La desconstrucció de la comèdia burgesa
La truita és una comèdia especial, fins i tot estranya, si és que en realitat li podem dir comèdia. I és que aquesta obra del francès Baptiste Amann no és una peça de bulevard previsible i acomodatícia, sinó un drama disfressat que es pren totes les llibertats narratives i estilístiques que li venen de gust. Els seus llargs monòlegs enmig d’una conversa entre diversos personatges, les sortides de to totalment inesperades (l’escena del karaoke, la trucada de l’ex), les escenes més oníriques o els discursos que quasi freguen l’abstracció… Tot un allau de formes diferents per desconstruir les obres de saló burgeses que tenen la família com a objectiu principal.
La llibertat estructural de l’obra és potser la seva millor virtut i segurament la seva pega més visible, sobretot per a un espectador que busqui una linealitat argumental i una coherència de discurs. I no dic amb això que La truita no sigui coherent, sinó que se salta els marges del seu gènere per poder exposar des de posicions quasi enfrontades el salt generacional, les relacions entre pares i fills i l’herència d’un llegat contradictori. També hi fan molt, almenys en aquest muntatge, els recursos escènics buscats per Ferran Utzet, un director que sempre treu punta a qualsevol producció i ens serveix sovint muntatges de gran volada (Dansa d’agost, Esperant Godot, La nostra ciutat).
Un altres dels plats forts d’aquesta producció és el repartiment de luxe que encapçalen dos dels pesos pesats de l’escena dels darrers anys: Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas. Al seu voltant, una bona colla d’actors joves però ja força experimentats, com ara Sara Espígul, Miranda Gas i Júlia Bonjoch en els papers de les tres filles. De totes maneres, caldria destacar a Arnau Puig en un paper que li sembla fet a mida i que proporciona algun dels moments més divertits de la funció.
Potser no estem davant d’una comèdia rodona (tampoc crec que sigui la intenció) ni d’un drama costumista de primera, però sí podem afirmar que estem davant d’un producte únic i de qualitat que ens parla de temes molt propers i universals. Un espectacle que tot i l’estranyesa que pot causar a moments, deixa imatges pel record i moments realment inoblidables.