Recomendaciones

Veure a la nostra cartellera musicals autòctons de nova creació com aquest Guapos i pobres és sempre un motiu de satisfacció i celebració. A més, això té mèrit doble al comprovar que dalt de l’escenari hi ha 8 intèrprets i 5 músics, tot un luxe en els temps que corren. De fet, precisament d’això tracta l’espectacle, de la crisi que vivim (o que hem viscut, segons qui ho expliqui), i de com aquesta afecta a un grup de joves barcelonins. Una situació econòmica que desorienta encara més les vides de les persones, però que l’obra ens proposa encarar-la amb optimisme a través del leit-motive «d’arriscar és guanyar» i, sens dubte, també a través de les seves cançons i d’una història […]

Estrenado originalmente en 1996 en el Teatro Payró de Buenos Aires, Criminal fue el primer texto escrito por el popular dramaturgo y director argentino Javier Daulte. El texto que le valió el premio María Guerrero al mejor autor es una trama de intriga interesante por su riesgo argumental, su mezcla del género negro con la comedia y el psicoanálisis y su ritmo frenético. Desgraciadamente, la puesta en escena de la obra bajo la dirección de Leonardo Moscoso no está a la altura de las circunstancias. A pesar de la creación de un ambiente inquietante para la entrada del público y el diseño de una escenografía sencilla pero sugerente, la interpretación de los actores no avanza con la cadencia adecuada, estropeando […]

Tornem de nou a l’Espai Lliure per poder veure la segona part de la trilogia Tot pels diners amb Cleòpatra, una obra escrita i dirigida per Iván Morales. Dylan Bravo torna a Barcelona. Un pis al Poble Sec. Isabel, Cleòpatra, dona que lloga el seu cos. Paola i una bossa d’esports marca Kipsta. Violència. Pols blanca. Problemes. Atracció. Gelosia. Humor. Tendresa. Retrobament. Soledat. Amor. Anna Azcona, Claudia Benito i Manel Sans. Tres actuacions magnífiques i una gran sorpresa, la interpretació de l’Anna Azcona que em va encantar, de lo millor que l’he vist fer fins el dia d’avui! Tot el muntatge és excel·lent en tots els sentits, tan a nivell de text, escenografia, il·luminació i interpretació. Hi ha hagut moments […]

Segunda parte de la trilogía Tot pels diners, proyecto donde diferentes autores y directores comparten tema y un personaje (el peculiar Dylan que interpreta Manel Sans), se centra, en este caso, en el barrio barcelonés de Poble Sec. El espectáculo trata de hacer un retrato de la fauna marginal de la ciudad a través de temas como la pobreza, la prostitución, las drogas, la decadencia vital o la búsqueda de la dignidad. Escrita y dirigida por Iván Morales, la propuesta consigue momentos de mucha ternura y situaciones interesantes, especialmente, aquellas donde Anna Azcona tiene la oportunidad de lucirse. El montaje, ciertamente, vale la pena por ver el trabajo interpretativo de esta excelente actriz que, pocas veces, encontramos en papeles tan […]

Iván Morales firma la segunda entrega de la trilogía Tot pels diners y lo hace, como no podía ser de otro modo, con una obra de personajes. Aparte de nuestro ya querido Dylan Bravo, a quien descubrimos en Mammón, conoceremos a Isabel, prostituta del barrio del Poble Sec, y a Paola, su hija. Los tres habitan el universo de oportunidades perdidas y poesía urbana tan marca de la casa de Morales pero, en este caso, creo que la trama no acaba de funcionar tan bien como en otras ocasiones. A pesar de todo, el espectáculo cuenta con monólogos emocionantes, escenas inolvidables y unas interpretaciones magníficas, especialmente la de Anna Azcona, que me hizo desear conocer mejor a Isabel, su lucha […]

Jordi Casanovas sempre ha mostrat un gran interès pel thriller, incorporant elements d’aquest en moltes de les seves obres, com poden ser Ruz-Barcenas, Pàtria o Una història catalana, les quals no necessàriament s’encabien dins del gènere. En aquesta ocasió, el dramaturg s’endinsa plenament en el thriller, embolicant-lo amb els seus característics tocs de comèdia, tal i com ja havia demostrat amb gran domini a obres com la brillant Un home amb ulleres de pasta. Així, ens trobem davant d’un text que parteix d’una idea suggerent i que es desenvolupa amb molta traça, la qual ens ofereix intriga, divertiment i ens fa participar mentalment en les diferents proves psicològiques que li posen al personatge, sense oblidar-se de plantejar a l’espectador reflexions […]

No hay ningún tipo de duda en que Iván Morales tiene un gusto especial para escribir y para tocar la fibra del espectador en determinados momentos. Algunos de los monólogos que se escuchan a Cleòpatra están entre lo mejor que hemos escuchado últimamente de manos de un autor catalán de la nueva hornada, pero no creo que el conjunto sea tan bueno como uno puede pensar mientras contempla el espectáculo. Pienso que esta vez es cierto que los árboles nos han tapado el bosque, puesto que la historia -al igual que el tono general de la pieza- va dando saltos adelante para acabar finalmente con una escena muy bonita, pero totalmente inverosímil y nada adecuada al argumento ni a los […]

El lenguaje coreográfico y la idea de danza (o de no-danza) de Jérôme Bel quizás ya no nos resultan innovadores ni sorprendentes, pero también hay que tener en cuenta que el espectáculo que ahora se presenta fue estrenado en el 2001. Desde entonces ha recorrido varias ciudades en todo el mundo, jugando siempre con los bailarines (o los no-bailarines) del lugar donde se representaba. Sea como fuere, este concepto de espectáculo siempre resulta provocador, ya no sólo de una manera formal sino también como generador de ideas y sensaciones nuevas a los espectadores. En este sentido, el público se ve interrogado, sorprendido y motivado por unos impulsos tan sencillos como los que provoca la música, el humor y la cotidianidad […]

Haig de felicitar a Iván Morales per un excel·lent text, que per mi sense cap mena de dubte és el millor d’aquesta producció, que a més ell mateix dirigeix, aconseguint una magnífica posada en escena, en la que gairebé es fa participar el públic, ja que els actors et parlen directament mirant-te als ulls a un pam de la cara, com si esperessin la teva aprovació del que diuen; els moviments de l’escenografia realitzada pels mateixos protagonistes, els senyals dels actors als tècnics de so perquè deixin de fer sonar el telèfon mòbil, la manera que tenen de picar a la porta …. quan no veus cap porta, són aspectes que aporten elements agradables a la representació; el fet de […]

Lo que comienza ambientado en una auténtica novela negra, de asesinato e intriga, y con dos detectives que parecen sacados de los años 50, -look incluido-; va poco a poco convirtiéndose en un sinfín de escenas con canciones hilarantes de las que conocemos perfectamente la música, pero a las que Los Martínez le han modificado la letra de manera muy ingeniosa, para que comiences a reír en la primera nota y no pares hasta la última. Esta comedia musical nos cuenta los misterios de un asesino en serie, que se dedica a matar a sus víctimas con objetos tan estrafalarios como un DVD de la serie UPA Dance… Los asesinatos se van sucediendo y Los Martínez irán tras lo que […]

Si ja em vaig penedir no poder anar a veure-ho al Círcol Maldà, ara he trobat el dia per no perdre’m aquest muntatge. Un musical valent a la vegada que íntim. S’ha de dir que és molt arriscat posar dues veus acompanyades d’un piano en una sala tan gran per un espectacle íntim. Però el millor de tot, és que s’en surten. La veu de Nina i Mariona Castillo t’envolten en tot moment. Fins i tot, en aquells moments que canten amb una tènue veu. Excel·lent interpretació de la Nina i la Mariona Castilo, i una veu amb una tonalitat vocal que s’ha d’agrair. La Clara Penya ha realitzat unes composicions perfectes, que ja em van sorprendre en l’anterior proposta […]

Iván Morales s’ha superat, i ho ha fet amb aquesta Cleòpatra que ha creat per el lluïment d’Anna Azcona. Dintre del cicle «Tot pels diners», aquesta trilogia sembla que petarà al Teatre Lliure. Si vam sortir totalment sorpresos amb Mammon, aquest cop ha guanyat amb golejada (si tenim en compte que l’estrena va coincidir amb el retorn de Pep Guardiola). Amb un monòleg per començar l’obra i que ens sedueix en la història d’aquesta mare i filla, ens descriu aquesta Barcelona que no surt mai a la TV. A més… (segueix llegint)

Perquè ens parla de perdedors; coneixeu un tema de més actualitat? Ivan Morales, al davant de Prisamata, ha trenat una història amb una gent ben galdosa, però ha estat capaç de deixar-nos un missatge d’esperança, d’amor. Amb un guió acuradíssim ens ha parlat de la noia jove apallissada, de l’acollida de la mare a qui feia anys que no veia que ara comparteix pis amb un pringat de nom Dylan Bravo. Us sona el nom? Escel·lent obra escrita i dirigida pel mateix Morales amb unes actuacions magistrals de Anna Azcona, Clàudia Benito i Manel Sans. Escenografia i il·luminació de premi. Felicitats! (continua llegint… http://bit.ly/1JsUOtC)

Segons el diccionari Parasceve significa: Divendres Sant, dia que va morir Crist. “Parasceve” és la única peça dramàtica escrita per Blai Bonet, que ha estat representada al teatre. L’escenografia de Catalina Obrador (pintora santanyinera internacional) ens sorprèn només entrar a la sala, la música de Pep Burguera ha estat molt ben triada. Les interpretacions de tots tres actors magnífiques!!!, en Guiem Juaneda (Andreu, el fill gran) , la Marta Barceló (Elvira, la mare) i en David Pérez (Lluís, el fill petit) ho donen tot dalt de l’escenari; hi ha hagut moments realment plens de dramatisme que ens han arribat a emocionar. El text és molt dur, es tracta de la història d’una família mallorquina, la dels Skiud (una dona vídua […]

Instaurada en 2007, la fundación Collado-Van Hoestenberghe es un laboratorio de creación escénica independiente que investiga nuevas formas de hacer pensar al espectador sin renunciar al sentido del humor y el entretenimiento. En una línea similar a Montaldo, su anterior espectáculo, Constructivo plantea un circuito teatral (con el público en pie) por una serie de espacios asociados a ideas que tratan de poner en contraposición conceptos como el arte y la técnica, la ostentación y la utilidad, o la sociedad y los individuos. Desde la voz de dos albañiles con espíritu de librepensadores, la propuesta transita a medio camino entre la ironía y la reflexión, la profundidad y la irreverencia, sin nunca decantarse del todo por ninguna vertiente, pero consiguiendo […]