¿Qué harías si heredas un rebaño de 512 ovejas en un pueblo alejado de toda civilización urbana?
Ovejas es una aplaudidísima comedia escrita y dirigida por Carmen Marfà y Yago Alonso. Sara Espígul, Biel Duran y Albert Triola interpretan a tres hermanos de Barcelona que se encuentran para decidir qué hacen con esa insólita herencia. Pero pronto se darán cuenta de que lo que parecía un regalo caído del cielo puede darle la vuelta a su realidad. Pegados a unas vidas que no les satisfacen, se enfrentarán a una decisión que pondrá a prueba su relación de hermanos.
Ovejas reflexiona, en clave de humor, sobre la frustración de una generación muy marcada por la crisis. De cómo hacer frente a la decepción y la permanente necesidad de reinventarnos. Porque, ¿realmente, querer es poder?

Sinopsis

Tres hermanos de Barcelona reciben como herencia 512 ovejas de diferentes tipos. Tienen muchas dudas de qué pueden hacer. Quedan para discutir qué harán con las ovejas y se supone que cada cual tiene que aportar una propuesta. Pero sólo ha pensado el hermano grande. Cada día que pasa pierden dinero alimentando las ovejas, así que la decisión se tiene que tomar rápidamente. De esta reunión tendrá que salir la solución definitiva pero ponerse de acuerdo no será fácil.

Duración:
80 minutos

Idioma:
Catalán

Ficha artística

Ver ficha entera

Fotos y vídeos

Opiniones del espectáculo 28

Recomendaciones Teatre Barcelona

Espectadores/as

Markos Goikolea
Teatre Barcelona

Hilarante comedia generacional

A partir de un conflicto familiar entre tres hermanos que deben decidir qué hacer con el rebaño de ovejas heredado por sus padres, esta maravillosa e hilarante comedia generacional interpela al público urbanita con fuertes dosis de cinismo y complicidad. El texto funciona como un espejo que te rebota en la cara, logran que te rías de ti mismo durante una hora y media. Incluso llegan a interpelar a sala directamente en un bonito y efectivo recurso. Ya tienen al público en el bolsillo.

Los personajes están tan bien construidos e interpretados, resultan tan cercanos y reconocibles, que podrías estar asistiendo a un encuentro de tu propia familia. Un diálogo perfectamente hilado entre ellos construye este retrato generacional del desencanto, camuflando magistralmente entre un gag y otro, fenómenos tan identificables como la frustración laboral tras haber sobrevivido a varias crisis económicas, los privilegios de género, el pensamiento positivo o el mantra de “si quieres puedes”, la idealización de la vida en el campo, el impulso de empezar de cero o la ruptura con el amor romántico.

Es aquí donde está el gran logro de Ovelles. En saber equilibrar el retrato realista de una generación con su propia caricatura, y en transcender esta capa cómica con temas relevantes e identificables que apelan a su público. Algunos dicen que no hay mayor virtud que la capacidad de reírse de uno mismo, si eso es así Ovelles es una verdadera muestra de virtuosismo que vale la pena vivir.
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Churras y Merinas

Ya hace unos años que los autores catalanes han optado por un tipo de comedia costumbrista que presenta una serie de lugares comunes bastante interesantes. Lo encontramos en Instruccions per enterrar un pare, Rita, 53 diumenges, Avui no sopem… e incluso Els Brugarol. En todas ellas la familia es el núcleo central de todos los problemas, y los padres (presentes o ausentes) acaban siendo uno de los motores principales de todas las historias. También son comedias, en general, que tocan de pies en el suelo y con las que es fácil identificarse. Los problemas tratados (la muerte, las herencias, el cuidado de los padres) son casi siempre cuestiones que para un público entre los cuarenta y los cincuenta años resultan muy próximas.

Ovelles, que llega a su tercer año de recorrido por varias salas, es una muestra perfecta de todo lo que hemos comentado. En ella tres hermanos se reúnen para discutir que hacen con una herencia inesperada, y muy sorprendente. Lo que tendría que ser motivo de alegría se convierte en un grave problema que pone encima de la mesa las diferentes formas de vida de cada uno de los hermanos, así como algunas crisis personales que preferían mantener ocultas. La grandeza de la obra es la sutilidad con la que aborda muchas cuestiones espinosas, hasta el punto de dotar al conjunto de una naturalidad palpable. Los actores -todos ellos espléndidos- hacen el resto, mientras que la dirección consigue que con pequeños detalles y gestos casi imperceptibles podamos participar de la cotidianidad de esta familia. En resumen, una pequeña joya que seguro que ha ido ganando con el tiempo… hasta el punto de funcionar como un reloj preciso e infalible.
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

A vegades sí que val la pena seguir el ramat!

Des que es va estrenar fa tres anys al petit diamant en brut de la Sala Flyhard no ha deixat indiferent a ningú. Tres anys seguits rebent aplaudiments i bones paraules per aquesta gran producció. Aquesta reestrena al Poliorama reprén el mateix camí i apostant fort per aquest triangle entre germans que es desborda després de rebre una gran herència. Una herència que queda fora dels esquemes de qualsevol persona que s'ha criat i ha passat tota la seva vida entre les parets de ciment dels pissos d'una gran ciutat com Barcelona. La carta de presentació d'aquesta comèdia és molt bona, però és que a mesura que avança el text ens reafirma les idees i només fa que ser immillorable. Certament trobar un símil sobre l'escenari és ben fàcil ja que els protagonistes prenen l'actitud més extesa en la societat, la de lamentar-se i no actuar per canviar la situació.

La màgia del text queda demostrada quan els personatges es van definint a poc a poc, amb les seves paraules i les seves accions. El públic va captant les idees i el tarannà de cada un d'ells, sense forçar la situació, a mesura que va evolucionant la trama. Dubtes existencials, revelacions, pixapins, experiències sense explicar i humor insensible... són algunes de les qualitats amb les quals es vesteixen els tres protagonistes i els servirà per decidir què fer amb les 512 ovelles que han rebut com a herència. "Ovelles" és una proposta que busca la complicitat del públic i se la guanya fàcilment des del moment en què hi apareixen bromes actuals, fet que li dona l'extra punt de frescor. Així és com es gesten les millors comèdies, textos amb la capacitat de ser actualitzades i d'incorporar petits detalls. El públic barceloní busca sobre l'escenari el personatge i els seus pensaments que els faci poder escudar la seva ignorància urbanita i deixa entreveure un petit bri de supèrbia de ciutat.

La feina que fan tots els integrants de l'equip és de traca i mocador. La difícil, i assolida, tasca de crear aquesta comunió entre els tres personatges per considerar-los germans i que no flaquegi per enlloc és el que demostra que els fonaments d'aquesta comèdia estan ben encimentats. De segur que anar-la perfeccionant durant aquests tres anys des que es va estrenar ha sigut una obligació per mantenir la relació tan encertada. Els tres actors acompanyen el dilema de l'herència amb temes actuals com ara la bretxa salarial i, sense voler-ho originàriament, amb l'èxode de la ciutat al camp que s'ha accentuat amb l'esclat de la pandèmia. Un text que ens posa sobre la taula la importància de deixar de ser un ninot, de saber que no tenim per què seguir les indicacions que tots seguim i que allà on hi ha ovelles blanques també n'hi ha d'haver de negres. Tres anys de llegat d'aquesta obra mestra i no es pot fer res més que seguir aplaudint-la per la seva frescor i la seva hilarant visió del món rural i el món de la ciutat.
Ivan Andrade
Teatre Barcelona

Homo ovibus lupus est

Ja fa tres anys que Ovelles circula pels escenaris catalans. Va ser el 2018 quan es va estrenar a la Sala Flyhard, amb gran èxit de crítica i públic. Durant el 2019 van fer gira per molts teatres de Catalunya i el 2020… bé, ja sabem tots què va passar el 2020. Aquest 2021 es reposa al Teatre Poliorama només per tres setmanes i amb horari una mica especial: de dilluns a dijous, a les 20h.

L’argument és senzill i sorprenent, ja d’entrada: tres germans tenen “la sort” d’heretar, d’un tiet avi de qui ni se’n recorden, un ramat de 512 ovelles que pasturen a un poblet de l’Espanya més profunda; un d’aquells que, a poc a poc, s’estan quedant sense habitants. El que sembla una fantàstica notícia des d’un punt de vista econòmic acaba convertint-se en un malson (o en una responsabilitat incòmoda), ja que les ovelles semblen impossible de vendre i costen de mantenir.

Aquesta premissa és l’excusa per endinsar-nos en les vides urbanites dels tres germans que, al llarg de vuitanta minuts, ens relataran els seus moments vitals: els seus triomfs, els seus fracassos, les seves decepcions (amoroses) i, sobretot, les seves pors, que no són gaire diferents de les de molts de nosaltres: el pas del temps i com tot avança a velocitat de vertigen excepte els nostres sous, la precarietat a la que vivim i les relacions interpersonals que esdevenen, cada cop, més fràgils.

El millor de l’espectacle és l’excel·lent treball interpretatiu que desenvolupen els tres protagonistes. Es nota que porten moltes funcions a les espatlles (i molt de teatre a les seves vides): tots ells es mouen amb llibertat i sense pressa. Li tenen ben presa la mesura a cada gag i saben treure-li el màxim de suc a cada frase, fet que afavoreix que un text que potser vol tocar molts temes i no acaba d’aprofundir en cap d’ells s’acabi convertint en una comèdia d’alta volada, eficient, divertida, que agrada i que s’agraeix, venint d’on venim.

Potser la reflexió més sorprenent és la que ens emportem al final de l’obra, davant la resolució que adopten els germans en front del problema que els ha caigut a sobre. Una decisió que, personalment, em va deixar perplex per l’alegria amb la que es pren i per les conseqüències que comportarà a les protagonistes absents de l’obra. Unes conseqüències que potser donarien per allargar Ovelles una o dues hores més.
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Urbanitas en crisis

Tiene una cualidad la comedia realista muy valiosa: a través de su aparente ligereza consigue hacer trascender la vida misma sin que, casi, nos damos cuenta. Ovelles es un buen ejemplo de este fenómeno tan interesante de cierto teatro contemporáneo. Un argumento singular como el de tres hermanos urbanitas rondando la treintena que heredan inesperadamente 452 ovejas de un hombre de campo (su tío) es el punto de partida de un viaje fascinante que nunca levanta el tono ni los pies del suelo. La inusual circunstancia de estos personajes les lleva a debatir sobre las ventajas e inconvenientes del campo y la ciudad, haciendo un retrato bastante ácido de tres tipos de jóvenes barceloneses. La gran habilidad de sus autores y directores, Carme Marfà y Yago Alonso, consiste en conducir la conversación hacia un territorio cada vez más profundo sin salirse en ningún momento de un naturalismo fácilmente habitable por el espectador. Utilizando las ovejas como excusa pero sin perderlas nunca de vista es como salen a la luz los recuerdos de la infancia, los problemas laborales, las envidias entre hermanos, los fracasos sentimentales, la homosexualidad, el materialismo o la maternidad construyendo, como si nada, un fidedigno espejo donde reflejar algunas de las preocupaciones más importantes en la sociedad actual. Del trío protagonista, hay que destacar la interpretación de un fantástico Biel Duran que transita la historia con la comodidad de quien se encuentra en el mismísimo comedor de su casa. En definitiva, se trata de una fotografía fiel de un tipo de personas tan normales y estrambóticas como nosotros mismos que sabe mantener el difícil equilibrio entre la cruda verdad y la caricatura amable en la que nunca acaba de caer del todo.
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Fresca, divertida, íntima

Obra de pequeño formato en un solo acto. No es comedia aunque existan momentos de auténtica hilaridad, no es drama aunque cada personaje deja entrever su pequeño drama personal. Tres hermanos se encuentran para hablar de una herencia que van a recibir que en sí misma es especial y es utilizada por los autores-directores para darnos a conocer a los tres personajes de la obra, descubrir el comportamiento de cada uno de ellos ante una situación que no saben resolver, los sentimientos de cada uno de ellos sobre la familia, los padres, el pasado, la infancia, las relaciones entre ellos. Se van descubriendo poco a poco unos a otros a medida que avanza la obra en un intento por arreglar las dificultades que han aparecido con la muerte de un tío. Situada en un momento muy actual, aparecen temas como la crisis, las dificultades laborales y económicas, la insatisfacción profesional, las separaciones de pareja o los problemas en el cuidado de los hijos. Todo está tratado en clave de humor y el espectador se sentirá muchas veces identificado y señalado. Hay momentos muy sorprendentes y originales en los que se utilizan videos y sonido que añaden un toque de espectacularidad a la intimidad de la escenografía. Tres actores magníficos que dan brillo a la obra escrita per Carmen Marfà y Yago Alonso. Tuve la suerte de poder ver a Gemma Martínez (alternaba con Sara Espígul) y a quien ya había visto en otras actuaciones. Espléndido también el muy conocido Albert Triola y muy sorprendente Biel Duran. No he parado de recomendarla. Fresca, divertida, íntima
Andreu Rami
Teatre Barcelona

¿Querer es poder?

Tres hermanos de entre 30 y 40 años están tocados y hundidos por la vida moderna. Los tres forman parte de esta generación crecida con la crisis, donde las expectativas personales y profesionales chocan de frente con una realidad cambiante y hostil. Necesitan reinventarse, o al menos lo piensan, y la llegada de una noticia los pondrá en el alambre.

Toda buena comedia apuntala en el dolor y el distorsiona hasta provocar la risa. Cuanto más cruda es la realidad que muestra, más gracia nos hace, y ‘Ovelles / Ovejas’ contiene mucho del dolor que sufre nuestra generación. Probablemente sea este el gran éxito del espectáculo de Carmen Marfà y Yago Alonso, una propuesta catalana tan contemporánea que parece que nos hayan arrancado los diálogos de la boca. Los dramaturgos no eran muy conocidos fuera de los ambientes de microteatro, aunque tienen una larga trayectoria guionizado programas de televisión como Tú Cara me Suena, Joc de Cartes y series como los Heavies Tiernos de Juanjo Sáez. Pero esta ópera prima funciona de maravilla: los diálogos son ingeniosos y punzantes, de rabiosa actualidad, y han creado unos personaje poliédricos que dirigen con tanta precisión y naturalidad que en Biel Durán, Albert Triola y Sara Espígul / Gemma Martínez están excelentes. Para mí ha sido una de las mejores propuestas que he visto últimamente!

Si la quieres ver no te empanes: agotaron todas las localidades de la primera temporada!
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

3 pixapins en busca del seu JO

Tornem de nou a la Sala Flyhard i com últimament succeeix amb les entrades exhaurides. I no és per ser una sala petita o amb poques butaques, és que hem tornat a veure una obra que val la pena anar a gaudir-ne.

El Víctor, l’Arnau i l’Alba són tres germans de Barcelona (pixapins) que reben la millor herència de totes, 452 ovelles o 452 mal de caps que ens serveix per discutir que fan de les ovelles o de les seves pròpies pors i dubtes. Tots tres tenen la vida ben encaminada, fins que anem descobrint que cap d’ells és feliç.

Amb uns diàlegs genials, amb repliques i petites històries que ens diverteixen (pobre gat no l’oblidem). I tots tres (Triola, Biel i Sara Espígul) defensen amb força el seu paper. Sembla que han escrit el text pensant directament amb aquests actors.

És d’aquelles obres que et fan desconnectar, que et summergeix en la història i et fa passar una bona estona. No és una obra de rialles, ni ho busca, però els somriure segur que surgeix sense esperar-ho; i això és el millor.

Ja fa temps que veiem que les noves obres de la Sala Flyhard tornen a tenir un èxit com abans, i no és estrany. La selecció de les últimes obres ho demostra, i la reacció del públic ho corrobora. O sigui que si teniu les tardes lliures, encara hi ha temps per assistir (si no han exhaurit entrades)

Podeu llegir-ne la meva opinió i molt més al següent enllaç
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Beee

Benvingut siguis teatre divertit i intel·ligent. Un glop d'aire fresc sempre ve de gust, i Ovelles és això, una comèdia alegre que no oblida que els personatges (en aquest cas tres germans) tenen vida pròpia i problemes malgrat tenir estudis i una aparentment vida resolta.

Ben escrita, ben dirigida i ben interpretada, no es pot demanar més, o potser sí, que trobeu entrades perquè cada dia pengen el cartell de "exhaurides".

El Be de l'encapçalament va per be (ovella), bé (satisfactori) i beee el crit del xai, allò que en català se'n diu belar.

Crítica completa » https://bit.ly/2JUvsPV
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

La solitud compartida de tres germans

OVELLES és un espectacle escrit i dirigit per Carmen Marfà i Yago Alonso que ens parla de tres germans que viuen a Barcelona, i d'una herència. Tots tres tenen una bona formació. Tots tres tenen feina. I, com ens passa a la majoria de nosaltres, amb la vida atrafegada que imposa la ciutat, els tres germans no troben gaires moments per estar junts i la comunicació entre ells és la justa.

Es troben a casa del Víctor perquè han rebut una singular herència d'un tiet que vivia en un poble de la província de Terol: 512 ovelles i un gos d'atura que es diu "Pili".

Albert Triola és Víctor, el germà gran. És arquitecte, fa deu mesos que ha trencat amb la seva parella i encara no s'ha refet emocionalment. Vol fer un canvi a la seva vida i es planteja ser guionista.

Gemma Martínez és l'Alba, treballa en precari, està casada i té un fill de divuit mesos.

Biel Duran és l'Arnau, no té lligams i treballa fent el que li agrada, d'informàtic. Viu en un pis compartit i té un bon sou.

L'Alba i l'Arnau són bessons. L'Alba mostra més complicitat amb el Víctor. L'Arnau i el Víctor són la cara i la creu.

I ara, tots tres, s'han de plantejar com tenir cura d'aquestes ovelles. I es plantegen tres alternatives, cuidar-les, vendre-les o sacrificar-les.

Tot es desenvolupa en clau d'humor, però de mica en mica anem descobrint que no tot és tan bonic com sembla, ni l'herència, ni les seves vides. Un text absolutament rodó amb una precisa planificació de les pauses, de les mirades, dels gestos i que ens obliguen a anar més enllà de la rialla. Una reflexió sobre una generació molt marcada per la crisi i molt decebuda amb la vida que viuen.

Però en sortir amb un somriure al rostre i ho comentes, t'adones que el text parla de molts temes de la nostra quotidianitat i de problemes sense resoldre que veiem molt propers ... l'estabilitat de la parella, la precarietat del món laboral, de l'homosexualitat, de la diferència de vida a ciutat o a plena natura, de la distància que ens separa amb la gent que estimes i que no coneixes prou bé, de les herències, de les enveges entre germans, de la diferència de caràcter entre membres d'una mateixa família, de la tràgica solitud compartida, de les falses aparences, en resum de la vida ... i potser per tot això, encara t'agrada més.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Divertida, original, dinàmica, fresca

És increïble la sensació que una té, quan va al teatre i al sortir diu: avui l’he encertada!!! , i és que la FlyHard ho torna a petar amb “Ovelles”, una obra en to de comèdia que ho té tot per esdevenir un imprescindible d’aquesta temporada: text, interpretació i direcció.

Carmen Marfà i Yago Alonso signen l'autoria de l'obra i alhora en són els directors. Una obra protagonitzada pels actors Biel Duran, Albert Triola i Gemma Martínez (que substitueix a Sara Espígol)

El punt de partida és l’herència d’un ramat de 512 ovelles i un gos d’atura. No us podeu imaginar el joc que pot donar un ramat d’ovelles !!!

Juntament amb les ovelles, els altres protagonistes de l’obra són tres germans : l’Alba, l’Arnau i en Víctor, els “afortunats” hereus. Tres personatges que els sentireu molt propers i fàcils de reconèixer.

Com us he comentat, el punt de partida és el retrobament de tres germans per parlar sobre el repartiment de l’herència (un ramat d’ovelles) que els ha deixat un tiet avi. En un principi, això d’heretar els sembla un regal caigut del cel, però de seguida se n’adonen que tot plegat no és tan fàcil com en un principi es pensaven. Per un costat la burocràcia que hi ha al darrera de l’acceptació d’una herència, i per altre, que els tres germans són de ciutat, “urbanites”, aquells que els de poble anomenen “pixa pins” i que del món rural, i particularment de la ramaderia no en tenen ni idea.

I aquí la primera qüestió: realment les herències són un cop de sort?, o en realitat són un problema?

Però aquesta obra no tan sols parla d’herències, sinó que el text deixa entreveure, en clau d’humor i de manera subtil, un munt de subtemes, com la frustració d'una generació marcada per la crisi i la precarietat laboral, de com fer front a la decepció i la necessitat de reinventar-se, dels rols que s’estableixen entre germans, com la gelosia, la confiança i la complicitat, de les relacions familiars, de relacions de parella, d'infidelitat i homosexualitat,de somnis i frustracions, dels records d’infància, de la situació familiar, de lligams, de prioritats, de la vida rural i la urbana,...

Són moltes les raons per les que penso que no us podeu perdre “Ovelles”. És una obra divertida, hilarant, dinàmica,propera, fresca, natural. El text és genial, d’aquells que tant m’agraden, que diuen molt de manera indirecta, com qui no vol la cosa. Els diàlegs són boníssims. Hi ha silencis i mirades que parlen per si mateixes. Està molt ben dirigida. Tot el muntatge es mou dins la naturalitat. Els actors estan genials, en cap moment sembla que interpretin. Tens la sensació que no hi ha quarta paret , que estàs dins d’aquell menjador ,que tot el que passa és real i que nosaltres en som testimonis, que formem part d’aquella història i que d’un moment a un altre em demanaran que em tregui les sabates, si em ve de gust prendre alguna cosa o què en penso de tot plegat.

Feu-me cas i no us la perdeu!!!
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

La vida i res més…

La vida i res més... que no és poc, és el que ens ofereix Ovelles. L'època daurada del cinema clàssic es caracteritzava per donar la impressió que la càmera no existia, amagar l'artifici i crear la sensació de realitat. Aquesta ha estat la opció d'Alonso i Marfà a l'hora d'escollir el to de la posada en escena. Som en temps de convivència entre allò que sembla que anomenarem definitivament "teatre teatralitzat" i aquest teatre naturalista, l'aposta dels directors d'Ovelles reeixeix i de quina manera.

La construcció dels diàlegs i dels silencis, de les pauses, dels gestos... són una feina d'orfebreria de posada en escena, de direcció d'actors i, per suposat, d'escriptura d'un text que funciona com un rellotge suís. Als qui ens costa que ens arrenquin la rialla al teatre, tenim cert sentiment de culpa, complexe de seriots, que pot veure's curat, durant una estona si més no, per un text farcit de comicitat, i per la precisió en l'execució per part de dos actors i una actriu que acometen les rèpliques amb la intensitat que demana cada escena, ni més ni menys.

Ovelles és una mirada a la Barcelona d'avui, i als barcelonins, i probablement als ciutadans de tants llocs que afronten de manera acrítica allò que es troben en el seu dia a dia, potser perquè no tenen cap altra opció. El resultat final és una invitació a la pausa que segurament cal que ens concedim per a pensar si ens agrada allò que fem i si estem contents amb nosaltres mateixos.

Cal anar a La Flyhard perquè serà difícil tornar a trobar l'oportunitat de gaudir d'una comèdia tan brillant com ho és Ovelles.
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Quiero más. ¿Repetimos?

¿Sabes cuándo estás leyendo un libro y te gusta tanto que te da rabia cuando lo acabas? ¿Sabes cuándo escuchas aquella canción que te hace volar y en los últimos acordes piensas que no puede ser, que aún tienen que quedar minutos de esa maravilla? Pues eso es lo que te pasará si va a ver Ovelles de Yago Alonso y Carmen Marfà.

Víctor, Alba y Arnau son tres hermanos que se encuentran en casa del primero para hablar de la herencia que les ha dejado un tío. Se trata, por eso, de un legado un tanto peculiar: un rebaño de ovejas. Pero no unas cuantas, centenares. Y tienen que decidir que hacen con ellas: cuidarlas, venderlas o sacrificarlas. En un principio, parece una conversación puramente de trámite, pero al encontrarse los tres, después de mucho tiempo, la tertulia de los hermanos deja en evidencia que sus vidas no son lo que se piensa y que, en realidad, se han perdido muchas cosas los unos de los otros.

El texto de la obra se desarrolla con la máxima naturalidad posible, realmente el espectador cree que está observando, a través del agujero de una cerradura, la vida de los tres personajes. Cada palabra está trabajada para no hacerse extraña al intruso que se ha metido en el comedor de cada de Víctor (o sea, nosotros).

Y si el texto es sublime, ya no sé qué se puede decir de los actores, porque Biel Duran, Sara Espígul y Albert Triola no interpretan a sus personajes, los viven, y lo hacen desde el primer minuto. El espectador ríe con ellos, se preocupa, padece e, incluso, se animaría a participar en la discusión de las ovejas – si tuviera algún papel en este asunto-.

Después de toda esta aventura, llegan las últimas palabras y se cierran todas las luces. Y te quedas huérfano, porqué habías entrado en esta familia de tres y quieres saber que pasará después, por donde irán sus vidas. Quieres más. Necesitas más. Y no te puedes creer que haya pasado tan rápido. ¿Quizá quiere decir, qué hace falta repetir?
izafrai

L’ herència que reben aquests 3 germans , ja de per sí inusual, de 512 ovelles, serà el punt de partida per fer-nos veure la situació familiar, laboral i personal de cadascun d’aquests personatges.
¿Qui no s’ ha sentit en algun moment de l’ obra mínimament identificat amb allò q els actors ens explicaven? Els punts d’ humor, posats exactament allà on calien, em feien sortir d’ aquestes reflexions i riure molt. Els actors , magistrals en tot moment, van fer que a l’ acabar l’obra sortís amb un ampli somriure per la bona estona que havia passat i volent saber mes coses d’ ells, del rumb de la seva vida, de les seves ovelles….
Ah, per cert, el poble de Terol on estan les ovelles és un poble preciós que us convido a conèixer. És el meu poble!!! ¿imagineu la cara que se’ m va quedar quan van dir que era allà on estaven les ovelles???!!!l
Ramon Urgell

MOLT BONA OBRA MOLT DIVERTIDA !
Berta Esteve

Els actors i el text
Merche

Nos encantó!!!!!!!!!!! Una maravilla. Lo pasamos genial. Unos actores excepcionales… están brutales los tres. No estaba Sara Espigul, pero la actriz que la sustituyó estuvo tremenda también. Perdón, pero no conozco su nombre.
No os la perdáis si queréis pasar un buen rato.
sandra daviu

El contingut de l’obra és força interessant i molt humorístic, però els actors són brutals! Molt recomanable si vols passar una bona estona!
Jeesgumi Jimenos

Cuando los valores humanos … aparecen actualizados …en entornos tan dispares… Y a cada paso, te los vas encontrando en una situación surrealista.
Sales con un cuerpo que te dice que la vida debería ser más alegre de vivirla y que hay una falta de… UN QUÉ SÉ YO… para ser feliz. Y la culpa para nada es de las «ovejas».
Taradete

Ovelles es una obra deliciosa que no te deberías perder y que a través de buenas dosis de comedia habla de la vida y sus complicaciones. Un buen y sencillo montaje con diálogos realistas y tono poco exagerado en los que te olvidas que estás en el teatro. Historias muy humanas que te recargaran las pilas. Ovelles no decae en ningún momento y te estarías un poquito más de tiempo viendo la vida de esos ya tres entrañables protagonistas. Una obra diez estupenda que te emocionará y divertirá. Lo que en principio puede parecer una buena noticia económica, se convertirá en una serie de problemas para estos tres treintañeros muy urbanitas. ¿Serán estos obstáculos insalvables para sacar beneficio de la herencia?
Crítica completa en el blog:
https://elrincondeltaradete.blogspot.com/2021/09/critica-teatro-ovelles-con-albert.html
Jordi Casas Duocastella

Tres germans de Barcelona hereten 512 ovelles d’un parent llunyà. Tot i el valor que tenen, és difícil vendre-les, i mantenir-les suposa un cost important.
Aquesta situació provocarà un seguit de divertides discussions sobre quina decisió hauran de prendre al respecte, contraposant els seus estils de vida actuals i les seves aspiracions.
Carmen Marfà i Yago Alonso han escrit aquesta comèdia molt divertida, interpretada amb gran complicitat per Albert Triola, Sara Espígul i Biel Duran. Molt recomanable!
maría j gonzález mondaza

Texto que no deja indiferente. Sorpresa tras sorpresa, que parece que nunca tuviera fin. Felicidades a los actores!!!!!
Edu

Es muy buena. Divertida y los actores lo han hecho genial. El guión ha sido estupendo.
5 aplausos. el sistema no me deja ponerlo.
Edu

Es muy buena. Divertida y los actores lo han hecho genial. El guión ha sido estupendo.
Josep OS

La Sala Flyhard és un referent crec per a tots el que sovint anem al teatre, que el que allà veurem no ens decebrà i avui amb aquesta comèdia escrita i dirigida per Yago Alonso i Carmen Marla un còp més, s’ha complert. Ens parla de tres germans que tot i que tenen bona relació, la comunicació entre ells és molt escassa. A causa d’una herència que els ha deixat un tiet que vivia en un poble molt petit de la província de Terol, es veuen obligats a reunir-se per tractar aquest tema. Aquesta trobada tot i que se’ns presenta en clau d’humor i amb moments molt però molt divertits treu a la llum un munt de reflexions, el poc que saben els uns dels altres, el que els ha afectat la crisi econòmica, les seves crisis de parella, l’homosexualitat , els seus fracassos i exits laborals i altres més que ja descobrireu anant a veure-la. Una bona i mil·limetrada posada en escena i una escenografia senzilla però molt efectiva i és que a l’espai escènic de la sala no se li pot demanar més. Pel que fa a la interpretació Biel Duran, Gemma Martinez i Albert Triola estan immensos i fan tan creïbles els seus personatges que dubtes si estàs veient una obra o estàs davant d’una situació real, que n’hi ha, i moltes. Un imprescindible que recomano no us perdeu si voleu gaudir i molt.
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Si hay algo que me encanta de las obras de la Sala Flyhard son su frescura y su buen hacer.
Comedia divertidisima en la que 3 hermanos se reúnen para decidir qué hacen con 512 ovejas que han heredado tras la muerte de sus padres.
Al principio todo son alegrias, pero que pasa cuando la herencia es una manzana envenenada que va a traer más problemas que alegrias? La tragedia está servida.
Los actores maravillosos y divertidos. Qué buen rato hemos pasado!
Elisa

Primer de tot, la sala em va semblar molt acollidora e íntima. Mai havia estat a un lloc igual. Em va agradar. L obra em va fer desconectar totalment. I això es bó. Entretinguda que fa que estiguis pendent en tot moment del que va succeïnt. Bons actors. Gràcies
san

Obra fresca y divertida,se hace corta,no os la perdais¡¡¡¡

El éxito de una herencia insólita: 512 ovejas

La pell fina i Ovelles s’han convertit en dues de les propostes més aplaudides de la temporada: totes dues comèdies han esgotat les entrades poc després d’haver-se posat a la […]

30 mayo 2022

La nova temporada del Poliorama recuperarà el musical ‘Forever Young’

El Teatre Poliorama ha presentat una vintena nous espectacles que es podran veure a partir del setembre en aquest teatre de La Rambla. Teatre de text, musicals, òpera, comèdia o […]

23 julio 2021

'Ovelles', la comedia de éxito de Carmen Marfà y Yago Alonso, vuelve al Teatre Poliorama

Ovelles, la comedia escrita y dirigida por Carmen Marfà y Yago Alonso, vuelve a la cartelera. Lo hará del 15 al 30 de septiembre en el Teatro Poliorama con el […]

12 julio 2021

La Sala Flyhard celebra 10 años de historia con un documental

En 2004 nació Flyhard, una compañía que se movía entre Barcelona y Vilafranca del Penedès formada por Roser Blanch, Xavier Vallès y Jordi Casanovas, un año después se sumaban Clara […]

16 noviembre 2020

Nova etapa artística i temporada d’èxits contrastats a l’Aquitània Teatre

L’Aquitània Teatre ha presentat avui nova programació i nova etapa artística. Fa uns mesos l’equip del teatre va decidir fer un canvi de rumb artístic i encomanar el disseny de la programació i […]

14 septiembre 2020

Los espectáculos más aplaudidos de 2018 en Teatre Barcelona

Estamos en los últimos días del año y es el momento de hacer balance teatral. Este 2018 ha sido un año muy rico e interesante para la cartelera de la […]

24 diciembre 2018

La Flyhard presenta la nova temporada

La Sala Flyhard ha presentat ja la programació de la nova temporada 2018/19. Entre els seus objectius, estan el de promoure el teatre català contemporani, donar veu a les autores […]

20 julio 2018