Recomendaciones

La trilogía rural de Federico García Lorca, formada por Yerma, Bodas de sangre y La casa de Bernarda Alba, tiene algo de telúrica y ancestral. Este es el secreto y también la gran trampa de todos los montajes teatrales que quieren acercarse en estos textos. Si no se tiene en cuenta, acaban apareciendo híbridos sin alma y productos descafeinados que poco tienen que ver con Lorca. Juan Carlos Martel Bayod lo ha tenido presente desde el primer minuto, y es por eso que esta Yerma sale de las entrañas, de las pasiones más primarias. Es una Yerma que bebe de la tradición, pero la transforma. Una Yerma que huele a Lorca, porque lo lleva impregnado en su ADN a pesar […]

La vida a veces es una mierda y no se sabe porqué algunas personas lo tienen todo más fácil. Hay cosas que no se pueden cambiar, pero quizás sí compensar de alguna manera. A veces, simplemente se tiene que encontrar la oportunidad. Empar y Esperanza forman una familia atípica, son madre e hija, pero al mismo tiempo no lo son. O al menos no de la manera tradicional. En una situación delicada, nos encontramos en el escenario una recopilación de la relación de estas dos mujeres, como la han ido construyendo y en qué se han convertido la una para la otra. Es precioso ver un texto y un montaje así, que explica tan bien y con tanta claridad, sin […]

Formem part d’una societat de consum i, en general, no tenim altra opció que jugar al joc capitalista. De tant en tant, però, potser descobrim que encara ens sorprèn alguna transacció. Un exemple? El punt de partida de Tocar mare: una dona de seixanta-dos anys ofereix (cobrant) els seus serveis com a mare, i una noia que ronda la trentena, òrfena, s’hi interessa (pagant). La definició d’aquest contracte és probablement l’escena més còmica del text que signa la dramaturga mallorquina Marta Barceló. Lluïsa Castell i Georgina Latre interpreten molt convincentment la relació fictícia entre una mare i una filla que, a còpia de clixés i detalls, acaba posant-se gairebé qualsevol mena d’espectador a la butxaca. El muntatge, dirigit per Jordi […]

Una casa cerrada en un verano muy caluroso. Empieza el duelo por el padre muerto y el encierro de cinco mujeres jóvenes que, por respeto a la tradición, se tendrán que mantener así durante el tiempo que marca la sociedad cerrada y retrógrada de la época. Con una personalidad muy diferentes las unas de las otras, todas tienen el deseo de poder salir de aquellas cuatro paredes, más temprano que tarde, pero que al mismo tiempo tienen que vigilar por el miedo a las lenguas de los vecinos, aquellas que pueden hacerlas caer en desgracia socialmente y marcarlas de por vida. Se deleitan por casarse, no por el hecho de estar enamoradas, si no para poder salir de la vida […]

Este acertado texto de Eu Manzanares realiza una radiografía del pensamiento positivo más tóxico al servicio del capitalismo: Lucha por tus sueños, consume al máximo en el camino, y si no lo consigues, es que no te esforzaste lo suficiente. ¿Estás triste? ¡Cambia de perspectiva! Todo está en tu mano, y solo en la tuya. Aislar al individuo, hacerle culpable de todo, eliminar todos los factores contextuales y desactivar el colectivo hacen del mundo un campo donde el capitalismo pueda pastar a sus anchas. Mr. Wonderful ha ganado. ¿Qué nos queda ahora? Con fuertes dosis de comedia y pequeños guiños de drama, Dopaland es sobre todo una inteligente crítica social. El personaje interpretado por Anna Castells lanza mensajes llenos de […]

Després de sorprendre’ns amb Lo nuestro i els seus merescuts èxits, Eu Manzanares, actual autora resident de la sala Beckett, ens fa petar de riure amb un tema que desgraciadament no fa cap tipus de gràcia: l’addicció humana a la fugida de la quotidianitat a través de l’oci i l’entreteniment. Amb un enfocament distòpic que ens recorda a la novel·la de Un món feliç ens endinsem a Dopaland sabent que hi ha un conflicte entre dos empleats però sense saber exactament quina és la remor de fons que justifiqui tant rebombori. Què ha passat? Què és això tan greu? Ho anirem descobrint amb un text està ben filat i amb dosificacions d’informació molt ben mesurades que assegurin que el nostre […]

El Papa d’Anthony McCarten ens explica la història de la trobada entre dues grans figures contemporànies a la Santa Seu, el Papa Benet XVI i el Cardenal Bergoglio, l’actual Papa Francesc, dos pontífexs amb maneres de pensar diferent. L’un intel·lectual, tradicionalista i ultraconservador, l’altre reformista radical i extravertit. El Papa és una interpretació lliure del que va passar en aquella trobada, tot i que al seu darrere hi ha moltes hores d’investigació, documentació periodística històrica i fonts diverses, que confirmen aquests fets. El text sorgeix a partir que el Papa Benet XVI renuncia al seu papat; un fet que feia més de sis segles que no havia passat des de la dimissió del Papa Gregorio XII al 1415 Lluís Soler […]

Sovint oblidem que la ballarina i directora de cinema experimental Maya Deren era, obviant ser directora i ballarina, també coreògrafa i antropòloga de cultura caribenya i dansa. Amb el que, es trobava plenament avesada a la cultura haitiana, la mitologia vudú i els seus estats alterats de consciència. Entre 1947 i 1951 va recórrer el Carib per a enregistrar diferents rituals vudú i copsar aquests estats alterats de consciència. De vegades era ella mateixa participant d’aquests rituals que descrivia de la següent manera: «He de continuar movent-me! Recollir el ritme dels timbals com si es pogués agafar, alguna cosa per evitar que els meus peus descansin sobre la terra perillosa… La foscor blanca comença a injectar-se dins meu; allibero els […]

Fins on estaríem disposats a aguantar a la feina? Quins són els nostres límits? Dopaland és una comèdia àcida, irònica, d’humor negre escrita per Eu Manzanares, dirigida per Sergi Pompermayer i interpretada per Anna Castells i Felipe Cabezas. Dopaland és un parc temàtic, un espai de diversió i fantasia. Una empresa que s’emmiralla sobre el lema «Mejor no es lo mismo que bien», «Estar bien es lo primero», i que aposta pels vincles emocionals. Tota l’acció passa en un mateix espai, en una smart room, la sala Keep Calm. Una sola escena i dos empleats, un treballador i la responsable de recursos humans. Un conflicte laboral. Sembla que algú s’ha sortit de les normes i de les línies que marca […]

Si hay un negocio que parece que no tendrá nunca déficit ni falta de clientela es el de la muerte: funerarias y demás empresas que se dedican a la vela, el despido y la preparación de los difuntos. Pero, ¿qué pasa cuando la gente no se muere? ¿cuándo una funeraria ya no es rentable? Pues que se tienen que pensar soluciones drásticas para cambiar el destino del negocio. Eso es lo que pasa con la familia de esta obra, cuando una madre y dos hijas que llevan el negocio familiar, que ha sobrevivido generaciones, tienen que afrontar que todo se ha acabado. Antes esta situación se abren tres opciones: convertir la funeraria en un museo, hacer una gran fiesta de […]

Què important és parlar de la salut mental i què feliç em fa veure com de cada vegada la cultura s’inspira i es preocupa per fer d’altaveu dels pensaments i la situació de tantes persones. Amb els adolescents al cap com a públic principal, el dramaturg i director Miquel Mas Fiol posa en escena les vides de tres joves, interpretats molt encertadament per Alba Flor, Carla Vilaró i Gerard Franch. M’atreveixo a dir encertadament perquè des del principi de l’obra els pròpis actors reconeixen que ells no són adolescents, que no volen parlar en nom de ningú, ni fer-se passar per un jove de 15 anys posant-se «una gorra i un skate”, com diuen. Cr#ash és una muntanya russa d’emocions, […]

La funerària, el negoci familiar on treballen una mare (Rosa Vila) i les seves dues filles (Clara de Ramon i Laura Daza), ha de tancar les portes perquè resulta que la gent ja no mor. I el que per a molts seria una notícia esplèndida, per a aquestes tres dones no ho és gens: a què es dedicaran, d’ara endavant? Així comença Fantàstic funeral festiu, un text de Roger Torns dirigit per ell mateix en un muntatge a càrrec de la companyia Produït per H.I.I.I.T. Les persones som complicades i les nostres reaccions, per tant, també ho són. Mentre que una de les filles aposta per fer una festa de comiat i buscar una dedicació alternativa, l’altra s’alia amb la […]

De ben cert que d’església santa, catòlica i apostòlica només n’hi ha una. Però de Papas (de Roma, és clar!) , ja en portem uns quants al llarg de la història. Com aquell qui diu, tots escollits ja de ben ganàpies i tots destituïts només per la pròpia mort. Tret d’alguna excepció com la de Benedict XVI que va ser rellevat en un càrrec tan destacable i únic (en tots els sentits) per l’actual Papa Francesc, l’any 2013. L’obra El Papa ens acosta a aquest relleu històric a través de dos grans noms: Lluís Soler i Xavier Boadan. Dos homes que encarnaran no una transició sinó un canvi ideològic al cim de l’església. Res del que no estiguem assabentats: un […]

Què passaria si la mort deixés d’existir? Ens venen al cap mil situacions morals, però i les funeràries? Què seria d’elles? De què viurien tots aquests negocis? Aquest és l’original punt de partida de l’argument de Fantàstic Funeral Festiu, dirigit per Roger Torns. Tres actrius protagonitzen aquesta comèdia satírica sobre els fantasmes, la mort i la vida. L’espectacle, com pot ser ja heu imaginat, comença amb un funeral, un tant peculiar, i al voltant d’aquest, amb una direcció d’art exquisita, pel meu gust, va agafant forma l’argument. Una comèdia per passar una bona estona i plantejar-se coses que pot ser no hauriem pensat mai, amb una escenografia cuidada d’Albert Ventura i molt ben resolta i unes bones interpretacions de Laura […]

Ya hace unos años que la actriz Eu Manzanares empezó a probar su faceta de dramaturga. Quizás su obra más conocida es Lo nuestro, que pasó por varias salas y fue finalista a los premios Butaca como espectáculo de pequeño formato. Ahora nos regala un texto que habla de la impostada felicidad a la que nos aboca la sociedad de consumo, de la precariedad laboral, de las crisis de ansiedad o del mobbing inmobiliario, entre otros. Un retrato ácido y crítico, servido con humor a través de dos únicos personajes: el animador que hace de mascota en un parque temático infantil y la responsable de RRHH. La obra empieza después de un conflicto. Intuimos que ha pasado algo entro la […]