El día del Watusi

Vaig aprofitar la funció al Teatre Joventut de L’Hospitalet per veure el nou muntatge d’aquesta obra abans que comenci temporada al Teatre Lliure amb el repartiment renovat respecte la primera adaptació, que va arrasar a la taquilla i en premis, així que venia amb un «hype» considerable.

No he llegit la novel·la però sabia que era una obra monumental, així que ja m’esperava una obra llarga, tot i que fins el mateix dia no vaig veure que la durada era de 4 hores i mitja, amb dos descansos inclosos. Tanmateix, en cap moment vaig estar mirant el rellotge desitjant que s’acabés, només el tram central se’m va fer una mica llarg.

«El dia del Watusi» ens transporta de la Barcelona de les barraques de Montjuïc dels anys 70 fins a la Barcelona olímpica dels anys 90, seguint la vida d’un noi que es guanya la vida com pot, i que queda marcat quan troba el cadàver de la noia de qui tot el barri estava enamorat. Magnífic retrat d’uns ambients i fets que no surten als llibres d’història.

Espectacular Guillem Balart en el paper protagonista, i la resta del repartiment no es queda enrere, encarnant molts d’ells diversos personatges. Molt original també que el primer i tercer actes estiguin subratllats per la música tocada pels mateixos intèrprets, i la cirereta ja és acabar amb la cançó «Watusi 65» dels mítics Surfing Sirles. El clímax ideal per una obra monumental com el seu origen literari.

Ahir al Teatre Joventut de L´Hospitalet, per fi vaig poder veure aquest muntatge que tant esperava i ha valgut la pena l´espera, perquè és el millor que he vist d´un temps ençà. Escrita per Francisco Casavella i magníficament dirigida i adaptada per Ivan Morales ens narra de la mà del seu protagonista Francisco Atienza, un adolescent de 13 anys que vivia a les barraques de Montjuïc, els darrers trenta anys del segle XX a Barcelona. El 15 d’agost del 1971 va veure per primera vegada un cadàver o dos, fet que l’acompanyarà per sempre més cada segon de la seva vida. Ivan Morales ha fet una filigrana adaptant les 1000 pagines de la novel·la en tres actes o tres parts vaja, que bé es podrien veure per separat ja que van des de poc abans de la mort de Franco i viatgem des del franquisme a la transició a la democràcia i fins a arribar a les olimpíades. Durant aquests gairebé 30 anys i sense embuts coneixerem a fons les barriades marginals, la prostitució, les drogues dels camells i la dels clients de Pedralbes, la violència, les bandes i molt més. És molt difícil en una obra unir un text de 10. una adaptació i direcció de 10, una posada en escena de 10 i unes interpretacions de més de 10, i us puc assegurar que ho aconsegueixen amb escreix. La temporada passada el prota ho interpretava Enric Auquer i segons vaig llegir de forma extraordinària, però en aquesta reposició ha canviat i això que ahir vaig viure és d’un altre món Guillem Balart a la pell de Francisco Atienza no tinc prou qualificatius per valorar-lo, històric, brutal, bestial, únic, insuperable, ………. i amb això no vull desmerèixer el treball de tots els altres act@rs perquè també és de 10 tant grupal com individualment ja que cadascú té el seu espai on commoure’ns. David Climent, Raquel Ferri, Anna Alarcón, Vanessa Segura, Artur Busquets, Eduard Alves
El dia 20 d’aquest mes va al Lliure, però queden molt poques entrades.
Imprescindible, no el següent. Quin goig sortir del teatre pletòric després de quatre hores i mitja d’obra i tenir ganes de més.

Vull veniiiiiiiiir i NO hi ha entrades :(

Supongo que no es fácil adaptar una novela de unas 1000 páginas en una obra teatral. Ivan Morales lo intenta que “El día del Watusi” con una mastodóntica propuesta escénica de más de 4 horas. El resultado: escenicamente y como experiencia brutal!
El montaje, con sus muy exigentes interpretaciones (que calculó que debe dejar exhaustos a todos y cada uno de sus intérpretes), la música en directo, el montaje. Todo es de calidad apabullante.
Enric Auquer es el gran protagonista y os va a sorprender muchísimo todo lo que da en escena. Pero es que El resto de secundarios también están magníficos (destacó a Guillem Balart y a Raquel Ferri porque ambos están de premio)
También os reconozco que la historia a partir de la mitad de la segunda parte me dejó de interesar y creo que no le hubiera ido mal recortar la duración de la misma aunque se quedaran fuera algunas escenas y personajes.
No me extraña que lo tenga todo vendido!!
Éxito asegurado!