Recomendaciones

Este acertado texto de Eu Manzanares realiza una radiografía del pensamiento positivo más tóxico al servicio del capitalismo: Lucha por tus sueños, consume al máximo en el camino, y si no lo consigues, es que no te esforzaste lo suficiente. ¿Estás triste? ¡Cambia de perspectiva! Todo está en tu mano, y solo en la tuya. Aislar al individuo, hacerle culpable de todo, eliminar todos los factores contextuales y desactivar el colectivo hacen del mundo un campo donde el capitalismo pueda pastar a sus anchas. Mr. Wonderful ha ganado. ¿Qué nos queda ahora? Con fuertes dosis de comedia y pequeños guiños de drama, Dopaland es sobre todo una inteligente crítica social. El personaje interpretado por Anna Castells lanza mensajes llenos de […]

Després de sorprendre’ns amb Lo nuestro i els seus merescuts èxits, Eu Manzanares, actual autora resident de la sala Beckett, ens fa petar de riure amb un tema que desgraciadament no fa cap tipus de gràcia: l’addicció humana a la fugida de la quotidianitat a través de l’oci i l’entreteniment. Amb un enfocament distòpic que ens recorda a la novel·la de Un món feliç ens endinsem a Dopaland sabent que hi ha un conflicte entre dos empleats però sense saber exactament quina és la remor de fons que justifiqui tant rebombori. Què ha passat? Què és això tan greu? Ho anirem descobrint amb un text està ben filat i amb dosificacions d’informació molt ben mesurades que assegurin que el nostre […]

El Papa d’Anthony McCarten ens explica la història de la trobada entre dues grans figures contemporànies a la Santa Seu, el Papa Benet XVI i el Cardenal Bergoglio, l’actual Papa Francesc, dos pontífexs amb maneres de pensar diferent. L’un intel·lectual, tradicionalista i ultraconservador, l’altre reformista radical i extravertit. El Papa és una interpretació lliure del que va passar en aquella trobada, tot i que al seu darrere hi ha moltes hores d’investigació, documentació periodística històrica i fonts diverses, que confirmen aquests fets. El text sorgeix a partir que el Papa Benet XVI renuncia al seu papat; un fet que feia més de sis segles que no havia passat des de la dimissió del Papa Gregorio XII al 1415 Lluís Soler […]

Sovint oblidem que la ballarina i directora de cinema experimental Maya Deren era, obviant ser directora i ballarina, també coreògrafa i antropòloga de cultura caribenya i dansa. Amb el que, es trobava plenament avesada a la cultura haitiana, la mitologia vudú i els seus estats alterats de consciència. Entre 1947 i 1951 va recórrer el Carib per a enregistrar diferents rituals vudú i copsar aquests estats alterats de consciència. De vegades era ella mateixa participant d’aquests rituals que descrivia de la següent manera: «He de continuar movent-me! Recollir el ritme dels timbals com si es pogués agafar, alguna cosa per evitar que els meus peus descansin sobre la terra perillosa… La foscor blanca comença a injectar-se dins meu; allibero els […]

Fins on estaríem disposats a aguantar a la feina? Quins són els nostres límits? Dopaland és una comèdia àcida, irònica, d’humor negre escrita per Eu Manzanares, dirigida per Sergi Pompermayer i interpretada per Anna Castells i Felipe Cabezas. Dopaland és un parc temàtic, un espai de diversió i fantasia. Una empresa que s’emmiralla sobre el lema «Mejor no es lo mismo que bien», «Estar bien es lo primero», i que aposta pels vincles emocionals. Tota l’acció passa en un mateix espai, en una smart room, la sala Keep Calm. Una sola escena i dos empleats, un treballador i la responsable de recursos humans. Un conflicte laboral. Sembla que algú s’ha sortit de les normes i de les línies que marca […]

Si hay un negocio que parece que no tendrá nunca déficit ni falta de clientela es el de la muerte: funerarias y demás empresas que se dedican a la vela, el despido y la preparación de los difuntos. Pero, ¿qué pasa cuando la gente no se muere? ¿cuándo una funeraria ya no es rentable? Pues que se tienen que pensar soluciones drásticas para cambiar el destino del negocio. Eso es lo que pasa con la familia de esta obra, cuando una madre y dos hijas que llevan el negocio familiar, que ha sobrevivido generaciones, tienen que afrontar que todo se ha acabado. Antes esta situación se abren tres opciones: convertir la funeraria en un museo, hacer una gran fiesta de […]

Què important és parlar de la salut mental i què feliç em fa veure com de cada vegada la cultura s’inspira i es preocupa per fer d’altaveu dels pensaments i la situació de tantes persones. Amb els adolescents al cap com a públic principal, el dramaturg i director Miquel Mas Fiol posa en escena les vides de tres joves, interpretats molt encertadament per Alba Flor, Carla Vilaró i Gerard Franch. M’atreveixo a dir encertadament perquè des del principi de l’obra els pròpis actors reconeixen que ells no són adolescents, que no volen parlar en nom de ningú, ni fer-se passar per un jove de 15 anys posant-se «una gorra i un skate”, com diuen. Cr#ash és una muntanya russa d’emocions, […]

La funerària, el negoci familiar on treballen una mare (Rosa Vila) i les seves dues filles (Clara de Ramon i Laura Daza), ha de tancar les portes perquè resulta que la gent ja no mor. I el que per a molts seria una notícia esplèndida, per a aquestes tres dones no ho és gens: a què es dedicaran, d’ara endavant? Així comença Fantàstic funeral festiu, un text de Roger Torns dirigit per ell mateix en un muntatge a càrrec de la companyia Produït per H.I.I.I.T. Les persones som complicades i les nostres reaccions, per tant, també ho són. Mentre que una de les filles aposta per fer una festa de comiat i buscar una dedicació alternativa, l’altra s’alia amb la […]

De ben cert que d’església santa, catòlica i apostòlica només n’hi ha una. Però de Papas (de Roma, és clar!) , ja en portem uns quants al llarg de la història. Com aquell qui diu, tots escollits ja de ben ganàpies i tots destituïts només per la pròpia mort. Tret d’alguna excepció com la de Benedict XVI que va ser rellevat en un càrrec tan destacable i únic (en tots els sentits) per l’actual Papa Francesc, l’any 2013. L’obra El Papa ens acosta a aquest relleu històric a través de dos grans noms: Lluís Soler i Xavier Boadan. Dos homes que encarnaran no una transició sinó un canvi ideològic al cim de l’església. Res del que no estiguem assabentats: un […]

Què passaria si la mort deixés d’existir? Ens venen al cap mil situacions morals, però i les funeràries? Què seria d’elles? De què viurien tots aquests negocis? Aquest és l’original punt de partida de l’argument de Fantàstic Funeral Festiu, dirigit per Roger Torns. Tres actrius protagonitzen aquesta comèdia satírica sobre els fantasmes, la mort i la vida. L’espectacle, com pot ser ja heu imaginat, comença amb un funeral, un tant peculiar, i al voltant d’aquest, amb una direcció d’art exquisita, pel meu gust, va agafant forma l’argument. Una comèdia per passar una bona estona i plantejar-se coses que pot ser no hauriem pensat mai, amb una escenografia cuidada d’Albert Ventura i molt ben resolta i unes bones interpretacions de Laura […]

Ya hace unos años que la actriz Eu Manzanares empezó a probar su faceta de dramaturga. Quizás su obra más conocida es Lo nuestro, que pasó por varias salas y fue finalista a los premios Butaca como espectáculo de pequeño formato. Ahora nos regala un texto que habla de la impostada felicidad a la que nos aboca la sociedad de consumo, de la precariedad laboral, de las crisis de ansiedad o del mobbing inmobiliario, entre otros. Un retrato ácido y crítico, servido con humor a través de dos únicos personajes: el animador que hace de mascota en un parque temático infantil y la responsable de RRHH. La obra empieza después de un conflicto. Intuimos que ha pasado algo entro la […]

Les bones intencions arriba a Teià en plena Festa Major. Escrita per Marc Artigau i dirigida per Joan Maria Segura i Bernadas, Les bones intencions és una comèdia dramàtica-folklòrica en la que la diversió està cent per cent assegurada. Principalment per les magnífiques interpretacions de Miriam Iscla i Joan Negrié, que a banda de ser un duet amb molta química, demostren el gran talent interpretatiu que tenen a l’hora de fer comèdia. Les bones intencions es va estrenar a la Sala Trono de Tarragona (maig de 2022) i des de les hores no ha parat de fer gira per molts indrets de Catalunya. Les bones intencions és un espectacle de picarols, barretines, faixa, gandalla, ronyonera i vambes. Sí, sí, heu […]

A les escriptures de la Bíblia trobem als Salms diferents cants i oracions per a fer súpliques a Déu perquè ens reconforti, ajudi i doni resposta. Curiosament, al Salm 55 trobem, però, un -existencialista- cant desesperat per rebre ajuda enmig d’un atac d’ansietat. Aquest diu concretament així: «Escolta el meu prec, Déu meu; quan et suplico, no t’amaguis. / Escolta atentament i respon-me! Vaig perdut, portant arreu el meu dolor, / empès pels crits dels enemics i la fúria dels malvats. / Aboquen damunt meu malediccions, m’odien amb tota la ràbia. / Dintre meu sento el cor adolorit, un pànic de mort m’atenalla, / m’envaeixen la por i el tremolor, s’apodera de mi l’esgarrifança. / I dic: «Qui tingués les […]

El Teatre Akadèmia acull la trobada d’alt nivell religiós entre l’anterior Papa (Benet XVI) i el nou Papa (Francesc). Les reunions s’escenifiquen als Jardins del Castel Gandolfo o tot admirant la bellesa de la Capilla Sixtina. Unes llargues estones d’intercanvi dialectal entre les dues figures que posen a prova els arguments i valors de l’església catòlica. L’espectacle consta dels dos personatges religiosos i tres personatges secundaris que li donen el dinamisme necessari a la peça. «El Papa» és un espectacle molt estàtic i se li dona molta més importància a la paraula que no pas als moviments. Totes les paraules que surten dels actors, tots aquests discursos personals entre els dos s’acompanyen amb unes projeccions a les, ja icòniques, voltes […]

L’eutanàsia a Espanya és legal des del 25 de juny de 2021, convertint-se en el sisè estat del món en reconèixer aquest dret. La primera persona que es va acollir a la Llei de l’eutanàsia va ser una dona de vuitanta-sis anys, que patia una malaltia en fase terminal. 2009 Marcos Ariel Hourmann va ser el primer metge acusat d’homicidi a Espanya per aplicar l’eutanàsia a una dona de vuitanta-dos anys que va demanar la seva mort davant el patiment d’una malaltia irreversible. Marcos va ser acusat d’homicidi, però mai es va arribar a celebrar el judici. Han passat quasi disset anys i ha decidit sotmetre el seu cas al veredicte del públic portant aquesta història a escena amb l’obra […]