Recomendaciones

«Avui estem de celebració, i és que fa ja dos anys que vivim el denominat efecte Crouch. Aquesta filtració dels secrets del nostre destí, aquest spoiler de les nostres vides que ha suposat un abans i un després a la història de l’espècie humana». Així comença i enganxa, des del primer minut, Life Spoiler, una tragicomèdia de ciència-ficció escrita pel dramaturg Marc Angelet i el guionista i realitzador Alejo Levis que planteja, a partir de la història de tres personatges que s’hi enfronten de maneres diferents, quin sentit té viure si ja saps què passarà. Un tàndem que funciona a la perfecció (esperem que no es quedi aquí) i que aconsegueix el bo i millor del teatre i el cinema. […]

Después de comprobar la perfección con la que encajan los versos de Lorca y su universo con el refinado estilo de dirección de Oriol Broggi, resulta difícil pensar que es la primera vez que estas dos personalidades se unen encima de un escenario. Afortunadamente, esto ha pasado, finalmente, para regalarnos un montaje precioso, hecho con buen gusto y que sabe trasladar a imágenes una poética llena de metáforas. En este Bodas de sangre, como en gran parte del teatro del dramaturgo andaluz, destacan las mujeres. Así pues, el trabajo de Clara Segura pero, sobre todo, el de Nora Navas, encarnando diferentes personajes, acaparan gran parte de la atención con su verdad, su fuerza y la contundencia de su talento. Un […]

Realment impressionant, colpidora, extranya, trista, aquesta part de F.R.A.U. que se’ns ofereix al Teatre Akadèmia on aquest Lear, vell i derrotat torna a casa al final de la vida. S’enfronta als seus dubtes existencials, es qüestiona el seu destí. Un Lear que pretén repartir un regne que ja no hi és, el de la llengua, però la llengua està morta… Un Oriol Genís magnífic acompanyat de les no menys ajustadíssimes Mònica Almirall, Antònia Jaume i Marta Ossó. Albert Arribas ha fet una direcció d’aquelles de treure’s el barret. Una obra d’aquelles que fan rumiar, que quan arribes a casa i et pregunten «com ha anat?» contestes «demà t’ho diré». Crítica completa » http://bit.ly/2rFfWyc

Lorca todavía transmite al público las emociones más primarias, puesto que sus poéticas palabras y sus tragedias cotidianas y terrenales tocan el corazón. Tenemos que admitir que el suyo es un teatro único, difícil de comparar con nada más, pero a fin de cuentas es teatro en estado puro. Y cuando vemos que el público salta de las sillas gritando bravos comprendemos que el poeta andaluz ha tenido mucho que ver… En este caso, el mérito de Broggi y de La Perla 29 ha sido el de someterse a las palabras y canalizar las emociones de la mejor manera posible. Se han utilizado recursos importantes -la música en directo, la presencia de un caballo, la habilidosa utilización de la luz- […]

Saps que tens 3 hores al davant però no saps què et pots trobar a la Sala 6 de La Caldera. En ella t’espera Sandra Gómez mostrant el seu ritme cardíac a través dels altaveus. A ritme del beat que marca la base de les cançons d’estil hip-hop, dance i techno, l’única protagonista de l’espectacle, balla sense parar encoratjant-se cada vegada més per buscar on són els límits del cos humà, la resistència física que podem arribar a assolir i la perseverança que necessitem per afrontar la vida sencera. Tot jugant amb l’espai, Sandra Gómez, es posa entre el públic per tal que notin les seves Heartbeat (pulsacions cardíaques) i com, a poc a poc, es van relaxant. En aquesta […]

No el que està triste y azul de la cançó de Roberto Carlos, sinó el d’Erwin Schrödinger, aquell desgraciat que tanquen en una capsa i diuen que està viu i mort a la vegada. Per cert, m’agradaria saber qui te pebrots per tancar-lo i no sortir malferit. Últimament massa física quàntica al teatre, una matèria en la que quasi ningú hi entén res. En principi l’obra té interès en la fase en que al mur de Facebook hi ha penjada la vida de tot cristo, però després la cosa es complica. Molt bones actuacions de les dues actrius. Crítica completa » http://bit.ly/2tzVag6

A pesar de que fue estrenada en 1968, El preu fue una de las últimas obras de Arthur Miller en obtener éxito de crítica y público. Siempre fue un autor respetado y de prestigio hasta su muerte, pero a partir de los setenta se le empezó a tildar de anticuado e incluso de moralizador. Es por todo esto que la obra que hoy nos ocupa supone un punto y aparte dentro de su producción teatral. En realidad, es una pieza con elementos clásicos del autor, pero también con diferencias sustanciales: aquí ya no nos encontramos con una obra secuenciada y con un argumento intrincado, sino que por el contrario tenemos una trama que sucede en tiempo real y que, durante […]

“El cowboy de la triste figura” és el segon espectacle que he vist dins de SomRIURES, un cicle de de Clown gestual i comèdia física, que recomano d’anar-hi , especialment a tot amant d’aquest gènere, i als que encara no heu tingut ocasió de veure’n cap. “El cowboy de la triste figura” dirigit per Arnau Marín ,es va estrenar a principis d’aquest any a la Sala La Planeta de Girona per la nova Companyia Jordi Corona. És un espectacle creat per Arnau Marín i l’actor Jordi Corona, que també és el protagonista d’aquest monòleg gestual. El tema del western s’ha vist representat dins d’altres expressions artístiques com el cinema, sèries televisives, ràdio, pintura, fotografia, poesia i música, però crec que […]

De recitales con canciones de Stephen Sondheim se han hecho y se harán muchos, porque se trata de un compositor complejo, de calidad, y con temas que requieren tanto de sentimiento como de técnica. La peculiaridad del concierto de Joan Vázquez es que en escena sólo lo tenemos a él, interpretando al piano un compendio de canciones nada obvio. Se empieza con un tema de West Side Story, del que Sondheim era el letrista, y con una canción que se compuso expresamente para la película Dick Tracy. Y a partir de aquí, temas íntimos y desancantados de los musicales que más lo representan: Company, Follies, Pasion, Sunday in the park with George o Into the woods. También hay alguna pincelada […]

Debido a que el teatro, como todos los espectáculos en directo e, incluso, el cine, tiene que luchar, cada vez más, contra la dificultad de llevar espectadores a las salas, últimamente, vemos cómo proliferan más propuestas que usan la originalidad como reclamo. Es el caso de White Rabbit, Red Rabbit, un misterioso espectáculo donde cada función su intérprete es diferente y nunca sabe aquello que leerá o tendrá que hacer. En realidad, se trata de un curioso experimento teatral con algunas reflexiones profundas pero también un buen puñado de juegos escénicos bastante banales. El montaje tiene un contenido de fondo valioso: dar voz internacional a su autor, Nassim Soleimanpour, escritor iraní que no puede salir de su país, y sirve […]

Perquè més que interpretada aquesta funció ha estat cridada, i com va dir Sant Nicolau Pistoler no per dir-ho més alt s’entén millor. D’una manera inexplicable l’obre comença parlada en italià, no en algun dialecte calabrès tot i que els personatges són de la ‘Ndrangheta. Al cap d’una estona es passa al català. Motiu? Misteri. La trama té molt poc gruix i es mou una mica, o molt, a empentes i rodolons. S’han autodirigit les mateixes autores i això generalment és perillós, però en una comèdia és de risc alt, tant que penso que s’han fotut la plantofada. Per sort és un DespertaLab i possiblement l’aniran retocant per aquí i per allà i d’aquí a un temps estarà afinada, perquè […]

Ha estat la primera vegada que he anat a La Caldera a veure dues peces de dansa dins el Cicle «Corpografies» La Caldera és un centre de creació de dansa i arts escèniques; un lloc on allò que encara no existeix es converteix en quelcom creatiu. És un espai obert, de recerca, de creativitat, innovació i invenció. És un lloc on es treballa per apropar i fer intel·ligible als espectadors la gran diversitat de llenguatges i de formes d’expressió artístiques que hi ha actualment dins les arts escèniques contemporànies. El cicle “Corpografies” està constituïda per dues peces de recerca: “Hardcore Research on Dance” amb Georgia Vardarou, i “Cuerpar” amb Teresa Lorenzo. Dues ballarines que no es coneixen entre elles. Dues […]

» A mi m’ha semblat una pallasada» escolte que comenta una dona a una altra quan sortiM de la sala. Si, d’alguna manera estic d’acord, però no oblidem el què hem anat a veure. És una obra d’entreteniment, sense més transendència ni ànim de conduir a un replantejament vital o a una profunda reflexió. I si anem a veure-la així, amb aquesta idea, crec que podem passar una bona estona. És fresca i divertida, amb un ritme trepidant! Tenim bona interpretació, bona música en directe i el treball de cos també està al nivell. A més, amb molt pocs elements, viatgem a un bosc amb tot de personatges fantàstics, veiem un ase on abans hi havia un home i anem […]

Hi ha troballes interessants a Màfia. Sovint, la música és utilitzada al teatre per a subratllar o emfasitzar allò que no has estat capaç de transmetre mitjançant l’estrictament teatral. Les Mamzelles, però, han sabut incloure-la de manera natural el «xumba-xumba», que, en aquest cas, no subratlla de manera brusca sinó que és el mateix vehicle d’expressió de la intensitat que exigeix l’escena. També gaudim amb l’equilibri entre humor negre i càrrega dramàtica del text. Les quatre actrius han estat capaces de trobar el to adequat i de definir el seu personatge amb pocs trets des del primer moment. En canvi, Màfia es queda a mig camí a l’hora de colpejar la màfia a la que fa referència el títol: els […]

Demà dimarts és l’últim dia que podreu gaudir d’aquest magnífic espectacle abans que marxi a Londres! Something’s coming és un tribut a Sondheim. Es va estrenar a la sala Luz de Gas de Barcelona l’octubre de 2015, un any més tard es va poder veure al Teatre Gaudí de Barcelona i seguidament al Nuevo Teatro Alcalá de Madrid. Ara teniu la oportunitat de poder-lo veure a l’Almeria Teatre dins la seva programació. Joan Vázquez ens apropa a l’obra de Stephen Sondheim, un dels compositors de musicals més importants de Broadway. “A Funny Thing Happened on the Way to the Forum”, “Company”,” Follies”, “A Little Night Music”,” Sweeney Todd”,” Sunday in the Park with George”,” Into the Woods”, “Assassins” són alguns […]