Recomendaciones

La intención de este menú teatral era hablar de las masculinidades tóxicas o frágiles en tono de comedia, un poco al estilo de la serie Machos Alfa. La premisa de que los tres amigos protagonistas no se han visto nunca llorar quizás resulta un poco forzada, aparte de generar una trama muy previsible. De todas formas, el problema principal es que no se crean situaciones excesivamente divertidas, los personajes no consiguen que empaticemos con ellos y las escenas “serias” o más trascendentes tampoco acaban de sorprender ni emocionar… Una lástima, sobre todo si tenemos en cuenta que el contexto del restaurante funcionaba y que había bastante elementos interesantes para satisfacer al público. La carencia de una trama que enganche también […]

Dentro del ADN de La Calórica siempre ha existido la voluntad de hablar del declive de los valores humanos y sociales, ya sea en la actualidad (Fairfly, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda o la serie Sala Polivalent) o en determinados momentos históricos (Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I, Le congrés ne marche pas). La brama del cérvol no es ninguna excepción, sino la consecuencia de una larga y fructífera carrera que este año cumple 15 años y que siempre se ha centrado en el humor y en una mirada crítica y política. Precisamente ahora, con la perspectiva del tiempo, se atreven a hacer una obra que en el fondo habla […]

Anatomiad’unsuïcidi d’AliceBirch, una de les cinquanta artistes més influents del Regne Unit, es va estrenar al teatre Royal Court de Londres el 2017. L’obra, en forma de tríptic, presenta tres generacions de dones d’una mateixa família i indaga si el trauma pot ser transmès genèticament. 1973, 1998 i 2028, tres dones com a protagonistes, la Carol, l’Anna i la Bonnie. Per mitjà del suïcidi, l’obra indaga sobre la possibilitat que els traumes o malalties mentals puguin ser transmeses de mares a filles. La dramaturga es planteja fins a quin punt la predisposició al suïcidi és a causa de factors genètics o socioculturals? Se’ns plantegen preguntes com. Es pot trencar la línia successòria? La podem fer desaparèixer? «Necessito saber que soc […]

La brama del cérvol, una experiència única, en un marc incomparable. La Calòrica és experta en la comèdia irònica, s’enriuen de tot. A La brama del cérvol se’n riuen, per una banda, de la gent de ciutat, dels urbanites, dels pixa pins, i per un altre de l’individualisme, i dels egos i les manies del món escènic. Tot i que hem vist creixa a La Calòrica, en sales més grans, és la primera vegada que estrenen una peça en una sala gran, com la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc. La brama del cérvol amb dramatúrgia de Joan Yago és dirigida per l’Israel Solà que ha apostat per una posada en escena molt metateatral i una escenografia de […]

Reconegut en diverses ocasions, per l’Associació d’Agents del Regne Unit, com el millor tribut a Tina Turner, arriba a Barcelona Totally Tina, un Show que ha triomfat per tot el món. Tina Turner (1939 – 2023), una de les més carismàtiques i millors grans estrelles del pop i el rock dels anys 80 i 90, ens va deixar un llegat impagable de cançons mítiques, com Let’s Stay Together, Steamy Windows, Private Dancer, I Don’t Wanna Fight, River Deep, Mountain High, Nut Bush City Limitsi It Takes Two. La posada en escena ens recorda a la d’un gran concert. Llums, efectes especials i una pantalla rere l’escenari on es projecten fotografies de la cantant i el seu entorn, actuacions en concerts […]

A la deriva escrita i dirigida per Lara Díez Quintanilla, és un espectacle de teatre documental Verbatin sobre els ingressos psiquiàtrics a partir de testimonis reals. Es tracta del tercer muntatge de la trilogia dedicada a la salut mental, que va començar parlant del suïcidi juvenil amb No m’oblideu mai escrita i dirigida per Llàtzer Garcia, i que vaig poder veure a La Seca Espai Brossa el 2018 i el 2019 a la Sala Beckett, i Serà el nostre secret que parla dels abusos sexuals infantils en l’àmbit familiar o pròxim escrit i dirigida per Daniela Feixas, que es va poder veure a La Seca Espai Brossa el 2019. A la deriva, de la mateixa manera que en els altres […]

M’ha agradat molt. Partint d’un text molt ben escrit però poc original en quan a temàtica, direcció i intèrprets han sabut fer-lo bonic amb una obra de teatre d’una duració d’una hora, més que suficient per explicar la història de dues persones que s’estimen. Els vull felicitar especialment per la part de la interpretació: actors catalans que hem vist en els escenaris durant anys i que han demostrat que és possible actuar amb naturalitat, sense fer ús de la cantarella, de la «veu de doblador», .. parlant des de l’ara, des de la veritat i la honestedat. No vull donar moltes explicacions sobre el text, crec que cal anar-hi per entendre el seu missatge i compartir-lo en directe amb ells. […]

Una proposta inicial molt especial i molt bonica de veure que mica en mica es va desinflant… Andrés Corchero és maravellós. No cal posar-hi paraules si el moviment ja explica tot el que s’ha d’explicar. Amb el text l’obra perd tota la força. M’ha costat molt empatitzar. Estava tot descol·locat. No sé si ha estat que he coincidit en un mal dia però no hi havia connexió entre text i intèrpret: cantarella i emocions forçades. Se suposa que la Deborah és una adolescent i desperta amb la mateixa edat en la que es va adormir, però, tot i sent conscients del seu desconcert i la seva vulnerabilitat, està totalment infantilitzada. La idea d’unir el dos mons, el real i el […]

És d’agraïr que el TNC aposti per una proposta contemporània d’una dramaturga jove, britànica, sorprenent i irreverent com és Alice Birch. No és la primera obra d’aquesta autora que veiem als escenaris catalans; és la segona. L’any passat, vam poder veure les dues parts de BLANK: una proposta, també experimental, on s’explica la vida d’uns pares i uns fills a través de dues obres diferents però connectades i representades, de forma simultània, als teatres Tantarantana i La Seca. Aquest any, arriba Anatomia d’un suïcidi: una altra investigació formal on l’autora ens explica la història de tres dones (àvia, mare i filla) també de forma simultània; ara, però, sobre un sol escenari. Les tres històries succeeixen a la vegada, al mateix […]

Vuelve José Sanchis Sinisterra a Barcelona. Esta vez con su última obra: La criatura del Dr. Frankenstein. Siempre recordaremos el otoño del 2023 en el que el dramaturgo y fundador de la Sala Beckett (1989), fue homenajeado con un ciclo de seis espectáculos, cinco lecturas dramatizadas, charlas, mesas redondas y más actividades. Tuvimos la ocasión de entrar en el inmenso universo de Sanchis Sinisterra y fue inolvidable. Con su imparable actividad creativa, y basado en El informe sobre la Academia de Kafka, en esta ocasión, da vida y sentimientos al personaje creado por Mary Shelly como ha hecho otras veces con personajes extraídos de obras de Shakespeare como Julieta en la cripta o La noche de Molly Bloom, del Ulises […]

Esta adaptación teatral del texto de Marguerite Duras deja un poco descolocado al espectador por la poca verosimilitud de las interpretaciones. Es de noche, la sala de un hotel es el escenario en el que se encuentra una pareja que, tras muchos años sin verse, acaba de firmar formalmente su separación. Lo que parece una conversación de buenas noches se convierte en un repaso por los (amargos) años vividos, las peleas, los celos y la falta de un proyecto común que convirtió el matrimonio en “un infierno” no falto de infidelidades. Los reproches van de uno a otro como una pelota de tenis pero sin llegar a calar en el patio de butacas que espera algo más que la interpretación […]

Que semblant que sonen Aki Shimazaki i Aki Kaurismaki, oi? Hi ha casualitats que no ho són tant o que, si més no, ens donen la oportunitat, més o menys justificada, de construir filiacions, agermanaments… o de posar al descobert els fils invisibles que, sovint, enxarxen les sensibilitats més estimulants del nostre temps. No conec l’obra de Shimazaki, però em permeto la llicència de fer-la servir com a pont per a establir una possible connexió entre la idea de posada en escena d’Àlex Rigola i la idea de cinema del mestre finlandès. Fa temps que el director català ha escollit el camí de l’austeritat, el de despullar d’oripells els seus muntatges per a mirar de transmetre amb el màxim de […]

De Harold Pinter, coneixem obres que són produïdes amb certa regularitat als escenaris catalans, com The Birthday Party, The Homecoming, The Caretaker o The Dumb Waiter. En aquest cas, tenim al davant una de més curta, que forma part d’una trilogia anomenada Other Places, a la que també hi trobem Victoria Station i Family Voices. Una mena d’Alaska es basa, a més, en el conegut llibre d’Oliver Sacks que també va ser origen de la famosa pel·lícula Despertares, on apareixia el cèlebre i tristament desaparegut Robin Williams (acompanyat del fantàstic Robert de Niro). Tota aquesta introducció la faig perquè, de l’obra que se’n pot veure aquests dies al Lliure, no sé què dir. Com a espectador, em va avorrir i […]

Kramig, escrita y dirigida por Marta Buchaca, es una comedia sobre el amor imperfecto y las expectativas que nunca acaban de cumplirse. Una historia de amor contemporáneo, frágil y contradictoria como todas. Una pareja improbable se encuentra en un momento clave. Ella es una romántica desordenada, impuntual, intensa. Él, un escéptico controlado, pero lleno de manías. Muchas manías y supersticiones. Y en ese aparente caos surge la idea de un hijo… ¿Sí? ¿No? Sí, ¿pero ahora no…? En medio de esta duda permanente, toma protagonismo un peluche de Ikea, un panda llamado Kramig que sirve de espejo, excusa y metáfora. En ocasiones, resulta más sencillo hablar con un peluche que con la persona que tienes al lado. La autora y […]

En varias entrevistas, la autora describe su creación como una pequeña historia. Una historia “con h minúscula”, dice. No se la crean. Seguramente se refiere a que la historia es particular, una de tantísimas vivencias que los tiempos han forzado a escribir. Pero es que con ella puede leerse el mundo. Se trata de un viaje en el tiempo y en la memoria, una fuga perpetua que se convierte en legado familiar y, al mismo tiempo, herida colectiva. La tercera fuga, escrita y dirigida por Victoria Szpunberg, es una producción del Teatre Nacional de Catalunya, con la colaboración dramatúrgica de Albert Pijuan, se inspira en vivencias reales de la propia autora para construir una ficción de gran alcance sobre la […]