Recomendaciones

Els Ocells de La Calòrica és una proposta que no s’hauria de perdre ningú. És divertida, irònica, sarcàstica, intel·ligent i original. El contingut, el text, la posada en escena, la direcció, la caracterització, la interpretació… absolutament tot és magnífic! Pot ser que una comèdia escrita farà uns 2.437 anys continuï sent del tot actual? Els Ocells, considerada l’obra mestra d‘Aristòfanes, es va estrenar l’any 414 aC al Festival de Dionís, en què va guanyar el segon premi. La comèdia explica la història de dos atenencs adinerats que, farts de la ingerència pública en els seus assumptes particulars, abandonen el món dels humans i convencen als ocells de crear una nova civilització. Els Ocells de La Calòrica és una revisió d’aquesta […]

Esta interesante propuesta de Pablo Rosal dirigida por Ferran Dordal, es una especie de fotonovela escénica en la que Rosal, único intérprete en escena, narra la historia de una investigación conforme se proyectan imágenes ilustrativas de lo narrado. El espacio sonoro, la cadencia de la voz de Rosal y el estilo visual de las fotografías generan una ambientación muy efectiva propia de las películas clásicas del género noir. Esta ambientación se combina con un relato lleno de clichés reconocibles – un detective solitario, una conversación en un puticlub, una escena del crimen llena de pistas, etc. – para rendir homenaje, e incluso parodiar, al género negro. La investigación del crimen es en realidad una excusa para lanzar rotundas sentencias que […]

La Calòrica és dir bon teatre, un èxit. I així va ser quan vaig anar a veure «Els ocells» al Poliorama. Si amb els altres espectacles m’ho he passat bé, amb aquest he rigut amb ganes Una sàtira política on el riure és constant. En tot moment tens una interpretació, un diàleg, una rèplica o un moment totalment enginyós (el cant dels ocells) que et fa riure vulguis o no. Tots els actors estàn esplendits, no tinc cap però en la seva actuació. Pura energia a l’escenari . L’únic que puc dir, i sense contemplacions, és que no perdeu l’oportunitat d’anar a veure aquests ocells. Que amb les veritats que diuen, no els tallin les ales.

Estrena a la Sala Atrium, amb Teorema Teatre que ens proposa Agamèmnon, una revisió de l’heroi grec de la guerra de Troia. Ens explica la tragèdia dels atrides ubicant-la al altre temps i en un context polític i militar d’una dictadura. Tenim la reflexió del militar que arriba de la guerra i com troba a la filla i a la dona. Amb un Oriol Genís genial, que omplia la sala amb les seves paraules, a Cristina Martí sense dir paraula ho deia tot amb el moviment i la narradora/filla precisa en paraules i cant, Tot i tenir molts punts a favor, no he acabat d’entrar en la història que m’expliquen. Unna forma diferent d’arribar als clàssics que d’entrada no coneixia, […]

Un detective es contratado por un fotógrafo en decadencia después de una vida de éxito para que investigue su muerte que todavía no se ha producido. Es un monólogo de Pablo Rosal y dirección de Ferran Dordal i Lalueza. Rosal es también el intérprete siguiendo una estética cinematográfica de detectives clásicos y ambientada en Barcelona. Él juega con los tópicos del cine negro y la imagen del detective seductor, solitario y despreocupado. Con el trasfondo de la investigación de un crimen, juega con el atractivo que nos produce la muerte y todo lo que la rodea, las ganas de ganarla para tener más poder sobre la vida. El relato es una pura reflexión filosófica de gran calidad literaria que engancha […]

Com ens influeixen els nostres avantpassats? Sabem o creiem que heretem molts trets dels nostres avantpassats (físics, manera de fer, caràcter…). La manera de fer, la ideologia, les actituds, els recursos, la manera d’afrontar la realitat i els problemes, l’ambient, la conducta i les creences dels nostres familiars ens pot afectar o influenciar? El gegant del Pi és un monòleg escrit i interpretat per l’actor Pau Vinyals. Es tracta d’una peça d’autoficció que parla dels silencis que habiten dins la família. Aquest projecte neix d’un teatre radiofònic que es va presentar, durant la pandèmia, al Teatre Lliure. El gegant del Pi és una reflexió personal d’en Pau davant la descoberta d’un secret familiar, el passat franquista del seu avi. Descobriment […]

Es la “Terra Baixa” (1896) más espectacular que nunca había visto. Con escenografía de Paco Azorín, el TNC despliega todos los medios técnicos que dejan al público boquiabierto y clavado en la butaca durante las dos horas largas que dura la función. Los movimientos de las luces nos conducen al Mas Bordís, a la ermita, al molino, a las montañas y a la Tierra Baja que se ve desde las montañas. Es una adaptación de Pablo Ley que hace un parangón con los momentos convulsos que se vivían entonces en Barcelona. El movimiento anarquista había emergido con fuerza y tres años antes de la publicación de la obra de Guimerà se produjo el atentado del Liceu (1893). La bomba que […]

El futuro es hijo del pasado, y en el pasado se pudo ser indiferente, luchar o intentar protegerse, pero lo que lo ha llevado a la actualidad. “De aquellos polvos vienen estos lodos” dicen, y es exactamente así. La acción se sitúa en Alicante, ciudad donde los republicanos fusilaron José Antonio Primo de Rivera y donde cada 20 de noviembre durante casi toda la dictadura de Franco los falangistas le retrajeron homenaje. A las afueras de la ciudad, un padre de familia construye El Bancal, una casa donde refugiarse cada año durante ese acto. Este es el escenario donde transcurre esta narración de 80 años de historia, en la cual pasaran tres generaciones diferentes trasladándose entre las diferentes épocas viendo […]

Els personatges de «Terra baixa. Reconstrucció d’un crim» es converteixen en universals, símbols del bé i del mal, de l’amor i de l’odi, inherents a la humanitat, amb l’obra que signa Pablo Ley amb direcció de Carme Portaceli. El Sebastià (representat per un Eduard Farelo explosiu) podria ser el senyor feudal de l’edat mitjana i també el dictador més actual que ha encès Europa en una guerra, mentre que en Manelic (un Borja Espinosa de premi) és la persona amb valors i honesta, amb ella mateixa i amb els altres. Aconseguir que els protagonistes de «Terra baixa» vagin més enllà de l’acció de l’obra original és l’encert d’aquesta nova interpretació de l’obra. Per continuar, el fet que en el mateix […]

Un dels tòpics més populars durant el segle XVII va ser el de les Vanitas. Una corrent estilística que es nodria, principalment, de natures mortes que recordava la brevetat de la vida i els plaers mundans. El terme sorgí a partir d’una cita de l’Eclesiastès: «Vanitas vanitatum, et omnia vanitas» (traduït com «Vanitat de vanitats, i tot és vanitat»), i és que tant al segle XVII com ara, com possiblement a qualsevol època de la civilització humana: Tot és vanitat! I és que tot és vanitat perquè, sovint, la vida és massa breu. I és per a això que tots ens permetem el luxe d’esclafar als nostres més directes competidors, per a un temporal moment de plaer abans que la […]

Para las nuevas generaciones el nombre de Buffalo Bill ya dice bien poca cosa, y en algunos casos quizás ninguna. Durante todo el siglo XX, sin embargo, fue un referente de masculinidad y también una síntesis de lo que suponía el far west y los valores de los Estados Unidos. La obra se pasa un buen rato explicando todo esto –es curioso la cantidad de cosas que hay que explicar actualmente cuando se habla de alguna referencia un poco antigua-, para pasar después a centrarse en la visita del cowboy norteamericano en Barcelona. El 18 de diciembre del 1889, el legendario personaje llegó con toda su troupe para representar una especie de espectáculo circense en el que reproducía las batallas […]

Diguem-ho sense embuts: La Calòrica és sinònim de bon teatre. Així que si encara no havíeu vist «Els ocells», el Teatre Poliorama l’ha programat els dilluns perquè l’obra creada per la companyia el 2018, basada en un text de l’escriptor grec Aristòfanes, el qual la va estrenar el 414 aC, arribi a més espectadors. Amb les dates a la mà, comença la primera clau de l’èxit de l’obra. 2.500 anys després, la sàtira política que l’escriptor Aristòfanes va escriure és d’actualitat. És clar que La Companyia l’ha reinterpreda, amb un text col·lectiu com asseguren, però l’essència és la mateixa. El públic riu constantment pels diàlegs enginyosos, protagonitzats per una democràcia agònica, un capitalisme que només volia ser capitalisme (que no […]

Loop és un homenatge al món del teatre, als artistes i als tècnics; a tots aquells que munten i desmunten, a tots aquells que treballen entre bambolines, a tots aquells que hi són, però que el públic no veu. A Loop, la cia Aracaladanza converteix en protagonistes a l’escenari, als elements escènics (focus, el teló, bambolines, caixes metàl·liques, cintes de marcar, terres…) i a tots aquells que hi treballen (artistes, tècnics, regidor, maquinistes…) Loop es va estrenar el 4 de febrer de 2022 als Teatres del Canal (Madrid), i ha estat guardonada amb el Premi Feten 2022 al millor espectacle de dansa. Carolina Arija, Jorge Brea, Raquel de la Plaza, Jonatan de Luis, Aleix Rodríguez i Jimena Trueba són els […]

Uppgivenhet podría ser la prima hermana de aquel Síndrome de gel que Clàudia Cedó estrenó el abril del año pasado. Es curioso que dos obras de texto catalanas hablen casi a la vez de un tema social circunscrito en principio a Suecia, a pesar de que la cuestión es tan preocupante que entendemos el interés y también la coincidencia. Sea como sea, las historias de Cedó y de Daniel J.Meyer transitan caminos diferentes. Si la primera se centraba en las consecuencias y en todo lo que rodeaba el problema de dos hermanas, la segunda lo enfrenta de mucho antes y nos coloca como testigos directos de lo que ocurre en un centro de inclusión. Además, las relaciones entre Tarik, Ivan […]

Henrik Ibsen fue uno de los dramaturgos más influyentes de la historia, porque instauró un realismo, a finales del siglo XIX, que dio la vuelta completamente a las reglas del teatro del momento. Huyendo de la distracción, de los cuentos o de la fantasía, introdujo al espectador en medio de escenas cotidianas de gente corriente, allí donde se guardan los grandes secretos. Y desde ahí lo acababa cuestionando todo. Sus diálogos, vigentes todavía, son desgarradores y se tiene un cuidado meticuloso de cada detalle. Àlex Rigola juega con el carácter del texto de una de las obras más célebres del director, poeta y dramaturgo noruego, Hedda Gabler, para ofrecer una adaptación libre que desnuda y pone en el escaparate el […]