Recomendaciones

Dilluns era nit d’estrena al Teatre Poliorama de la versió catalana de la comèdia d’Alfredo Sanzol, “La Ternura”, traduïda i adaptada al català per Joan Lluís Bozzo i coproduïda per T de Teatre i Dagoll Dagom. Sanzol ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 i el XII Premio Valle-Inclán de Teatro per aquesta obra. Una obra que va rebre cinc nominacions als Premis Max. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta producció va ser estrenada el 2017 i ha girat per bona part de l’estat espanyol. LA TENDRESA està inspirada en l’univers de les comèdies de Shakespeare i en aquest context s’ha de veure. Els protagonistes són llenyataires i princeses. Ens parlen […]

Únicament dues funcions han permès gaudir d’aquesta proposta de la companyia francesa les Hommes Approximatifs. A la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, hem pogut veure aquesta peça coral amb una superba escenografia i una extraordinària posada en escena. Caroline Guiela Nguyen (Niza 1981) és una de les directores i dramaturgues franceses de més renom d’ençà que va crear la companyia de les Hommes l’any 2009. Filla de mare vietnamita exiliada a França, la va acompanyar a la ciutat d’Ho Chi Minh quan va acabar la prohibició de tornar als ciutadans vietnamites. SAIGON és una història que bascula entre dues èpoques i dos països distanciats geogràficament amb un nexe comú, el restaurant de Marie-Antoinette. El restaurant es diu Saigon. Un […]

Vaig anar el passat dijous a la Badabadoc, i el primer de tot és adonar-me quin error deixar d’assistir a aquesta sala, ja feia temps que per diferents causes no assistia i retrobar-me amb una nova proposta que m’agrada, m’anima. A més amb la propera proposta que podrem veure. Però pas a pas… Vaig veure una obra que ja porta temps programant-i que fins a la tercera temporada no l’he vist. Estic parlant de Estima’m que tinc pressa de la companyia Xucrut teatre. La proposta que tenim actualment a la Badabadoc, ens parla de la parella. Dels diferents etapes que va passant la parella i els tòpics que podem veure. Com es coneixen, com s’enamoren, com es perd aquest enamorament […]

Aüc se estrenó el 7 de julio en el festival Grec 2017. Ha recorrido diversos teatros de Catalunya y obtuvo el Premio Butaca a las Noves Aportacions Escèniques. En esta ocasión han agotado las entradas des del momento en que se pusieron a la venta. Las Impuxibles son las hermanas Peya. Clara es la creadora de la música y la directora musical y Ariadna es la directora coreográfica. En esta ocasión han trabajado con los textos y dramaturgia de Carla Rovira. Las acompañan Olga Lledó, Júlia Barceló y Maria Salarich como intérpretes y bailarinas. Las Impuxibles presentan un teatro de crítica social y denuncia al que ya nos tienen acostumbradas y que agradecemos los espectadores. La libertad y la lucha […]

Una pareja que llevan mucho tiempo juntos, pero con el paso de los años, ha llegado un punto en que no saben hacia donde van. Saben que se quiere, de eso no hay duda, pero también saben que les falta algo para ser felices como antes. El deseo sexual se ha ido, como las ganas de pasar el rato y hacer cosas juntos. La solución “fácil” sería dejar la relación, dejar de vivir juntos y romper la rutina que los atrapa. Pero no quieren. Aún con las dificultades, intentan encontrar una solución para continuar juntos. Esta es la premisa de esta obra. La búsqueda por encontrar aquello que ayudará a la pareja a continuar juntos. La historia aborda un tema […]

Estaba claro que tarde o temprano el mundo de Avatar -la famosa película de James Cameron– y el Cirque du Soleil se acabarían encontrando. La megaproductora que lleva a la compañía de circo canadiense, a estas alturas la más famosa en todo el mundo, utiliza cualquier inspiración para ir ampliando su larga lista de espectáculos, que actualmente llega ya a 36. Si en su momento se inspiraron en Elvis, en los Beatles o en Michael Jackson -dicen que en breve harán, incluso, un espectáculo sobre Lionel Messi-, no podía faltar una recreación de la luna Pandora, con sus paisajes imposibles, sus criaturas extraordinarias y sobre todo los na’vi, una raza humanoide de piel azul. Todo esto se traslada de forma […]

Alfredo Sanzol ha sido galardonado en tres ocasiones con el “Premio Max de las Artes Escénicas”, por el “Millor Autor Teatral en Català o Valencià” y también por el “Mejor Autor Teatral en Castellano”. La ternura ha obtenido el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 y el XII Premio Valle-Inclán de Teatro. Ha sido traducida al catalán por Joan Lluis Bozzo. T de Teatre y Dagoll Dagom han coproducido la versión catalana de la aclamadísima comedia de Alfredo Sanzol. El éxito de Sanzol, los premios concedidos y los productores son un reclamo para ir a ver esta obra. Es una comedia de enredo basada únicamente en el travestismo y la confusión que crea el disfraz. Un poco estilo “Così fan […]

Ha tornat a Barcelona la producció de Teatro Calánime, CUENTOS CRUENTOS, basada en el llibre de Dino Lanti (Bernat Castany) que amb el mateix títol va publicar Thule Ediciones l’any 2008. La música de l’espectacle ha estat creada per VO Quartet. Una proposta amb un llarg recorregut que es va estrenar el 18 de gener de 2013 a la Sala Gaudí, després del seu pas per la Nau Ivanow, i ha estat també representada al Teatre Maldà en 2014 i que nosaltres no havíem tingut oportunitat de veure. Un espectacle creat a partir d’un text juganer i satiric, un recull de poemes irònics de Bernat Castany, magníficament dirigit per Hugo Guzmán. Tres actors cantants (Mariona Ginès, Pau Rubio i Joan […]

Fue uno de los espectáculos más aplaudidos en el Festival de Avignon y ahora llega por solo dos funciones al Teatre LLliure. Saigón es uno de esos montajes que transcienden su propia idiosincrasia para acabar convirtiéndose en un acontecimiento. No es fácil encontrar una obra coral como esta, de más de tres horas de duración, con actores franceses y vietnamitas que ponen sobre el escenario una parte de la historia de sus dos países, unidos irremediablemente por un pasado colonial. Y lo hacen en un escenario enorme, hiperrealista y a la vez atemporal, porque el restaurante vietnamita donde pasa todo existe en dos épocas y en dos ciudades a la vez. El espacio, junto con las personas que lo regentan […]

Aquest cop T de teatre i Dagoll Dagom han coproduït “La Tendresa“, una versió al català de la comèdia de l’Alfredo Sanzol. Abans de tot anem a pams, ja que venen curves en aquesta opinió. L’obra s’ha inspirat en les diferents comèdies de Shakespeare per realitzar aquesta “comèdia” romantica entre una familia de llenyataires perduts en una illa i la d’unes princeses. L’autor va escriure l’obra amb un cert homenatge que podem veure durant part de l’obra. Aquesta inspiració es veu a més en la llista de diferents obres de Shakespeare que van anomenant durant la funció (segur que fas la teva propia llista sense molta dificultat). Amb una posada en escena mínima i amb ingredients de la comèdia podem […]

Una proposta que per qüestió d’agenda ens la vàrem perdre el desembre passat i que per sort he pogut repescar ara en la seva reposició al mateix teatre, a causa de l’èxit que va obtenir. Un tema molt colpidor, el del camp de concentració situat a la platja d’Argelers, al sud de França l’any 1939, que personalment m’impacta molt, perquè malauradament el meu pare, Aurelio Gascón va estar allà i va patir aquella situació deplorable que es va produir en aquell indret al final de la guerra civil espanyola, especialment provocada per la deixadesa de l’estat francès, que no va saber estar a l’alçada per resoldre la situació dels refugiats. Aina Huguet, responsable absoluta de la idea, la dramatúrgia i […]

La proposta ens parla de les persones anònimes que hi ha darrere dels grans personatges, d’aquells que no passen a la història, malgrat que de ben segur fan bona part de la feina atribuïda al mestre i sense cap reconeixement. En aquest cas ens parla de dos operaris que han estat contractats per Michelangelo Buonarroti, (1475-1564), conegut popularment per tothom com a Miquel Àngel, el grandíssim artista renaixentista que durant més de 70 anys va realitzar els seus treballs artístics a la ciutat de Florència i Roma, principalment l’escultura, però també va ser un magnífic pintor, poeta, escriptor i arquitecte. Entre les seves creacions més conegudes està el sostre de la volta de la Capella Sixtina, una enorme pintura que […]

Admito que no he entendido nada de nada de estos “Así que pasen cinco años”, de Lorca, quien tanto me atrae. Cuestión de no ir preparado, seguramente. Vistas las caras y oídos comentarios al vuelo, no fui el único. Lorca calificó esta obra, junto a “El público”, como “teatro imposible”, y que harían falta 5 generaciones para que fuesen entendidas o aceptadas. Quizá ese es el problema, que aún no han pasado esas cinco generaciones. Sí, sabía que “el Joven” es el único personaje real y el resto son representaciones de la muerte a la que se dirige o arrastran al protagonista. Pero mentiría si dijese que entendí siquiera eso o que conecté en algún momento. Surrealismo del difícil. Estéticamente […]

El desprestigi del teatre comercial té a veure moltes vegades amb els prejudicis que allò de «per a tots els públics» genera en el món teatral més avesat. Seria bo que comencéssim a afrontar-lo com un gènere, amb les seves característiques determinades, els elements constitutius de gènere… i no com un succedani del teatre «de veritat». Malauradament, aquest teatre més convencional i amb el focus posat de manera exclusiva en l’entreteniment (insisteixo en que em sembla lícit) es veu llastrada per projectes que escullen el traç gruixut i el camí més curt per atraure els espectadors. La tendresa escull el groller, el masclisme i l’homofòbia per a aconseguir la complicitat del públic, i se’n surt. En lloc de revisitar Shakespeare […]

Llàtzer Garcia nos propone un cabaret western con aires de saloon que emerge en medio de caballos, códigos de honor, rebaños, llanuras, peleas,la melancolía ahogada con una armónica, un corazón roto por una belleza con pasado, bailes en graneros, indios, duelos al sol, polvo, matasanos y enterradores … vamos, todo el imaginario colectivo del Oeste, refugio y anhelo, un ideal que sólo existía en las pelis de vaqueros (entonces no decíamos cowboys), de viril amistad, redención y libertad … un pasado idealizado e irreal de valores simples y sencillos, del bien y el mal y de comunión con el paisaje. En esta propuesta caben, y encajan perfectamente, fragmentos poéticos y tristes, alegría desbordante y nostalgia, humor y romance. Las emociones […]