Sergio Bernal, primer ballarí del Ballet Nacional d’Espanya (2012-2019) i, juntament amb Ricardo Cue, director i primer ballarí de la seva companyia Sergio Bernal Ballet Espanyol, dona vida a algunes de les escultures d’Auguste Rodin (1840-1917), un artista considerat com el pare de l’escultura moderna, ja que, tot i conèixer i dominar les regles de l’estètica del seu temps, va trencar amb el cànon acadèmic del segle XX a França.
La seva obra convida a l’observador a la reflexió. Més enllà de la plasticitat de les seves formes o de l’hiperrealisme en els detalls, Rodin comparteix el seu món interior i capta una emocionalitat universal.
A Rodin, Bernal fa un pas més enllà, i aquesta emocionalitat i hiperrealisme de l’obra de Rodin, la transforma en moviment.
Amb una posada en escena molt cuidada, un magnífic disseny d’il·luminació, una estètica molt encertada, i la tècnica impecable de Sergio Bernal i la resta de la companyia, Rodin aconsegueix transmetre la força i vitalitat que desprenen les escultures.
A més a més del ballarí Sergio Bernal, dalt de l’escenari, hi ha vuit músics de càmera tocant en directe (guitarra, violins, percussió…) i la ballarina i coreògrafa de dansa clàssica, de gran prestigi internacional, Aida Badía.
Rodin és un espectacle amb una gran varietat de llenguatges i estils de dansa (ballet clàssic, barroc, dansa espanyola, flamenc i neoclassicisme).
Està estructurada en cinc parts.
La primera ens mostra la relació romàntica i professional entre Rodin i Camille Claudel, la seva alumna, musa, companya, model i amant.
Avui se sap que la dimensió artística i creativa de Camille no tenia res a envejar a la de Rodin. Fins i tot es creu que va col·laborar de manera molt directa en algunes de les obres mestres de l’escultor, i que era ella qui tenia la tècnica per portar a cap les idees escultòriques de Rodin.
Les altres quatre parts estan inspirades en escultures concretes.
La primera està inspirada en el Torse d’homme Louis XIV. Coreografia de Sergio Bernal i Ricardo Cue. Música de Jean-Baptiste Lully i Jordi Savall. Interpretada pel mateix Sergio Bernal.
Aquesta coreografia representa la bellesa estètica i la fortalesa a través d’un Déu simbòlic (El Rey Sol). La coreografia narra la força, la bellesa i grandesa que transmetia Lluís XIV de França.
És una combinació entre el ballet clàssic i el barroc.
La segona és El petó. Coreografia de Valentino Zucchetti. Música Pavana para una infanta difunta de Maurice Ravel. Interpretada per Sergio Bernal i la ballarina Aida Badía.
El petó és una obra que ens transmet tendresa. És una història d’amor, passió i desig. Dos cossos que es fusionen a través del llenguatge neoclàssic.
Aquesta peça m’ha encantat.
La tercera és Els burgesos de Calais , una coreografia amb música flamenca de Daniel Jurado. Es tracta d’una zambra que ens parla de les ombres amb les quals convivim.
La quarta peça és Les tres ombres, que s’estrena per primera vegada a Barcelona.
L’última part ens ofereix una coreografia inspirada en l’obra El pensador, amb coreografia de Sergio Bernal i Ricardo Cue. La música és de Roque Baños i està interpretada per Sergio Bernal.
El pensador és una representació de tots els poetes i creadors, símbol universal de la filosofia, l’intel·ligència humana, la introspecció i el significat de la vida, el dolor i la creació.
Aquesta peça també m’ha agradat molt.
Només ha estat programada durant tres dies.
Jo hi vaig anar ahir. El teatre estava ple. En finalitzar, la gent estava emocionada, tothom es va posar dempeus i van aplaudir durant una bona estona.
Tot i que hi ha coses que no m’han agradat, haig de reconèixer que és un espectacle que paga la pena d’anar-hi.
Aquí us deixo el què més m’ha agradat:
-La idea general del muntatge.
-La tècnica impecable de Sergio Bernal i Aida Badía.
-El disseny de llums.
-La música escollida. Els músics. I que toquen en directe.
-I la imatge final del trencadís, que és una autèntica meravella.
Avui últim dia de funció!