Recomendaciones

Encara que ja m’ho havien explicat, quan vaig entrar a la Biblioteca de Catalunya vaig quedar sorprès de la disposició de les taules. Semblava realment un menjador popular, amb estovalles de quadres, amb el vi a taula i amb els plats i forquilles a punt per servir el sopar. D’entrada, doncs, l’escenografia em va semblar magnífica. L’hostalera és una obra de Goldoni, que es va estrenar en 1755 i que s’ha representat moltíssimes vegades en el teatre professional i d’aficionats. En aquest cas es presenta amb alegria i música, on tots els actors i actrius canten i en algun moment toquen algun instrument. Cada personatge és força esquemàtic i juga a fons amb les característiques preestablertes, que no varia gaire […]

Florian Zeller es uno de los niños mimados de la nueva dramaturgia francesa. Ha ganado todos los premios importantes de su país, y ha sido traducido y estrenado en varios países, siempre con éxito de crítica y público. En realidad, el éxito lo ha acompañado siempre, porque con sólo 37 años ha escrito ocho obras de teatro, cinco novelas exitosas y dos adaptaciones para ópera y cine. Sabemos que el país vecino acostumbra a encumbrar a autores jóvenes y capaces, pero por lo que hemos podido ver en nuestros teatros (hace pocos meses también se estrenó la obra El padre) esta vez se les ha ido un poco de las manos. Zeller no es un mal autor teatral, pero a […]

Aquesta és la segona proposta de la “Trilogia de la imperfecció”, que ha preparat aquesta temporada la Sala Atrium, basada en tres personatges femenins de la dramatúrgia europea: Nora (Casa de nines), JÚLIA (La senyoreta Júlia) i Nina (La gavina). Aquesta proposta està inspirada en l’obra de l’escriptor suec August Strindberg i Raimon Molins ha fet aquesta adaptació teatral de l’obra prenent només els tres personatges principals de la obra: la mateixa Júlia, Jean i Kristina. Júlia és una noia a qui li agrada jugar amb el prohibit, el desconegut, i la nit de Sant Joan decideix «jugar» amb el Jean, un majordom de la casa amb el que es coneixen des que eren petits. La seva parella fins aquella […]

Pepa Plana es una payasa entrañable, precisa, con una mirada vivíssima y un aspecto inocente y soñador. En Paradís Pintat se convierte en un angelito que sólo desea poder volar para lograr su sueño: ser un ángel de la guarda que pueda salvar a todo el mundo. Pero el mundo es un mundo menos perfecto y más hostil que el confortable Reino de los Cielos. Con Paradís Pintat, Pepa Plana ha conseguido crear un espectáculo divertido, que te hace pasar un buen rato. A lo largo de poco más de una hora verás algunos gags antológicos que te reír sin parar… aunque no todo es inocencia detrás de ésa nariz roja. La artista ha cargado la obra con un trasfondo […]

Florian Zeller, autor del text, és considerat un dels millors dramaturgs francesos contemporanis i un dels més apassionats. Va escriure La Mère l’any 2010 i es va estrenar al setembre del mateix any a París. Ara, amb traducció d’Ernest Riera s’estrena a Catalunya. Durant la present temporada teatral Focus ha presentat una altra obra del mateix autor, EL PADRE al Teatre Romea, protagonitzada per Héctor Alterio. Andrés Lima és el director d’aquesta proposta i ha volgut que l’Emma Vilarasau, a la que coneix de fa vint anys, fos la seva protagonista. “Emma és de les millors artistes que he conegut en la meva vida. Hi ha molt poques que puguin fer el que fa ella”. La peça se centra en […]

Quizás habría que conocer la obra teatral completa de Florian Zeller antes de cogerle manía pero, después de comprobar que La mare comparte la mayoría de los defectos que vimos recientemente a su otra obra El padre, resulta demasiado tentador no ponerle etiquetas. Nos ha quedado claro que al escritor francés le obsesiona la familia, las enfermedades mentales, la soledad y el paso del tiempo; temas que son profundos y francamente interesantes, por otra parte. Desgraciadamente, resulta también evidente que su estilo narrativo (como mínimo en estos dos textos) es confuso, reiterativo y de una presuntuosidad ineficaz. Poca cosa puede hacer una Emma Vilarasau bastante por encima de las circunstancias, con algunos de sus tics habituales, pero haciendo gala de […]

Abordar un texto clásico del naturalismo nunca es una tarea sencilla. Por un lado, puede existir la tentación de hacer una propuesta muy fiel al texto y el teatro de la época, con el riesgo de caer en un producto rancio, muerto o con olor a naftalina. El pecado contrario, sin embargo, también muy habitual, es el de pasarse de transgresor, destripando completamente el sentido del material original sin más ánimo que el de ser original, polémico o pretendidamente contemporáneo. Por suerte, la brillante dirección de Raimon Molins en esta versión de La señorita Julia de Strindberg consigue encontrar el difícil equilibrio entre el respeto y la innovación. Con un reparto en estado de gracia del que destaca una espléndida […]

Florian Zeller és un novel·lista i dramaturg contemporani francès, que amb tan sols 37 anys ja porta publicades cinc novel·les i onze obres de teatre. La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes, i actualment està considerat , com un dels talents literaris més importants del seu país. Fa uns mesos vàrem poder veure una de les seves obres de teatre, “El Padre” , al Teatre Romea, ara a La Villarroel podeu veure “La Mare”. -La veritat és que després de veure “El padre” , de la qual no en vaig sortir gaire convençuda, tenia els meus dubtes d’anar a veure “La Mare”. La sorpresa va ser majúscula, tot al contrari que amb “El padre”, “La Mare” em va […]

ANARCHY és un experiment entre el caos i l’ordre, una performance on el públic forma part i intervé en l’acció. El públic té la paraula, té el soroll i té el silenci. L’espectacle és i depèn de Semolina a la qual només entrar a la sala, ho fem pels camerinos i l’escenari, trobem estirada a terra, amb les cames obertes i el tronc, els braços i la cara tocant el terra. Una flexibilitat inversemblant. A les grades guitarres elèctriques blanques i amplificadors que ens indiquen clarament on hem de seure. Abans que la Semolina comenci a parlar, abans que comenci l’espectacle, comença l’anarquia a les grades on tots comencem a esquinçar les guitarres obtenint tota mena de sorolls. En la […]

STILL LIFE la trobem més rodona que l’anterior proposta, perquè a banda de la gran plasticitat té un argument més seriós i colpidor i a més a més, segons la nostra opinió fa arribar el seu missatge als espectadors amb molta més claredat. El discurs arriba als espectadors, des de l’inici de la representació, perquè els 5 actors trenquen la quarta paret des d’abans de pujar a l’escenari. Continua tenint una gran força les imatges espectaculars i plàstiques de la seva proposta, però aquesta vegada no utilitzen vocabulari barroer, potser perquè de l’anterior espectacle ja han passat 10 anys i s’han adonat que la provocació que intenten donar als seus espectacles no arriba ja als espectadors per aquesta via. Tornen […]

Es pot resseguir l’estela de Strindberg al llarg del teatre del segle XX, a Genet i a O’Neill, a Anhouil i a Beckett. I el deixant de «La Senyoreta Júlia» s’entreveu a «Les criades», o fins i tot el seu revers a la «Lulú» de Wedekind. A l’obra de l’autor suec hi gravita gairebé sempre l’ombra de la missogínia i de l’abús de poder. El teatre d’Strindberg parla de les relacions de poder i de la presa de consciència per part dels homes i de les dones de la seva soledat i de l’assumpció de la mateixa, que els duu sovint a l’individualisme. A «La Senyoreta Júlia» les relacions entre els personatges són castradores en tots els casos. La senyoreta […]

Nosaltres intentem triar el gra de la palla d’aquesta proposta molt visual, que en el seu temps potser va ser molt arriscada, però que almenys per nosaltres ara no la trobem pas gens radical, si no és que es mostren uns quants culs i cigales…. però això avui en dia de trencador no té res. Ens agraden algunes escenes per la vistositat de la seva posada en escena, però ens sobren totalment acudits i diàlegs que els trobem força barruers, malgrat que els actors estan representant a un grup d’adolescents, i en aquesta edat el sexe es veu d’una altra manera. Ja quan entrem a la Sala tres actors estan fent gestos com si es tractessin d’hostesses d’un avió i […]

L’any 2001, durant els disturbis dels activistes antiglobalització que van acompanyar la cimera del G8 a Gènova, la policia va cometre un assassinat. La víctima va ser Carlo Giuliani, un jove de 22 anys que només defensava els seus ideals entre milers de manifestants. Mentre els dirigents de l’Europa democràtica i liure retallaven drets i llibertats, la sang del jove idealista regava les llambordes genoveses. Els casos de violència policial i militarització de la vida pública segueixen d’actualitat. El centre de Barcelona està flanquejat per Mossos amb ametralladores, encara bull el record d’una Ciutat Morta, i tenim la frontera d’Espanya amb Marroc en una eterna batalla campal. Això sense nombrar el tracte dels cossos de seguretat als refugiats dels camps. […]

El año 2012, el adolescente italiano de 15 años Andrea S. se suicidó con su pañuelo rosa después de que se abriera en Facebook una página donde se lo acosaba e insultaba. Still Life está dedicada a él y a otros muchos jóvenes que han perdido la vida por el bullying homófobo. El espectáculo se abre con el nombre de todos ellos, y en el escenario un buen puñado de velas nos recuerda que estamos ante un homenaje o una especie de oratorio para todas las víctimas. Ricci/Forte no abandonan del todo su estilo provocador, pero se muestran más serios y más emotivos que en otros espectáculos. Los monólogos son más genéricos y abstractos, el humor desaparece casi por completo […]

Una classe d’una llar d’infants, són les 7.30h del matí i cinc pares d’alumnes de l’escola es reuneixen per parlar i decidir sobre diferents activitats del curs. Per ajudar-los hi ha una mestra que, en contacte amb la directora del centre que no acaba d’arribar, intenta aconseguir que els pares es posin d’acord en els diferents aspectes a tractar. La trama, en principi, no hauria de donar gaire joc… però el dóna, i de quina manera! Més actual que mai – els pares amb nens petits s’hi sentiran identificats en molts moments- aquesta comèdia esbojarrada amb segell argentí us farà replantejar-vos moltes coses, al mateix temps que us provocarà un somriure perpetu a la cara. I és que La sala […]