Recomendaciones

Dues hores i mitja que se m’han fet llargues, molt llargues perquè pel meu gust res ha funcionat, començant per la idea. Calia començar fent una «gràcia» amb el Mario Gas dient que odia els musicals? Calia situar l’orquestra davant tot el gruix d’intèrprets? Calia fer entrar una quantitat ingent d’escolars per cantar i moure’s fen el que es pot esperar de tantes criatures petites? El que hauria calgut era que l’orquestra sonés bé o estigués ben sonoritzada, menys intèrprets i més professionals dels musicals. Busqueu per internet la cel·lebració del 25è aniversari de les Misérables a Londres, recital que es va fer al O² Arena. Sí, sí, allà ténen més pasta, però els diners no ho són tot. Crítica […]

Respiro. La tensión que me tenía enganchada al asiento del Grec se ha terminado. Pero la obra sigue. Y me doy cuenta de lo que ha hecho que me relaje: Calígula, o Pablo Derqui, ha salido de escena. Unos instantes antes, su expresión irónica, soberbia, cínica y profundamente infeliz bastaba para llenar el escenario entero con su sola presencia, tan absorbente como fascinante… Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-de-caligula-con-pablo-derqui/

Ahir dijous vam poder assistir a la quarta edició de la gran festa en què s’ha convertit la NIT DE MUSICALS, que ha esdevingut ja un clàssic del Festival Grec, i com també ja comença a ser habitual, el teatre ple de gom a gom. Enguany la direcció de l’espectacle correspon a Daniel Anglès, la direcció musical i arranjaments a Xavier Torras i la coreografia a Oscar Reyes. En aquesta edició «celebrem el recorregut del teatre musical a casa nostra, així com també dels grans èxits més recents de Broadway«. En aquesta edició s’incorpora l’Orquestra Simfònica Nit de Musicals amb 28 joves músics dirigits amb una força i entrega extraordinàries per en Xavier Torras. A l’escenari (i fora de l’escenari) […]

Este es un espectáculo simpático, una mezcla de diferentes estilos cabareteros que ya en la primera canción une a Núria Feliu y Lina Morgan. Tal como avisa la actriz, cantante y conductora del espectáculo, la polifacética Maria Molins, en Cabareta cabe absolutamente todo, sin línea argumental ni un propósito concreto. Lo que si está claro, sin embargo, es que se trata de un cabaret en clave de mujer que toma como referencia el mítico Paral·lel y algunos artistas muy emblemáticos del teatro cómico o la canción satírica: Mary Santpere, Guillermina Motta, Àngel Pavlovsky, Gila, etc. Y lo hacen con algún cuplet picante, canciones originales e incluso con textos de Rodoreda o William Shakespeare… Tal como hemos dicho, Molins es la […]

James Spencer Henry Edmond Marcel Thiérrée va néixer el 2 de maig de 1974 a Lausana (Suïssa), net de Charlie Chaplin, va començar en el món del circ a quatre anys amb la seva mare Victoria Chaplin i el seu pare Jean-Baptiste Thierrée, creadors del circ Bonjour. Format com a còmic en el Piccolo Teatre de Milan i a l’escola de teatre de la Universitat de Harvard, va fundar la seva pròpia companyia el 1998. Ballarí, acròbata, músic i comediant, ha signat espectacles mítics com “Symphonie du Hanneton” (1998), “La Veillée des Abysses” (2003), que es va poder veure al TNC l’any 2007, “Au revoir parapluie” (2007), “Raoul” (2009), també al TNC el 2011 i “Tabac Rouge” (2013) que va […]

Les T de teatre celebren el seu 25è aniversari i ho fan com ho han fet al llarg de tots aquests anys, es a dir, rodejant-se de dramaturgs i directors potents que recolzen les seves propostes. És cart que poden agradar més o menys, però el que no es pot obviar és que es tracta d’una companyia que continua arrossegant gent a les platees dels teatres, la qual cosa per si sola ja té molt de mèrit després de tants anys, sense oblidar el segell personal que han aportat. En aquesta ocasió, ens porten un drama farcit de tocs d’humor que gira al voltant del dolor i en com aquest es gestiona amb el pas del temps. Personalment, trobo que […]

¡Por fin la segunda kompañía lliure ofrece un montaje en condiciones! Enérgico, juvenil, con fuerza… Nit de reis no es el mejor texto de Shakespeare, y aun así Pau Carrió le da todos los ingredientes para convertirlo en un éxito. Aprovechando la tendencia a rejuvenecer las comedias del bardo que ya siguieron els Pirates con esta misma obra, Carrió monta su propia versión del texto, con un lenguaje actualizado y un mayor desarrollo de las tramas amorosas secundarias. Además, el director ofrece su propio montaje con una estética muy particular. Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-nit-de-reis-de-pau-carrio/

Tres actrius a l’escenari, tres formes d’entendre la vida. De rerefons la honestetat al periodisme. Un text on trobem barrejats el thriller, la comèdia i el drama. Una reflexió sobre el concepte d’ètica professional i personal. Emma Vilarasau, amb una perfectíssima interpretació, en el paper antipàtic i ple de supèrbia que li ha tocat. És una periodista de reconegut prestigi que fa 20 anys que està treballant en el mateix diari i té un blog d’opinió personal. Les coses canvien, l’edat no perdona i ella és acomiadada. Injustícia ?, incomprensió i rabia. A ningú l’interessa el que li ha passat ni el que farà a partir de l’acomiadament. Imma Colomer, extraordinària interpretació de germana gran, un personatge que desprèn empatia […]

Pau Miró es quizás uno de los veteranos dentro de lo que se llama la nueva dramaturgia catalana, y no tanto por su edad sino porque desde su primer texto se convirtió en una voz propia y reconocida dentro del ámbito teatral. Han pasado años y muchas obras, algunas de ellas más exitosas que otras, pero en Un tret al cap se nota una madurez temática y expositiva que presagia grandes textos en un futuro muy próximo. A partir de la historia de tres mujeres con un presente complicado, se analizan temas como la ética periodística y también la ética que ejercemos en nuestras vidas privadas, llena de autocensuras y conversaciones aparcadas. Es cierto que la obra tiene varias partes, […]

“Calígula” va ser la primera obra de teatre d’Albert Camus, un dels autors imprescindibles de la França del segle XX, i premi Nobel de Literatura el 1957. Va escriure “Calígula” en 1937, però va ser modificada durant més de tretze anys fins arribar a la versió que hem pogut veure aquests dies en el Teatre Grec de Barcelona. Calígula és un text teatral que pertany al denominat “cicle de l’absurd” o de la negació, etapa fonamental del treball d’Alfred Camus. No sé si a vosaltres també us passa, però quan escolto el nom de Calígula de seguida em ve a la ment la figura d’un home monstruós, cruel, tirà. Vaig triar aquesta obra principalment pel seu protagonista independentment de que […]

¡Ay caballo grande que no quiso el agua! Sí, poeta en majúscules perquè les seves dramatúrgies sense les coplas, aquella poesia tan arrelada al poble, no serien les mateixes, ni la Bernarda, ni la Yerma… Si els fills de puta dels feixistes de Franco no l’haguessin assassinat, a saber la quantitat d’obres de ell que gaudiríem, però ens hem de conformar amb el que tenim, i aquestes Bodas són molt potents, i els de La Perla 29 amb Oriol Broggi al capdavant han entès el drama i ens l’han sabut servir com un menú auster però complet. Bé, auster no, perquè hi han afegit dos bons vins: un cavall i una música magnífica que ens ha acompanyat totas l’obra. Gràcies, […]

DOUAR va ser creada l’any 2003 i ens parla d’uns joves francesos que pensen en la terra dels seus pares, Algèria, i que experimenten dia a dia el dolor i la dificultat de viure entre dues cultures, i d’altra banda els ballarins algerians que ens parlen amb el llenguatge del moviment, sobre aquests somnis que a banda i banda del Mediterrani inspiren exilis i migracions, somnis de llibertat, de progressió social com a alternativa a l’avorriment d’una vida quotidiana plena de dificultats. La contemporaneïtat, la barreja de cultures i un fons humanista són marques de fàbrica d’aquest creador, i que s’inspira tant en el hip-hop com en les arts del circ, en la dansa contemporània o en les arts de […]

Una obra que parla de la crisi del periodisme. Com a punt de partida, és interessant. Ara bé, quan la reflexió que ofereix el dramaturg i director Pau Miró no va més enllà, quan no denuncia males pràctiques concretes, quan es queda en discursos didàctics sobre “aquest, el nostre ofici”, l’obra acaba limitant-se a una història superficial, que frega el titular sense entrar al contingut de la notícia. Emma Vilarasau interpreta aquí una periodista freda i més aviat masculinitzada que acaba de ser despatxada després de més de 20 anys treballant en un diari. Amb un ego i una altivesa importants. Enmig del drama i la impotència, rep la visita d’una jove –interessant contrapunt el de Mar Ulldemolins, que comença […]

Probablemente, la revolución cultural más importante (en el teatro y otras disciplinas) que sacudirá el mundo en las próximas décadas será de carácter feminista. Ha llegado el momento (y ya era hora) que la voz de las mujeres sea escuchada y no como excepción o peculiaridad, sino como la parte indispensable de la sociedad que son. Seguro que de aquí a poco veremos cómo actrices, directoras y escritoras ocupan nuestros escenarios, cubriendo una cuota verdaderamente representativa y justa. Mientras que llega ese momento, algunas valientes como Las impuxibles (Clara Peya y Ariadna Peya) y Carla Rovira ya han empezado a romper ciertas barreras importantes. Aüc es un grito feminista que lucha para no ser silenciado, hecho con un gusto exquisito, […]

La mort de Robert Davreu, que havia de traduir Filoctetes, va donar a Wajdi Mouawad, de manera paradoxal, la oportunitat de distanciar-se del text i utilitzar la crisi creativa i existencial per a iniciar una cerca física i metafòrica. El Wahid, trassumpte de Mouawad, efectua, doncs, un viatge de retorn als orígens de la tragèdia, als orígens del llenguatge literari per a recarregar-lo de significat i tornar a saber escollir la paraula justa. A les ruïnes gregues, a l’Hades (un aeroport abandonat, efectivament, deu ser molt semblant a l’Hades), a la plaça Sintagma de la revolució… seguirà la pista per a trobar la clau que el permetrà recuperar el desig de viure, que és el mateix que el d’escriure. El […]