Recomendaciones

Roberto G.Alonso presenta Agárrate!, un espectacle que forma part de la Mostra de Creadors Emergents de l’Escola Eòlia. I aquesta setmana he assisit a veure que tal aquest nou espectacle de l’Escola Eòllia que bones propostes ens estan donant aquestes últimes setmanes. Assisteixo a veure aquesta nova proposta de cabaret, una de les propostes més transgressores, i que poques vegades he pogut assistir. Aquest cop, tinc la sort de trobar-me a Roberto G. Alonso abans de la funció i que ha dirigit a la companyia amb aquesta obra. Es pot veure la mà de Roberto així com la frescor d’aquest jovent sorgit de l’Eòlia. Ja us puc dir que aneu al teatre a veure-ho, val molt la pena!! L’inici és […]

Després d’onze anys a Londres, quatre a Broadway i tres a Madrid arriba finalment al Teatre Victòria de Barcelona “BILLY ELLIOT El Musical”, un dels espectacles més aclamats del món i un imprescindible per tot amant del teatre musical. Dic finalment perquè han hagut de passar dos anys des de que es va anunciar la seva arribada a Barcelona i degut a la pandèmia va haver de ser posposat fins ara. Ambientat en una ciutat del nord durant la vaga de miners de 1984/5,el musical narra la història del jove Billy Elliot, un nen nascut en una ciutat del nord d’Anglaterra en la qual els homes practiquen la boxa i treballen a la mina; de la mateixa manera,que les nenes […]

Empar Moliner, la escritora, articulista y colaboradora todoterreno de los medios de comunicación catalanes, publicaba en 2004 la compilación de cuentos Te estimo si he bebido. En él alardeaba de su afilado sentido del humor, de la capacidad para retratar las contradicciones de nuestra sociedad, la amargura que rodea muchas relaciones de pareja o los límites del políticamente correcto. Es divertidísimo y, como tenía que ser, lo aclamó la crítica y lo premiaron en varias ocasiones. Más de una década después sirve de inspiración a las compañías La Brutal, Dagoll Dagom y T de teatro para emprender su primera aventura escénica juntos, ahora que también se inician como compañeros en la gestión del Teatro Poliorama. David Selvas dirige la pieza, […]

En un musical siempre hay sitio para un buen número de claqué, más osado o más sutil, pero siempre es un placer verlo encima del escenario en medio de música y canciones que quieren expresar, también con los pies, qué siente uno o más personajes. Es evidente que en este espectáculo no podía faltar. Y esta sería la definición más exacta de esta adaptación del clásico del cine de 1952 protagonizado por Gene Kelly. Se trata de una fantasía de luces, colores, alegría, música y pasión encima del escenario. Las primeras notas de la orquestra -siempre y cuando el público las deja disfrutar estando en silencio- ya te trasladan a un mundo increíble. La magia del cine y el teatro […]

Jan Vilanova es un autor que lleva muchos años ligado a la compañía Sixto Paz Produccions, con la que ha estrenado obras como Historia, Dybbuk o Así bailan las putas. El año 2018 estrenó en la Sala Intemperie de Madrid el texto Oscuridad, que ahora se ha traducido como Foscor y que ya contaba en aquel momento con Dafnis Balduz como uno de los dos únicos personajes. La obra nos habla de cómo reaccionamos ante hechos que nos superan, ante situaciones casi inexplicables que nos ponen en evidencia. Lo hace mientras coquetea con la ciencia ficción y con el absurdo, dos géneros que en ocasiones van de la mano y que aquí encajan a las mil maravillas. En esta versión […]

Al 1980 s’estrenava la pel·lícula Fama amb una trama dinàmica i una banda sonora enganxosa, convertint-se en un fenomen en tot el món. Al 1982 la cadena nord-americana NBC estrenava una versió en forma de sèrie, que es va mantenir en pantalla fins a 1987,convertint-se en una de les sèries més longeves de l’època, i a la que una servidora hi estava completament enganxada. Bona part del repartiment en la sèrie era la mateixa que la de versió cinematogràfica, així els fans vam poder gaudir dels personatges Bruno Martelli, Leroy Johnson, professor Benjamin Shorofsky i la instructora de dansa Lydia Grant, durant una bona temporada. Al 1983 s’estrena per primera vegada el musical, al Coconut Grove Playhouse de Miami. A […]

Un espectacles multidisciplinari? Una performance? Un concert? Una catarsis col·lectiva? Una autografia escenificada? Un diàleg intern? El renéixer d’algú tormentat? Música i teatre. Pel que diu el programa “Viaje al centro de un idiota” és una aproximació a la particular visió íntima i socialment cap a l’abisme de la pèrdua de la identitat, la pèrdua de la raó i la pèrdua de la moral . Personalment no vaig entendre res de res. El públic estava encantat amb l’experiència. Grits d’eufòria i aplaudiment a dojo. Comentaris com “Gràcies mestre per l’experiència”, “Estic recuperant-me del que he viscut”, “Tremendo!!”, “Estic en estat de xoc”, “Hipnòtic, visceral, intens, emotiu, poètic, impressionant!!,… A mi se’m va fer llarguíssim. No sé, potser la meva capacitat […]

Ja fa uns dies vaig anar a veure “Cantando bajo la lluvia, el Musical“, segurament l’últim gran musical que veig aquesta temporada després de “Fama, El Musical” i “Billy Elliot, El Musical“. I ens trobem amb la comèdia musical més esperctacular de tots els temps tant al teatre com al cinema. Cantando bajo la lluvia, d’Àngel Llàcer i Manu Guix aposta per una estètica luxosa i detallista, tal com teníem en el cinema i amb increïbles números de ball que et transporta a la sala de cinema de fa uns dècades. Considerada una de les millors pel·lícules musicals de tots els temps, Cantando bajo la lluvia narra una història d’amor ambientada a la irrupció de cinema sonor a Hollywood, que […]

INTRODUCCIÓ 1952 S’estrena la pel·lícula “Cantando bajo la lluvia”, una memorable e icònica musical, probablement, la més important del cine musical de tots els temps. Dirigida per Stanley Donen i Gene Kelly (protagonista principal juntament amb Jean Hagen i Debbie Reynolds) . 1983 S’estrena el primer muntatge musical al London Palladium. Dirigida i protagonitzada per Tommy Steele, que va incorporar algunes cançons addicionals d’autors com Roger Edens, Dorothy Fields, Jimmy McHugh, George e Ira Gershwin, Johnny Mercer, Richard Whiting o Cole Porter. Va estar en cartell més de dos anys. A Broadway s’estrena al 1985 en el Gershwin Theatre. La producció neoyorquina no va ser una rèplica exacta de la seva homòloga a Londres. Hi va haver nombrosos canvis en […]

Combat de negre i gossos està considerada una de les obres més senzilles del famòs dramaturg francès que va morir, amb només 41 anys, després d’escriure un corpus literari d’onze peces dramàtiques. Un conjunt força ignorat fins que Patrice Chéreau va començar a representar-lo i a difondre’l pel territori francès, primer, i europeu, més tard, al llarg dels anys 80. Una de les característiques de les obres de Bernard-Marie Koltès és la capacitat per descriure, de forma metafòrica, un indret, un sentiment, un fenomen o aspecte de la vida amb un llenguatge senzill però poètic, directe i ple. A través d’uns personatges que conformen un univers en si mateix i que transmeten al públic una impressió física, tangible, de carn […]

Ja s’han acomplert tres anys d’aquella gal·la polèmica de Catalunya Aixeca el Teló!, que picava el crostó al sector de companyies de teatre familiar, i que reivindicava més textos escrits pels grans noms de la dramatúrgia del país, que abordessin històries, personatges i plantejaments escènics sense concessions al fet que el públic objectiu fossin nens i nenes. Demanaven, entenc, propostes més en la línia de les grans produccions que poden veure’s a Londres, com Billy Elliot, Matilda, Oliver! o L’illa del Tresor (que compten, cal dir-ho, amb uns pressupostos que ni la gran majoria de produccions adreçades a públic adult, al nostre país, poden somiar). Possiblement, aquesta bonica producció de Les Bianchis seria un bon pas en aquesta direcció. El […]

El año 2000 Stephen Daldry dirigió Billy Elliot, una película que tuvo un éxito inmediato y que con los años se convertiría en el referente de toda una generación. El niño que quería hacer ballet en la Inglaterra minera de la época Thatcher anticipaba un siglo en el que la lucha contra los estereotipos ganaría peso y fuerza. Todavía hoy nos emociona ver la lucha de Billy para conseguir bailar por encima de prejuicios, machismos ridículos, etc. Y también nos alegramos por el descubrimiento de la homosexualidad por parte de su amigo Michael, un aspecto que en la obra teatral se trata de una forma mucho más clara que en la película. El musical que crearon Elton John y Lee […]

Estamos de fiesta, amigos y amigas del teatro musical. La oferta que Barcelona nos muestra estas semanas es fantástica, aunque tenga un cierto aire de versión permanente y de regalo que tal y como viene se va. El Teatro Apolo nos presenta Fama, el musical, e inicia la curiosidad pop especialmente de aquellos y aquellas que soñamos con la serie televisiva de inicios de los 80, cuando éramos adolescentes. Me pregunto qué expectativa puede tener quien no ha conocido en Leroy, Bruno, el profesor Sorosky o Lydia, la profesora de baile. Es como ir a ver un pesebre sin saber quién representa cada figura … Pero esta gente tiene la ventaja de no esperar más de lo que verán sobre […]

El teatro Victoria nos brinda la posibilidad de disfrutar de un espectáculo musical de primer orden. Consolidado en las auténticas capitales del género, Billy Elliot El Musical llega a un Paralelo que parece resurgir. Ya llegará el día, esperamos, que las producciones propias y los espectáculos en catalán llenen los escenarios de una avenida bastante maltratada los últimos años. De momento, ver las aceras llenas de espectadores y sentir el eco de las entradas agotadas es ya una gran noticia. La escenografía es probablemente uno de los aspectos más relevantes del espectáculo. Completa, constantemente cambiante, aporta la atmósfera que cada escena necesita y confirma que se trata de un montaje de altos vuelos. Aparte de este aspecto técnico, destaca la […]

“T’estimo si he begut” és un espectacle d’aquells que pots recomanar a tothom perquè saps que del cert que l’encertaràs. “T’estimo si he begut” és un espectacle d’aquells que en dic rodó perquè tot està cuidat fins l’últim detall, text, direcció, interpretació, escenografia, il·luminació, caracterització, so, música, moviment. Tres grans companyies nascudes a casa nostra, com són T de teatre, Dagoll Dagom i La Puntual, s’ajunten per portar a escena aquest projecte teatral. El text és el resultat de la tria d’alguns contes extrets de tres dels llibres de l’escriptora Empar Moliner. “T’estimo si he begut i altres contes”, “Tot això ho faig perquè tinc molta por” i “No hi ha terceres persones” i de textos addicionals de Sergi Pompermayer. […]