Recomendaciones

L’Aventura d’avorrir-se és un espectacle familiar que interpel·la la consciència dels pares sobre l’obsessió que molts tenim per «estimular als nostres fills» amb l’objectiu de preparar-los millor per a un futur laboral que preveiem incert. La primera escena és de fina ironia i tota la platea va esclafir a riure, els grans com a catarsi i els petits per la comicitat de la situació. La resta del muntatge reivindica la màgia de la imaginació amb una exquisita senzillesa. Val a dir que la música està molt encertada. El meu company, el Roberto, li va semblar que aquest espectacle reflexiona sobre com s’hauria d’omplir el temps dels nens i que exalta el valor del joc en la seva essència més pura. […]

A pesar de que todavía hay alguna persona que se resiste, las redes sociales se han convertido en muy poco tiempo en uno de los ejes centrales de nuestro día a día, condicionando enormemente nuestra manera de relacionarnos y entender el mundo. Nuestra obsesión por exhibirnos y la adicción a los likes y seguidores ha cogido una dimensión tan grande que ya pedía, necesariamente, que alguien hiciera una comedia sobre el tema. Así es cómo, por primera vez, Roc Esquius y su compañía, Dara Teatre, han presentado su primera obra fuera del género de la ciencia ficción. Probablemente, la realidad que nos rodea ya resulta tan loca que no necesita ninguna lupa encima para resultar distópica expuesta encima de un […]

Tornem de nou al Teatre Akadèmia per poder veure aquesta obra d’un humor molt surrealista i envoltats d’una guerra a l’exterior i un altre a la parella. L’autor ens presenta a dos personatges que tancats en la seva pròpia closca de cargol i tortuga ens expliquen la seva relació junts durant anys. Aquesta closca i la relació de cargol i tortuga és una de les petites històries i rèpliques que ens expliquen. Anem descobrint el seu dia a dia així com el seu passat amb breus rèpliques de vegades interrompudes per bombes i acciosn que succeeixen fora del seu cau, de la seva closca. El seu món interior, la seva convivència, la seva pròpia humor i la dificultat de les […]

Se está presentando la tercera edición del Festival de Teatro en Francés OUI! en Barcelona organizado por el l’Institut Français de Barcelone. Este año se presentan 7 piezas en 4 salas distintas. Cada año este festival obtiene más reconocimiento entre el público catalán. Las obras están todas sobre tituladas en castellano. En las brochures encontramos a faltar más información sobre los directores/as, autores/as, actores/actrices ya que muchos son desconocidos por el público general de nuestro entorno. La “Magie lente” está basada en un texto de Denis Lachaud , dirigida por Pierre Notte. Denis Lachaud explica en una entrevista que sus obras están enmarcadas siempre en el entorno del mundo de la psiquiatría. La Magie lente es un monólogo interpretado magníficamente […]

La verdad, no sabía muy bien qué me encontraría en este musical. Es fácil que las referencias a los Addams se confundan con los Munsters. La familia Addams son los nada ingenuos, algo siniestros, rebeldes, encantados de ser distintos de los aburridos «normales». Una familia a quien lo tétrico les parece alegre, sus mejores sueños son las pesadillas… y ahora se enfrentan a una muy real: la protagonista, Miércoles, la oscura hija siniestra, inteligente, azote de su hermano, altiva, desdeñosa del más mínimo indicio de romanticismo… va y se enamora de un chico normal, de una aburrida familia típica, de los de jersey en los hombros y madre con collar de perlas, seguidores de las normas. Las contradicciones, malentendidos y […]

Una gran sábana blanca oculta el escenario que es destapado lentamente por todos los personajes de la obra. Es una bonita manera de levantar el telón. Los dioses buscan una buena persona entre los habitantes de la tierra. El aguador Wang los ayuda a buscar un alojamiento entre los habitantes de Sezuan. Sólo Xen Te, la prostituta, los acoge y en recompensa, la ayudan a montar un pequeño negocio que no podrá mantener en una sociedad llena de miseria, hambre e insolidaridad. Xen Te da más de lo que tiene a las personas que la rodean, lo da todo incluso su amor a quien únicamente quiere exprimirla en beneficio propio. Para no quedarse vacía de bienes y sentimientos, tiene que […]

Avui, nit d’estrena a l’Espai Lliure del Teatre Lliure per escoltar la història de Llullu, el fill de l’escriptor Màrius Serra nascut amb paràlisi cerebral. El 2008 Màrius Serra va publicar el seu llibre QUIET, en una col·lecció de narrativa, quan el seu fill Llullu tenia 8 anys. L’obra ha estat traduïda a diverses llengües i reeditada fins a deu vegades per l’Editorial Empúries. El 14 de juny de 2009 es va fer una lectura pública amb música, en el marc del concert benèfic «Mou-te pels Quiets». El 24 de juliol de 2009 el Llullu va morir. Després de fer moltes lectures del text davant de públic, Màrius Serra va decidir convertir-ho en una obra de teatre: QUI ETS ? […]

Después de estrenar La mujer más fea del mundo junto a Ana Rujas en la Sala Atrium, Bárbara Mestanza continúa con la trilogía de la bestia en Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa. Esta vez ella se lo guisa y se lo come como autora, directora y única intérprete de la obra. Ambas obras se caracterizan por ser monólogos viscerales con un fuerte discurso de género. En esta ocasión, toma el símbolo de Pocahontas para reflexionar sobre cómo se construyen las historias, o más bien cómo se deforman hasta crear mitos que poco tienen que ver con la verdad. Todos conocemos la figura de Pocahontas, pero pocos somos conscientes de lo que realmente fue la vida de esta […]

55 minuts per recordar les coses dolent que hi ha dins l’amor, cal que ens ho recordin? Perquè ens agrada escoltar cançons tristes quan no estem bé? És que ens volem enfonsar més? Que voleu dir-me que millor no enamorar-me mai més? Potser és qüestió de riure’t de tu mateix i reduir el teu drama. Una posada en escena entre el monòleg i la performance. Dues persones absents de gènere, que ens parlen des del cervell i el cor sobre l’altra cara de l’amor. Difícil no empatitzar en moltes de les situacions que et plantegen, utilitzar el teatre per dir tot allò que a la realitat vas ser incapaç de fer. A vegades penso que aquesta obra serveix per empoderar-te, […]

Ahir dilluns dia 4 de febrer va tenir lloc al Onyric Teatre Condal, la tercera edició del concert solidari AMOR X AMOR. Per tercer any consecutiu un “Concert solidari únic i irrepetible de cançons d’AMOR per oferir AMOR a aquells que més ho necessiten”. Els beneficis del concert d’enguany van destinats al projecte Dones Acció de la Fundació Aroa. Aquest projecte és un servei d’atenció terapèutica i grups de suport psicosocial. Suport específic a les dones que pateixen o han patit violència masclista. La Fundació Aroa és una entitat sense ànim de lucre, de voluntariat i activisme professional, fundada l’any 2003, per un grup de professionals de la salut, l’educació i l’atenció social. Va ser un concert de duets musicals […]

Las funciones del teatro son múltiples y diversas. Puede entretener, divertir, enseñar pero también puede, y creo que tiene la obligación de denunciar y hacer crítica social con la intención de modificar actitudes y posturas insostenibles. Este es el caso de la violencia machista que ya es imposible de esconder y aún menos, de normalizar. En este momento en cartelera podemos encontrar títulos como “Aüc” de las Impuxibles, “Rebota, rebota y en tu cara explota” de Agnès Mateus y Quim Tarrida, teatro en la calle para sensibilizar y concienciar contra la violencia machista por la Companyia Centimets Teatre de Mallorca o “Macho man” de Àlex Rigola, el cual comenta en una entrevista que “Es urgente prevenir y educar para transformar […]

Un projecte escrit i dirigit per Marc Rosich. Un projecte nascut a partir de la posada en escena de la peça breu “Un minut de silenci” que es va presentar a Microteatre Barcelona ara fa dos anys. Uns textos que componen un retrat irònic i despietat del món controlat des del patriarcat, amb uns homes obertament dominants i maltractadors i unes dones que reben aquesta «violència» amb conformitat i un somriure a la boca. Unes situacions exageradament caricaturitzades, que evidencien fins a límits quasi absurds la submissió enfront de la violència verbal, sense embuts, dels mascles dominants. Una proposta que ens convida a reflexionar sobre la violència en les relacions de parella, la violència subtil que s’amaga darrere les paraules […]

La compañía Arsènic Creacions presenta Monster: de prop ningú no és normal en el teatro Tantarantana. La propuesta dirigida por Roberto Romei nos presenta a tres actrices que encarnan un grupo de música y que, mediante el concierto que estrena su nuevo disco, pretenden explicar la historia de Cati, una joven de Calafell. Monster se presenta, por tanto, desde el inicio, como un juego de niveles: Monster es la motocicleta que guarda el padre de Cati en el trabajo y es el nombre del CD que presentan “Las Prinzelles”. Se trata, entonces, de una oscilación entre música, comedia, recreación de la vida de Cati e interacción con el público desde el propio planteamiento de la representación. Este planteamiento complejo abre […]

No sé si a vosaltres també us ha passat, que de vegades aquell plat que sempre us surt boníssim, us ha quedat salat, o al revés li falta sal, s’ha passat de cocció o us ha quedat cru, … dons bé, una mica és el que m’ha passat amb l’obra “Likes” d’en Roc Esquius. Pel meu gust s’ha passat una mica de cocció. Tot i això, segueixo pensant que en Roc és un bon “cuiner”. M’agrada molt el seu estil, els temes que proposa i la frescor en que se’ns presenten. Però malauradament en aquesta ocasió, no he sortit del tot satisfeta . La veritat ,se m’ha fet llarga i un pel repetitiva, i és una llàstima, perquè el tema […]

“Jo dic sí!” és un espectacle musical en forma de concert on l’Anna Moliner ens ofereix una selecció de temes musicals que, d’una manera o altra, han format part de la seva trajectòria artística i personal. La primera cançó que va cantar va ser “Roxy” del musical Chicago, en una versió personalitzada. Ah, shua, foto, foto, Anna, Mo, Mo, Mo, Moliner, oh, ah. Tot seguit ens va cantar “Nothing” del musical “A Chorus line”( una versió en català). Ens explica que des de sempre ha sabut que volia ser actriu. I que llegint “La Gavina” de Chéjov va descobrir una frase que la defineix :“Quan penso en la meva vocació, la vida no m’espanta”. D’aquí neix el seu primer disc […]