Recomendaciones

Albert Pueyo es el director de la nueva versión libre de La casa de Bernarda Alba. Se trata de una producción de Magatzem d’Ars. A pesar de ser una obra corta, escasos 60 minutos, la intensidad transmitida es impecable. Federico García Lorca, autor de dicha pieza teatral, murió poco después de acabar de escribirla, motivo por el cual nunca la pudo ver representada. Nunca sabremos si la representación de esta compañía se acerca a lo que el autor se imaginaba, pero sin ningún tipo de duda podemos afirmar que se trata de una gran versión. Que la obra funcione tan bien es resultado del gran trabajo realizado por las seis actrices, quienes abordan cada escena cada vez con más pasión […]

Dicen los entendidos que la historia empieza donde acaba la memoria. Probablemente, sea así, hasta el punto que, si prestamos atención, parece que, últimamente, cada vez olvidamos más deprisa y, por lo tanto, hechos no tan lejanos resultan cada vez más historia y menos memoria. Por este motivo, ejercicios de reivindicación como el espectáculo Mili KK son tan importantes, necesarios y valiosos. Dirigido con audacia por Marc Angelet, el montaje hace un repaso del movimiento pacífico de desobediencia civil que fue la insumisión en protesta contra el servicio militar obligatorio entre 1970 y 1999. La obra pone en valor, con sentido del humor pero sin caer en la banalización, la frivolidad o la ligereza, la importancia de esta protesta política […]

Tres mujeres en escena. Tres cubos blancos. Una patillas y algún que otro objeto sorpresa. No es todo lo que nos ofrecen ELLES, hay mucho más. Pero por algo se tiene que empezar. Y así nos reciben en el teatro, unos hombres muy muy masculinos que necesitan compartir su excedente de testosterona con los demás. Me sonaría de algo si no fuera porque aquí solo me lo puedo tomar con humor y reírme. Con sus mesas preparadas nos reciben en este pequeño Cabaret creado en el Almeria Teatre para ofrecernos una lista casi interminable de lo que define a los chicos y machos de pura raza. Quién nos iba a decir que existieran tantos adjetivos para definir a los hombres […]

Ahir dimarts dia 14, a la Sala Atrium, vam poder veure la peça que obre el Cicle de Creació Escènica DespertaLab 2019, impulsat per la Nau Ivanow i la mateixa Sala Atrium. Aquesta cinquena edició del Cicle, consta de quatre espectacles: «Excalibur i altres històries d’animals morts«, «Unheimlich«, «La Caja» i «La leyenda del fauno i El viaje«. Aquesta primera proposta, EXCALIBUR I ALTRES HISTÒRIES D’ANIMALS MORTS, és una creació dels Hermanos Picohueso, als que nosaltres vam conèixer a la Fira de Tàrrega 2017 amb la proposta “Ningú va als aniversaris a l’estiu”, peça amb la que van iniciar el seu recorregut. La companyia Hermanos Picohueso, de Mallorca, està integrada per Lluki Portas (actriu, directora i creadora), Diego Ingold (actor, […]

La Compañía “La Melancòmica” dirigida per Mireia Casado ya había sorprendido a público y crítica con Cireres & lentejuelas hace poco más de un año, un cabaret lleno de crítica y humor. En esta ocasión el tema son las mujeres. El feminismo últimamente es “el tema” y temía que salieran los tópicos conocidos sobretodo porque al principio de la obra en una encuesta por la calle los principales intereses de los hombres eran los coches y el fútbol. No íbamos por buen camino. A partir de aquí, todo mejora. Presentan con fotografías a tres mujeres: Catarina Albert, Amandine Aurore Lucile Dupin e Isabelle Eberhardt que vivieron a finales del S. XIX con los pseudònimos masculinos de Victor Català y George […]

La obra está basada en el libro “Strip-tease i teatre irregular”. Es un conjunto de 56 acciones teatrales que Brossa escribió en el año 1966. La Compañía “Teatre de Nit” hizo una adaptación del mismo en un montaje escénico: Strip-teases de butxaca, que se representó en la Sala Beckett de Barcelona en febrero de 1992. No hace un año todavía cuando vimos Estrip-tesi dentro del ciclo Ambrossa’m de Roger Torns. Era un viaje a través del universo Brossa con la intención de defender la cultura y reencontrarnos con esta gran figura que fue Joan Brossa. En esta ocasión es Laberint Striptease que utiliza un juego de palabras parecido y que nos recuerda que Brossa se desnudaba para decir la verdad […]

Els dilluns del mes de maig, a l’Almeria Teatre, la companyia La Melancòmica, presenta la nova producció ELLES. La Melancómica és una jove companyia nascuda a Barcelona el 2017, promoguda per Mireia Casado, que va debutar amb la proposta “Cireres & Lentejuelas”, obra que vam poder veure fa un any al Cafè-Teatre Llantiol. Una companyia resident al Círcol de Badalona que es nodreix a parts iguals del teatre i de la música. ELLES, és una creació col·lectiva dirigida per la mateixa Mireia Casado. Amb aquesta nova producció, la companyia, consolida el seu estil propi basat en l’humor crític amb mescla de disciplines escèniques. Tres actrius, Agnès Jabbour, Paula Joseph i Mireia Casado ens presenten tot un seguit de situacions que […]

Aquesta setmana hem pogut programar «Un obús al cor» al Teatre Aurora d’Igualada. Una d’aquelles obres que s’ha de veure i que s’ha d’aprofitar quan comença a fer representacions fora dels teatres de Barcelona. Un obús al cor és un monòleg del libanocanadenc Wajdi Mouawad, un dels dramaturgs més representats al món (Incendis). Oriol Broggi i Ferran Utzet dirigeixen a un esplèndid Ernest Villegas que interpreta un jove que en plena nit rep una trucada i fa un viatge en autobús cap a l’hospital on agonitza la seva mare. Ell lluita contra si mateix, contra el fred, la neu i el vent, per entendre el que sent. I tota la vida passa pel seu davant. Wajdi Mouawad centrifuga tot el […]

“Mili KK” és la primera entrega d’aquesta temporada, que es fa des de fa tres anys a l’Escenari Joan Brossa, d’un cicle de teatre documental que forma part de l’anomenat teatre Verbatim. Des de que vaig descobrir el teatre Verbatim, intento no perdrem cap de les propostes que es programen. “Mili KK” recupera en forma de teatre documental un dels moviments de desobediència civil més importants en l’Europa del segle XX. “Mili KK” és la història del moviment insubmís des de la seva gestació fins a l’abolició del servei militar al cap de trenta anys. Un any de treball recollint, organitzant i seleccionant informació , per transcriure fets verídics on res del que es diu és inventat. En el cas […]

Lara Díez Quintanilla ho ha tornat a fer. Si ja ens va enlluernar Herència abandonada, al Tantarantana, fa pocs mesos, ara a La Gleva hi podem veure un espectacle sobre aquesta broma pesada que anomenem vida, sobre com omplir el temps d’espera entre el naixement i la mort, o més ben dit, sobre si és possible o no omplir-lo. És un text sobre l’espera, sobre l’estupefacció amb què assumim la nostra existència. Marta Aran aposta per una posada en escena vigorosa en què l’audiovisual permet el joc dimensional. Ja fa temps que el teatre, la ficció, de fet, parla sempre de la possibilitat de fer teatre, de narrar. Potser és el teatre allò que pot omplir el buit. Autora i […]

Fa prop d’un any van començar a sortir a la llum les denúncies sobre agressions sexuals que van patir centenars de dones que van acusar a Harvey Weinstein, un dels productors de cine més importants de Hollywood, d’abús sexual, assetjament, grapejaments sense consentiment i violació. Noms d’actrius com Ashley Judd, Rose McGowan, Gwyneth Paltrow, Asia Argento, Angelina Jolie,…, van ser de les primeres d’una llarga llista en denunciar aquests fets. Però això és cosa de fa uns anys? “Silence” està ambientada en els anys 20, als inicis de Hollywood durant l’època del cinema mut i en blanc i negre. Es tracta d’un espectacle construït a base de diferents escenes en el que Escapade Theatre contextualitza sobre els inicis del cinema. […]

“Els Músics de Bremen in concert” és una adaptació d’Albert Gràcia en forma de musical del conte homònim escrit pels Germans Grimm, que narra la història de quatre animals: un gall, un gat, un gos i un ase, que volen ser sacrificats pels amos, perquè comencen a ser vells. Totes les cançons de l’espectacle són cantades en directe, i les va composar en Keco Pujol expressament per aquest musical. “ Els músics de Bremen, in concert” és un espectacle de teatre inclusiu en forma de musical impulsat per l’entitat d’inserció sociolaboral Femarec, a través de la companyia Pot Teatre, en la qual hi participen actrius i actors amb discapacitat o trastorn mental sever, a fi de normalitzar l’accés d’aquest col·lectiu […]

Musical de aquellos que me ganan rápido: íntimos, aparentemente sin pretensiones pero que llegan y tocan la tecla precisa, cercano, en un entorno apropiado, música de calidad y en directo, con mucho talento, trabajo y calidad detrás. Primera parte de la Trilogía del Amor, musicales escritos y dirigidos por Alícia Serrat (Pegados) y producidos por Daniel iAnglès (Rent), cada uno con un músico diferente, en este caso, Marc Sambola. Anna Lagares (qué vis cómica y voz!) alternando con Clara Solé (sensibilidad máxima) crean una deliciosa pareja con Edgar Martínez en este musical sobre la búsqueda del amor y qué bonito es encontrarlo y cómo el destino nos atrapa por mucho que nos disfracemos y queramos escondernos de él. Un amor […]

Ja fa 6 anys la companyia Ron Lalá va venir a Barcelona amb el seu espectacle ‘Siglo de Oro, Siglo de Ahora’. Recordo perfectament sortir meravellada del Poliorama amb aquella proposta a l’estil dels entremesos barrocs però alhora del tot contemporània, on l’humor, la música en directe i el vers (amb rima consonant, esclar!) eren marca de la casa. Amb ‘Crimen y Telón‘ Ron Lalá ho ha tornat a fer. Amb el seu estil característic reviuen (i reinterpreten) novament el teatre clàssic a partir d’una distopia futurista amb tocs de novel·la negra: com seria el món si la cultura fos un bé il·legal i perseguit per les forces de seguretat? La premisa és del tot prometedora i, al mateix temps, […]

Tercera parte de la Trilogía del Amor, musicales dirigidos y escritos por Alícia Serrat (Pegados) y producidas por Daniel Anglès. Si a Per si no ens tornem a veure vivimos el amor de cuento, de juego, un poco ñoño si bien es lo que todos quisiéramos vivir, salías sonriendo, a Tot el que no ens vam dir, el amor que duele, el de aquello que callamos y tiene consecuencias, tanto o más que aquellas que sí decimos, salíamos repasando relaciones vividas, ahora en El temps que no tindrem, el amor más grande, tal vez, el de madre a hijo y el de hijo a madre (que no son lo mismo), salimos pensando que tenemos que llamar a nuestras madres. Un […]