El talent no té ni edat ni gènere

Aquest any, per diferents motius personals, sembla que aquest serà l’únic espectacle que podré veure del Grec. I em semba que no hauria pogut escollir una opció millor que “El retrat de Dorian Gray”. I la veritat és que en tinc moltes ganes. Àngels Gonyalons interpreta Oscar Wilde, l’escriptor d’El retrat de Dorian Gray, en una proposta molt especial.

L’espectacle està dirigit per Marc Rosich, que també n’ha fet la dramatúrgia, és a dir, ha adaptat la història que tenim a la novel·la perquè funcioni a la perfecció damunt de l’escenari. La música original és de Jordi Cornudella i té un paper molt important durant tota la funció creant una atmosfera molt especial. A l’escenari, Àngels Gonyalons està acompanyada per un trio de veus masculines i un quintet de corda. Junts creen una proposta que barreja teatre i música en directe, fent que la història sigui encara més intensa i emotiva. Van de la mà durant tot l’espectacle sense que sembli estrany.

Àngels Gonyalons és protagonista absoluta. Ella sola dona vida a tots els personatges de la història. És en Dorian, un noi que vol ser jove per sempre. És el pintor que fa el retrat. És la noia de qui s’enamora en Dorian. I també és Lord Henry, l’home que el porta a prendre males decisions.

Una de les coses que més m’ha agradat d’aquesta versió d’El retrat de Dorian Gray és una decisió que, al principi, pot sorprendre. L’Àngels Gonyalons i en Marc Rosich han fet que una dona interpreti en Dorian Gray, tot i que el personatge és un home jove i molt atractiu. A més, la majoria de personatges de la història també són homes.

Però, quan comença l’obra, això deixa de tenir importància. L’Àngels Gonyalons fa el paper amb tanta força i naturalitat que t’oblides de si el personatge és un home o una dona. Només veus en Dorian Gray. I això és el més bonic del teatre: un bon actor o una bona actriu et fa creure la història.

Crec que aquesta és una gran lliçó. Les dones poden interpretar qualsevol personatge, encara que tradicionalment s’hagi pensat que era per a un home. I tampoc no cal ser jove per fer un paper protagonista. El talent, l’experiència i la manera d’emocionar el públic són molt més importants que l’edat.

La música és un altre dels grans encerts de l’espectacle. Un quintet de corda, acompanya l’acció, aportant ritme, moviment i complicitat amb el que passa a l’escenari. En alguns moments, també s’hi afegeix a escena, ja que gran part els tenim darrera d’una gran cortina, que es combina d’una manera preciosa amb la veu de l’Àngels Gonyalons.

Podeu veure la resta de la meva opinió a l’enllaç