Recomendaciones

El año 1990 los mallorquines Pep Tossar, Lluís Massanet y Joan Bibiloni quisieron rendir homenaje a uno de los poetas más conocidos de su tierra, Miquel Àngel Riera. Lo hicieron en el Teatre Lliure, y en aquel espectáculo se recitaron y musicaron poemas de varios libros del autor, como por ejemplo Poemes a Nai, Biografía, La bellesa de l’home o El llibre de les benaventurances. Ara, Tossar y el guitarrista Joan Arto han recuperado el espectáculo y lo han hecho con el mismo respeto, con gran sensibilidad y con idéntica calidad. No es difícil que la voz y la gran experiencia del actor nos lleguen a tocar la fibra -lo ha hecho en muchas ocasiones y especialmente en el recordado […]

Amb aquesta obra d’en José Pascual Abellán, dramaturg i diplomat en pedagogia terapèutica, ens posem davant de la bogeria, però no de la bogeria de manual sinó d’una bogeria que tots hem patit o podem patir en algun moment de les nostres vides, aquella que ens trobem quan alguns esdeveniments ens trasbalsen de tal forma que som incapaços de controlar els nostres sentiments, les nostres emocions. Presentat com un drama còmic, Muntsa Rius (Martiri) i Àurea Márquez (Gregoria) són les dues dones amb vides diametralment oposades però amb una característica en comú, la seva bogeria. Magnífiques interpretacions de les dues actrius. Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç… http://wp.me/p19AHZ-fWl del nostre […]

Una revisió de l’obra de Shakespeare respectant el text clàssic, que els directors Marc Chornet i Raimon Molins han portat a l’actualitat.L’escenografia, la música i els mateixos personatges marquen aquesta actualització: una passarel·la de fusta, amb tres nivells d’alçada i que es desplacen conformant diferents escenaris i mostrant sota ells un canal d’aigua, amb un pes important al llarg de la representació. Ens han agradat molt les interpretacions de tots els actors. Aquesta versió de Hamlet de la Companyia Sala Atrium i projecte Ingenu, ens ha transportat a una atmosfera de bogeria i de lucidesa, de realisme i de fantasia, de llums i d’ombres, pròpies de l’obra de Shakespeare. Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho […]

Ahir vaig anar a l’estrena de Ronda Naval, i la primera impressió va ser que s’en van sortir força bé. Ens trobem amb una bona col·lecció de personatges posats en el naugragi de Panoràmic. Una excusa per explicar una visió de la vida (diguem’ne un xic surrealista). Un home corrent, una bleda, un capità amb principis, un hipnotitzador … i un parell de personatges més. Amb molt moviment, canvi de vestuari van poder realitzar el trasllat de la novel·la a l’escenari. Tot i la complexitat del llibre, s’han quedat la part divertida i desconcertant. I tinc un dubte un cop vist l’obra…

I em sembla que l’obra de Wilde no funciona amb aquestes exageracions. He trobat un xoc entre el que deien els actors, que és d’un posh victorià extremat, amb la manera d’actuar i fins i tot part del vestuari. M’ha semblat que tirava cap a vodevil i moltes coses no m’han quadrat, però em sembla que he sigut l’únic. Tothom a aplaudit molt i molt fort. Millor així. Les entrades exhaurides. http://bit.ly/1Ro0Gf5

“Nàufrags” ha estat el tercer espectacle que hem vist dins del cicle de creació escènica Oh! Poètiques de la il.lusió que s’ha fet al Mercat de les Flors. Moviment, paraules, objectes i música que es barregen per oferir-nos propostes d’autor properes al teatre d’objectes. Mitja hora abans de la funció, vam poder assistir a una sessió d’introducció a l’espectacle. Sempre és interessant que t’expliquin detalls que possiblement passen moltes vegades desapercebuts, com saber que tot el material utilitzat en l’escenografia passa per les mans d’en Lluís Danès (li agrada tenir ple coneixement de la matèria prima que s’utilitza), que és un home poc convencional, o que utilitza la poesia per poder explicar la crua realitat. A “Nàufrags” en Lluís Danés […]

Us asseguro que no es tracta de les típiques titelles pensades per infants; es tracta de TEATRE amb majúscules, teatre per adults, teatre de text, que utilitza les titelles per interactuar i com un recurs mes; en Miquel Gallardo els tracta com si fossin persones humanes que estan actuant amb ell a escena. Un espectacle de petit format però molt pensat i elaborat que arriba al públic amb una intensitat brutal. És la Creativitat sense límits…. un muntatge ple de poesia escènica i màgia, que utilitza també els recursos de les noves tecnologies amb projeccions de personatges que parlen amb els personatges que estan a escena. Miquel Gallardo, porta més de 25 anys manipulant titelles i amb aquesta experiència aconsegueix […]

Un altre cop al Teatre de l’Aurora s’avança a l’hora de programar, i hem pogut portar a les Antonietes amb aquesta nova versió d’un Tramvia anomenat desig. Una de les millors opcions per arrancar aquest 2016. La història de les germanes Blanche i Stella Dubois. La primera ancorada en el passat, i el turment que va passant. Una obra de personatges neuròtics i turmentats que viuen condemnats pel maleït somni americà. La jove companyia Les Antonietes torna amb un dels clàssics desprès de realitzar-ho amb Stockmann i Vània , ara tornem a la reflexió sobre la condició humana. Genial el treball que realitzen Annabel Castan i Mireia Illamola, cada vegada que les veig amb les Antonietes no defrauden. A més…

La posada en escena de «NÀUFRAGS» és si mes no, força espectacular i compta amb forces mitjans per què així sigui;una escenografia que es basa en una mena d’embarcació mig destrossada per la fúria del mar al ben mig de l’enorme escenari de la sala MAC; al seu voltant un mar amenaçant amb onades de plàstic negre, mogudes per uns canons d’aire que a vegades destorbant amb el seu soroll i ens fa mal bé l’audició de la música que s’interpreta en directe des de dos pianos situats a banda i banda de l’embarcació.Aquest aspecte que al principi impacta als espectadors, ben aviat es torna massa repetitiu per la manca d’una història sòlida i ben construïda; visualment és agradable, però […]

No es la primera vez que la Flyhard apuesta por el thriller como género teatral y, como tantas veces, acierta. Sunday morning es una historia negra y criminal cargada de referencias y guiños al género que encantará en todos a los adictos a las historias de descubrir quién es el asesino (entre los que me sumo). Con una pareja protagonista que son pura dinamita escénica (magníficos Nausicaa Bonnín e Isak Férriz) y una historia impecable cargada de sorpresas y giros inesperados firmada por Carol López, Sunday morning os mantendrá enganchados a la silla y os dejará con ganas de más. Totalmente recomendable. Más información (en catalán) en Somnis de teatre

Arriba a La Vilella un muntatge que fa molt de temps que li anàvem al darrera: Don Joan. Memòria amarga de mi, el primer dels espectacles de Miquel Gallardo i l’únic que em faltava per veure del seu repertori. La meva valoració és la màxima *****, per molts motius, la fantàstica direcció de María Castillo, una il·luminació molt efectiva, i la magnífica feina i esforç que hi dedica en Miquel Gallardo en fer creïble la quantitat de personatges que ha d’interpretar (juntament amb el seu propi personatge), mostrant diferents canvis de veus i maneres de moure’s, personalitzant cadascun d’ells, arribant a donant-los vida pròpia i aconseguint que els espectadors ens oblidem que són titelles. Mèrit afegit és que en l’actualitat […]

«Impulso» és la segona proposta que vaig triar de Oh! Poètiques de la il.lusió, gràcies a un bon amic em va dir “jo això no m’ho penso perdre, de moment no és un espectacle, però tinc curiositat de veure que surt d’aquesta trobada entre la Rocío Molina i els Cabo San Roque”. No es un espectacle, al menys així ens ho van dir. Però si allò tan meravellós no va ser un espectacle …, ja tinc ganes de veure el resultat final !!! Pel que vaig assabentar-me, és un treball que s’ha creat en la distància, quasi sen se trobar-se. Tan sols fa un parell de dies que assagen junts, la resta és improvisació… Em diuen: “Impulso” és una trobada […]

DATA interpretat pel ballarí i coreògraf Manuel Roque, ens va impactar moltíssim i emocionar al mateix temps. Creiem sincerament que es tracta d’un esplèndid treball difícil de superar. Ens mostra una dansa amb una fisicalitat extrema, els seus moviments del tors, braços, mans, coll i cara ens mostren cada un dels músculs, tendons, ossos, … i el que sigui que tenim sota la pell. Absolutament increïble. Amb una poètica i aparent fragilitat en els moviments absolutament compassats amb la música. Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç… https://t.co/lOwmKIzBKd del nostre Blog “Voltar i Voltar”

Difícil ho tenien a l’hora de realitzar un musical amb una de les joies del cinema. Han convertit una de les sàtires de Billy Wilder en un musical que promet. Tot i s’ha de dir que ja va estrenar-se a Broadway mantenint el guió de Wilder i Diamont. Tot i que no tenim les rèpliques de l’obra cinematogràfica, tenim un parell d’hores de jazz, comèdia i bones actuacions. Segur que repetirem A més…

Un projecte que pot semblar magnífic, amb moments realment poètics però es queda aquí. La soledat, refugiats, uns nàufrags a la recerca d’aquell missatge d’esperat. Convertint l’escenari en el mar, amb una escenografia impressionant. Però el que a vegades semblava magnífic amb l’escenari com a mar de fons, d’altres juga en contra en els moments més íntims. Amb unes titelles que transmeten ternura i soletat, s’ha de dir que els he vist sense cap ànima. Tota una pena. A més..