Corta el cable rojo

Hacia mucho tiempo que no me reia tanto, los 3 actores son increibles, que facilidad de improvisación .. y que rapidez mental .. no dejan pasar una y hacerte reir con sus comentarios y salidas, de verdad si quieres reir no dejes de venir a verlo, yo repetiré segurisimo !!!! poruqe cada espectaculo es diferente porque se basa en lo que piden al publico y este canvia cada funcion. estoy deseando volver y volveré!!!!

A l’agost de fa 2 anys vaig anar a veure aquest espectacle al Teatre Apolo, i vaig sortir tan engrescat i amb ganes de més que ahir vaig repetir. Bé, això de repetir és un dir, perquè cada dia el xou és diferent i no es repeteix ni una sola escena. De tota manera, aquesta productora és la que ha adquirit la Sala Muntaner i d’aquí a uns mesos quan acabi la remodelació, suposo que passarà a representar-se allà, ja que la idea és que la programació d’aquesta nova sala siguin espectacles d’humor.
I si l’altra vegada em va agradar, ahir es va superar amb escreix. No és un espectacle d’improvisació com molts dels que es veuen actualment. És una creació d’històries diferents, creades amb les indagacions que fan al públic i que en un temps record tetralitzen i que seguim en viu amb els actors i el músic i alhora amb imatges i mems en una gran pantalla que ocupa tot el fons del escenari.
Dos actors, una actriu i un músic, quatre veritables crac i un equip que controla i munta tot el que veiem en pantalla i que del primer a l’últim, es deixen la pell i del que vull destacar Mai Boncompte. És molt difícil mantenir un espectacle que dura poc més de 90 minuts i que ni un sol instant decaigui.
Un espectacle fresc, diàmic, de bon rotllo, original, hilarant i sobretot d’un enginy desbordant.
La millor teràpia per a aquests dies destiu.
Ahh i si hi aneu feu 20 minuts abans, perquè a la pantalla van passant mems carregats d’ironia, acudits i molt més. Per anar fent boca.

Per riure molt! Són boníssims. Com sempre hi ha gags que fan més gràcia que altres però no puc deixar de valorar la gran capacitat d’improvització, els comentaris que fan petar de riure, i el molt que hem gaudit amb l’espectacle. Tots tres ho fan bé però la Mai és molt top!

Per passar una bona estona divertida és totalment recomanable. Si podeu entrar 10 minuts abans ho agraireu perquè ja us van ambientant amb acudits, comentaris graciosos, irònics…
Els actors ho fan molt bé, aporten ritme, frescor, autenticitat…

Delirante buenos actores y buenas voces.
Tratan al público con mucho cariño haciéndoles protagonistas de sus propias historias

Ahir vaig anar al Teatre Apolo a veure aquest espectacle. No estava entre els meus plans però això de portar 11 anys seguits en cartell a la Granvia de Madrid i la recomanació d’uns amics que van anar aquí Barcelona a veure’l, em van animar. I ho vaig encertar de ple. Cal entrar 15/20 minuts abans de començar perquè en una gran pantalla i com a aperitiu van passant situacions, frases i acudits super divertits. Comença l’espectacle i amb això 110 minuts hilarants, frescos, esbojarrats que recreen situacions inversemblants però tot plegat amb una càrrega enorme d’enginy i sobretot de rapidesa mental dels tres actors. Espectacles d’improvisació n’he vist molts però el que fa que aquest sigui diferent és primer l’extraordinari suport d’un músic en viu, Modesto Lai, que toca temes relacionats amb la història que estan explicant i segon els fantàstics audiovisuals que se’m fa difícil entendre com poden muntar-los amb la rapidesa que ho fan, i que em van fer fins i tot dubtar que no hi hagi trampa ni cartró (confio que no). Extraordinaris els dos actors i l’actriu, Mai Boncompte, Rubén Tejerina i Manu Pradas, tres autèntics crac. Cada espectacle és totalment diferent, ja que les paròdies es creen amb les aportacions del públic que assisteix aquell dia i que per cert per ser agost i diumenge ratllava el ple, i l’Apol·lo no és petit. Una teràpia per a gairebé bé 2 hores oblidar-te de tot i riure i en moltes ocasions a riallades.

Improvisar, improvisar e improvisar… Una obra muy divertida.
Y si quieres leer una crítica más completa y menos improvisada aquí:
https://elrincondeltaradete.blogspot.com/2022/06/critica-teatro-improvisacion-corta-el.html