Recomendaciones

En un primer momento pensé que esta era una obra más con Nuria Espert en el reparto, sobre todo después de ver unas compañeras de viaje tan potentes a su lado. No me esperaba, por lo tanto, encontrarme casi con un recital de esta actriz de 87 años que se carga el espectáculo a las espaldas y que eclipsa a todo el mundo con un personaje carismático y absolutamente protagonista. Un ejercicio actoral de gran mérito, como los que les hemos visto hacer en ocasiones a Héctor Alterio, Concha Velasco o Lola Herrera (esta última, a punto de estrenar nuevo espectáculo en el Teatre Goya). La isla del aire está basada en la novela de Alejandro Palomas, en la que […]

No es ningún secreto que el teatro belga juega actualmente un papel muy importante en Europa en cuanto al teatro de vanguardia. Y tampoco tenemos que esconder que muchos artistas catalanes se reflejan desde hace años en muchas de sus propuestas. Nombres como Jan Fabre, Fabrice Murgia o la compañía Peeping Tom ya no nos son desconocidos, e incluso tampoco es extraño ver directores de aquí dirigiendo en Bélgica (el ejemplo más reciente, el de Carme Portaceli en el Teatro KVS de Bruselas). Esta temporada el Lliure nos aporta dos artistas más a tener en cuenta: Anne-Cécile Vardalem y Miet Warlop, ambas convertidas en estrellas emergentes en el último Festival de Avignon. Vardalem cierra su trilogía sobre la imposibilidad de […]

Assisteixo a la Sala Versus Glòries a veure PAZZO, és una obra de Fèlix Herzog sobre els lligams familiars, el relleu generacional i les obligacions imposades socialment amb Jordi Banacolocha i Adrian Grösser dirigida per Roberto G.Alonso.És la primera proposta en la direcció de Roberto G.Alonso, fora del cabaret, dansa, .., i se’n surt amb nota en aquesta proposta sobre el canvi generacional d’una professió com la del circ. A més ha deixat un final obert diferrent al que Fèlix ha propossat inicialment. Pazzo ens parla de dos artistes de circ, un veterà i l’altre jove. Tots intenten mantenir la flama del seu ofici però lluny de les carpes plenes de públic. Però tot sembla que es capgira quan es […]

Catalina Florit i la companyia AFLEL Teatre segueixen amb el compromís de donar veu a les silenciades. Després de fixar-se en la invisibilització de les dones grans a Batec, ara, a Retrat(s), posen el focus sobre la salut mental amb perspectiva de gènere. Què passa quan les dones veu a les persones que han estat callades? Una obra sobre les dones i la seva salut mental. És una investigació a través de la salut mental femenina a partir del llibre “Mujeres y locura”. Ens expliquen diferents casos de dones i com s’han vist en diferents moments afectades. Teatre documental, donant veu a aquelles persones que la societat no els ha deixat parlar. Deixen conclusions i moments de pensament crític sobre […]

Esta divertida comedia de situación nos plantea un punto de partida clásico, la cena entre amigos, para llevarnos hacia un terreno cada vez más absurdo donde la comedia nos brinda la oportunidad de reflexionar sobre nuestra forma de relacionarnos con las personas y los objetos. El detonante de la comedia podría aparecer un poco antes, quizás. Aunque una vez lo hace, el texto de Sílvia Navarro es capaz de exprimirle todo el jugo, nunca mejor dicho, creando una comedia inteligente y con buen ritmo. El uso del absurdo funciona para sacar a relucir comportamientos o ideas que damos por naturales, para subrayarlas mediante la exageración hasta entender su verdadero carácter disparatado. Y ahí está precisamente el placer que provoca esta […]

No és tan habitual tenir l’oportunitat de conèixer obres d’autors contemporanis de més enllà de les nostres fronteres. I menys encara en català (o mallorquí, que ningú s’arrufi!). És justament això el que, aquests dies, podem gaudir a la Sala Beckett: un text del mallorquí Sergio Baos, premi Pere Capellà, que es va estrenar al Teatre Principal de Palma l’any passat. Les Maleïdes és una tragicomèdia per la qual transita un interessant i divers elenc de personatges interpretats magistralment per només quatre actrius: Lorena Faus, Alícia Garau, Àlvar Triay i Teresa Urroz. Els centrals: tres generacions de dones (mare, filla i neta) que emprenen un viatge ple de sorpreses i ombres, que les durà per escenaris tan diversos com una […]

Con altas expectativas por los comentarios que he ido leyendo, fui a ver el último espectáculo de Dagoll Dagom, y en pocas palabras: las supera con creces. L’Alegria que passa es un musical de los que hacía tiempo no se veían en la cartelera de Barcelona. De los que hace unos años disfrutábamos de mínimo un par al año y que ponen al talento catalán muy arriba, en cuanto a calidad, en los espectáculos de la industria del teatro musical de formato medio. Con una ejecció técnica perfecta, el elenco, que tan pronto baila, canta que toca un instrumento, se desenvuelve con soltura y naturalidad entre las coreografías, marca de Ariadna Peya, que nos hacen adentrarnos en el pueblo gris […]

¿Qué es real y qué no? ¿Cómo nacen los mitos? ¿Las leyendas son reales o son simples invenciones que se construyen para enmascarar intenciones y objetivos que van más allá de pequeños relatos socialmente adaptados? La mayoría de veces a estas preguntas no tienen o no se les busca respuesta, porque no es necesario. Todas estas historias sin origen definido han calado en el imaginario colectivo y se han transformado en un punto de partida para creencias innegables para todo el mundo (o para la mayoría). Dividida en tres segmentos, esta obra se adentra en una reunión de un grupo de activistas, otro de guionistas y un último que forma parte de un gobierno a la sombra. Aún y la […]

Anna Agulló Prieto es la dramaturga, la directora y la única intérprete de esta obra autobiográfica, valiente y generosa en la que se desnuda mostrando las luces y sombras del delirio, de ese proceso que ella llama viaje. También describe la parte más oscura, profunda y dolorosa de su enfermedad y al mismo tiempo nos muestra toda la parte positiva, la importancia del apoyo familiar y el amor que la rodea. Todo el texto nos atrapa, nos mantiene alerta, nos da un puñetazo en la cara, nos lleva a un mundo al que podríamos ir todas, nos avisa y nos conmueve. Ya habíamos visto este valor en “Suite TOC nº 6” de “Las Impuxibles” en la que Clara Peya nos […]

Què és el que fa que una persona es trenqui? És necessari un trencament físic que esdevingui mental o un trencament mental que esdevingui físic? Més enllà de les malalties neurodegeneratives que fan que els lligams entre cos i ment es trenquin, tot i que el cos no es ressenti de per se si no és per la mateixa mancança d’ús i d’impulsos i la ment és més que conscient que el desig del moviment queda trencat per manca de connexions i no per manca de lucidesa. Els pensaments resten intactes, però el gran conglomerat de neurones queda trencat en mil bocins i fent que així la ment es trenqui més, en veure’s incapaç de ser la ment que era. […]

Com ens marquen les normes dictades per la societat? De vegades, el preu que es paga per tenir una vida acomodada, és un llastre que pesa massa i no ens deixa aixecar el vol…. mentre veiem els altres enlairar-se en una vida més feliç que la nostra. Ja ens ho diu la prosa de l´autor: Ocells de fang no poden volar i Ocells que passen, volen aterrar. La alegria que passa és l´adaptació musical que fa Dagoll Dagom de la peça teatral escrita per Santiago Rusiñol al 1897 i estrenada al Romea al 1898. Amb una coreografia urbana i a ritme de jazz-rap, els habitants d´un poble qualsevol, gris i sense ànima, ens donen la benvinguda i ens situen en […]

La proliferació de coach, teràpies alternatives, gurus, pensament positiu i experts en felicitat mereixia una obra com Teràpia integral. En aquest espectacle, basat en un curs d’elaboració de pa, tots els ingredients tenen la seva equivalència i el seu símil en el món dels traumes. Alhora també els protagonistes de l’obra duen al curs alguna ferida interna que resoldre. I aquesta ferida, òbviament, és també la nostra: el pas del temps, dubtes existencials, mals d’amor i sexualitat frustrada. I en la mesura que vagin elaborant el pa ­– amassar, esperar, utilitzar la massa mare – aquests traumes aniran aflorant. Però no només els dels alumnes. Aquí, de traumes n’hi ha per donar i vendre. I fins i tot el que […]

A «Cost de vida» les vides inconnexes, d’entrada, dels personatges es lliguen amb un fil subtil i fort a la vegada: totes les persones es necessiten les unes a les altres per ser millors, per sentir-se més bé. Aquesta és la gran lliçó de l’obra representada per noms de primera filera del teatre, que interpreten uns personatges amb vides a la deriva: Julio Manrique, Anna Sahun, Pau Roca i Katrin Vankova. Seria fàcil destacar especialment els papers de Pau Roca i d’Anna Sahun, asseguts en cadires de rodes, amb minusvalideses, perquè certament la seva representació és complexa, però versemblant del tot. Ara bé, ja ho he dit, seria massa fàcil, perquè tots dos recobren més força quan interactuen amb Katrin […]

L’actriu i dramaturga Anna Agulló s’estrena amb El peix daurat, un monòleg teatral on comparteix la seva experiència amb el trastorn mental i els factors que el van provocar. La salut mental és un problema individual i també col·lectiu. És cert que cada vegada se’n parla més. Però és suficient? Realment estem disposats a mirar-lo a la cara i entendre que és una malaltia més comuna i propera del que creiem? Qui no coneix algú que ha patit o pateix una malaltia mental? Tots tenim una història per explicar, sigui personal o perquè coneixem algú del nostre entorn. El peix daurat és la història de l’Anna, una història crua i colpidora, plena d’honestedat i valentia. Sí, Anna, valentia, tot i […]

Con Els Ocells, la galardonada compañía La Calòrica, una vez más, se pone a la altura de lo que viene exhibiendo y creando año tras año; para mí se superan con cada creación. El humor en Els Ocells es sin tapujos, descarado, satírico hasta la médula y con un tono inteligente y retorcido con el que hay que tener los ojos (y la mente) bien abiertos, para no perderse los pequeños y sutiles detalles. Se ríen de todo: desde lo más sistémico (política, democracia, justicia, iglesia…), hasta lo más mundano (la escena familiar, una delicia). Mención especial merece también la gran adaptación humana de los personajes aviares y el vestuario de cada pájaro. El despliegue sobre el escenario de los […]