Un viatge emocional
Mlilers de persones van ser enterrades al Valle de los Caídos sense permís. Molts eren republicans que ara reposen al costat de Franco, el seu botxí. Les seves famílies lluiten per treure’ls del Valle de los Caídos i portar-los a casa per ser enterrats al costat dels seus familiars.
Avi, et trauré d’aquí, és l’adaptació teatral de la companyia Teatre Nu, de l’obra homònima, escrita el 2019 per Joan Pinyol, del documental sobre el cas que es va emetre al programa Sense ficció a TV3, de la desconsideració de la dictadura i la democràcia amb les víctimes republicanes, i d’una experiència familiar, que el dia d’avui, divuit anys després, encara continua sense resoldre’s.
Avi et trauré d’aquí es va estrenar a Sant Martí de Tous.
Es tracta d’un cas personal, convertit en una reflexió universal compartida.
La versió teatral és una aproximació escènica a la memòria i al pas del temps.
Ficció a partir d’un cas real.
El focus principal de l’obra és el moment en què Joan Pinyol, l’any 2008,va descobrir per casualitat, fullejant una revista, que el nom del seu avi, Joan Colom, un republicà mort al final de la guerra, sortia en una llarga llista de morts que Franco havia ordenat treure dels cementiris catalans per omplir les criptes del mausoleu del Valle de los Caídos, i que
no estava enterrat a una fossa comuna del cementiri de Lleida tal com es pensaven des de feia molts anys.
La història de Joan Pinyol és un dels casos més coneguts i commovedors de la lluita per la Memòria Històrica a Espanya.
Aquest muntatge posa en relleu les nefastes conseqüències de la guerra en la vida de les persones: traumes, seqüeles físiques i psicològiques greus.
Avi et trauré d’aquí és una promesa que Joan Pinyol va fer al seu avi. Una promesa avui encara pendent.
L’espectacle combina llenguatge documental i dramatúrgia. Hi ha projeccions, cartes, fotografies, cançons i documents. Salts en el temps.
És un joc escenogràfic constant on també el públic ha de fer servir la imaginació.
L’escenografia, dissenyada per Llorenç Corbella, és un cubicle movible, en constant transformació on es combina realitat i simbolisme.
A escena, Aurea Márquez i Miquel Malirach, sota la direcció de Víctor Borràs Gasch, es transformen en múltiples personatges.
El relat transita per diferents èpoques: la guerra, la postguerra, la transició i el present.
En Miquel Malirach interpreta en Joan Pinyol, protagonista de tota la història i a l’avi Joan Colom. L’Aurea Márquez interpreta la resta de personatges femenins.
No hi ha canvis de vestuari, però sí algun canvi d’ulleres, maneres diferents de portar els cabells i diferents tons de veu.
Avi et trauré d’aquí és un viatge emocional que ens parla de qui som com a poble i ens convida a reflexionar sobre allò que encara resta pendent de ser resolt.
Una història commovedora.
Teatre necessari.