Els secundaris

Llega otra pequeña joya del teatro de pequeño formato.
Els Pirates Teatre nos traen “Els Secundaris”, un acto de amor a aquellos intérpretes secundarios que normalmente no quedan en la retina de los espectadores, aquellos que pasan desapercibidos y cuyos nombres nunca llegan a escucharse en las tertualias post teatro.
Una comedia con mucho de vodevil a la antigua usanza en la que Laura Aubert y Bernat Cot se dejan la piel para interpretar a varios personajes a la vez. Menudo trabajazo! Y cuánto talento!!
Sin duda reirás y además nos dejará un mensaje para meditar de vuelta a casa. BRAVO!

Una petita joia.

Aquí us deixo la meva opinió. Gràcies per fer el que feu. Cordialment
Enric Cervera
https://reflexionsdunactor.blogspot.com/2022/06/els-secundaris.html

Excel·lent tarda de diumenge vaig passar ahir al Maldà. Un espectacle escrit i alhora interpretat per Bernat Cot i Laura Aubert i magníficament dirigit per Adrià Aubert. No sé ben bé com qualificar-ho, si vodevil, divertimento, espectacle de varietés o potser res d’això i deixar-ho pel que és, una petita joia. Tot passa a la cameta d’un teatre, el lloc on els artistes secundaris passen hores i hores per després aparèixer a escena un segon per a una irrellevància. Per a molts és també casa seva perquè allà maldormen i el resultat final és que per al públic són els grans ignorats. Aquesta obra vol ser un homenatge a tots aquests artistas oblidats. Una posada en escena espectacular amb una escenografia d’ Enric Romaní on no falta res, quin enginy en un espai tan petit encaixar tant atrezzo. Encomiable el treball de Cot i Aubert que aquí sí que es pot dir que es deixen la pell, un ritme trepidant, els canvis de vestuari, de personatges (més de 15), passar d’home a dona en 10 segons, canvis de perruques, les corredisses d’entrades i sortides i molt més, genial vaja. Tampoc no falten les picadites d’ull a artistes de l’època com Alady o l’empresari del Paral·lel Santpere entre d’altres. Tot i que té part hilarant, també té un espai per a la tendresa i al final de l’obra la reivindicativa. No us ho perdeu, és un imprescindible.

Si us agrada el teatre, l’heu de veure. No és una recomanació, és quasi una obligació: correu cap al Maldà, demà, aquesta setmana, no s’hi valen procrastinacions. Aneu-hi, perquè Els Secundaris és una autèntica oda al teatre i al seu món.

Una curosa i minuciosa escenografia acull el públic entre bambolines; i és que l’obra té lloc rere l’escenari, diguem-ne, més que a sobre d’ell. Els delits i neguits, les peripècies i els somnis dels nostres dos actors «secundaris», així com els de vuit personatges més, prenen forma i color, es transformen en cançó, en ball, en diàlegs vertiginosos i interaccions trepidants, en canvis de vestuari, en un terratrèmol d’entrades i sortides.. De sorpreses i eufòria que creix exponencialment a mesura que avança el guió, i uns incansables i enèrgics Laura Aubert i Bernat Coll ens demostren, amb gran naturalitat i un cop més (i que no sigui l’últim, si us plau!) de què són capaços sobre (rere) l’escenari.

L’obra acaba resultant un homenatge no només als actors que no són principals (i que, per tant, en poques ocasions s’esmenten en aquestes crítiques): també ho és als músics, als sastres, als teloners, als acomodadors, als tècnics. Una entusiasta i fervorosa declaració de principis al món escènic i a la cultura de la dramatúrgia, que mostra, tot seguint el fil de la delirosa comèdia i amb una intel·ligent i fina ocurrència, un gran respecte i valoració al món del teatre i a totes les seves esferes. L’enhorabona més sincera!