoria. Una sala petita, quatre focus, una tauleta, una estructura que emmarca l’espai, una actriu i públic, això és tot. Perquè no cal res més.

La gran virtut del muntatge de la Montse Bonet (la directora) i l’Alejandra Jiménez és l’habilitat per a la creació de personatges, perquè els personatges els crea la mirada dels altres personatges. Un personatge mira el buit i el buit esdevé personatge. L’emoció brolla d’aquest fet, de la capacitat per intervenir en la nostra imaginació i atorgar-nos als espectadors les claus necessàries per fer visible l’invisible.

Blanca desvelada és la història d’un malson, d’algú que no pot dormir, d’allò que ens lliga amb la resta de la humanitat, amb els qui han viscut abans que nosaltres i amb els qui encara no han nascut. A la Sala Fènix aquests dies se us desvetllarà part d’un misteri que té molt a veure amb tots nosaltres. TE-A-TRE!

10/02/2017
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Emoción y verdad

A pesar de que hay un sabor lejano a Dulce Chacón y Benito Zambrano en esta obra (La voz dormida, Solas) podemos asegurar que Alejandra Jiménez Gascón -actriz y autora de la pieza- ha conseguido un texto de planteamiento original y de magnífica resolución. Si uno no sabe nada de esta Blanca Desvelada quizás irá perdido durante el primer cuarto de hora, pero pronto todo empieza a encajar y al final vemos que el montón de personajes interpretados por Jiménez no están sólo para demostrar el virtuosismo de la actriz sino que sirven a la historia de forma admirable. Y es precisamente la buena dramaturgia y la acertada dirección de Montse Bonet lo que hace que estemos ante un espectáculo redondo, y que salgamos del teatro emocionados, amando a todos los personajes… y también a esta actriz maravillosa.

Lo que hace Alejandra Jiménez Gascón encima del escenario es realmente formidable, ya sea por la pulcritud de sus cambios de registro o por la emoción y la verdad que desprenden todas sus intervenciones. Estará en escenarios de pequeño formato, que es lo que requiere la pieza, pero la ejecución de su monólogo no tiene nada que envidiar a la de Blanca Portillo en El testamento de María o a la de Esperanza Pedreño a Mi relación con la comida. Esta está siendo una gran época de monólogos, porque si sumamos los de Acorar o Terra Baixa podríamos decir que estamos ante un fenómeno digno de estudio, impulsado seguramente por la crisis pero también por actores valientes que se atreven con todo.

06/06/2015
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

És un monòleg?

No és molt més per la quantitat de personatges que hi surten, la nena, la mare, la companya de presó, l'amiga, el nòvio, el taxista... i perquè demana de l'actriu una varietat de registres que al final sembla una obra coral. Hi ha dues històries entrellaçades en el temps i ni els seus personatges saben perquè. Una trama complicada, però no t'has de amoinar, t'has de deixar emportar pels sentiments que et desperta. Una obra dura que si no estigués tan ben dirigida i interpretada, ens ho passaríem malament. Ara, en canvi, ha estat un plaer. Ens hem emocionat i hem patit, però ha estat un premi. Hostitu, jo sempre vull veure obres d'aquesta qualitat!

22/03/2015
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un festival d’interpretacions

La història ben narrada per l’actriu, ens explica situacions ben diferents, que sembla impossible encabir-les en menys de 90 minuts que dura la representació…. una dona que té un part en una cel·la d’una presó franquista en plena guerra civil, la seva filla brutalment robada per la cel.ladora, per tal de ser entregada a una família benestant del règim, … una massatgista que intenta treure el stress d’una dona en l’època actual que mal viu treballant com a actriu còmica en petits locals d’oci…. una tieta que intenta per tots els mitjans que mare i filla facin les paus i que oblidin els rancors produïts per un esdeveniment que es va produir fa més de 10 anys i que va provocar la seva separació emocional…. una sanadora mig bruixota que intenta recompondre les peces per tal de què la protagonista pugui desfer-se dels seus malsons…. el nuvi que intenta ajudar i no sap com fer-ho… i una bona pila mes de personatges.

La crónica completa aqui.

18/03/2015
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Teatro en estado puro

Blanca desvelada es una obra de teatro escrita y interpretada por Alejandra Jiménez-Cascón y dirigida por Montse Bonet. Un monólogo donde todos los personajes, más de una decena, están interpretados por una sola actriz y creedme si os digo que es una interpretación realmente increíble! Un trabajo impecable, muy trabajado y de un desgaste interpretativo brutal.

Dos historias separadas en el tiempo, Carmen (una prisionera de guerra) y Blanca (una actriz cómica), pero con un vínculo en común, que al final descubriremos. Por el camino un montón de personajes (la tía, la madre, la amiga, la pareja, una masajista, una santera…) donde la actriz demuestra un gran nivel de trabajo y un dominio de la entonación y la fonología para cada personaje extraordinarios; hemos podido distinguir perfectamente cuál era el origen de cada uno de ellos por su entonación (andaluz, cubano, español, brasileño, catalán).

En cuanto la música y la iluminación son muy importantes dentro del espectáculo, ya que han sido los encargados de transportarnos de una historia a la otra. Con tan sólo una banqueta dentro de una estructura cuadrada de unos nueve metros cuadrados como escenografía, la intimidad de la sala del teatro La Vilella y la magnífica interpretación de Alejandra, no hemos necesitado de nada más, para disfrutar de una obra de teatro en estado puro.

Impresionante, brutal y del todo imprescindible.

13/03/2015
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

La actriz absoluta

A veces olvidamos, dejándonos llevar, seguramente, por modas televisivas, que existe un formato de monólogo teatral con infinitas posibilidades. Blanca desvelada explica una historia que bien podría ser una obra de gran presupuesto o una película con la particularidad de que todos los personajes están interpretados por una sola actriz. De este modo, Alejandra Jiménez-Gascón, autora también del texto, presenta un montaje (aparentemente) muy personal que es toda una montaña rusa de emociones, demostrando su infinita capacidad interpretativa a todos los niveles: cuerpo, voz, acentos y sentimiento. Ayudada sólo por un pequeño banquito, resulta alucinante el viaje narrativo, separado en dos líneas temporales, donde dos mujeres de épocas diferentes comparten una misteriosa unión que, a lo largo del espectáculo, tendrán que desentrañar. La directora Montse Bonet ha sabido aprovechar todo el talento de su protagonista explotando hasta las últimas consecuencias su versatilidad, su vis cómica, su naturalidad, su carisma y su fantástica presencia escénica. Jiménez-Gascón es una actriz absoluta: la obra es ella. A través de su gesto y su mirada, podemos ver una infinidad de escenarios, tanto exóticos como cotidianos, sin ni siquiera tener que esforzarnos. La propuesta hace parecer fáciles planteamientos que, en otras circunstancias, nos parecerían imposibles. Es la magia del teatro puesta en práctica sobre un escenario desnudo. Un trabajo espléndido.

08/03/2015
Jordi Casas Duocastella

Magnífica obra d’Alejandra Jiménez-Cascón. Una història apassionant que passa en dos temps, ella fa tots els personatges i sap conduir la trama fins a un gran final on tot encaixa. Molt recomanable.

26/04/2022
Alejandro Navarro

Maravella d’actriu i increíble treball dramaturgic. La vaig veure a La Seca fa una anys i encara recordo les emocions i sensacions que em va fer sentir. Bravo.

28/06/2021
Teo Navarro

El que fa que l’obra sigui molt interessant és sobretot la brillant interpretació. Tota una demostració de versàtil i intensa capacitat interpretativa. Molt aconsellable.

26/01/2020
Daniel Franco

Genial, enorme, no hay palabras,…
no os la perdáis por nada del mundo

10/01/2020
Lucia Ponce

Al principio me costó creerme el personaje de Blanca pero una vez que entré ya solo podía ver Lis personajes por Lis que la actriz iba pasando. Me gusto muchisimo

01/01/2020
montse Solà

Genial! Amb ganes de tornar-hi

13/12/2018
Alberto Anglada Cantarell

Excel·lent interpretació i domini del ritme.
Una Història humana, actual i plena de sentiment.

14/10/2018
Victòria Oliveros Layola

L’encertada direcció de Montse Bonet és el que fa que estiguem davant d’un espectacle rodó, i que sortim del teatre emocionats, estimant a tots els personatges… i també a aquesta actriu meravellosa. Un treball esplèndid. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2016/09/16/blanca-desvelada/

28/09/2018
ANDRES SANCHEZ MARTIN

Cuando el TEATRO con mayúsculas es capaz de llenar una sala con escenografía minimalista. Cuando una sola actriz es capaz de interpretar 12 papeles sin bajar del escenario. Cuando una historia es sólida y capaz de trasportarte en el tiempo. Cuando una voz tiene todos los acentos… solo queda aplaudir y rendirse al lujo de compartir emociones directamente en ese espacio.

22/09/2016
ignasi tomás lopez-doriga

La nostra valoració
https://culturayalgomas.wordpress.com/2016/09/19/blanca-desvelada-historias-femeninas/

19/09/2016
Josep Via Santacana

Actriu total, la millor valoraçio de Alejandra Jimenez i del seu espectacle es queda curta devant la realitat.Vaig anar amb expectatives altisimes despres de tot lo llegit i recomanacions directes i aixó que sovint es un»handicap» en absolut.Ja els anteriors opinadors ho han dit tot i coincideixo totalment nomes remarca que aquest treball inmens es molt mes que un monoleg, histories intenses aon la vida en tota la intensitat i es present, drama, comedia,poesia i com canta…insisteixo actriu total ademes de ser autora del text, caldria afegir que lo que complementa la lliço magistral de interpretacio, com espai sonor,llums, etc perfecte sense oblidar l espai adequadisimim aon es representa, una petita joia cultural per la seva programaçio, exposicions i sobretot els seus anfitrions, persones de enorme humanitat que posibilitan poguem gaudir de treballs com Blanca Desvelada. Si podeu aqui a l oasis de Riereta,31 fins el 25 sino aon sigui, pro no es pot deixar de veure,recorda nom Alejandra Jimenez-Cascon, dirigint Montse Bonet i Cia.Aleteo

17/09/2016
Josep OS

En tenia moltes ganes, i avui per fi he pogut gaudir a L´Alternativa de Sabadell d’aquesta joia. Anava amb moltes expectatives per totes les crítiques i s’han superat i molt. El text cru i punyent m’ha agradat, però crec que en aquest cas queda en segon lloc perquè l’obra és Alejandra Jiménez Cascón. No és un monòleg perquè ella sola són dotze personatges. No és un monòleg perquè en els diàlegs que manté amb l’altre personatge et fa dubtar si és que no ho veus i està allà present. Uns canvis de registre de veu insuperables. És tant el que transmet que és un seguit d’emocions indescriptible. No fa falta cap atrezzo perquè ella sola omple l’escenari. BRUTAL no, el següent. I a més a més he descobert aquesta singular sala que m’ha agradat molt i és molt peculiar ja que en lloc de cadires o butaques hi ha vint i tants sofàs de dues places on estàs còmodament assegut. No fa falta que digui pels que no ho han vist que és IMPRESCINDIBLE. Teatre en estat pur.

23/05/2016
Mar Angles Figueras

bestial.. ahir vaig anar-hi i us juro que no he vist una actriu millor que ella, els tempos, la intensitat, la història, cada gest és significatiu… tot i no tenir gairebé decorat, veus perfectament a on és en cada moment… amb fluidesa en els canvis… et transporta al que està visquent… espero que pròximament es programin més funcions a l’espai brossa o a un altre lloc, perquè realment m’encantaria portar a més gent. Ahir estava ple!!

12/06/2015
MARCO CORDERO

Brutal!! tu entras en una pequeña sala al fondo de una calle oscura de BCN y te encuentras con el teatro más puro, verdadero, magistral que te puedas imaginar. Intenso, orgánico, culto, con muchas citaciones, directo, donde cada movimiento tenía un sentido y un objetivo, en un escenario escueto que el cuerpo de la actriz llena de comunicación y mensajes. Perfectas las transiciones, el espacio. Preciosa la historia. Potente el conflicto. Carmen mueve una mano y todo se llena de esa mano y todas las emociones pasan por esa mano y llegan al publico. Si no es teatro esto, apaga y vámonos. Excelente. Pura. Si, es verdad, «absoluta» (cit.).

09/03/2015

Ver todas

Deja tu opinión

Alejandra Jiménez-Cascón: “Blanca desvelada nace de la necesidad de hablar del perdón”

Por Iván F. Mula / @ivanfmula Después de cinco años y nueve temporadas de éxito, vuelve Blanca desvelada, el monólogo revelación de Alejandra Jiménez-Cascón en un entorno muy especial: una espectacular […]

15 julio 2020

La Seca Espai Brossa esdevé Escenari Joan Brossa

A partir d’aquesta temporada, La Seca Espai Brossa es transforma en l’Escenari Joan Brossa, segons han explicat els seus responsables en la roda de premsa de la presentació de la […]

5 septiembre 2018

Blanca Desvelada, un fenomen del boca orella

De tant en tant, a Teatre Barcelona tenim una petita alegria: la descoberta d’un espectacle que, amb pocs recursos i en una sala de petit format, captiva els espectadors. Gràcies […]

3 junio 2015