Recomendaciones

No se puede negar que los suecos Björn Ulvaeus y Benny Andersson -el alma de Abba– tienen un olfato comercial equiparable al del Sr. Ikea. Cuando deciden, en 1999, reciclar todos sus viejos éxitos en el musical Mamma mia! estaban dando vida a un monstruo de proporciones inimaginables: representaciones en 40 países, 60 millones de espectadores, 16 años en el West End, una película que recaudó más de 600 millones de dólares, etc. Para hacerlo se rodearon de los mejores, una pandilla de británicos especializados en convertir cualquier argumento y cualquier anécdota en un musical triunfador. La ágil dirección de Phillida Lloyd, un decorado funcional pero efectivo, un vestuario vistoso, una iluminación brillante y unas coreografías de primera garantizan que […]

Diumenge vam anar a La Vilella a veure “Medea(a la carta)”, una proposta que neix de l’encontre i diàleg entre Toni Cots (dramaturg) i Esther Freixa (actriu). No havia tingut temps de llegir de què anava aquesta proposta, però com ens agrada molt el tarannà d’aquesta sala, ens hi vam acostar sense cap més expectativa, que el factor sorpresa. Creieu-me si us dic que va ser brutal, encara és ara, que estic assimilant el que vaig veure. No volen anomenar-lo espectacle, prefereixen dir, que és un projecte d’investigació i creació. Tot i que fa més de set anys que es representa a cases particulars, museus, galeries,…, no n’havia sentit parlar mai d’aquesta proposta escènica. La Vilella és el lloc escollit […]

Carles Santos és un artista únic i polifacètic alhora. Compositor, pianista, actor, cineasta, escenògraf, performer, poeta…en fi, un geni. Amb “Patetisme il·lustrat”, Carles Santos ens torna a sorprendre. És un espectacle, on no hi falta sentit de l’humor, ironia i les seves oníriques fantasies eròtiques. No es música, ni és teatre, ni és dansa, sinó, la unió de totes elles, creant un espectacle molt visual, ple d’erotisme i provocador. Sobre l’ escenari una actriu (Mónica López), una ballarina (Dory Sánchez) , una percussionista (Núria Andorrà) i en Carles Santos, que en aquesta ocasió, surt sense el seu piano de cua. Hi ha moments realment difícils de classificar, com el de la percussionista vestida de cuir negre i cordills vermells, que […]

El segell personal de La Perla 29 s’ha convertit amb els anys en sinònim de qualitat i rigor, aconseguint arribar a un públic força ampli i fidel. En aquesta ocasió, ens presenten una de les seves propostes més arriscades, la qual cosa és d’admirar, ja que l’opció més còmode quan un té exit és repetir fórmules segures i allargar-les al màxim. I, sens dubte, amb aquesta obra demostren que aquest no és el seu estil, ja que aquesta no s’assembla a res del que han fet anteriorment, tot i mantenir l’essència de la companyia en tot moment. De fet, fa un parell d’anys, ens van presentar 28 i mig, un muntatge que naixia a partir de diferents textos i fonts […]

Podríamos hablar del buen estado de salud del teatro catalán basándonos en la naturalidad con la que, finalmente, nuestros dramaturgos hablan de la realidad que nos rodea sin miedo a usar referentes, nombres y espacios reales y concretos. Lejos quedan ya, afortunadamente, los tiempos en que todas las piezas versaban sobre conflictos metafóricos de unos personajes sin nombre en un ambiente indefinido y atemporal tan típico en los años noventa. Las recientes Barcelona de Pere Riera o L’hort de les oliveres de Narcís Comadira son sólo algunos ejemplos de este fenómeno cuya máxima expresión parece haber aflorado en esta Trilogía sobre la identidad catalana de Jordi Casanovas que, ahora, culmina con la notable Vilafranca. La obra está construida sobre la […]

Si alguna vez me hubieran dicho que saldría de un espectáculo de teatro familiar con lágrimas los ojos y las piernas temblando, después de haber vivido una de las catarsis más bestias que he experimentado nunca en un teatro, no me lo hubiera creído. Pero eso es exactamente lo que consiguen Carla Rovira y sus «pollos». Most of all you’ve got to hide it from the chicks (que se podría traducir como: «Sobre todo, que no se enteren los polluelos,» a pesar de que chicks, y no por casualidad, también quiere decir niñas) habla de cómo ven y entienden los niños el teatro y la vida, de cómo a menudo infravaloramos su inteligencia y capacidad creativa y de cómo, casi […]

Snorkel es uno de aquellos montajes tan inclasificables que hace falta verlo para comprender plenamente qué quiere decir. Y eso es porque estoy convencida que tiene tantas lecturas como espectadores. El texto de Albert Boronat está cargado de ironía metáforas y frases memorables surgidas en torno a la idea de la mediocridad de la vida moderna. Con este punto de partida, La Virgueria propone un montaje onírico y lleno de imágenes donde el reparto da vida en una amplia galería de personajes memorables e inolvidables. Brilla con luz propia Javier Beltran quien, después de su paso por la Kompanyia del Teatre Lliure, confirma su grandísimo talento interpretativo. Snorkel nos invita a un viaje fragmentado que nos ayudará a reírnos de […]

Que Molt soroll per no res está siendo el éxito de la temporada es indiscutible. Lo han vendido todo este año y vuelven el que viene. Pero permitidme disentir de las voces que se deshacen en halagos hacia el montaje y lo comparan con las mecas internacionales del musical. Yo, que acostumbro a pasármelo pipa con los musicales, me aburrí de lo lindo en Molt soroll per no res. Por una parte, la dramaturgia es un caos absoluto donde la historia de Shakespeare brilla por su ausencia (yo me habría perdido si no hubiera conocido el argumento de antemano ), de la otra, las canciones están introducidas con calzador y la mayoría tienen poco a ver con lo que pasa […]

Vagas y maleantas es una divertida comedia con números musicales, pero también es una reflexión nada inocente sobre el papel de la mujer en la España del último siglo. Bajo una apariencia de espectáculo de cabaré se esconde un texto afilado y cargado de socarronería. Sobre el escenario cuatro actrices entregadas y una pianista en directo que nos enseñarán qué pinta tiene el purgatorio de las coristas.Vagas y maleantas es uno de aquellos espectáculos cargados de buen rollo que te dejan con la sonrisa a los labios y ganas de más. Una propuesta honesta hecha con mucho talento. Totalmente recomendable. Más información en Somnis de teatre

Que la Clara Segura és, probablement, la millor actriu del panorama actual seria una afirmació amb la que molts podríem estar d’acord. Que a Conillet sua la samarreta, es deixa la pell i ens regala una interpretació carregada de veritat i intensitat és quelcom indiscutible. Que el text de Conillet sigui un bon text mereixeria, crec, un debat ben diferent. Segons la meva opinió, no ho és. I no perquè el tema que tracta no sigui interessant (que ho és) o perquè les mares treballadores no visquin una realitat plena de problemes i paranys (que els tenen) sinó perquè l’enfoc i la reflexió que presenta no passa d’una emprenyada i, la veritat, davant d’un tema tan seriós i que afecta […]

Paraules d’amor és una adaptació teatral del Diccionari Tontu (Elogi del barbarisme i altres barbaritats de la parla catalana) amb dramatúrgia i direcció del mateix Joan Ollé amb la complicitat de Iban Beltran. Cada dia que passa, el català que parlem va perdent més expressions i paraules genuïnes i es van substituint per unes d’equivalents traduïdes i adaptades directament del castellà. Joan Ollé, a partir del “bueno”, ha fet una recopilació de més de 4000 paraules incorrectes, que diem de forma quotidiana. De moltes en som conscients però m’he adonat de la quantitat de paraules i expressions incorrectes diem sense adonar-nos que no són correctes. Paraules i expressions, que segons ell, moltes venen de lluny, altres de l’analfabetisme, d’herències del […]

Em refereixo a entendre-la. Pot haver-hi tantes lectures com espectadors, però el que sí està clar és que Santos mai es repeteix, fins el punt de que aquesta vegada no hi ha posat ni piano. Santos sense piano? Doncs sí. En compensació ens ha ensenyat el cul, i amb això no vull dir que a les cases que no tenen piano ensenyin el cul, només vull significar la diferència amb les performances anteriors. No cal que digui que és un espectacle transgressor i arriscat que te moments de tot, alguns d’autènticament fascinants. Podrà agradar més o menys, però penso que ningú s’ha avorrit. http://bit.ly/1Ylh9S5

A pocs dies de veure “Himmelweg” a la Sala Àtrium, hi tornem per veure “La nit de Helver”, un altra proposta que transcorre durant el període històric de l’Alemanya nazi. En aquesta ocasió els fets no succeeixen en un camp de concentració, sinó en una ciutat assetjada per la guerra, on viuen la Carla i en Helver (un noi adoptat, amb una discapacitat mental, que està fascinat pel moviment nazi). “La nit de Helver” és una obra del polonès Ingmar Villqist que en aquesta ocasió està dirigida pel croata Pavel Bsonek. L’obra es va estrenar a Sarajevo al febrer de 2004 i aquest any, durant el Festival Grec, la vam poder veure al Teatre Romea de la mà de Kamerni […]

A vegades és millor anar a veure una obra sense saber gaire el que et pots trobar. I com en aquest cas veure una petita joia. La relació entre una noia i un noi, una relació estranya que de mica en mica vas esbrinant els motius d’aquesta depèndencia entre els personatges. Tot dintre del menjador d’una casa i durant la nit. De mica en mica, anem esbrinant el que ha succeït i els motius que han portat aquesta estranya unió. Amb un treball gestual d’en Sergi Torrecilla que m’ha fascinat. He estat pendent en tot moment de la seva expressivitat, del moviment de les mans i la seva veu per crear el malalt mental de Helver. Tot i que hi […]

Segons el tractament o la tècnica escollida al Balneari Maldà viureu un munt de diverses sensacions. Balneari Maldà ens proposa de gaudir de les seves divertides novetats, oferint-nos un gran ventall de serveis i tractaments a base de cabaret musical, poesia, acrobàcies, humor, cançons i interpretacions, adaptats a la situació personal de cada client (anti-estrès, relax, risoteràpia, recuperació del sentit de l’humor…), això si, sempre sota la supervisió d’un gran equip d‘especialistes, Nuria Cuyàs, Ricard Farré, Jordi Llovet i Laura Pau, que el que volen i desitgen és fer-nos passar una bona estada. Aquest mes ens ofereixen el pack La identitat. Cal indicar que NO és necessari estar allotjat al Balneari Maldà per poder gaudir dels seus serveis, però si […]