Una confessió, una declaració, una explicació, una justificació. Una dona jove, d’origen i accent francès però que parla un català perfecte, dirigint-se a un interlocutor que el públic no coneix. La protagonista no s’expressa amb ràbia ni amb tristesa, sinó amb una mena de ressentiment revestit de resignació però amb ganes, encara, de ser compresa per algú. Així comença Un paradís a la frontera, un espectacle escrit i dirigit per Àlex Castro Pizarro i interpretat per Emma Delon.
Embolcallats per una escenografia minimalista i una il·luminació que guia la mirada de l’espectador (a càrrec de Juli Palacios), i per un espai sonor (Artur Canadell) que acaba de perfilar l’ambient, ens situem en una frontera geogràfica: el Paradise, el prostíbul de la Jonquera, un dels més grans d’Europa. Però els somnis, els pensaments i la història que aquesta (ex)prostituta ens explica també ens col·loquen en una frontera entre el que és real i el que no ho és.
L’obra té la virtut de tocar diversos temes d’interès social, alguns de més específics i d’altres de més generals: els abusos sexuals dins de la família, el tràfic de dones, la sexualitat de les persones amb discapacitats, però també la por, la vulnerabilitat, la violència i l’amor. Tot plegat en un monòleg de vuitanta minuts que, a través d’aquestes qüestions i servint-se d’un llenguatge poètic —en el millor sentit de la paraula—, pretén desvetllar preguntes i reflexions als espectadors, als quals el muntatge demana un esforç de concentració per mantenir l’atenció en el discurs d’aquest únic personatge.
El resultat de la companyia Produccions del carrer Massini és fosc i bo. Un paradís a la frontera ha estat seleccionat pel programa Estrena’t al territori (suport a la producció i exhibició de companyies emergents, d’ADECTA i l’ICEC), i s’ha pogut veure en diverses poblacions de Catalunya. Es representa al Tantarantana després d’haver estat triada en la 4a edició del Visionaris, un projecte que convida joves a participar en la programació del teatre.