Recomendaciones

Mrs Brownie es una mezcla de las grandes divas de la música negra americana. Y como ellas, ha tenido una vida intensa entre la fama y el drama. Adicta al chocolate – el de los brownies al que hace referencia su nombre-, la que fue aclamada por el mundo entero se encuentra ahora en sus últimos minutos de vida, acompañada por un pianista y una joven cuidadora. Asistimos pues a su último concierto, un seguido de actuaciones llenas de nostalgia y melancolía, siempre con una capa de humor… Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-mrs-brownie/

Hi ha maneres i maneres de representar «Hamlet», però la proposta de Pau Carrió atrapa fins a límits inesperats. Shakespeare ja pot estar content amb les representacions dels seus textos que s’estan fent actualment a Barcelona. Amb una escenografia força senzilla i acompanyats d’escàs atrezzo, Pol López i la resta flueixen sobre l’escenari. Crec que mai no havia vist ningú gaudint tant fent teatre com Pol López en moments d’extrema bogeria, qui sap si provocada o natural, amb una banda sonora lluny de l’època del clàssic. Quasi 3 hores amb entreacte que es van fer cinc minuts, potser per la interacció esporàdica dels actors amb el públic, o potser per la capacitat de representar un personatge clàssic sent conegut com […]

Múltiples personajes, manipulaciones, engaños, traiciones y muertes. Con sus tragedias, Shakespeare era el George R. Martin del siglo XVI. Y así lo vemos en Ricard III, un clásico protagonizado por un malo malísimo en el truculento camino que emprende hacia la corona. Xavier Albertí recupera el tono magnificente de la obra en un gran montaje con 14 actores en escena y todos los medios de la sala gran del TNC. Se nota que Albertí juega en casa y sabe explotar los recursos del espacio… Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-ricard-iii/

Cony de Pirates… Han agafat el Somni de Shakespeare i l’han girat com la bossa d’un calamar, i a sobre els ha quedat un menú gourmet, per a gent de paladar fi. L’escenografia (quasi inexistent), el vestuari, el moviment escènic, les cançons i, molt important, la conya fina, ha estat servida en mantells de fil, coberts de plata i la porcellana dels diumenges. Set intèrprets en estat de gràcia no ens han donat treva, movent-se amunt i avall, cantant, assumint més d’un paper… Em trec el barrret per la filigrana i per demostrar que Shakespeare es pot fer de moltes maneres, sempre que es faci bé. Crítica completa » http://bit.ly/2s7ToG0

En este Ricard III del que únicamente se puede destacar la frialdad, el estatismo y una manera de recitar el texto que parece que los actores tengan la orden llegar cuanto antes mejor al final de su intervención, solo Homar, que tiene muchas horas de vuelo a sus espaldas, salva los muebles con una interpretación que, a pesar de todo, dista mucho de sus mejores trabajos. Una dirección cargada de obviedades y reiteraciones que no consigue hacer brillar ni el texto ni los actores. Un montaje malogrado para un texto que no ha perdido ni una pizca de actualidad. Más información (en catalán) en Somnis de teatre

Amors i Humors és una cita musical i literària pels amants de Shakespeare i Cervantes. Imprescindible per aquells que busquin aproximar-se als dos genis d’una manera engrescadora i per aquells que ja els coneixen i volen gaudir-los des d’una altra perspectiva. L’obra es trena a partir de tres eixos: La música de l’època dels autors, escenes representades de les seves obres més conegudes i una part didàctica que fa ponts entre ells i amb l’actualitat. On més excel·leix és en els dos primers eixos. La bona tria de cançons i textos i la subtilesa i la tècnica amb què són interpretats t’atrapen des d’un primer moment (gran treball de Pep Planas). En canvi, la dramatúrgia que serveix de fil conductor […]

Els coreògrafs invisibles mouen ciutats senceres i fan ballar les persones d’arreu i de totes les edats Aquesta peça feta per adolescents d’institut i gent gran ens porta fragments de vida, de memòria, sentiments que apareixen i s’esborren amb la rapidesa que es belluga el nostre món. Una obra dolça i agradable sense cap pretensió que és capaç de fer visibles connexions que a priori semblaven impossibles. Hi ha molts ballarins/actors, molts nervis, moviments que no acaben de sortir, alguna descoordinació però entre tots han creat quelcom que va més enllà de la tècnica i que s’apropa de manera miraculosa a la vida.

Muchos elementos son los que hacen de Sueño de una noche de verano una de las obras más especiales de William Shakespeare: la magia, su lectura psicológica, los divertidos líos amorosos o su simbolismo sexual, entre otros. En este caso, Pirates Teatre ha optado por potenciar la parte más festiva de la historia consiguiendo un fantástico entretenimiento acompañado, como se ha hecho otras veces, con música en directo. El resultado es una fresquísima propuesta, ingeniosa, simpática y con un ritmo envidiable que nos recuerda aquello de que Shakespeare, cuando se hace bien, resulta muy comercial. Además, el espectáculo contiene algunos cambios de sexo de algunos personajes muy interesantes que consiguen modernizar la pieza y hacerla más plural y diversa. Quizás […]

Esta obra de August Strindberg, que curiosamente no es de las más representadas en nuestros escenarios, es una pieza capital de la dramaturgia nórdica, una obra que tiene algo de terrorífico y angustioso a la vez. Su influencia, además, es alargada, porque la guerra matrimonial de la pareja protagonista se ha visto después muchas otras veces en escena, hasta el punto de asegurar que es el precedente más claro de George y Martha, el matrimonio de ¿Quién tiene miedo de Virginia Wolf? En esta versión de Jordi Casanovas se ha querido hacer un guiño al espectador catalán y se ha trasladado la trama a una supuesta conjura golpista en un país mediterráneo, idea que nos lleva enseguida a la España […]

Con los años, los textos de Tennessee Williams parece que luzcan algo menos, quizás por su estilo un poco anticuado o por unas provocaciones que hoy ya no lo son tanto. Aún así, la sordidez de sus temas, el acertado retrato de sus desvalidos personajes y la manera de evocar una determinada época de los Estados Unidos siempre acaban por convencer. En esta pieza inédita, que no esconde sus orígenes literarios ni cinematográficos, volvemos a encontrar al Williams de siempre, pero quizás más libre, más descarnado, más sincero… Se nota que es de aquel tipo de obras que algunos autores escriben sin ninguna autocensura, sabiendo que difícilmente saldrán a la luz y llegarán al gran público. Esta vez, sin embargo, […]

Durant el mes de Juny, i per segon any consecutiu, la Sala Fènix organitza el cicle SOMRIURES, l’alternativa de l’alternativa. Cinc setmanes d’humor gestual i comèdia física que els amants del teatre sense text no s’haurien de perdre. Ahir es va presentar el primer dels cinc espectacles “The best of the worst”, traduït al català seria més o menys “el millor del pitjor”. Nit d’estrena , a la Sala Fènix no hi cabia ni una agulla!!! “The best of the worst” és l’espectacle de Javier Ariza Barcina, un còmic o pallasso modern, tal com es sol definir a si mateix, amb una trajectória de fa més de 15 anys. L’espectacle neix a partir de la recopilació d’alguns dels seus “pitjors” […]

Un espectacle amb llanterna màgica que esdevé màgic. Una història de tres germanes, un calidoscopi i més coses. Un pianista extraordinari donant suport a tota la història i un il·lusionista que a més de menar la llanterna fa trucs amb calma i autoritat. Una noia expressiva i atractiva que fa tots els papers amb histrionisme controlat. Llàstima que les projeccions s’han fet llargues; una retallada li hauria vingut bé a l’espectacle. Tot i així val la pena; a mi m’ha agradat. Crítica completa » http://bit.ly/2rI6p9s

Divendres passat vàrem aprofitar les últimes hores a Barcelona per veure l’òpera «Der fliegende Holländer«(L’HOLANDÈS ERRANT) de Richard Wagner, en una de les sessions del nostre abonament. Prèviament havíem llegit alguns comentaris negatius d’aquesta proposta i certament anàvem amb una certa por que no ens acabes d’agradar la posada en escena, ni tampoc la qualitat dels solistes. Per sort no va ser així perquè en general vàrem gaudir força. Es tracta d’una òpera romàntica en tres actes, amb el llibret del mateix compositor, estrenada a l’òpera de Dresden al gener del 1843 i representada per primera vegada al Gran Teatre del Liceu l’any 1885. En aquesta versió escenificada que hem pogut veure aquest cap de setmana, el director d’escena i […]

“Ricard III” va ser un dels grans èxits de Shakespeare des del mateix moment en que es va estrenar, convertint-se en una de les obres més representades en teatre. És una tragèdia que pertany a la última obra de la tetralogia sobre la història d’Anglaterra. Després de “Hamlet”, “Ricard III” és la peça més llarga de Shakespeare (si fos representada en la seva totalitat passaria de les quatre hores). La que podeu veure al TNC és una adaptació de Lluïsa Cunillé a partir de la traducció de Joan Sellent, que a part d’actualitzar el llenguatge a un català contemporani, (tot respectant els versos als originals, tal qual una partitura musical), l’ha reduït a unes tres hores de funció amb entreacte […]

I jo si fos vosaltres no me la perdria. La versió d’Els Pirates del Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare captura a les mil meravelles el to festiu i desenfadat de l’original i ens regala un espectacle que, més que teatre, és una festa en tots els sentits. Amb gran intel·ligència, encara més sentit de l’humor i un ritme vertiginós, el repartiment canvia constantment de vestit i de personatge per donar vida a tota la constel·lació que habita el bosc, des de les fades, fins els còmics (que esdevenen la millor sorpresa de la nit, que no us penso desvelar). Un grup d’actors i actrius d’autèntic luxe, amb una complicitat que no veureu gaire sovint. Si mai algú us ha […]