Recomendaciones

No he estado nunca, en Estambul. Y me atrae lo que he oído: cruce de dos continentes, dos religiones, dos culturas y dos mundos. Puente y abismo, según se mire. Una ciudad un poco caótica y laberíntica. Sí, lo que conozco son sólo tópicos, no sé si reales o no. Pero algo de eso es lo que he visto en HISTÒRIES D’ISTANBUL, así que un poco ciertos sí deben serlo, que el texto lo ha escrito una dramaturga turca, Yeşim Özsoy. Ayuda a esta sensación de dualidad y caos controlado que 6 actores interpreten a 12 personajes, todos entrelazados entre ellos por varias relaciones. Me costó bastante entrar, cierto, como si fuera perdido por callejones. Me ayudó a encontrar la […]

Es tracta d’una creació de la Laia Alberch i l’Eduard Tudela, (Cia. La Chacha del Rey); una peça fragmentada que se situa en un ring de boxa. I dins del ring una lluita que no és nova, una lluita per avançar i treure’ns de sobre tots els llasts que formen part de nosaltres i que arrosseguem en el nostre dia a dia. Una lluita per deixar-los enrere. La Laia Alberch puja al ring mentre l’Eduard Tudela l’ajuda en la seva lluita. Ella ens explica els moments que han marcat la seva vida, parla sense aturador, ha de deixar anar tot allò que porta dins. Accions íntimes o moments concrets de la seva existència que per a ella representen un conflicte […]

Desde el primer momento, el hijo al que interpreta Fernando Cayo ejerce de maestro de ceremonias y nos cuenta honestamente lo que quiere mostrarnos: Un trayecto por el duelo a través de su historia personal, escrita con escenas y reflexiones sueltas durante los 40 días que siguieron a la muerte de su padre. En eso se basa Inconsolable, el monólogo escrito por el filósofo Javier Gomá en la que es su primera incursión en las artes escénicas. Personaje y autor se funden en una especie de conferencia en el que se nos relatan algunos pasajes de su viaje, en un intento de comprender – si es que eso es posible- y aceptar la orfandad. El sentido de la vida y […]

Cinc cracks de l’humor comparteixen escenari !!! Àlex Martínez Vidal, David Martos, Ignasi Taltavull, Llimoo i Tomàs Fuentes, guionistes d’humor de “El Mundo Today”, “Buenafuente” , “La Competència”, ”Està passant” , “Matriculats” i “El Paisano”, han creat un espectacle diferent, original i innovador. “Charlas Talks” és una parodia a les TED Talks (una mena de micro conferencies, que sota el lema «idees que paga la pena difondre», volen transmetre’ns coneixements i idees, amb la finalitat de canviar algunes actituds i maneres de viure). Una veu en off, imatges, diapositives i cinc conferenciants independents, que ens parlen entre altres coses de, quines són les claus de l’èxit, de les noves tecnologies, d’internet, de la societat, del futur i de la superació […]

Jo que em dedico a explicar la història, i que sovint ho faig en espais vinculats a la Guerra Civil, no puc fer més que celebrar aquesta obra de teatre. I no ho dic només pel talent de l’equip que l’ha fet possible -present en cada àtom de l’espectacle- sinó pel rigor que fa d’In Memoriam una classe magistral d’història o, més ben dit, de memòria històrica. Els testimonis dels seus protagonistes són el viu retrat de l’experiència d’aquells joves -quasi nens- enviats a la Batalla de l’Ebre amb la consigna de resistir per la República: l’anomenada lleva del Biberó. Lluís Pasqual, a partir de testimonis reals d’alguns dels escassos supervivents, ha sabut escenificar l’horror de les trinxeres, però també […]

Ens trobem amb un escenari pràcticament buit, amb uns objectes ( i un vestuari) que es jugaran tot el temps per situar-nos en diferents atmosferes, diferents temps i diferents continents, alimentant el nostre imaginari. En escena 1 actriu, dues dones i l’aparició puntual d’algunes de les persones que les envolten. Paral·lelisme entre dues històries separades per una gran distancia tant espacial com temporal, i tan pròximes al mateix temps. Els nexes comuns entre aquestes dues vides, les metàfores i tot el que ocorre i al que es fa referència, està perfectament lligat a través d’un guió fantàstic, enginyós i dinàmic, que l’actriu ha interioritzat, sentim que ha fet completament seues les paraules. A més ens arriba clarament tota la feinada […]

La última vez que pudimos ver a los Vaca 35 en la Sala Atrium fue con la impactante Lo único que necesita una grande actriz es una gran obra y las ganas de triunfar. Resulta inevitable, después del intensa calado que dejó aquella experiencia, acercarse a su nuevo proyecto sin establecer comparaciones o llevar unas ciertas expectativas. Desgraciadamente, Josefina la gallina puso un huevo en la cocina, a pesar de tener algunos de los rasgos característicos de este grupo de artistas mexicanos, está bastante lejos de la visceralidad, la fuerza visual y la apabullante dosis de realidad de su anterior trabajo. Dirigida por Diana Magallón, en este caso, la propuesta parte de una premisa curiosa: un hombre que siente que […]

Terrats en Cultura, és una iniciativa de Coincidències, associació cultural que impulsa aquest esdeveniment amb uns escenaris fora de l’habitual. Enguany, la seva sisena edició de la qual vam parlar arran de la Gala de presentació que va tenir lloc el passat mes de maig. Gràcies als amfitrions, gent que cedeix el seu terrat, podem gaudir d’una sèrie d’espectacles d’arts escèniques a l’aire lliure, algunes d’elles amb vistes privilegiades de la ciutat. Un nou text del dramaturg irlandès John O’Donovan, que establert a Londres, és autor d’una obra extensa que s’ha estrenat a teatres londinencs com The Old Vic, Old Red Lion Theatre, New Diorama, Southwark Playhouse, Theatre503, Arcola Theatre i RADA. Aquest text «If we got some more cocaine, […]

Tercera jornada del Festival Píndoles, última ressenya amb les sis obres de la jornada. La pluja ha intentat tocar el voraviu (o allò que no sona, escolliu al vostre gust), però els organitzadors no ho han permès. No és que tinguin fil directe amb Sant Pere, tot i tenir d’speaker a Sant Francesc, no. El que tenen és una capacitat de reorganitzar-se admirable. Així tot ha anat sobre rodes i les peces s’han representat puntualment, amb una valoració entre bona i molt bona. Felicitats!!! Crítica completa » https://bit.ly/2HVhUOy

No hay ninguna duda, a estas alturas, que el envío de la Quinta del Biberón a la Batalla del Ebro fue un acto temerario, cruel e, incluso para algunos, ilegal. In memoriam intenta ser un recopilatorio de testigos, fruto de investigaciones propias y ajenas, que realmente pone énfasis en las penurias sufridas y en la injusticia cometida en aquel periodo de la guerra civil. Una injusticia que se llevó por delante a casi una generación de jóvenes. La obra quiere ser un homenaje, un réquiem y también un reconocimiento… que quizás llega tarde, pero que tenía que llegar tarde o temprano. El gran triunfo de Lluís Pasqual es haber revivido el periodo, haber plantado encima del escenario una verdad que […]

Una producció del Centro Dramático Nacional, que el Teatre Romea ha volgut portar a Barcelona, encara que sigui per només cinc representacions. Un text escrit per Javier Gomá (Bilbao, 1965), filòsof, escriptor i assagista, que va decidir explicar la dolorosa experiència de la pèrdua del seu pare i, de retruc parlar d’una part de la seva pròpia història, la seva primera infantesa de la qual ell no té massa records i els que té, és a través del seu pare. El mateix autor ha explicat que aquesta obra és un itinerari del dol dels 40 dies posteriors a la mort del seu pare. Aquest és el seu primer text dramàtic o millor dit un assaig portat al teatre. Fernando Cayo […]

Everybody needs a hat…on ens pot portar un barret? Espai Dual continua triomfant amb un espectacle que ja gira des de fa molt de temps i segueix esgotant entrades. La presentació ja ens posa en situació. Toca apagar els caps pensants i gaudir. De fet, no podem fer altra cosa, ja que des del minut u ens atrapen amb una proposta tan curiosa com divertida. Un ESPECTACLE a molts nivells, amb molta diversitat tan ben entrellaçada que crea una unitat molt rica. Tots els llenguatges cobren força gràcies a la combinació amb els altres: un gest pot dir molt, però quan s’acompanya en el moment precís de la manera precisa d’un so, cobra una altra dimensió. I així tot el […]

Després d’alguns clàssics com Txekhov i Ibsen, l’Oriol Tarrasón ens proposa una adaptació molt personal, d’una de les obres, després de “Hamlet”, que més m’agraden de Shakespeare, “Othello”, la segona gran tragèdia d’aquest dramaturg . I ho fa des de l’essència , des de l’instant precís on comença el conflicte de l’obra, amb un Iago ressentit repetint un i un altre cop: “odio al moro, odio al moro,…”,posant en evidència la seva gelosia, davant el fet de haver sigut Cassio l’escollit per Othello, i no pas ell, per ser l’ascendit. Just en aquest precís moment, Iago dolgut i amb molta fredor, prepara la seva venjança. Mitjançant la manipulació, provocarà en Othello, fins a límits inimaginables, la gelosia i la desconfiança […]

BLINK (parpelleig), és un text de l’escriptor i dramaturg britànic Phil Porter (1977) que parla d’una relació de parella a través d’una pantalla d’un monitor de bebè. Aquesta obra va estrenar-se el 2012 al Soho Theatre de Londres. Ara tenim l’oportunitat de veure-la a l’Àtic22 del Tantarantana fins al 24 de juny. Una peça traduïda per Pau Jimfer, dirigida per Joan Xancó, i interpretada per Jaume Forés i Mar Solà, integrants de la companyia La Carbonara Teatre. Segons llegim a la seva web, es tracta d’una companyia emergent focalitzada en les noves dramatúrgies. BLINK és una història d’amor de dues persones que són incapaços de comunicar-se cara a cara, una relació que s’estableix a partir del voyeurisme. Una història que […]

Dimecres 13 de juny s’ha presentat al Teatre Romea INCONSOLABLE de l’escriptor Javier Gomá. Un monòleg dramàtic amb un sentit d’humor particular que ens parla de la mort del pare. Amb un contundent “Ha muerto mi padre” comença aquest monòleg Ja des de l’inici de l’obra/monòleg ens volen trencar els límits del que succeeix a l’escenari i la realitat. Jugant amb el temps i l’espai ens va indicant el que succeeix en el dol d’un fill quan perd un pare. Parlem de la mort del pare, però també de la relació entre pare i fill, de les relacions Fernando Cayo entra saludant al públic fins arribar a l’escenari. Va agraint al públic per assistir al dol que està passant o […]