Gran inici, bona interpretació, però perd força

He vist «La criatura del Dr. Frankenstein» de José Sanchis Sinisterra a la Sala Atrium, i he de dir que m’ha impactat molt. El treball de Ferran Audí és impressionant. Interpreta la criatura amb una intensitat brutal, plena de dolor, fragilitat i força alhora.»La criatura del Dr. Frankenstein» ens mostra el monstre parlant en primera persona. Una història emotiva i reflexiva sobre com se sent algú que només busca ser estimat, però que tothom rebutja. Un monòleg intens que ens fa pensar sobre la solitud i la necessitat d’acceptació. La criatura ens convida a reflexionar sobre com tractem aquells que considerem «diferents» i sobre la importància d’acceptar-nos els uns als altres, no per com som físicament, sinó pel que som en essència. És una història que parla de la humanitat, però des de la perspectiva d’un ésser que només vol ser vist com a tal. Aquest monòleg no és només el relat d’una criatura que busca el seu lloc, sinó una metàfora per a qualsevol de nosaltres que, en algun moment, ha sentit que no encaixava, que no era prou bo o que no era vist pel que realment és. Però ara em pregunto: és aquesta necessitat d’acceptació el que em fa humà, o és el que em condemna a ser un monstre durant la resta de la nostra vida El treball de Ferran Audí és simplement espectacular. Fa una interpretació molt potent, plena de matisos, que transmet perfectament el dolor, la solitud i la humanitat del monstre tant de cara al públic quan es dirigeix als presents com a la resta del monòleg. Per donar encara més força al personatge, porta unes alces que el fan més imponent i un maquillatge molt elaborat que transforma completament la seva aparença. Però més enllà de l’aspecte físic, el que realment impressiona és la seva expressivitat, la manera com es mou, com parla (o fins i tot quan calla). Una feina molt treballada i valenta que demostra la gran qualitat actoral d’Audí. Un paper difícil i intens, que ell defensa amb una veritat colpidora. Tot i això, he de dir que, personalment, la proposta m’ha atrapat molt durant la primera mitja hora, però a mesura que avançava, he anat desconnectant una mica. Potser per ritme o estructura, m’ha costat seguir el fil com al principi. Amb tot, és una aposta valenta i molt treballada, que ha valgut la pena veure. Si voleu veure la resta de la meva opinió.