Sex Escape

Sex Escape es una comedia interpretada por Benjamin Montes, Albert Doz, Adrià Olay, Árantzazu Ruiz y Dana Cáceres. Cuatro de ellos encarnan a dos parejas de enamorados que pretenden realizar un room scape ambientado en la temática sexual, o eso es lo que ellos creen. De la mano de estos cuatro personajes, los espectadores entrarán en el juego convirtiéndose en testigos de las situaciones cómicas que acontecen.

A pesar de que la comedia comienza un poco floja, con el transcurso de los acontecimientos, la obra consigue despertar una atención y curiosidad mayor, que la del inicio, en los espectadores. Además, contra más avanzada es la obra, mayor es la intensidad de las situaciones cómicas que acaban desembocando en un gran y divertido final.

La obra presenta un formato innovador y una temática poco frecuente, ya que no es habitual encontrar obras teatrales que tengan como hilo conductor la temática sexual. Aun teniendo la tradición en su contra, el resultado conseguido es fantástico y, por tanto, convierte la obra en una propuesta original, fresca y actual. Otro punto a favor es que tratan dicha temática a partir de un juego que actualmente es muy común, los room scape. Esto hace que los espectadores se acerquen a la obra de manera muy natural y cotidiana.

Otro aspecto que hay que tener en cuenta, esta vez de manera negativa, es que en ocasiones, la obra teatral cae en algunos clichés típicos y, como consecuencia, hay situaciones que son predecibles. Aun así, muchos de estos momentos quedan camuflados, pasando a un segundo plano, bajo el humor.

Como conclusión, cabe remarcar la importancia de presentar una comedia innovadora en cuanto a la temática. Por tanto, se considera que es una obra teatral recomendable a todos aquellos espectadores atrevidos que quieran disfrutar de una comedia diferente, pero igualmente llena de risas y de humor.

Aprofitant que aquella mateixa tarda anàvem a veure "Los 39 escalones" a l'Eixample Teatre, vàrem aprofitar per fer "doblete" sense bellugar-nos i anar a veure aquesta proposta, perquè ens va cridar l'atenció de què treballaven dos actors que ens agraden força (Arántzazu Ruiz i Adrià Olay) i que seguim des de fa molt de temps; teníem curiositat de veure'l's treballar en un registre diferent del que ens tenen acostumats.

Sabíem del cert que aquest no és el nostre tipus de teatre, malgrat que un cop vista reconeixem que SEX ESCAPE és una bona proposta per una part important del públic que omplia la Sala, que almenys permet passar una estona divertida sense mes, i que suposem és el que pretén aquesta proposta.

Una peça teatral escrita i dirigida per Borja Rabanal, un dels quatre responsables de la sala, que ha vist possibilitats d'èxit de públic tractant el tema dels "Room Escape", donant-li una connotació sexual. I ha creat un text que parla de dues parelles d'amics que han quedat per jugar junts una partida al Room Escape més famós de la ciutat.

Una comèdia creada amb la intenció d'entretenir a un determinat tipus d'espectadors, en un joc de situacions equívoques on els quatre protagonistes, aparentment molt ingenus, van descobrint en la parella o en l'amic que no són tan ignorants com a priori aparenten en el tema del sexe.

Amb escenes molt previsibles i una mica exagerades, provoquen el riure en els espectadors que que han vingut a passar-ho bé sense buscar més profunditat en el text.

Les interpretacions estan ajustades perfectament als papers que suposadament han de fer els homes en el camp sexual, mostrant-se més agosarats i experts, que les dones que aparentment "no entenen de sexe".

Arántzazu Ruiz, Dana Cáceres, Adrià Olay i Benjamín Montes, són les dues parelles que han decidit jugar aquesta partida.

Un sorprenent i gran canvi de registre pels dos actors que nosaltres hem vist treballar més sovint en altre tipus de propostes molt més adequades al nostre gust teatral. Arántzazu Ruiz i Adrià Olay als que hem vist en propostes com "Una casa a l'est", "Quan acabi la nit", "Historia de mi huida" o "L'hora Blava".

També havíem vist treballar a la Dana Cáceres a "Entre relatos".

I de les tres interpretacions, com diria aquella dita, "ni millor ni pitjor ... diferent".

El que és evident és que és una proposta que té el seu públic i el mes important ... omple la sala.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ