Recomendaciones

Un ase lligat a una estaca li explica a la seva ombra els 6.000 anys de la seva vida mentre s’apropa cap a ell un incendi forestal. Li parla de la seva història, del significat de la cultura, la civilització, la lleialtat, l’afecte, la tendresa, l’abandonament, la violència. Burro és un monòleg basat en textos clàssics on els ases han estat protagonistes. Es tracta d’un viatge tragicòmic, divertit, tendre i poètic i que abraça diversos segles, des de la seva existència en l’època romana, passant per l’edat mitjana, el Segle d’Or espanyol i anglès, la Il·lustració i la Modernitat. Burro explora els grans textos clàssics sobre l’ase i la relació que hi ha i hi ha hagut entre l’animal i […]

Dissabte vam anar Castellserà (Urgell), on es troba Cal Tarragona, una casa senyorial del segle XVI que el Mag Lari va comprar farà uns sis anys i que va batejar com La Casa dels Àngels. La Casa dels Àngels és una casa encantada i plena d’encant, que permet viure experiències úniques durant el seu recorregut per les seves diferents estances. La visita l’he classificat en tres experiències. Primera experiència. Un recorregut per La Casa. Per començar, ens van donar un llibre, el llibre dels tresors de la casa dels àngels. Es tracta d’una espècie de joc que ens va permetre conèixer alguns dels tresors que s’amaguen en les diferents estances de la casa, com la clau que obria un bagul […]

Tot en ordre és un text del dramaturg britànic Alex Oates, dirigida per Montse Rodríguez Clusella i interpretada per Joan Sureda, Pau Rosell i Carla Torres Danés, que parla de l’autisme amb patrons de conducte molt disfuncional. Una obra que ens fa reflexionar sobre quins són els nostres límits a l’hora de prendre decisions davant d’un fet o situació que ens supera. Tot en ordre parla d’estigmes i tabús, de necessitats i de pors, del que suposa haver d’enfrontar-se a una situació límit, en aquest cas el d’un fill diagnosticat d’autisme greu, però ho podríem aplicar a moltes altres patologies com el de tenir fills amb addiccions, malalties mentals o malalties degeneratives. Parla de com pot afectar en l’àmbit personal, […]

Aquesta setmana m’he estrenat a la nova sala de teatre de Barcelona, l’Espai Texas. Han pogut reprogramar molt bones obres, però al final he decidit per anar a veure «El tigre«L’obra de teatre «El tigre«, dirigida per Ramon Madaula i protagonitzada per Mercè Martínez i David Olivares, és una comèdia refrescant que aborda de manera divertida el món del desenvolupament personal i la recerca de la felicitat. La trama gira entorn d’un coach de la felicitat que intenta ajudar a una fotògrafa en dificultats personals, utilitzant tota mena de receptes motivacionals per a transmetre-li positivitat, malgrat la incredulitat d’ella.L’actuació de Mercè Martínez i David Olivares és destacable, aconseguint crear una química en escena que fa que el públic se submergeixi […]

Curiosamente, se me había escapado esta obra las otras veces que ha pasado por Barcelona, que son unas cuantas, y cuando me enteré que iba a estar de nuevo en la ciudad, allá que fui. Por mucho que hayas leído y por mucho que te hayan dicho que Blanca Desvelada es una pieza imprescindible, siempre vas con el «miedo» a que no te guste tanto como esperas. Pero no es el caso, esta obra no defrauda. Alejandra Jiménez-Cascón realiza ella sola un despliegue de personajes brutal, transaccionando de uno a otro magistralmente. No necesita a nadie más, se basta y se sobra para que, como espectadora, tengas la sensación de que la historia te la están contando entre varias actrices […]

Jordi Merca presenta aquest espectacle de stand-up, fer recordar d’una manera divertida el que vas ser i la persona que ets ara a partir de l’època dels 70 i 80. Tot i no ser gaire afí als stand-up que he vist fins ara, vaig anar pels records de viure l’època en qüestió i per escoltar les batalletes de l’escola igual que les batalles de la mili (aquells que van anar-hi). Hi ha dues parts diferenciades a l’espectacle, una part de records i l’altre de xerrar amb el públic. La primera part de record dividida en la part més musical abans de la funció i en una part d’aquesta és la que més m’ha agradat. Recordar antigues cançons amb la col·laboració […]

Amb aquest títol es podria descriure la posada en escena de la obra BLANCA DESVELADA escrita i protagonitzada per la Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per Montse Bonet. La Mónica Galvez és l´encarregada de crear una escenografia austera contornejada únicament per un cub de 9m on transcorre l´acció i en la que la intèrpret es val únicament del seu talent per a traspuar fins a 12 personatges ben distints. Sense canvis de vestuari ni escenografia, l´autora balla d´un personatge a l´altre en un joc de ritme trepidant, on els límits dels personatges es desdibuixen per encaixar els uns amb els altres en una fusió d’avatars impecable. L´Alejandra és l’elegància gestual personificada, no en va es va formar en el mètode de […]

Nelson Valente ya es un director argentino de referencia en Barcelona, al menos a día de hoy. A lo largo del tiempo hemos tenido otros (Daulte, Veronese, Tolcachir, etc.) pero ahora le toca a él defender la herencia argentina del teatro pequeño, sobre conflictos familiares, contando con intérpretes de allá (El loco y la camisa, El declive, Silvia) pero de vez en cuando con algunos de aquí (Els gossos) e incluso dirigiendo textos que no le son propios (Pols de diamant, Els rapinyaires). Y ahora le ha tocado el turno de estrenar en el TNC, apostando por los temas que mejor se le dan y poniendo la memoria –o la carencia de ella- como motor esencial de un texto costumbrista, […]

«Blanca Desvelada» és una joia teatral que no es pot deixar passar. Aquesta obra, escrita i dirigida per Montse Bonet, ens submergeix en un univers on les històries de tres generacions de dones es teixeixen amb una sensibilitat exquisita. La protagonista, Blanca, interpretada amb una força commovedora per Alejandra Jiménez-Cascón, navega pels records familiars amb una delicadesa que arriba al cor. L’actriu aconsegueix transmetre la complexitat de Blanca, una dona atrapada entre el passat i el present, amb una autenticitat que et deixa sense alè. L’escenografia minimalista de l’obra crea un espai íntim que permet que l’actriu brilli i tot el pes de la narració caigui en les seves interpretacions dels personatges que hi apareixen. Cada detall està cuidat amb […]

El ser humano siempre ha querido ir más allá, en sus investigaciones, en su conocimiento y en la comprensión de hechos y elementos muchas veces incomprensibles. En esta búsqueda del futuro se pierde, quizás, la visión del ahora y el hoy. Mirar al pasado y no entender, mirar al presente y no descifrarlo o intentar averiguar el futuro y tenerlo imposible. ¿Cuál es la elección acertada? Oriol es un astrobiólogo que intenta entender el significado de la vida buscando su existencia en otros planetas y tiene un hijo, Bru, que vie a caballo de lo que se supone que tienen que hacer y aquello que su mente le indica. Enfrente está Eva, la madre, que quiere que el niño encuentre […]

La nueva obra de Ivan Andrade, autor también de La millor obra que mai veureu als escenaris catalans y sobre todo Partícules paral·leles (ganadora de la Mostra de Teatre de Barcelona del 2020), nos lleva hacia una reflexión del mundo actual. Una reflexión que va desde el núcleo más pequeño –la familia- hasta la inmensidad del universo y los viajes intergalácticos. Y por medio, una crisis global, una extraña pandemia, una deshumanización total… Al igual que en otras obras del autor y director, las preocupaciones por el presente y el futuro más inmediato llenan todos los agujeros de historias cotidianas y aparentemente sencillas… a pesar de que educar a un hijo no sea precisamente una tarea fácil. La obra tiene […]

El sello de Ay Teatro, con Álvaro Tato y Yayo Cáceres a la cabeza, suele significar una propuesta de calidad, y ‘Burro’ no se queda corta. Un espectáculo muy peculiar y curioso, ya que su argumento está ligado por un burro, que nos va contando relatos relacionados con este simpático animal a lo largo de buena parte de la literatura y la historia. Un texto muy bonito, con puntos cómicos y críticos, acompañado de buena música y un elenco brillante. El montaje está capitaneado de manera espléndida por Carlos Hipólito; quien muestra un dominio escénico brutal, capaz de interpretar a diferentes burros, burras y borricos y hacer disfrutar, enternecer y reír al público. Quienes le acompañan, Fran García e Iballa […]

Ya conocíamos a Daniel J. Meyer y la directora Montse Rodríguez Clusella, que nos dejaron tan buen recuerdo con A.K.A. (Also Known As). Si a este tándem le añadimos los intérpretes Àngels Gonyalons, Pau Oliver y Marc Pociello, el éxito está asegurado. Una madre, Àngels Gonyalons, decide unilateralmente realizar un viaje con su hijo, Pau Oliver, sin planificar la vuelta. Ya antes de marcharse y durante el viaje van surgiendo las desavenencias, problemas, desacuerdos pasados y presentes entre madre e hijo. Mientras vamos esperando el giro inesperado que debe cambiar la tensa relación entre ellos, podemos observar el espacio escenográfico que es de una perfección máxima con un cuidado exquisito de todos los detalles. La directora Montse Rodríguez Clusella, ayudada […]

Las personas tienen tendencia a pensar que siempre quedará tiempo para hacer cosas. Que se puede posponer un encuentro, una conversación, o pasar el rato con alguien. Pero el tiempo no es infinito. Clara, después de toda la vida siendo una mujer de éxito que se ha ido trasladando de ciudad según el trabajo, decide vender la casa donde vive actualmente con su hijo y hacer un viaje muy especial con él. Oriol solo quiere disfrutar de la vida, ligar, abandonarse al placer y, sobre todo, no compartir ningún momento con su madre. En una noche de fiesta, Oriol conoce a Javi que busca evadirse de sus responsabilidades y encuentra en este niño rico la mejor opción para conseguirlo. Un […]

Anar al Laboratorio Teatro és tota una gesta, com en la seva forma de treballar entrar en la seva sala aconsegueixes entrar en una mena de secta, des de l’entrada fins a la sortida. Jessica Walker segueix la mateixa manera de treball d’altres propostes, on l’espiritualitat es percep quan entres i no et deixa fins al final de l’obra i més enllà. Un treball viu i en essència molt diferent de la resta de propostes que es poden veure a la cartellera. S’ha de dir que ha estat una de les propostes que més m’ha agradat per la seva espontaneïtat, la seva part humorista i com volen definir l’acte d’un petó en una delirant cuina envaïda per la poètica de […]