Recomendaciones

A tall de presentació i per tal de fer creure al públic que allò que veuran és 100% verídic, les quatre actrius fan un repàs del seu arbre genealògic femení des d’elles fins a les familiars que no se’n coneix el nom. Ara ja fa quatre anys que tot l’equip va fer un meravellós treball de creació a través de diferents reunions d’assaig. El fet que Núria Cuyàs sigui la rebesnéta de la doctora Dolors Aleu i Riera és el timó d’aquest valent projecte que navega en un mar ple de noms femenins i balenes oblidades. A través d’un espectacle multidisciplinari amb les dosis ideals de text, piano en directe, coreografies grupals i dansa individual «Barbes de balena» pretén donar […]

España, capital europea de la prostitución. Cinco millones de euros recaudados al día. 3,35% del Producto Interior Bruto. 300.000 son víctimas de la trata de personas. El 70% sufre violencia machista. Un teatro entregado, escucha activa. Aquí, como en Las canciones (Pablo Messiez) se escucha. Y se hace con el alma. La brillante dramaturgia de Andrés Lima y Albert Boronat, textos desgarradores que ¿nos acercan? la terrible realidad de la prostitución, la trata, la violencia sexual y también el dolor, la ternura, el miedo… La experiencia de la prostitución, un documento, una exploración. Una propuesta prodigiosa que parte de los testimonios de mujeres como Ana María, Isabela, Alicia, Lucía o Alexia donde se palpa la angustia e incomoda (especialmente a […]

Només falta cordar-se el cinturó per creure’s que voles cap a Rio de Janeiro, a l’epicentre de l’estil musical bossa nova. El viatge et transporta a l’any 1962, a la segona ciutat més poblada de Brasil on una història d’amors impossibles està a punt de tenir lloc. Bruno Butenas i Gabriel Fortunato són els encarregats de posar-li banda sonora en directe al relat. Fet que dona uns aires més emotius i, segurament, la dosi necessària de ritme per descatalogar l’obra de l’estanteria d’»històries típiques». El projecte s’il·lumina amb llums de colors elèctrics en sintonia amb els sentiments dels protagonistes i la música que ressona a una guingueta de la platja d’Ipanema. Tant Vinicius de Moraes com Nelita, revoltada per l’amor […]

Comencem temporada teatral amb l’obra “Gustafsson R60”, el nou espectacle de La Trama Produccions i la companyia Pomodoro. Tot i que la companyia Pomodoro porta més de cinc anys formant part del món teatral, sobretot pel que fa als espectacles de microteatre , “Gustafsson R60” és el seu primer projecte de llarg format, i la Rosa Molina, fundadora de la companyia, n’és la autora i directora d’aquesta divertida comèdia. Lloc on transcorra l’acció: el menjador del nou pis d’en Pau i la Martina. Motiu de la reunió: ningú sap ben bé perqué. Els protagonistes: un grup d’amics que es reuneixen a casa d’en Pau (Xavier Pàmies) i la Martina (Rafaela Rivas) per fer un sopar, i celebrar no se sap […]

Semblava que la carretera del túnel per veure la llum al final era eterna i encara ens quedava un bon tros. Tot feia pensar que fins al setembre no tornaríem a seure en un pati de butaques. Però a contracorrent i de forma molt valenta la Sala Versus ha obert de nou i proposa, ni més ni menys, que una fresca i atrevida comèdia, escrita i dirigida (via videotrucada) per Rosa Molina, resident a Oslo i incapacitada per viatjar a Barcelona per les restriccions del Govern durant els primers assajos. «Gustafsson R60» ens situa en un sopar de celebració amb amics al menjador d’un pis per estrenar on una parella, aparentment feliç, s’hi acaba de mudar. La principal protagonista de […]

Rendir homenaje a Xavier Cugat es más complicado de lo que parece. Es fácil caer en lugares comunes, en la caricatura o en una especie de collage inofensivo que pase de puntillas por uno de los personajes más fascinantes y controvertidos de nuestra historia reciente. El texto de Helena Tornero no ha salvado del todo estos escollos, pero está claro que al menos lo ha acertado al explicar al artista a través de las mujeres que lo rodearon. Una especie de retrato indirecto que, a la vez, sirve de excusa para un concierto de la Original Jazz Orquesta del Taller de Músics. Y es que la música es el elemento esencial, y también la excusa, de todo el espectáculo. Rita […]

Peeping Tom, la companyia belga de teatre de dansa fundada per Gabriela Carrizo i Franck Chartier presenten Díptic: “La porta absent” i “La cambra perduda”, la darrera producció de la companyia. Es tracta de dues peces curtes adaptades a partir de les seves originals creades entre el 2013 i el 2015 per Gabriela Carrizo i Franck Chartier amb Nederlands Dans Theatre. Cada part del díptic té el seu propi entorn únic. Els canvis escènics entre totes dues peces es realitzen a la vista del públic convertint-se en una part més de la representació. L’escenografia, el so, la llum, la música i els efectes (visuals i sonors)són una part molt important dins de l’espectacle. Com en tots els seus treballs, Peeping […]

“Assedegats” és un text de Wadji Mouawad i Benoit Vermeulen que ens parla de la lluita interior que es viu durant l’adolescència, centrant-se en aquella rebel·lia interna que t’ofega i no et deixa respirar. El text és impressionant, ple de metàfores i de caire filosòfic on l’espectador hi queda enganxat des d’un bon començament. Es tracta majoritàriament de un recull de monòlegs que de vegades es converteixen en diàlegs directe al públic. “Assedegats” es mou entre passat i present, realitat i ficció, humor i drama; ho fa mitjançant la utilització de diferents tècniques: interpretació, imatges virtuals, audiovisuals, efectes visuals, enregistraments, efectes sonors,… Sobre l’espai escènic actors presencials (Guillem Balart, Sergi Torrecilla i Carla Vilaró) i actors virtuals (Clara Segura i […]

Yllana posee ese rollo clown tan característico, jugando a caballo entre la gamberrada y la ternura, con el que te sorprenden saltando de un gag negrísimo, rozando lo delirante, a otro, acto seguido, con el que te estrujan el corazón de emoción; pero lo bueno de ellos no es solo eso, sino que arriesgan llevándolo a terrenos en los que habitualmente parecería que su teatro no pudiera encajar, como en The Opera Locos, donde fusionan su particular sentido de la comedia con la ópera. ¿Quién nos iba a decir que íbamos a carcajearnos con situaciones contadas a golpe de aria? Pues Yllana lo logra exprimiendo y retorciendo las melodías y las letras de los grandes títulos líricos, presentándonos unos personajes […]

Se dice que Pere Faura ha anunciado su retirada del mundo de la danza, y que Réquiem nocturno es su testamento artístico. No nos lo acabamos de creer mucho, atendiendo sobre todo al humor y a la ironía del coreógrafo, pero en todo caso está claro que el espectáculo se presenta como un réquiem por la profesión de bailarín, tan precaria como anónima. Para llevarlo a cabo, Faura recurre a Bob Fosse y a su imaginario sobre la muerte (All That Jazz), el cabaré y el espectáculo en general. Fosse es sinónimo de esfuerzo y de impronta propia, además de ser una sombra alargada y muy influyente para generaciones posteriores. Toda la primera parte de Réquiem nocturno está dedicada a […]

Proposta interessant la de @TheAmateursCo a Partícules paral·leles (Sala Dau al Sec). Un bon treball coral que cerca la reflexió sobre el deshumanitzat mercadeig de les relacions humanes en plena època de la comunicació virtual. Per forma i contingut no resulta difícil de trobar serrells d’Enda Walsh (Chatroom) o fins i tot del darrer Mark Ravenhill (Citizenship) en una obra en què la invectiva social és la protagonista per damunt de qualsevol altra consideració (psicològica, política…) «Food for thought» sense filtres. Recomanable.

Carme Portaceli tenía que haber estrenado este verano la versión teatral de La casa de los espíritus, pero ya sabemos que las circunstancias han impedido que muchos proyectos salieran adelante. Es por eso que, en último momento, se le encargó un espectáculo que radiografiara el momento actual y buscara textos (teatrales o no) donde se hablara de los otros confinamientos, y ya puestos de todo aquello que nos aísla y no permite relacionarnos. Aquí es donde se mezclan, de forma irrepetible, La peste de Albert Camus con textos de Shakespeare, Ibsen, Charlotte Brontë, Caryl Churchill, Roland Schimmelpfennig o la misma Angélica Liddell, también presente en la programación del Grec de este año. Y para acabar, la palabra de Beckett y […]

No es ningún secreto que Baró d’Evel ya es un grupo de referencia dentro de las artes escénicas de los últimos años en nuestro país. Esta vez ha tenido el extraño honor de inaugurar el Festival Grec más peculiar y valiente de todos los que se han hecho desde su creación, allá por el 1976. La pandemia ha obligado a vaciar asientos, a extremar las medidas higiénicas, a reducir espectáculos y a buscar fórmulas híbridas que volvieran a llevar el teatro, la música, la danza y el circo en nuestra ciudad. A diferencia de otros festivales veraniegos de referencia, Barcelona no ha renunciado al espíritu del Grec y ofrece una programación que se ha ajustado, adecuado y versionado según las […]

Havia de passar. Era inevitable. La situació dels autònoms en aquest país dona per molt… fins i tot per a un musical en clau d’humor com aquest. Les peripècies d’un treballador feliç acomiadat que es veu obligat a reinventar-se com a autònom és l’excusa per riure de la penosa situació econòmica actual, del precari món laboral i del complicat món en general. Àlex Martínez interpreta amb la seva gracia natural el personatge central que en el seu periple es trobarà un seguit de personatges, tots ells caricaturitzats per un camaleònic Andreu Rami amb moments veritablement genials. Joan Berenguer els acompanya als teclats gaudint d’allò més. Entre tots aconsegueixen moments totalment hilarants. Hi trobareu un text farcit de bromes i acudits, […]

Clarament «Autónomos, el musical!» no és un espectacle que et deixa indiferent i si a més a més ets autònom, igual fins i tot aprens o desaprens alguna cosa. Amb un fil argumental que exemplifica una problemàtica recurrent i actual ens endinsem en un món de traves i complicacions que mostra les aventures catàrtiques que han de fer els autònoms per sobreviure. El Pekín Exprés dels treballadors per compte propi. Fins i tot, els protagonistes s’atreveixen a aprofundir també en les relacions personals (amb un joc interpretatiu brutal de la mà de l’Andreu Rami) que es poden veure afectades per totes aquestes demandes socials que ens obliguen sovint a comprometre’ns amb els altres. L’Alex Martínez aconsegueix al minut 1 que […]