Recomendaciones

El que havia de ser un dels plats forts del Grec arriba amb massa elements per resoldre i excessivament allargassat. Malgrat un inici encertat, ple de talent i alguns jocs i experiments interessants, el públic s’acaba avorrint. El talent d’Israel Galván és innegable, igual com la seva connexió amb el públic barceloní, que aquests últims anys ha seduït amb Torobaka, Fla.co.men o Lo real. El bailaor ha revolucionat el flamenc. Hi ha qui el considera un Calixto Bieito o un Damien Hirst de la dansa. ‘Geni’, ‘monstre’, ‘el bailaor del segle XXI’… els qualificatius que ha rebut fan que sigui un dels noms més esperats del Grec. La principal novetat de La fiesta respecte els anteriors espectacles és el trencament […]

La premissa d’El tigre de yuzu no pot ser més interessant, el relat de la trobada de dos grans cuiners, un occidental, Ferran Adrià, i un oriental, Hiroyoshi Ishida, que es troben en un moment complicat de les seves carreres i que, gràcies a aquesta coneixença, recuperen la il·lusió i l’empenta per seguir amb els seus projectes. Malauradament, malgrat l’intent de transmetre l’exotisme de Japó i l’excel·lent feina de bona part del repartiment (on destaquen especialment les actrius Júlia Santacana i Akemi Goto), la posada en escena no aconsegueix capturar la trascendència de l’episodi ni transmetre a la platea el rerefons gastronòmic i emocional que és on rau la clau de tot plegat. Més informació a Somnis de teatre

Espectacular arrencada del Festival Grec. La primera gran estrena internacional, The great tamer, deixa el llistó ben alt. Dimitris Papaioannou (Atenes, 1964) és un artista visual que ha acabat viatjant a les arts escèniques per dedicar-se, com a coreògraf, director i intèrpret, a la dansa més experimental i el teatre físic. No ha abandonat, però, la seva formació d’origen. Les seves propostes són completament evocadores, com una pintura que cobra vida -explica que va començar concebent-les com si fossin un còmic, a través d’storyboards, i ara ho fa a partir d’esbossos- i d’una imaginació desbordant. The great tamer està ple d’il·lusionisme i fantasia, erotisme, sensualitat i contorsionisme. L’escenografia i els 10 ballarins es fonen en unes escenes gairebé pictòriques de […]

Hasta 16 bailarines, 3 coreografías y un director. Así fue el programa mixto de la Dresden Frankfurt Dance Company que inauguró el Grec 2017 bajo la creación de Jacopo Godani. 80 minutos de elasticidad y movimiento en tres evocadoras piezas muy diferentes entre sí pero todas ellas visualmente atractivas… Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/dresden-frankfurt-dance-company-jacopo-godani/

Perquè han passat 45 anys però la peça manté la potència intacte, com la que vaig veure al Capsa el 1972. És dura, desesperant, lenta i en blanc i negre com l’època en que es va fer; el merda de Franco encara era viu i Andalusia continuava sent un cortijo de quatre poders fàctics. No hi ha diàleg (no hi fa falta) perquè el que s’ha de dir es diu amb imatges, cante, ball, toque i especialment esforç per deslliurar-se de les lligadures que tenen a les persones esclaves d’aquella terra mal administrada, perquè en realitat és una obra rural. Crítica completa » http://bit.ly/2tGdAje

Malucos Danza, una compañía madrileña que produce espectáculos desde 1999, presenta este espectáculo en el que se fusiona danza contemporánea y flamenco, pero con algunos pasos de tango y un poco de clásico. Una propuesta intimista, de pequeño formato, en la que dos personajes -supuestamente vecinos- coinciden y se interrelacionan hasta llegar a la conclusión de que el futuro quizás será más esperanzador si lo afrontan juntos y no por separado. Una historia sencilla, explicada con cuatro recursos teatrales -las cajas con globos, unas copas, las lucecitas de colores- y con unas proyecciones que no acaban de funcionar, al menos de la forma como se han presentado en Barcelona. La interpretación de Mariana Collado y Carlos Chamorro es precisa, eficiente, […]

Dicen que los cisnes, una vez se emparejan, lo hacen para toda la vida… a pesar de que, quizás, no es más que una leyenda urbana. Como, quizás también, la monogamia en los seres humanos. Éste es, más o menos, el terreno que, entre el sentido del humor y la crítica antropológica, transita la Companyia El Martell en este espectáculo tan divertido y gamberro como interesante. Con dramaturgia y dirección de Laia Alsina Ferrer, el montaje consigue hacer un recorrido por los diferentes prejuicios sociales sobre las relaciones de pareja, amorosas y sexuales para ponerlos en evidencia y demostrar hasta qué punto ciertas convenciones pueden llegar a ser tóxicas. Junto con su segundo espectáculo, Ah! (Judit), el grupo, poco a […]

Òpera per a ser representada per canalla. El seu creador, Hans Krása, la va reconstruir de memòria quan el van tancar al camp de Terezín; era jueu. Va aconseguir que li deixessin representar unes quantes vegades i d’aquesta manera els infants del camp van viure, almenys de tan en tant, la sensació d’estar en un món normal. Una partitura molt interessant i gens fàcil que escolars de Barcelona han interpretat amb il·lusió i bones maneres, acompanyats per l’orquestra BCN216 i sota la direcció escènica de Els Pirates. ha valgut molt la pena encara que no hi tinguessis cap fill, nét o nebot. Crítica completa » http://bit.ly/2se4GoM

Bienvenidos a la clase de religión. La lección de hoy irá estará centrada en el judaísmo. Hablaremos brevemente de sus creencias básicas, de sus símbolos y de su historia, desde su nacimiento bíblico hasta su situación hoy en día en el Oriente próximo. Por supuesto, no faltarán durante la clase algunos momentos de recreo con chistes más o menos fáciles. Todo ello de la mano del maestro Josep Maria Flotats… Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-serlo-o-no/

Desesperant i desesperançada, intensa, volgudament lenta, moralment fosca… Strindberg és així; pobret estava ben torrat, esquizofrènic, misògin, però tot i així sense ell el teatre actual segurament no seria el mateix. L’obra passa en la sala d’estar de la vivenda d’un capità de l’exèrcit de terra que viu amb la seva dona que va abandonar la carrera d’actriu al casar-se. Mal rotllo, retrets, misèries… La visita del cosí i amic reconduirà la relació? Jordi Casanovas l’ha dirigit i n’ha fet l’adaptació, reduïnt-la, i els tres intèrprets, Lluís Soler, Mercè Arànega i Carles Martínez l’han deixat a gran altura. Bona idea la d’escurçar-la perquè amb 90 minuts n’hem tingut suficient d’aquell ambient tòxic que es respirava en aquella habitació. Crítica completa […]

Darrerament la Flyhard ha fet una aposta decidida i encertada per la ciència ficció al teatre. Després de muntatges com Tortugues o L’última nit del món, #lifespoiler ens proposa què passaria si poguéssim llegir el nostre Facebook dels propers set anys. Amb una posada en escena minuciosa, on destaca un treball excel·lent d’escenografia i llums, però, sobretot, amb les magistrals interpretacions de Vicky Luengo i Bruna Cusí, #lifespoiler ens parla del destí, del que significa crèixer, prendre decisions i adquirir compromisos i, sobretot, de com ens veiem i ens imaginem a nosaltres mateixos. Tot això, amb lleugers tocs de física quàntica per afegir una nota de color i un divertidíssim Sergio Matamala amb un paper fet a mida. Sens dubte, […]

Jean-Claude Grumberg es un dramaturgo francés bastante conocido en su país, pero prácticamente inédito en nuestros teatros. Cómo mucho del teatro contemporáneo que nos llega del país vecino, se trata de un tipo de texto discursivo, a menudo basado en una anécdota y casi sin acción dramática. En Serlo o no encontramos dos vecinos que coinciden en la escalera de su inmueble y que conversan sobre el hecho de ser judío… o de no serlo. Una excusa para hablar de la diferencia, de los prejuicios y de la libertad a la hora de escoger qué se quiere ser a la vida, lejos de religiones o de dogmas establecidos. Lástima, sin embargo, que el diálogo sea a ratos desigual y que […]

La vida és un conjunt de decisions que s’exclouen entre sí. Si fas A, no podràs experimentar B. I si A no és tan bonic com t’esperaves, probablement t’oblidaràs dels inconvenients de B i et turmentaràs amb el temut «i si hagués …». En definitiva, triïs el que triïs, hauràs de pagar un preu que pot compensar-te… O no. És aquesta disjuntiva tan humana la que planteja Arthur Miller a El preu. El que es presenta com un clàssic conflicte d’interessos entre dos germans, un dels quals tria cuidar el seu pare i l’altre centrar-se en la seva carrera professional, ens absorbeix per la proximitat i actualitat de la situació. No importa que l’obra estigui ubicada a Estats Units o […]

El hecho de que ver una obra de ciencia ficción en nuestros escenarios nos parezca ya tan habitual y, según qué temáticas, incluso, repetitivas, nos da una pista importante de cómo se ha diversificado en los últimos años la oferta teatral de Barcelona. Probablemente, fue Javier Daulte, con sus montajes Gore, ¿Estás ahí? o, sobre todo, 4D Óptico, uno de los encargados de abrir el camino a ciertos géneros más asociados tradicionalmente al cine y la televisión. En este sentido, Life Spoiler sigue la estela de otras propuestas que anteriormente han mezclado comedia, intriga y física cuántica, con un resultado más que efectivo, a pesar de no ser ya una novedad. En realidad, lo más llamativo de su conjunto es […]

[…]En los textos de Lorca, los personajes no hablan sino que recitan, dándole fuerza a cada palabra. Los seguidores de Broggi encontrarán mucha concordancia entre este aspecto poético del texto y el teatro del director. En este montaje, lo que vemos son muchos de los elementos que ya forman parte de su sello, algunos utilizados con mayor acierto que otros… Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-bodas-de-sangre/