Recomendaciones

Tres amigues que ronden la seixantena fan una escapa juntes per refer-se del dol per la mort d’una quarta companya, la més jove de totes elles. El que dues d’aquestes tres amigues no saben és que la Bàrbara —d’aquí ve el títol de l’obra—, abans de morir, va donar indicacions perquè reflexionessin, en un entorn concret, sobre la condició de dona, precisament el que les havia unit malgrat que cadascuna hagués pres camins vitals ben diferents. Aquesta és la premissa de què parteix Les Bàrbares, una comèdia escrita per la madrilenya Lucía Carballal i dirigida per perpetuenc David Selvas. Francesca Piñón, Cristina Plazas i María Pujalte interpreten tres personatges més o menys arquetípics: la que no ha estat mare per […]

L’adaptació teatral de Els contrabandistes de llibres de Darayya és una experiència colpidora i imprescindible, basada en el testimoni de Delphine Minoui. Dirigida per Iban Beltran i interpretada per Ilyass El Ouahdani, Laura Rosel, Marwan Sabri i Jorge-Yamam Serrano. L’obra aconsegueix transmetre amb força la duresa del conflicte. L’escenografia, juntament amb la posada en escena, és espectacular i transporta l’espectador al cor d’una ciutat devastada. Els actors ofereixen interpretacions increïbles, destacant especialment Marwan Sabri, que brilla amb una força i presència escènica excepcionals. No és una obra fàcil de veure: la guerra és una realitat dura i difícil de pair. Per això, cal estar preparat mentalment abans d’endinsar-se en aquesta història de resistència i esperança. Un muntatge que remou consciències […]

Les Barbares som tu i jo. La teva germana. La mare. La filla. La amiga. La veïna. La dona d’avui… És una mirada feminista amb un punt d’autocrítica alambinada. Perquè una no és feminista i prou sinó q ho és a la seva manera. Així ens trobem amb 3 personatges actuals amb distints rols sobre l’ escena. La Susi és una ama de casa amb un discurs empoderat q va deixar la carrera musical al casar-se per atendre el marit i els fills. La Carmen una arquitecte exitosa, portada de revistes, sempre ha donat mes prioritat a la seva carrera q a la seva vida personal menystenint les mancances que hi comporta. I la Encarna, la iaia moderna sempre pendent […]

A manera d’una mena de Manhattan Transfer de John Dos Passos, Barcelona 24H permet la possibilitat de seguir el fil d’altres ficcions que prenen la vida d’un ciutadà i la segueixen i entrecreuen en un ambient urbà. Ara bé, l’Era del jazz ens queda massa lluny i sembla, de vegades, una oda a la common people dels Pulp que ignoren per complet l’himne generacional dels noranta. Deixant certa linealitat de banda i deixant-nos endur per la modernitat i el compàs, ens endinsem a la vida d’uns personatges que, sovint totes les aspiracions basades en el capital sovint no són més que constructes per aïllar-nos de la soledat i assolir un reconeixement que, d’una manera o una altra, ens canviarà la […]

L’aranya pertenece a la última etapa creativa de Àngel Guimerà, después de haber escrito ya sus grandes éxitos. Lo que más llama la atención es que eligiera el tema de la maternidad y la infertilidad, que unos 25 años más tarde también sería utilizado por Lorca en la popular Yerma. Y si digo que sorprende es porque en el 1906, año en el que se escribe la pieza, costaba mucho hablar de estos temas y era delicado para las parejas el hecho de no poder tener hijos, el hecho de perderlos o incluso el hecho de asumir que no los quieres cuidar (las tres situaciones se ven reflejadas a través de diferentes personajes). A pesar de que Jordi Prat i […]

La espiral de la vida puede engullir a una persona, llevarla hasta el límite. Y en este círculo de hundimiento hay otros humanos alrededor que se aprovechan o hacen fuego de la penas y necesidades de los más debilitados. Ante estas situaciones, las respuestas pueden ser diversas, pero pocas veces se queda todo igual. A partir del texto de Àngel Guimerà, L’aranya es trasladada por Jordi Prat i Coll a los años 60. Ubicada en Girona, la trama pasa a caballo entre una tienda de víveres y el piso contiguo donde la pareja que trabaja en la tienda y el propietario de esta interactúan con vecinos y clientes. Mientras una pareja joven acaba de casarse y están esperando una criatura, […]

El Teatre Nacional de Catalunya commemora el 2025, any Guimerà, amb la programació de L’aranya, una tragèdia en tres actes que parla sobre tensions personals extremes en un petit món menestral tancat. Una obra de Guimerà que Jordi Prat i Coll ha portat al seu terreny. Tot i que és un dels textos menys coneguts de Guimerà, és la segona vegada que s’estrena a Catalunya. La primera vegada va ser al Teatre Romea de Barcelona l’octubre de 1908. Va ser escrita el 1906 en castellà i va ser al 1908 que es va traduir al català per ser representada per la companyia del Teatre Català. El text que ha reescrit Prat i Coll ha estat editat el 2024 i podeu […]

La Majordoma, escrit i dirigit per Josep Maria Miró, és el segon monòleg del Tríptic de l’epifania que es va iniciar amb El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, i que està integrat per tres textos per un únic intèrpret. El primer text és un monòleg format de diversos monòlegs pensat per ser interpretat, indiferentment, per un home o una dona, mentre que aquest segon text és un monòleg escrit per ser interpretat per una dona. El primer text va ser interpretat per l’actor Pere Arquillué i aquest segon text és l’actriu Rosa Renom qui es posa en la pell del personatge. Dues actuacions dignes del reconeixement més gran al qual poden aspirar tot professional de […]

A veces se empiezan viajes con un sueño concreto, un objetivo a conseguir por el cual, en principio, se está dispuesto/a a todo. Pero muchas veces este sacrificio no hace que se llegue a donde se esperaba y la desilusión hace que se replantee que es realmente aquello que se quiere. Siempre pasa algo que funciona como catalizador de una decisión que cambiará el rumbo de la historia, en ocasiones este hecho es excepcional. Quan la vaig conèixer es un texto de Jonathan Tolins adaptado e interpretado por Daniel Anglès que explica como un actor viaje hasta Los Ángeles para hacer realidad su objetivo como joven enamorado del idealismo de hacer una carrera como intérprete y llegar a la cima. […]

Con los textos de Alguer Miquel, la dramaturgia de Eduard Solà y dirigido por Lluís Danés se ha construido un espectáculo de una belleza indescriptible. Unos personajes fantásticos, se han refugiado en una torre huyendo de todo lo que no nos gusta del mundo exterior y que no podemos cambiar. Es una construcción milimétrica entre la música de Giacomo Puccini, un circo de una calidad extrema y una vistosidad en la escenografía de Carles Berga y del vestuario de Mercè Paloma. Las escenas se van sucediendo siguiendo un texto, un tema conocido de una ópera de Puccini y un trabajo de circo. Estos tres elementos combinados de forma perfecta creaban un silencio reverente en un Liceo lleno de niños. Ellos […]

Unas primeras notas musicales pueden marcar el compás de aquello que se intuye como una experiencia que dejará poso, que establecerá un momento distinguido en la memoria. Aunque no lo parezca, es difícil establecer una conexión inmediata con un acto compartido en comunidad, pero es que hay vecen en que no se puede hacer más que dejarse llevar. Chicago se estrenó hace 50 años en Broadway (1975), con música de John Kander, letras de Fred Ebb y libreto de este y Bob Fosse, y se basaba en la obra teatral del mismo nombre publicada por Maurine Dallas Watkins, casi 50 años antes del musical. Qué coincidencia de separación temporal. Ubicada en la era del jazz, y aprovechando los hechos reales […]

Comencem amb un cos a terra, tal com passava a El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, primera part del “Tríptic de l’epifania” que Josep Maria Miró escriu en forma de monòlegs que giren al voltant de la destrucció de la bellesa, de l’agressió del cos de l’altre. La majordoma és, per tant, el segon monòleg del tríptic, en aquest cas, per a una actriu i una sola veu (a diferència de El cos més bonic… que feia pensar en Rashomon tant com en Twin Peaks), la de la majordoma, que ens explica, mitjançant una estratègia narrativa habilidosa i efectiva, els fets ocorreguts en dos moments diferents del seu passat. Desconec fins a quin punt Miró […]

La literatura d’Erri de Luca es forja a partir d’una prosa succinta i destre que mira de carregar (sense ser carregosa) les frases amb el poder de la precisió. Els continguts que sovintegen les novel·les de l’autor italià no defugen mai la controvèrsia o la història recent del seu país, com és el cas d’Impossible. L’assumpte que, entre d’altres, posa en joc L’impossible és la pugna entre el poder de l’estat (més aviat del capitalisme) i els qui l’han desafiat i han actuat al marge del sistema. El sistema judicial (representat pel fiscal, un Bernat Quintana que atorga un aire sorneguer al personatge) té una opinió interessada i busca arguments per a confirmar-la, en lloc del procés invers que hauria […]

A partir de un hecho real y muy concreto –el curioso sótano de la casa de Barbra Streisand-, Jonathan Tolins escribió un monólogo divertido y nostálgico que se representó con éxito en el Off Broadway. Esta obra, que no dura mucho más de una hora, hará las delicias de todos los mitómanos, porque si una cosa tiene la famosa cantante son fans y seguidores incondicionales. En estos sesenta minutos se habla de su gusto por la decoración, de algunas de sus películas más emblemáticas, de sus trajes más famosos, de sus amantes y maridos… e incluso de un proyecto imaginario que hace volar la imaginación: una nueva versión cinematográfica de Gypsy, de Arthur Laurents, Jule Styne y Stephen Sondheim. Ahora […]

Entre els processos de desromanització que els estudis i les expressions culturals i artístiques estant duent a terme els últims anys, potser el ballet no ha estat prou tractat, si més no, els textos dels ballets clàssics i els personatges femenins que els protagonitzen (una altra cosa és els rols de les ballarines en les companyies… que sí que ha format part del debat). L’últim projecte del coreògraf i ballarí Guillem Mont de Palol, Danses romàntiques (que ja es va estrenar al Mercat a 2024) suposa un primer intent, a l’escena teatral barcelonina, d’acostar-se a Silphyde, Sherezade, Coppelia o Giselle amb perspectiva de gènere per preguntar-nos quina és la naturalesa d’aquests personatges i què és allò que els mou, allò […]