Recomendaciones

El principi de tot bon espectacle és per a mi una història que s’aguanti, que m’interessi. Després s’hi afegeix tota la resta: actors competents, direcció encertada, escenografia adequada, etc. L’última de l’autor i director Josep Maria Miró ho té tot, i la cosa no era pas fàcil perquè jugar amb temes delicats (en aquest cas la pederàstia) sempre obliga a saltar tòpics i esculls diversos. El resultat és brillant, amb interpretacions de primer nivell (que bona és Roser Batalla!) i un text que convida a reflexionar i a fer la xerrada un cop surts de la sala. Molt de teatre, amb molt pocs elements. Un èxit.

De la unió del polifacètic Marc Rosich amb el músic Guille Milkyway (La Casa Azul) i l’eurovisiva Beth Rodergas en podia sortir qualsevol cosa. Finalment tenim un espectacle familiar -abans se’n deien «infantils»- que conté missatge i melodies pop encomanadisses. És cert que podria passar per un cosí petit -o gran- del Club Super3, però també és un entreteniment que satisfà els petits i pica l’ullet als adults amb temes com la preservació del medi ambient o l’alienació que provoca la televisió en el nucli familiar. Per tant, missatges que vénen del passat en un musical clarament orientat al públic del futur.

Dóna gust retrobar-se amb un text de Calderón muntat amb ganes, passió i idees. Tot i que està treballat des d’un punt de vista clàssic i formal, res entrebanca l’acció dramàtica ni el magnífic vers. És més, gaudireu de dues hores de gran teatre i tindreu com a regal una de les interpretacions més elogiades dels últims anys, la de Blanca Portillo en el difícil paper de Segismundo. L’actriu s’aboca en cos i ànima a un dels millors personatges de la literatura, transcendint el sexe i anant a buscar l’essència d’un home lligat amb les cadenes de la raó i del control. No perdeu l’oportunitat de tornar a gaudir d’un dels textos més rics i profunds de tota la història […]

Hi ha creacions que mereixen tots els recursos possibles per arribar al màxim. El Gran Despropòsit ho mereix. Una proposta arriscada, amb artistes que es deixen la pell i que gaudeixen fent el que fan. Una sàtira necessària, carregada d’humor, homenatges musicals i lletres amb enginy. Una visió d’una societat en què ser feliç és una obligació, on només et salves cantant, si no vols que t’exploti el cap. La Companyia de Teatre Estable de la Casa Real crea un univers que val la pena compartir.

De la productora beon (El Médico) llega esta adaptación del libro que muchos conocieron por la película. Reto mayúsculo afrontar un proyecto de esta envergadura, en una producción 100% propia que tiene muy claro que no puede ser una propuesta intimista si no que nos entrega una producción espectacular. El reino de Fantasía corre peligro. Un joven guerrero es la esperanza para salvarlo. El niño que lee esta historia, escapando de bullying y alguna carencia afectiva (territorio a explorar y que se resuelve en lo más emocionante del montaje) pasa a formar parte de la epopeya. Seguro que por no tener el referente se me hizo una propuesta larga que no despertó mi interés. Lógico, al no conocer los personajes […]

Cuando Alberto San Juan cuenta por qué se fijó en esta obra de Cristina Morales para crear su siguiente proyecto teatral, él cuenta que la novela de más de 400 páginas le capturó desde el primer momento. Y no es casualidad, el relato estrenado a mediados de noviembre en el Teatro Valle Inclán logra reunir a un potente normativo y no normativo, que saben posicionar los alegatos y denuncias respecto al papel de la discapacidad en nuestro contexto actual. Un texto crudo, monólogos incandescentes que dan espacio y presencia equilibrada a cada uno de los siete personajes, y ganas, ganas de gritar alto y claro qué falta y qué debemos a la sociedad y a nosotros mismos para construir un […]

Podría decirse que uno se queda sin palabras después de ver una ovación cerrada de casi cinco minutos con todo un Teatro Español en pie, desmembrándose las manos mientras ovaciona la actuación de Lorca de un Juan Diego Botto simplemente sublime. Espectacular, excelente, eminente, extraordinario, insuperable, glorioso, excepcional, admirable, excelso, apoteósico, espléndido, celestial y casi divino, enloquecedor, fabuloso, portentoso, fenómeno, babilónico, enloquecedor, tan estupendo como pasmoso, sorprendente, bastante utópico, brutal, en definitiva, un espectáculo en mayúsculas impagable. Hacía mucho que no se disfrutaba desde el escenario de un tema tan complejo y manido como es la figura de Lorca desde otra perspectiva, tratado con un pincel tan delicado que hace del texto una joya única. Con una escenografía firmada por […]