Recomendaciones

Temporada tras temporada, diferentes montajes de los textos de Shakespeare invaden la cartelera de manera casi inevitable. A pesar de la pereza que nos pueda provocar esta circunstancia, se tiene que reconocer que hay motivos para que esto pase. El primero es que Shakespeare vende muchas entradas. El segundo es que es el dramaturgo más importante de la historia del teatro y, por lo tanto, por mucho que se represente, nunca te lo acabas. El problema, en realidad, son los siglos que nos separan de su obra; una distancia por la que haga falta algo más que poner sus textos en escena para conseguir que un montaje valga la pena. La compañía Els Pirates han tenido el acierto en Les […]

Tret de la companyia Scla’ka Teatre, primers en traduir i representar l’obra “Jerusalem” de Jez Butterworth en català l’any 2015,mai ningú fins ara havia portat aquest magnífic text dalt d’un escenari. Tot i que es tractava de teatre amateur, la companyia Scla’ka Teatre va rebre nombrosos elogis per part de la premsa i d’alguns actors de renom com Josep Maria Pou i Oriol Genís. Ara és Julio Manrique qui porta, dins el Festival Grec, una nova versió de “Jerusalem” . Es tracta d’una versió traduïda al català per Cristina Genebat, en el que el principal protagonista l’interpreta l’actor Pere Arquillué. Aquest és el primer muntatge que Julio Manrique dirigeix a l’amfiteatre del Teatre Grec, tot un repte, si més no […]

Ahir dissabte, el Festival Grec ens va dur a dos llocs no habituals. El primer d’ells va ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) on vam poder veure una nova proposta del projecte PI(È)CE, que acosta els nois i noies, i gent gran, del Raval als escenaris. Una nova peça de creació comunitària, OI NÉOI (Els nous) amb dramatúrgia d’Albert Tola i dirigit per Constanza Brnčić, del qual ens van parlar en la roda de premsa del dia 13 de juny, quan ens van presentar tots els projectes comunitaris. OI NÉOI (Els nous) es tracta d’un treball escènic cuinat amb alumnes dels instituts Milà i Fontanals i Consell de Cent, i amb avis de casals del barri. És […]

No se podrá negar que La tienda de los horrores ha estado siempre rodeada de un aura especial y de una suerte mayúscula. Primero fue una película de serie B, rodada en solo dos días, que con los años se convirtió en una cinta de culto. Después se transformó en un musical que superó las expectativas del Off Broadway, y por último Hollywood también puso a cantar a la famosa planta en la película de Frank Oz. Un éxito relativo, pero de nuevo otro film que ha ganado admiradores año tras año. Cuál es el secreto de la proeza? No sabría asegurarlo, pero creo que la modestia del producto, la originalidad de la historia o la calidad de la partitura […]

Amor Mundi es una historia irreal que podría ser verídica. Una maestra cercana a la jubilación había luchado por una escuela pública de calidad. Había seguido las enseñanzas de Rosa Sensat y había sido atrapada por el sueño de muchos enseñantes sobre la docencia innovadora, reformadora e integradora, ilusión colectiva en la Catalunya de los años 70 de la cual formaba parte nuestra protagonista. Años más tarde se encuentra atrapada en un hecho que ni ella misma se puede explicar, no lo justifica ni defiende pero la han ganado las emociones, los sentimientos se han colocado por encima de la razón y se ha tomado la justicia por su cuenta ante el comportamiento agresivo y destructivo de una adolescente en […]

LA TIENDA DE LOS HORRORES és un clàssic del teatre musical compost per Alan Menken amb llibret de Howard Ashman, que es va estrenar l’any 1982 a l’OffBroadway. Aquesta obra de teatre musical era una adaptació de la pel·lícula de sèrie B que Roger Corman havia dirigit en 1960. Després de l’èxit del musical, el 1986, es va tornar a fer una versió cinematogràfica, «The Little Shop of Horrors» dirigida per Frank Oz. Llàstima que novament no s’ha optat per fer la versió en català, com de fet fan altres teatres com el Gaudí i companyies com Els Pirates, sense tants recursos econòmics, que se la juguen per recolzar la normalitat de la nostra llengua. Ho podem arribar a entendre, […]

Ahir divendres al Mercat de les Flors, i dins del Festival Grec, vam poder veure la segona de les representacions de TORUS, de la companyia Humanhood, espectacle que va presentar en el Sismògraf d’Olot el passat mes d’abril. La companyia de dansa Humandood va ser fundada el 2016 per Rudi Cole i Júlia Robert Parés, artistes britànic i catalana, establerts a Birmingham. Junts han desenvolupat un llenguatge del moviment caracteritzat per la fluïdesa i el dinamisme. Són autors de performances que combinen ciència, esperit i creació. Una parella fascinada per les complexitats de la física occidental i el misticisme oriental i les seves connexions profundes. Busquen, en els seus espectacles, la interconnexió d’aquests dos mons. Espiritualitat i física semblen conceptes […]

Fa un parell de mesos vaig apuntar-me a Vine a conèixer Les Feres per dins!, una sèrie d’activitats pensades pel públic, per viure una mica més d’a prop el procés de creació del musical “Les Feres de Shakespeare” de la companyia Els Pirates. Vam gaudir d’assajos, de xerrades i col·loquis, passejar-nos entre caixes, caminar per damunt de l’escenari, veure els camerinos mentre els actors es preparaven per sortir a escena, fer un cop d’ull a la taula d’il·luminació i la de so, comprovar la quantitat de vestuari i atrezzo que es necessita per a cada funció (tot marcat i col·locat al seu lloc corresponent), parlar amb el director i la regidora,…Després de veure tota la feina que hi ha al […]

“In Wonderland” és un muntatge teatral que s’endinsa en el món de la psicologia i la psicoanàlisi en el que no he acabat d’entrar-hi. Si la primera part m’ha semblat interessant i divertida, la segona , tot i que l’Anna Alarcón és una actriu extraordinària, m’he avorrit moltíssim perquè no he entès res de res. Per tant, no us puc dir si és o no un bon muntatge, només que a mi personalment no m’ha arribat. Em sap molt de greu. Necessito que hi aneu i me l’expliqueu.

Una de les cites que tinc fixes de cada any és la representació dels Parking Shakespeare al parc de l’Estació Nord. Enguany, per celebrar el seu desè aniversari, han portat un doble programa: “Titus Andrònic” (versió i direcció d’Israel Solà) i “L’Amansi(pa)ment de les Fúries” (versió i direcció de Carla Rovira Pitarch). “Titus Andrònic” és una tragèdia escrita per William Shakespeare plena d’escenes de violència, canibalisme, mutilacions, violacions i bogeria, una d’aquelles obres que en diríem de sang i fetge. De fet «Titus Andrònic» va ser considerada durant molt de temps una de les menys importants de l’obra shakespeariana. “Titus Andrònic” ens parla de venjança. L’enveja i el poder són les principals causes que mouen a tots els personatges de […]

Ahir dijous va tenir lloc, dins del Festival Grec, i a l’Escenari Joan Brossa, l’estrena a Barcelona de l’últim espectacle de la Companyia Pepa Plana, VEUS QUE NO VEUS. Una proposta que es va estrenar al mes d’octubre del 2018 al Festival de Pallassos de Cornellà i que tornarà novament a l’Escenari Joan Brossa al mes de desembre dins de la temporada 2019-20. Pepa Plana és, sense cap mena de dubtes, una de les grans pallasses catalanes, nascuda a Valls, Tarragona, el 1965. Provinent del món de la interpretació, va fundar la companyia Preterit Perfecte, l’any 1989 en llicenciar-se a l’Institut del Teatre. Va col·laborar amb la companyia turca Sandimay, i l’any 1998 va crear la seva pròpia companyia per […]

Amb moltes ganes vam anar ahir a La Villarroel per tal de veure la nova proposta de Les Antonietes, UN DIA QUALSEVOL, emmarcada dins del Festival Grec 2019. El passat dia 31 de maig ens va ser presentada en la roda de premsa del Festival Grec «Companyies Catalanes» (vegeu aquella ressenya), i ens van comentar que amb aquesta obra de creació pròpia, la companyia celebra els 10 anys dalt dels escenaris. Les Antonietes va néixer en 2007 amb Maria Ibars i Annabel Castan. L’any 2009 es va incorporar Oriol Tarrasón que és des d’aquell moment el director habitual. UN DIA QUALSEVOL és una comèdia creada i dirigida per Oriol Tarrasón que mostra el debat que apareix quan ens fem grans: […]

Cada vez que un creador escénico con un cierto prestigio estrena una pieza tiene el reto de competir con su propia trayectoria. Cuando, además, como es el caso de Rodrigo García, hace tiempo que no pasa por Barcelona, la idealización del recuerdo puede jugar en contra por exceso de expectativas. Han pasado más de 15 años desde que pudimos ver algunos de sus montajes más memorables como Compré una pala en Ikea para cavar mí tumba o La historia de Ronald el payaso de McDonalds y hay que decir que, en esencia, la personalidad de este dramaturgo y director continúa intacta. En esta ocasión, Enciclopedia de fenómenos paranormales Pippo y Ricardo es un ejercicio original donde se juega con la […]

Ahir dimarts 16 de juliol, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure i dins del Festival Grec 2019 vam poder veure la primera de les dues representacions de CAMPO MINADO, el projecte de Lola Arias que aplega veterans argentins i anglesos de la Guerra de les Malvines, confrontació que va tenir lloc del 2 d’abril del 1982 al 14 de juny del 1982. Una proposta que ja ha recorregut vint-i-sis ciutats arreu del món. Una peça que havia arrencat en 2013 com una videoinstal·lació anomenada “Veteranos” i que formava part d’una exposició anomenada “After the war” que es va fer a Londres, i on Lola Arias havia estat artista convidada. D’allà va sorgir la idea de la peça teatral […]

Una comèdia escrita i dirigida per Paco Mir amb Mont Plans i Annabel Totusaus, una mare i una filla. Una proposta que es va estrenar, fa tot just un any, al Teatre Eòlia Una mare i una filla es retroben a l’habitació d’un hospital després d’haver passat cinc anys sense parlar-se. Una conversa forçada en què la filla descobrirà aspectes inversemblants de la seva mare i de la seva família. Aquesta proposta es deriva de l’obra de Paco Mir, que va quedar finalista en el Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta 2013, i que portava el títol de «I deien que plouria». Amb DE MARES I FILLES, Paco Mir aconsegueix fer riure i fer plorar, un text amb una barreja […]