Recomendaciones

Abans no s’apaguin els llums, l’atmosfera que respira el públic assistent a la Sala Teatro Laboratorio ja fa presagiar que alguna cosa important està a punt de tenir lloc. La d’ahir em va recordar moltes nits inoblidables de teatre a Buenos Aires. Una sala petita en un carreró desconegut, un parell d’elements escenogràfics mínims, quatre focus, una platea amb trenta, quaranta cadires i un parell d’actors amb molta consciència del que van a fer. Un text contemporani, cosit amb pedaços de dramatúrgia, literatura, improvisacions i anècdotes quotidianes. Atenció, molta atenció. Intenció i energia. Amor per les paraules, pel gest, per la cultura i per les histories. El treball que ens ofereixen l’Ángela Palacios i el Carlos Martín-Peñasco —que, a més […]

Vista en el seu context i amb perspectiva, una obra com aquesta té tot el sentit del món. Si pensem en la trajectòria de Xavier Albertí com a director del TNC, iniciada amb l’estrena de Taxi que pretenia recuperar l’esperit del Paral·lel, és lògic que el seu comiat, després de 8 anys, continuï i tanqui aquesta narrativa. Això sí, ara toca fer-ho des d’una mirada més crepuscular. Han estat temps convulsos, difícils i canviants, en molts aspectes, i això es veu, en certa manera, plasmat al muntatge. Ambientada a la Barcelona dels anys 30, poc abans de la Segona República, l’obra exposa, de manera pausada i elegant, la tristesa d’un món que s’apaga, uns colors que desapareixen i una joia […]

Sixto Paz Produccions es una de esas compañías de la que quizás no recuerdas el nombre, o que quizás no has visto en los grandes teatros de la ciudad, pero si empezamos a nombrar algunos de sus títulos (Pulmons, Història, Pretty, Bull o Las cosas excepcionales) seguro que has visto más de uno. Llevan más de ocho años con nosotros y nos han descubierto a autores tan importantes como Duncan McMillan, Lucy Prebble, Philip Ridley o Mike Barlett. Pero, además, nos han acercado a temáticas y situaciones que casi siempre provocan debate o invitan a la reflexión. Classe no se escapa a ninguna de las premisas de la compañía. Tiene la apariencia de comedia y surge de un hecho cotidiano, […]

Que Xavier Albertí ama la historia del Paralelo y siente devoción por la época dorada del teatro catalán no es ningún misterio para nadie. Lo ha demostrado desde que puso los pies en el TNC como director, allá por el 2013. Ahora, justo antes de pasar el relevo a Carme Portaceli, se despide casi del mismo modo como entró… pero con un retrato crepuscular, quizás más pesimista y con mucha menos alegría (las plumas ya no son de colores, sino negras). De hecho, este texto de Lluïsa Cunillé -cómplice de Albertí en muchas aventuras teatrales- empieza con el anuncio de una muerte y acaba en un velatorio. Un homenaje a un estilo y a una época, con el curioso desfile […]

El 13 de julio de 1984 se estrenaba en el Teatro de la Zarzuela de Madrid la Medea coreografiada por José Granero, con música de Manolo Sanlúcar, guion de Miguel Narros y decorados de Andrea D’Odorico. Grandes nombres para un montaje que protagonizaba Manuela Vargas y que se convirtió de forma casi inmediata en un pequeño clásico. Unas cuántas décadas más tarde, el bailarín y coreógrafo Antonio Márquez ha querido recuperar la pieza y dotarla de su personalidad, a pesar de que sigue manteniendo el espíritu del original. La dificultad más grande era la de conseguir una primera bailarina que aguantara un personaje tan exigente y marcado como este, y lo cierto es que la catalana Helena Martín pasa la […]

El rey Lear está tan seguro del amor y la adoración de sus tres hijas hacia él que apuesta toda esta creencia en una idea: pide a cada una que confiesen cuanto lo quieren, según lo que digan repartirá su poder y sus tierras de manera proporcional. Las dos más grandes se deshacen en elogios y amor de palabra hacia su padre y la pequeña, que no quiere mentir, le dice que lo quiere como hija que es. La última respuesta no le satisface y, enfadado, decide desterrarla y repartir su reino entre las dos aduladoras. Así empieza una de las obras más conocidas de William Shakespeare y en esta ocasión la compañía Atalaya lleva al escenario una producción ambiciosa […]

De totes les opcions dramatúrgiques possibles a l’hora d’explicar una història, la que proposa La grieta, entre animales salvajes és una de les més originals de les que hem vist en molt de temps sobre els nostres escenaris. Com indica el seu títol, l’obra planteja una estructura narrativa en forma d’esquerda, obrint camins que no tenen continuïtat, mentre la trama central avança cap al trencament total. En aquest sentit, Concha Milla ha optat per una direcció efectiva, centrant l’atenció en els seus personatges que són, realment, el cor de l’espectacle. Per aquest motiu, és important destacar el bon enteniment que demostren els tres intèrprets: Cristina Serrano, Rafa Delacroix i Javier López. La seva bona connexió és la base per fer […]

Normalment associem el color vermell al perill, a estar en alerta. Al llarg de la història, la societat ha hagut de vincular colors amb emocions i sensacions. Guillem Albà salta sobre l’escenari del Victòria per canviar aquesta concepció, per passar de connotacions negatives del vermell a visualitzar-lo d’una forma més divertida, més enèrgica. Tot el contrari al perill. Guillem Albà és la personificació d’aquelles ganes interiors que tenim tots d’anar de festa major. El vilanoví presenta un seguit de números còmics i de clown passant per tots els estils d’humor; des de l’absurd, el satíric i el grotesc. Sigui com sigui, l’actor es posa el públic a la butxaca i crea el que es coneix com a humor connectiu entre […]

El oficio de maestro es un terreno abonado a la opinión de todos. De hecho, la experiencia que otorga el hecho de que todos y todas hayamos pasado por un aula nos hace capaces de juzgar una responsabilidad que va mucho más allá de una titulación. No es necesario que descubra ahora la importancia de este oficio, pero, quizá porque también es esencialmente mi vocación, necesito reivindicar el respeto que se merece. El texto de Iseult Golden y David Horan, me evoca dos visiones. La empatía hacia el personaje que interpreta Pol López me remueve. El maestro vela por el tesoro más preciado de muchas casas diferentes y diversas. Y justamente el papel de Carlota Olcina y Pau Roca nos […]

Rey Lear son muchas obras dentro de una sola. Para muchos, es una especie de Biblia o incluso, como decía Pasqual, «la catedral del teatro». La compañía Atalaya, bajo la dirección del siempre eficiente Ricardo Iniesta, ha optado por reducir el texto y dejarlo en unos 100 minutos. Por un lado, se agradece la reducción en estos tiempos de pandemia sin descanso, pero por otro lado se pierde parte de la poesía del texto, y la Biblia de la que hablábamos queda excesivamente troceada. De hecho, Lear pierde protagonismo y la historia de Gloucester y sus hijos la gana hasta convertirse casi en el eje de la trama. Además, la sucesión de muertes de la parte final se reproduce a […]

Sona la campana i entrem a classe. Som a una aula comuna, amb el mobiliari conegut, els seus llibres, els seus espais, tot ben familiar. I el seu mestre. Un mestre meticulós, que mira de tenir-ho tot preparat i en ordre per al que vindrà. Veiem la cura de cada detall, el neguit, podem començar a conèixer el personatge ja sols en aquests primers instants. Un nou personatge. No, no sembla un nen. No venen els alumnes i les alumnes. Es presenta un pare. El diàleg entre ells és àgil, natural, i ràpidament íntim i personal. Arriba la mare. Ara que estem tots, posem les coses sobre la taula. Tres personatges molt ben definits, mantinguts fermament durant tota la peça, […]

Aquesta obra la vaig poder veure al Teatre Aurora d’Igualada abans de poder estrenar-se a la Sala Atrium. És una proposta que Ivan Benet dirigeix i que signa com autor conjuntament amb Victor Borràs i Aida Oset. És una proposta per adults, del Teatre Nu de Sant Martí de Tous. El text està basat en el text filosòfic del sociòleg francès Gilles Lipovetsky. Parla una mica d’hipermodernitat i del concepte filosòfic de la lleugeresa. Ivan Benet i Víctor Borràs han agafat un filòsof que els agradava i traslladar el seu pensament al teatre. A partir d’aquest pensament han traslladat amb una professió invisible, aquest cop abans de la pandèmia. Tenim el Narcís contemporani, connectat a les xarxes. Amb una cançó […]

Aquest cop tornem al Teatre Romea a veure a la companyia andalusa Atalaya. Aquests dies s’ha presentat diferents obres de la companyia i avui toca “Rey Lear“. Tot i ser una companyia que he descobert avui, porten 36 anys els diferents ciutats de tots els continents. Si no vaig errat, és el primer muntatge que veig d’aquesta companyia andalusa Atalaya. Amb una llarga trajectòria ens presenta aquest Shakespeare que m’ha emocionat força. Un total de 5 actrius i 4 nois interpreten als personatges principals d’aquesta obra, a més d’un desdoblament per realitzar la part del cor. Va ser un muntatge que vaig gaudir-ne, hi ha moments intensos que amb el cor d’actors, amb els sons i les llums i ombres […]

El Rey Lear es una de las principales tragedias y de las más famosas de William Shakespeare. Como decía Lluís Pasqual antes de la representación que dirigió en 2015, “el Rey Lear es la catedral del teatro. Si la Pasión según San Mateo representa toda la historia de la música, en el Rey Lear se reúne todo el teatro de la humanidad”. El tema principal del Lear es la ingratitud filial pero también la vejez, la locura y el poder. De manera intercalada se añade la historia de Gloucester y sus hijos que incorporan a la trama los sentimientos de celos, ambición y destrucción. En el Rey Lear encontramos todos los tipos de drama académicos: de acción, de personaje y […]

Anna Tamayo i el seu espectacular talent omplen la Sala Fènix i ens fa partícips d’un viatge al passat, d’una visita a la caça de bruixes i ens fa protagonistes d’un aquelarre. Encarnant tots els personatges de l’auca, Tamayo ens narra un fet que toca la fibra i fa aflorar sentiments mai despertats. Unes 200.000 dones van ser torturades i condemnades per bruixeria, però no ho eren. Eren dones que ajudaven a néixer els nens, que creaven receptes d’herbes per cuidar mal de caps i altres malalties… Per tant, a l’espectacle hi vessa una quantitat de rebel·lia i impotència que a la vegada és l’energia i gasolina la qual Anna Tamayo s’alimenta. L’espectacle és una amanida amb els ingredients perfectes […]