Dagoll Dagom: Mar i Cel

La primera vegada que la vaig veure va ser a la dècada dels 80 amb Angels Gunyalons. Després vaig repetir amb Elena Gadel i avui ja és la tercera vegada. i diuen serà l’última de poder gaudir d’aquest gran musical.
Aquesta nova producció m’ha semblat perfecta! El vaixell majestuós, les projeccions, la il·luminació, els pirates saltant per tot arreu, el vestuari…
Els nous Said i Blanca m’han encantat! I la resta del repartiment compleixen les mil meravelles!!
Tot molt notable!! I la platea omple a rebentar!! La màgia persisteix. Una meravella!! Que per sempre s’inflin les veles!!!

es espectacular visca mar i cel per sempre todos ha sido espectacular

es espectacular visca mar i cel per sempre

Per fi ha arribat el dia i tenia moltes ganes de tornar a veure aquest musical (la primera va ser a la dècada dels 80). Com que és conegut per tots no m’allargaré explicant l’argument, però sí vull remarcar que assegut a la butaca em van venir al cap una sèrie de reflexions, que crec que actualment, estan més vigents que quan es va estrenar, el tema de la immigració, el de la llengua, i el de cultura i màrqueting, d´aquest últim em pregunto perquè no surt de gira? quina diferència hi ha entre que el traductor sigui de l’espanyol a l’idioma del país o del català a l’idioma del país?, perquè com a qualitat de l’espectacle ho té més que merescut. Aquesta vegada la direcció va a càrrec d’Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel i amb els avenços tecnològics, els moviments del vaixell pirata resulten molt més impactants i amb la incorporació d’una gran pantalla on es projecten imatges del mar embravit o postes de sol que creen moments idíl·lics. Acrobàcies, coreografies, efectes visuals i sonors, uns vestuaris variats i espectaculars i una extraordinària música interpretada per 12 músics ahir dirigits pel mestre Joan Vives. Bé, i unes excel·lents interpretacions tant a nivell individual com grupal dels 20 actors i actrius/cantants encapçalats per Jordi Garreta (Saïd) i Alèxia Pascual (Blanca). Gràcies, gràcies Dagoll Dagom per emocionar-nos, és impossible no fer-ho.

S’ha de veure.
És un clàssic amb raó (història, música), i la posada en escena d’aquest revival és impressionant.

Hace 10 años que vi este musical por primera vez. Me gustó pero no acaba de entender el cariño y el fanatismo que los catalanes tenían a este musical.
Hoy he vuelto a verla. Dicen que es la última vez que se estrenará en la cartelera barcelonina (sinceramente no me lo creo para nada…) pero por si acaso no quería perderme tal evento.
Y mira… yo que sé que ha pasado pero lo he gozado muy fuertemente.
No es el musical perfecto. Es un refrito de otros tantos que ya hemos visto pero esta vez me he metido mucho en la historia. He sentido con todas y cada una de las canciones, he llorado y me he emocionado muchísimo!
Mar i Cel es un himno. Ahora ya lo entiendo!
Y creo que es algo que no debemos perder de nuestro teatro musical catalán.

La nueva producción me ha parecido perfecta! El barco majestuoso, las proyecciones, la iluminación, los piratas saltando por todos lados, el vestuario…
Los nuevos Said y Blanca me han encantado! Y el resto del reparto cumplen a las mil maravillas!!
Todo muy notable!! Y la platea llena por supuesto!! Una maravilla!!

Yo lanzo una propuesta: que el Teatro Victoria se alien con Dagoll Dagom y cada 2 años estrenen uno de sus musicales hasta haberlos completado todos de nuevo! Podría ser BRUTAL!

Tal com ha dit un company, tornar a fer un clàssic no significa èxit assegurat. La feina que fa Dagoll Dagom reinventant un clàssic sense perdre l’essència de l’obra és una cosa que no tothom sap fer.
Un equip excel·lent aconsegueix que tornar a veure per quart cop aquest musical no sigui cap avorriment.
Si hagués de dir alguna contra seria que algun agut de l’obra és massa alt per l’intèrpret que ho representa.
Fora d’això, tot fantàstic, com sempre.

Excel·lent nivell vocal, excel·lent moviment escènic dels intèrprets, excel·lent interpretació dels dos hits principals («Per què he plorat» i l’apoteòsic himne dels pirates). És cert que Guinovart sembla haver compost la segona part a correcuita, però, com que no s’allargassa, passa bé. Una autèntica festa. No us ho perdeu. Aneu-hi i disfruteu!

Lo tiene todo: una historia bonita y triste, unas voces estupendas, un buen repaso por nuestros prejuicios y una puesta en escena tan magistral que sientes cada minuto que se escapa y está más cerca el final… y mención especial al barco que debería ser parte del escenario y se convierte en un personaje más
La música en directo es un placer
Gracias por tan bien hacer

la direccion