Recomendaciones

Buscar el sons de les coses. No ignorar el teu entorn, els sons del teatre, un espai on el 80% de les vegades reclama silenci absolut i tanmateix té una banda sonora: riures, esternuts, petits moviments, caramels… Óscar Bueno juga amb la sensació d’escoltar per crear una partitura. Escoltar des dels ulls, el tacte, el gust, i les orelles… Sons que neixen d’accions. Accions que formen les notes. Una partitura expressada a través dels moviments i de les ones. Un paper en blanc per crear dins de l’imaginari. Una posada en escena que remet a un procés d’investigació, on no busca resultats sinó expandir-se. Interpretar el so. Materialitzar els seus diferents estats. Transmetre a través de tempo, i el grau […]

Ridiculitzar l’estereotip masculí, desfer-se de la societat per investigar el cos. Isaak Erdoiza busca dins de les infinitats de l’erotisme masculí, un treball que s’aparta del text i es centra en el físic. Un exercici estètic i de percepció. Quatre cossos que deixen de banda l’individu, un espai on la identitat es converteix en quelcom borrós, i un conjunt de cossos esdevenen una massa. Moviments corporals que remeten al Jardí de les delícies, connexions simbòliques i eròtiques, la nuesa de ser nosaltres. Després de trobar la Masa Isaak aconsegueix completar la dramatúrgia amb el so i la il·luminació. Un erotisme que no només es regeix en el físic, sinó en les respiracions, en els sons de la pell amb el […]

Mouawad acostuma a organitzar el seu teatre en tetralogies. Germanes (“Soeurs”) és la segona part d’una d’elles, que mira d’explicar la història recent des del prisma de la intimitat familiar. L’autor libanès fa servir una polifonia d’escriptures conformada per imatges, somnis, objectes i altres materials expressius que entoma amb habilitat Roberto Romei per a muntar una posada en escena vibrant, no perquè les peripècies dels personatges no donin respir, sinó per allò que no diuen i que no passa. M’explico. La història de la Geneviève i la Layla està articulada a través de silencis, els que donen testimoni real de la nostra existència. Mònica López i Lluïsa Castell ens emocionen tant per allò que diuen com per allò, sobretot, que […]

Los MondayMonday del Eòlia son una oportunidad magnífica para los musical lovers. Recitales íntimos, de proximidad, donde los intérpretes, de prestigio, trayectoria y solvencia más que contrastada, eligen el repertorio según sus gustos, referentes, experiencias, con más o menos dramaturgia. Suelen acompañarse por alumnos de Eolia o ganadores / finalistas del Maratón de solistas, iniciativa que busca apoyar y dar un empujón al talento de los jóvenes estudiantes de las diferentes escuelas de artes escénicas. En esta ocasión, canciones escritas para mujeres desde los musicales clásicos al más contemporáneo, con el añadido de que no todos han sido representados aquí. Sin nada que distraiga la atención, Clara Solé, una debilidad que interpreta y no sólo canta, (Fun Home), y Anna […]

Oriol Broggi presenta en escena la obra teatral Només la fi del món de Jean-Luc Lagarce, autor contemporáneo francés muy importante. La compañía de La Perla es quien da vida de manera espectacular a este texto francés. Se debe tener en cuenta que aunque los actores realizan una puesta en escena tan impecable como impresionante, el texto que representan es trascendental, filosófico y lento. Esto se ve claramente representado con los silencios constantes, los largos monólogos, las repeticiones léxicas y la falta de acción. Con todas estas características el texto sigue siendo una gran obra, la cual puesta en boca de los actores hace que el público se emocione con la historia. Este último detalle tiene mucho mérito, ya que […]

Només la fi del món, es toda ella intensidad. El espectador no alcaza, entre clímax y clímax, poder distenderse, coger aire ante la resolución de la tensión venidera. Se ha prescindido de vestuario vistosos, de idas y venidas de acción y de escenas de la vida cotidiana, para que la palabra tomara todo el protagonismo. ¡Pero qué palabra! Densa, afectada, rumiante –yo pienso, yo pensaba, sí, yo así lo veía y yo así lo veo-que sería exquisita para una novela con narrador omnisciente pero desprovista de toda naturalidad en el lenguaje oral y menos aun, familiar. La nueva propuesta de Oriol Broggi es una historia que narra la vuelta a casa de un hijo, que a las puertas de los […]

El montaje de Cobertura propone un viaje a la nostalgia de todos aquellos fans de la famosa Vinagre, serie de comedia muy exitosa en TV3 hace unos años, protagonizada también por este talentoso y gamberro dúo. Clara Segura y Bruno Oro se suben juntos al escenario para, de nuevo, presentar un espectáculo multiforme en el cual hay multitud de personajes y gags cómicos al más puro estilo Vinagre. Con una idea original de Bruno Oro y una dirección de la propia Clara Segura, se trata de un montaje basado en un texto hecho a la medida de ambos autores. Hecho por y para ellos, con la ayuda de Alejo Levis en la dramaturgia y la escenografía, el espectáculo ficcionaliza una […]

Una obra d’Anabel Riquelme i Jesús Luis Jiménez amb la direcció d’Alejandra Jiménez-Cascón. Una proposta amb dos anys de vida, que va començar a partir de la improvisació, i en la que es van escriure més d’una vintena d’històries, que serien reescrites o descartades fins a determinar la selecció que ara forma l’obra. Anabel Riquelme, a la que vam conèixer en el festival Píndoles d’enguany (la proposta «Vete a aprender Àfrica«), i Jesús Luis Jimènez, en són els autors i protagonistes de totes aquestes històries agrupades amb el títol de (DES)ENCUENTROS. A partir de tres històries que conformen l’argument global, s’inclouen petites històries que donen consistència i homogeneïtat al conjunt. A la direcció d’Alejandra Jiménez Cascón se sumen les col·laboracions […]

Este nuevo trabajo del bailarín y coreógrafo vasco Isaac Erdoiza parte de una idea surgida el 2007 durante un Máster de Práctica escénica y cultura visual. Aquella idea quería trabajar sobre la erótica del hombre, en un intento de relectura del cuerpo masculino. Años más tarde, Erdoiza juntó a tres bailarines más y entre los cuatro empezaron este «ejercicio estético y de percepción», tal como dice él mismo. Esto los llevó más allá, hacia una parte más física que intelectual, ya que según Erdoiza «hemos acabado creando un cuerpo de cuerpos, donde el individuo se pierde, se emborrona». Masa es, por lo tanto, un trabajo basado en la experimentación y la investigación. Quién busque un espectáculo de danza más convencional […]

És la quarta edició d’aquest festival, i com a novetat la mostra estrena un nou projecte, la secció Km 0, un espai d’intercanvi teatral entre l’escena en català i l’escena en francès. Així que enguany la meva tria dins el Festival OUI! ha sigut “Né quelque part “ programada a la Nau Ivanow. “Né quelque part “ és una versió en francès de “Sé de un lugar” d’Iván Morales, traduïda i adaptada al francès per Miquel Escudero. Com les arrels són molt importants, Miquel Escudero ha adaptat l’obra a la cultura francesa, i és per això que l’acció la situa a París. La música és una part molt important dins de l’obra, canalitza les emocions i trenca barreres entre els […]

Els relats de David Foster Wallace, en la seva minuciositat a l’hora de presentar els assumptes quotidians, alberguen una percepció poètica desconeguda de la realitat, que prové de la desmesura del format habitual dels gèneres clàssics i dels angles inèdits que adopta la seva mirada d’escriptor. A En lo alto para siempre, Juan Navarro i Gonzalo Cunill semblen tenir-ho molt present i miren de fer-ho palès en la seva posada en escena, que combina la conversa surrealista amb el monòleg llarguíssim de Cunill (poesia i relat incisiu i meticulós d’una situació fugaç quotidiana que esdevé transcendent d’una manera estranya), la maqueta i el vídeo en directe que col·laboren a l’escrutini rigorós de la realitat, i una mena de parèntesi performàtic […]

Seamos francos: que una obra sobre la doble moral se haya convertido en un clásico es ya muy significativo de la condición humana. Y aquí, La importancia de ser Frank nos lo ejemplifica con creces. La rectitud victoriana, encarnada en una magnánima Laura Conejero, empuja a nuestros dos protagonistas a crearse una vida paralela. Y no para dar rienda suelta al exceso y a la lujuria, sino para simplemente, poder ser ellos mismos. La comedia, una historia de amor a 4 bandas, se vehicula a través de la absurdidad de un nombre, Frank a partir del cual, se arma una trama con aires shaksperianos donde el engaño y la confusión cobran protagonismo. ¿Qué proyectamos en un nombre -como el de […]

El teatre Tantarantana ha estrenat GERMANES, l’obra potser més intimista del reconegut autor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad, protagonitzada per Mònica López i Lluïsa Castell sota la direcció de Roberto Romei. La versió catalana del text és d’Helena Tornero. Al presentar la proposta, Roberto Romei va afirmar que el text és una reflexió sobre els orígens, sobre la necessitat de retrobar-se amb un mateix i la necessitat de defensar la pròpia cultura. El text de Mouawad explica com la trobada casual entre dues dones a l’habitació d’un hotel els donarà el coratge per a rebel·lar-se davant una vida que no els satisfà i trobar les paraules per a trencar el silenci. Wadji Mouawad (Beirut, 1968), de nacionalitat canadenca, està reconegut […]

Moltes vegades volem expressar alguna cosa i ja sigui perquè no n’estem segurs o perquè no trobem les paraules adequades, callem. El silenci pot expressar molt més del que ens pensem i a vegades és només la pau del silenci el que volem exterioritzar. Wajdi Moawad és un expert en escriure obres mestres sobre el llenguatge, la importància de la comunicació i l’amor a la família. L’autor libanès ens té acostumats a entendre les seves obres com a drames familiars i complicacions en les relacions personals més enllà del que aparentment poden semblar. En aquesta ocasió, Mouawad proposa un text amb dues cartes de presentació separades clarament on cada una de les dues protagonistes reivindica les seves necessitats i recorden […]

Per què la sang dicta qui és i qui no és família? Una pregunta que probablement tothom es planteja alguna vegada a la vida. Sovint ens sentim més connectats amb aquelles persones amb les quals tenim més coses en comú (per molt que visquin en una altra ciutat, siguin d’un altre país o tinguin una cultura diferent) que no pas amb les qui compartim els cognoms. Germanes tracta de les arrels, una temàtica recurrent del dramaturg Wajdi Mouawad. Som fruit d’unes circumstàncies i, encara que a vegades, per diverses raons, fem veure que ens n’oblidem, sabem que és pràcticament impossible prescindir-ne. El que els passa a Geneviève Bergeron (Mònica López) i Layla Bintawarda (Lluïsa Castell) gira al voltant d’aquest fet, […]