Recomendaciones

La companyia Sydney Dance Company celebra enguany el seu cinquantè aniversari i en Rafael Bonachela en fa deu que la dirigeix. És la primera vegada que la companyia es desplaça fora del país en temporada d’hivern (allà), i durant tres anys s’ha anat gestant la gira per Europa i la seva presencia en el Festival Grec d’enguany. L’espectacle AB (INTRA), “des de dins”, és un recorregut per l’essència mateixa de la condició humana que es desenvolupa en un escenari minimalista on els artistes esdevenen el focus d’atenció. Rafael Bonachela (La Garriga, 1972) és director artístic i coreògraf resident a la Sydney Dance Company des del 2009. Va començar a ballar a Barcelona abans de traslladar-se als 18 anys a Londres […]

Els anys 90 van sacsejar la Comunitat Valenciana a nivell polític i social d’una forma contundent. Potser, el primer trigaria uns anys més a fer-se del tot evident, amb judicis que encara arriben fins als nostres dies, però a nivell social, els successos van calar molt fons amb fets tràgics que es van utilitzar per part d’alguns mitjans de comunicació com autèntica mercaderia de la premsa sensacionalista més cruel, inhumana i salvatge que va ser recolzada per una gran audiència. D’alguna forma, això també va marcar la nostra manera de consumir televisió (o de programar-la), tot i que es podria extrapolar també a altres factors que han anat evolucionant a la seva manera fins al nostre present. Així, l’obra ens […]

Pornopop fue una famosa all girl band que se disolvió por culpa de los egos y antagonismos de sus componentes. Han pasado algunos años y aun siendo jóvenes, la vida les (y las) ha cambiado mucho. No es la historia de un reencuentro años después, sea por dinero o por añorar la fama sino más bien el retrato de cuatro personalidades antagónicas, cada una con un mundo interior y exterior radicalmente, casi demasiado, diferente y excesivo. Y es que cada acción que llevan a cabo, cada intervención es para realzar esos caracteres extremos, lo que explica no sólo porqué se pudo romper el grupo sino que nos planteamos cómo pudo llegar a funcionar. Y es que al final, se reencuentran […]

Una obra fonamental dels últims quinze anys del teatre europeu, escrita per Jez Butterworth (1969), dramaturg i director de cinema britànic. Estrenada el 2009 al West End de Londres, va ser conceptuada pels crítics britànics com «el fenomen teatral de la dècada«. Les obres de Jez Butterwoth es fan ressò d’històries fascinants protagonitzades per éssers excèntrics que transmeten l’eco d’ansietats socials generalitzades. En paraules del seu director JERUSALEM és una obra enorme. Abassegadora. Salvatge. Divertida. Insurrecte. Rebel. Com un gegant. Com un exèrcit de gegants. Com una nit de festa memorable. I al mateix temps és una obra amb ànima, amb molta ànima. Tota l’acció té lloc a la clariana d’un bosc, el bosc frondós, exuberant i màgic d’Anglaterra. El […]

Aquest diumenge vam fer cap a La Badabadoc per veure una obra unipersonal de l’actriu argentina Jimena López, coautora amb Macarena Trigo, de la dramatúrgia. La proposta està dirigida per Diego Recagno. RHONDA s’inspira en la vida real de l’ex lluitadora professional nord-americana Ronda Rousey i es va estrenar a l’off de Buenos Aires l’any 2018. Una obra creada en un taller d’unipersonals, que tracta sobre una lluitadora que s’enfronta a les seves pors, als seus prejudicis, i als seus desitjos en la solitud del vestuari, abans de pujar al ring. Jimena López és l’única protagonista de Rhonda, una obra que busca articular l’actuació amb una disciplina marcial i abordar, al mateix temps, temàtiques de l’univers femení que la inquieten. […]

La consolidación del Julio Manrique director ya hace tiempo que llegó (El curiós incident del gos a mitjanit, L’ànec salvatge) pero esto no impide que su capacidad de escoger y sacar provecho de grandes textos contemporáneos nos continúe alegrando y sorprendiendo cada vez más. En esta ocasión, ha sido la obra del dramaturgo británico Jez Butterworth donde Manrique se ha apoyado para ofrecernos un festival de divertidísimos excesos, épica decadencia, melancolía rural y un trasfondo dramático de lo más interesante. Jerusalem es quizás uno de los fenómenos teatrales anglosajones más importantes de la última década y el montaje ha sabido transmitir esta grandeza e importancia. A partir de la interpretación de un inconmensurable Pere Arquillué, encarnando a este antihéroe pagano […]

Últim dia de representació d’INSTRUMENTAL a l’Espai Lliure de Montjuïc, i moltes ganes de veure aquesta proposta que ens van presentar en roda de premsa (vegeu ressenya) el passat dia 18 de juny. INSTRUMENTAL és l’adaptació teatral del llibre autobiogràfic de James Rhodes, «Instrumental: Memorias de Música, Medicina y Locura», amb dramatúrgia i direcció d’Iván Morales i amb Quim Àvila com a únic intèrpret. Un monòleg que és alhora una denúncia de la pederàstia i un clam d’esperança davant del poder sanador de la música. Un text que barreja consciència, dolor, humor, irreverència, sinceritat i valor i que Rhodes ha escrit sense haver cicatritzat encara la seva ferida. El poder màgic de la música l’ajuda a apaivagar el dolor i […]

La dramaturgia catalana, que ya se quitó los complejos del género (thriller, ciencia ficción) a principios del siglo XXI, ha empezado, recientemente, a atreverse también a abordar temas autóctonos que, a pesar de su delicadeza, son un gran material para explicar nuestra esencia e identidad colectiva. Jordi Casanovas es un gran artífice de la superación de estas barreras, atreviéndose a escribir obras en torno al caso Bárcenas o el juicio de La Mandada (Jauría) desde una mirada al estilo anglosajón que hace universal lo particular. Ahora, Casanovas ha tenido el acierto y la valentía de escribir sobre el crimen de Alcácer, un caso que hizo tambalear nuestras conciencias, especialmente, por el tratamiento morboso que hicieron los medios de comunicación hace […]

Dissabte 29 de juny, de nou al Teatre Goya per veure l’última proposta de Jordi Casanovas presentada, tan sols dos dies, dins del Festival Grec 2019. VALENCIANA, un viatge per deu anys de la nostra història recent. Una proposta que, a través de la història d’amistat de tres amigues de València, ens parla de la corrupció, la «ruta del bakalao», el cas de les nenes d’Alcàsser i la tele-escombraries. VALENCIANA, és una obra de ficció basada en fets reals i s’allunya una mica del teatre documental que Jordi Casanovas va utilitzar en propostes com “Ruz-Bárcenas” (espai Lliure 2014),(vegeu ressenya) “Port Arthur” (CCBB 2016) (vegeu ressenya) o “Jauria” (no estrenada a Barcelona). Una proposta que comença justament amb l’advertiment que «tots […]

“Tosca” de Puccini és una de les òperes italianes que més m’agraden, de fet sóc una gran admiradora de l’obra de Puccini. Aquesta producció del Gran Teatre del Liceu i el Teatro de la Maestranza de Sevilla la vaig poder veure en directe el dia 15 de març de 2014, i en guardo un gran record. En aquella ocasió els tres protagonistes principals varen ser la soprano Fiorenza Cedonis com a Tosca, José Ferrero en el paper de Mario Cavaradossi i Vittorio Vitelli com al Baró Scarpia. Eren altres temps. En aquesta ocasió, i gràcies al projecte Liceu a la Fresca que s’emmarca dins de Liceu al Territori, iniciat el 2015,he pogut tornar a gaudir d’aquesta magnífica òpera des de […]

El nostre abonament del Liceu ens va oferir divendres passat l’última de les representacions d’aquesta producció de TOSCA, de Paco Azorin, que ja es va poder veure en aquest mateix espai ara fa 4 anys (veure ressenya), i que retorna amb la mateixa escenografia i petits retocs en el vestuari, fets per Lluna Albert sobre l’original d’Isidre Prunés (1948-2014). Ens ha «tocat» el segon repartiment i aquesta funció és la que s’ha ofert dins del «Liceu a la fresca» a l’Arc del Triomf de Barcelona i a molts llocs arreu del territori català i també ha estat emesa per Canal 33 i la 2. TOSCA és una òpera de Giacomo Puccini en tres actes, amb llibret de Giuseppe Giacosa i […]

Dennis Kelly és un autor britànic contemporani d’èxit que ha portat a escena diverses de les seves obres amb actors i directors de renom a Londres, tot i que també ha treballat per a la televisió i el cinema. Per exemple, ha coescrit un musical d’èxit al West End com és Matilda, en cartellera de forma ininterrompuda des de fa diverses temporades, i l’any passat Carey Mulligan va protagonitzar el monòleg que ens ocupa. A casa nostra, també s’han encarregat de l’obra dos dels grans del nostre panorama teatral. Així, Joel Joan signa la direcció cedint tot el protagonisme a l’actriu, despullant l’escenari i centrant tots els recursos en la interpretació i el text. D’aquesta forma, aquest minimalisme juga a […]

Es tracta d’un text «brutal» en forma de monòleg escrit per Dennis Kelly, protagonitzat per Anna Sahun que encarna una dona valenta i intel·ligent, que explica la seva vida tal com la sent. Una història de suspens amb tocs d’humor que exposa una crua realitat amb contundència. Dirigida per Joel Joan es pot veure a La Villarroel dins del GREC 2019 Festival fins al 7 de juliol. NENES I NENS qüestiona l’equilibri de poder entree els sexes i aconsegueix fer trontollar les nostres conviccions. Ella és una dona emprenedora, valenta, que no acota el cap davant les adversitats. Està casada amb un paio espavilat amb qui ha acabat tenint dos fills. La gran vol jugar a arquitectes i construeix edificis […]

Dos amigos algo más que amigos están atrapados en una azotea durante la noche de Sant Joan. No es casualidad que el Tantarantana haya decidido reponer esta interesante propuesta en pleno inicio de verano y semana del orgullo LGTB. El escenario es la azotea del teatro, literalmente. Esta elección nos ayuda a entrar en la piel de los personajes que mediante su historia nos hablan de amor adolescente y búsqueda de identidad. Una búsqueda que es especialmente conflictiva, por desgracia todavía, cuando tu identidad sexual no se corresponde con la norma. Después de atracar una gasolinera y huyendo de la policía llegan a esta azotea con un ridículo botín, una bolsa de coca y una botella de whisky. Atrapados en […]

Hace ya cinco años que, con Ricard de 3r, muchos descubrimos a Quim Àvila como joven gran promesa de la interpretación. Pasado este tiempo, los montajes de la Kompanyia del Lliure, un buen puñado de retos y estimulantes personajes por medio, resulta un verdadero placer, para los aficionados al teatro que hayan seguido de cerca su trayectoria, volverlo a ver protagonizando un monólogo dramático de gran carga emocional. Bajo la dirección de un audaz Iván Morales, con la mirada ya habituada a diseccionar los tormentos juveniles, el montaje es un puñetazo sobre la mesa que hará tambalear las conciencias de muchos espectadores. Probablemente, más allá de un Quim Ávila pletórico, lo mejor de la propuesta es la densidad que logra […]